Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

Isaac Salvatierra i Francina Bosch

Ricard Marfà i Idoia Longan

Fonts i agraïments

L'incendi de l'Alt Empordà, el 27 de juliol del 2012, a prop de Figueres. Va cremar 13.000 hectàrees. DAVID BORRAT

Visita el mapa dels incendis

Pròleg

*

L'èxit en l'extinció forestal és alhora un perill per al bosc

És la paradoxa de l'extinció. L'eficàcia creixent dels bombers apagant focs petits i l'abandonament del camp han creat boscos més vulnerables. Hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa. L'administració ha entrat en una espiral: com més incendis, més mitjans posa per apagar-los. Però no s’afronta la qüestió de fons: Com tenim els boscos?

Incendis registrats i hectàrees forestals cremades entre el 1994 i el 2015

14.838

40

incendis

incendis

25%

75%

de les

hectàrees

cremades

de les

hectàrees

cremades

*Cada rectangle representa l’àrea

cremada per un incendi concret

40.772 ha

122.318 ha

Uns pocs incendis són els responsables de tres quartes parts de la superfície forestal cremada a Catalunya.

Font: Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya

Incendi forestal a la zona de Madremanya, al Gironès, l’agost del 2012. DAVID BORRAT

El bosc

1

"Tenim uns boscos desequilibrats i vulnerables a les pertorbacions"

LLUÍS BROTONS Investigador del CREAF

EL BOSC HA ABSORBIT EL CAMP

Veïnat de Cal Paraire, a Sant Iscle de Vallalta (Maresme). Entre la imatge antiga i l’actual, feta aquest juny, hi ha 100 anys de diferència. ARXIU DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA / MANOLO GARCÍA

Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals. Això són més de 2 milions d’hectàrees, i d’aquestes, 1,2 milions són boscos. La resta són conreus (30%), zones urbanes i carreteres (5%).

L'abandonament progressiu del camp i la reducció de pastures han propiciat aquest avançament del bosc i han trencat l’estructura de mosaics. Aquest paisatge continu és un perill quan hi ha un incendi.

Evolució de la massa forestal (1975-2009)

1975

1.847.733 ha

1.120.067 ha

+ 5,73%

sense dades

- 1,19%

1993

1.953.667 ha

1.106.782 ha

133.757 ha

+ 5,35%

- 15,5%

2009

+ 48,63%

2.058.133 ha

935.206 ha

198.809 ha

Superfície forestal

Conreus

Urbà

En 35 anys, el bosc ha guanyat terreny en detriment dels cultius.

Font: Primer Inventari Forestal Nacional (1965-1974) / Quarta edició del Mapa de Cobertes del Sòl (CREAF, 2010)

Quan s'abandonen els boscos, creix el sotabosc i la densitat d’arbres. I això fa que s’hi acumuli combustible. Els boscos han passat de ser font d’energia, amb l’extracció de llenya, a magatzem d’energia. Els ecòlegs, els agents rurals, els bombers, els propietaris forestals i la mateixa Generalitat admeten que el bosc és més vulnerable que mai. S’ha convertit en un polvorí.

Hi ha un problema afegit: la construcció descontrolada, a partir dels anys 70, d'urbanitzacions properes a zones forestals ha apropat als boscos gent que hi viu, però que no treballa la terra. Aquestes cases properes al bosc són un perill afegit quan hi ha foc.

Un bosc cremant de nit a l’Alt Empordà, el juliol del 2012. DAVID BORRAT

La meteorologia, per Miquel Bernis

2

"Les condicions de terreny eixut que abans només es donaven a l’estiu ara te les pots trobar en altres èpoques"

DAVID MONTSERRAT Tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals

El clima està canviant, però els efectes que l’escalfament global té sobre les campanyes d’incendis no són del tot clars. Al cap i a la fi, el fet que un incendi comenci o no, depèn d’una acció humana o d'un fet natural fortuït com, per exemple, un llamp. “Treballem intentant modelitzar les excepcions”, explica David Montserrat, tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Montserrat ha ideat un índex que pretén avaluar, a partir d’una barreja de variables meteorològiques, quin és el perill que hi hagi un gran incendi a Catalunya (>100 ha) per a un dia determinat.

