Si bé el testimoni de Mercedes no és el de la majoria de padrines de la seva edat, encara troba diferències importants amb la seva generació la de la neta, Helena, o Bimba, com la coneix tothom d’ençà que era un bebè. “La meva circumstància era bastant especial. Tenia cinc infants i no podia estudiar. Però quan els nins van ser grans, em vaig separar i vaig decidir començar Filosofia i Lletres a la UIB (Universitat de les Illes Balears)”, explica Mercedes des de la sala de casa seva, al barri del Terreno, a Palma. Una vegada acabada la carrera, va exercir de periodista durant més de 20 anys a mitjans com l’agència Efe o Diario de Mallorca.

“Jo m’havia de guanyar la vida, perquè em volia separar”, indica Mercedes, qui admet que el fet de ser dona li va “endarrerir moltíssim l’entrada a la vida laboral”. La padrina de Bimba insisteix que havia estat educada “per criar fills, tenir un marit i punt”, però “una evoluciona, gràcies a Déu”. Davant això, l’experiència de la jove ha estat diferent. “Una de les diferències principals és que en la seva època, amb la meva edat, les aspiracions eren diferents. No podies anar més enllà, mentre que ara són massa les oportunitats que pots tenir”, argumenta.

I ella les ha volgudes agafar totes, les oportunitats que ha tingut. La jove va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Madrid, però gràcies a la pandèmia va veure que no li entusiasmava i va començar Psicologia a distància. Paral·lelament, ha engegat “un projecte d’e-commerce de venda de roba de segona mà online”, explica ella mateixa. “Jo he pogut elegir el que he volgut. Per sort, per l’educació en igualtat que he tingut sempre”, manté Bimba, a qui li sobta que ara ella està estudiant i emprenent un projecte i que la seva padrina, a 23 anys, tenia un fill darrere l’altre.

El vincle tan estret que tenen padrina i neta ha permès que fins i tot visquin juntes d’ençà que Bimba va tornar de Madrid, i això evidencia encara més tant les diferències com les similituds entre una generació i l’altra. La jove pregunta sovint a Mercedes si troba que el seu estil de vida s’assembla al que tenien la seva mare i la resta de fills. “Em sorprèn la llibertat absoluta que té. És una nina amb seny, però per a mi és una criatura. Els meus fills en aquesta edat eren fora estudiant, però hi havia un control de mare que és totalment diferent del control d’àvia, com ara passar pena si no arribaven el vespre”, assenyala.

En això, Bimba també destaca que els darrers anys encara hi ha hagut molts canvis en diferents àmbits, fins i tot entre la generació de la seva mare i la d’ella. Quant a la lluita per a la igualtat de les dones, Bimba destaca que “continua sent una cosa molt actual” i s’adona que “quan era petita no es parlava tant del concepte de feminisme com ara”. De fet, part del significat que envoltava el terme quan Mercedes era jove encara és possible trobar-lo en els discursos menys progressistes. “Els anys 60, feminisme era sinònim de dona amargada, lletja i amb una senalla de palla penjant. Avui és tot el contrari. És un tema que es tracta amb molta normalitat”, celebra.

Els avenços en el terreny de la parella i les relacions sexoafectives també han estat més aviat recents per a la neta. “Quan jo era més petita, i els meus pares es van separar, no era el més normal, però ara sí que ho és”, rememora. Més “infreqüent” va ser encara quan la seva padrina es va divorciar del seu primer marit, “en ple franquisme”, subratlla. “Tant els meus sogres com els meus pares van considerar normal que si una parella té dificultats o no s’avé, és normal que se separi. Però això estava una mica fora d’època”, admet.

Tot plegat ha fet que els conceptes d’estabilitat i emancipació hagin adoptat una altra importància. “Si no hi havia casa, no hi havia casori. Un dels dos de la parella havia de guanyar doblers, i naturalment era l’home. No hi havia possibilitat de canvi”, indica Mercedes. El jovent d’ara, diu de primera mà Bimba, “comença a fer feina un poc més tard, va endarrerint les passes que abans es feien més prest” i “veu l’estabilitat com quelcom que espera tenir més endavant”. En definitiva, matisa la neta, “si tens 25 anys i encara estàs acabant la carrera, vius amb els teus pares i no tens ingressos suficients, no és res alarmant”.