En termes educatius, el 2021 ha estat marcat pel debat sobre el català a les aules. L’any va començar amb l’entrada en vigor de la nova llei d’educació, la vuitena de la democràcia, que elimina la referència sobre el castellà com a llengua vehicular. I l’acomiadem amb una manifestació per defensar un dels fonaments del model educatiu de Catalunya, la immersió lingüística, després que el Tribunal Suprem hagi fet ferma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa el 25% de les hores en castellà a tot el país, i del cas concret de Canet de Mar, que s’ha utilitzat com a arma llancívola entre els partits, fins i tot entre els catalans.

El més preocupant (i paradoxal) és que, malgrat que des d’alguns sectors s’entestin en repetir el contrari, el català està en situació d’emergència lingüística dins i fora de les aules. Dues dades que ho han demostrat: només el 19,6% dels barcelonins d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua d’ús primer, cosa que significa una caiguda de més de 10 punts en només cinc anys, i menys de la meitat dels professors el parlen habitualment als seus alumnes.

L’any acaba també amb el compromís del Govern de buscar el consens polític i social per actualitzar el model lingüístic a les escoles i els instituts. Ara bé, en un intent d’esquivar l’aplicació de la sentència del TSJC, a Educació volen un nou acord i un nou marc normatiu que no imposi percentatges. Hi ha deures urgents per fer.