Els resultats marquen un augment del perill durant les últimes dècades, però no de manera continuada. Als 90 es dibuixava un màxim que sembla que hem deixat enrere. Per a la dècada dels 80, el model tenia un encert del 78%, però la fiabilitat va anar baixant fins a un 66% per al període 2001-2010. Dóna més falses alarmes, fet que probablement vagi lligat a la millora de la prevenció. “La vigília del 4 de juliol de 1994 ningú sabia el perill d’incendi que hi havia. Avui, el nivell de control i d’informació és molt més gran”, explica Montserrat. Les dades no permeten un pronòstic, no hi ha cap tendència clara.

Temperatura, humitat i vent són els tres factors clau per a l’inici i la propagació d’un foc, i d’aquests tres indicadors, el que està canviant amb una tendència més clara és la temperatura. El nombre de dies en situació d’onada de calor per any ha augmentat clarament des del 1950 fins ara.

Nombre de dies amb condicions d'onada de calor per any

25

75.702 ha

65.811 ha

1948

2015

17

17

16

zoom

13

7

7

3

1970

1978

1986

1994

1998

2003

2012

Dies amb condicions d’onada de calor per any *

Suprefíce cremada

* Dies amb més de 20 ºC de temperatura a uns 1.500 metres (850 hPa), temperatura mitjana del domini 0-5 º longitud / 40-45 º de latitud.

L'augment de la temperatura ha estat clar en les últimes dècades, això es manifesta en el nombre de dies per any en què la calor és molt intensa.

Font: Vicent Altava (Servei Meteorològic de Catalunya)

Lligat a això, aquestes situacions de risc tendeixen a donar-se també més sovint en altres moments fora de l’estiu. Segons l’investigador del CREAF Francisco Lloret, els grans incendis fora de l’estiu no són nous, però tot fa pensar que aniran a més. El sistema és complex, i cal tenir en compte que el fet que hi hagi més incendis fora de temporada pot provocar que a l’estiu hi hagi menys combustible disponible i, per tant, menys grans focs. Segons David Montserrat, en aquest sentit el canvi més important no és tant l’augment de la temperatura com la irregularitat creixent de les pluges: “Les condicions de terreny eixut que abans només es donaven a l’estiu ara te les pots trobar en altres èpoques”.

Índex de perill d'incendis forestals (1948-2014)*

juliol 1994

agost 2000

agost 2003

1/1/1948

1990

2000

1/1/2014

Índex sinòptic

Tendència lineal

* Mitjana mòbil de 91 dies

La combinació de diferents variables meteorològiques generalitzades per al conjunt de Catalunya dóna lloc a aquest índex de perill d'incendi.

Font: David Montserrat, Servei de Prevenció d'Incendis Forestals

L’incendi d’Òdena, el juliol del 2015, va calcinar 1.264 hectàrees. A la imatge, una part de la urbanització de Ca l’Esteve, a Sant Salvador de Guardiola, arrasada per les flames. CÈLIA ATSET

Els incendis

3

"L’únic incendi que crema és el que no pots apagar"

MARC CASTELLNOU Cap dels GRAF

La lluita contra el foc ha anat modificant el paisatge i ha fet que els incendis es comportin diferent. Els Bombers de la Generalitat ja descriuen cinc generacions d'incendis. Hem passat de focs que avançaven, només, gràcies a la continuïtat de combustible (primera generació), cap a uns focs més ràpids (segona generació) i intensos (tercera generació), fins a grans incendis forestals que llancen focus secundaris i arriben a zones urbanitzades properes al bosc (quarta generació). Els focs de cinquena generació poden arribar a ser incontrolables: grans incendis forestals simultanis, virulents, capaços de saltar els carrils d’una autopista. EFE

Cinc generacions d’incendis: Els focs de primera generació són propis dels anys 50-60; els de segona, dels anys 70 i 80; els de tercera, dels anys 90 i 2000. Amb l’entrada del nou mil·lenni comencen a produir-se els de quarta i cinquena generació. A la imatge, l’incendi de Llagostera (Gironès) del juliol del 1994.

4 INCENDIS DE LA CINQUENA GENERACIÓ

Bages-Berguedà, 1994

46.000 ha

Els incendis del juliol del 1994 van desbordar el sistema d'extinció. Catalunya no estava preparada per combatre la nova generació d'incendis. Fins llavors mai hi havia hagut tants focs alhora i tan virulents. El foc del Bages i el Berguedà –en realitat tres incendis que es van ajuntar– va devastar 46.000 hectàrees entre el 4 i el 8 de juliol. Els bombers van haver de desatendre incendis petits a mesura que se'n produïen de més importants. La falta de mitjans i la mala coordinació van obrir un debat polític, que va desembocar a l'aprovació del pla Infocat de lluita contra incendis.

Gualba, 1994

11.000 ha

A l'agost del mateix any, quan el país encara no s'havia refet del gran incendi de la Catalunya Central, un altre foc originat a Gualba va cremar més d’11.000 hectàrees al Montseny, 800 de les quals al Parc Natural. Les flames van cremar durant cinc dies. El 1994 és l'any més negre dels incendis forestals. Entre els mesos de juliol i agost es van declarar més de 200 incendis en tota l’àrea catalana i valenciana, des de l’Alt Empordà fins a la Vall d’Albaida. Van cremar més de 100.000 hectàrees i van provocar la mort de 17 persones.

Solsonès, 1998

27.000 ha

Els anys 95, 96 i 97 va semblar que la nova planificació de l'Infocat aprovada el 94 funcionava. Però un altre estiu càlid i sec va tornar a deixar al descobert les debilitats del sistema. L'incendi declarat el 18 de juliol de 1998 a Aguilar de Segarra és un dels més ràpids que s'havien vist mai a Europa. En tres dies, van cremar sense control 27.000 hectàrees. Un nou tipus d'incendi provocat per la falta de gestió forestal i la climatologia. Després d'un enfrontament entre el Govern i l’oposició, la Generalitat va aprovar una nova estratègia de prevenció d'incendis: el pla Foc Verd II.

La Jonquera i Portbou, 2012

13.000 ha

L'incendi de l'Alt Empordà del 2012 és el més greu dels últims anys a Catalunya. La tramuntana feia avançar el foc a 6 quilòmetres per hora, amb flames de cinc metres d’altura. “Quan avança tan de pressa, el foc només se’l pot esperar”, explicava un bomber aquells dies. Descontrolat pel vent, l’incendi va cremar durant sis dies seguits i va assolar 13.000 hectàrees de 18 municipis. Hi van morir dues persones. Un segon incendi més petit a Portbou va provocar la mort de dues persones més que intentaven fugir de les flames escapant-se pels penya-segats cap al mar.

Els grans incendis forestals han posat al descobert els límits dels sistemes d’extinció: quan un foc té prou combustible per cremar i supera uns determinats nivells d’intensitat i de velocitat, es torna imparable, per més mitjans que es destinin a extingir-lo. Pels Bombers, és un incendi “que supera la capacitat d’extinció”. Algunes veus de dins el cos, entre els quals hi ha el cap dels GRAF, Marc Castellnou, creuen que les fortes inversions públiques en mitjans d’extinció només serveixen per reduir els incendis de mitjana i de baixa intensitat. Com que el bosc crema menys i no se n’elimina el combustible, això, paradoxalment, ajuda al fet que hi hagi incendis més intensos. És el que es coneix com la ‘paradoxa de l’extinció’. “Hem fabricat un país de bosc continu a còpia d’apagar flames i no incendis”, assegura Castellnou, responsable del cos d’elit dels Bombers de la Generalitat.

Un incendi forestal a la zona del Pirulí de Girona, el juliol del 2015. DAVID BORRAT

Els professionals de la prevenció i l’extinció

4

"En el nostre ADN, la prevenció és els 365 dies de l’any"

JOSEP MARIA SOLER Agent rural

Bombers, agents rurals, les agrupacions de defensa forestal… El món de la prevenció i l’extinció és molt ampli. Tothom té clar, però, que la millor manera de lluitar contra els incendis és evitar que es produeixin. És a dir, preparar el terreny perquè no es pugui encendre.

L’anomenada ‘gestió forestal sostenible’ vetlla per aconseguir uns boscos més sans i més resistents a les pertorbacions. Això vol dir, a grans trets, tendir cap a boscos amb menys arbres i més alts. En definitiva: menys densitat de bosc. L’extracció de la biomassa, per aprofitar-ne la fusta, i la creació d’un paisatge de mosaics, que trenca la línia continuada de bosc amb conreus i pastures, són dues mesures clau per a la gestió sostenible del bosc. Una altra són les cremes controlades. Segons dades del departament d’Agricultura, aquestes cremes han permès, en els últims dos anys, millorar i mantenir prop de 1.200 hectàrees de sòl. Però no n’hi ha prou. Hi ha un cert consens que caldria canviar cada any aproximadament el règim d’ús d’un 1% del territori forestal de Catalunya, al voltant de 20.000 hectàrees l’any.

La lluita contra els incendis també passa per dotar el bosc d’infraestructures per fer més eficient l’extinció en cas de foc. S’han d’arreglar camins perquè hi puguin passar els equips d’emergència, posar punts d’aigua i crear les anomenades ‘àrees estratègiques’, petites clarianes que actuen de tallafoc i permeten als bombers atacar l’incendi. Un altre aspecte clau és l’avaluació del perill d’incendi. Cada dia, en funció de la temperatura, la sequera acumulada o la previsió del temps, un grup d’experts elabora el mapa de risc. Això es tradueix després en un segon mapa, el pla Alfa, que fixa les activitats autoritzades a prop del bosc a cada comarca, segons el grau de perill d’incendi. En el nivell màxim –l’Alfa 3– els agents rurals es dediquen exclusivament a la vigilància del foc i poden arribar a tancar l’accés a determinats massissos forestals. “En el nostre ADN, la prevenció és els 365 dies de l’any”, remarca Josep Maria Soler, un dels 500 agents rurals de la Generalitat. Cada dia, Agricultura envia centenars de SMS als pagesos notificant-los el nivell de risc i les prohibicions que se’n deriven.

LES CAUSES DELS INCENDIS

1.157 (43.8%)

Negligències

569 (21.6%)

Intencionats

392 (14.9%)

Accidents

362 (13.7%)

Desconeguda

138 (5.2%)

Naturals

21 (0.8%)

Revifats

Els agents rurals arriben a saber l'origen del 86% dels incendis. Només un 5% són per causes naturals.

Font: Departament d’Agricultura (1994-2015)

El dia a dia de la vigilància del bosc, de la prevenció i d’esbrinar les causes dels incendis va a càrrec del cos d’agents rurals. Els seus membres tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial.

Els efectius de la prevenció i l’extinció

DEPARTAMENT D’INTERIOR

Bombers funcionaris

2.363

GRAF 124 + 84

Bombers voluntaris

2.171

Altre personal dels Bombers

395

Reforç d’estiu

845

1 agent per cada 10 bombers

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA

Agents rurals

500

Tècnics forestals

68 + 38

Es coordinen per tasques de prevenció

ALTRES

ADF (+ de 300)

7.600

La prevenció i la lluita contra el foc mou a Catalunya gairebé 14.000 persones, entre bombers, agents rurals i voluntaris de les agrupacions de defensa forestal.

Font: Bombers de la Generalitat / Departament d’Agricultura

La lluita contra els incendis no s’entendria sense la tasca de les agrupacions de defensa forestal, les ADF. N’hi ha més de 300 a tot Catalunya, formades, sobretot, per la gent que pobla i ocupa el territori: propietaris agrícoles i forestals, masovers, gent vinculada a l’explotació del camp o el bosc i alguns estudiants. Tots, moguts amb l’objectiu de preservar l’entorn. “Cada cop més, hem de salvar persones i cases, en comptes del bosc. Quan apareix una urbanització enmig de l’incendi, et desmunta tota la feina”, es lamenta Xavier Jovés, president del secretariat dels ADF de Catalunya.

A l’altra banda del taulell de joc hi ha els bombers. Els gairebé 5.000 efectius dels Bombers de la Generalitat tenen encomanades moltes altres tasques a part de l’extinció d’incendis forestals: focs a vivendes i a indústries, ensorraments, rescats de tota mena... Durant tot l’any, el cos també fa activitats de prevenció en l’àmbit forestal, com les cremes controlades que serveixen per formar els bombers. La ciutat de Barcelona té un cos de bombers propi, amb més de 600 efectius.

L'aleshores conseller d’Interior, Felip Puig, atén els periodistes en el centre de comandament de l’incendi de Rasquera (Baix Ebre), l’agost del 2012. TJERK VAN DER MEULEN

El Govern

5

"La millor política de prevenció d’incendis és la gestió forestal"

MERITXELL SERRET Consellera d’Agricultura

Hi ha una frase que es repeteix des de fa anys a les conselleries d'Agricultura i Interior: els focs s'apaguen a l'hivern. Però les xifres no ho deixen tan clar. Mentre que els diners a l’extinció han anat augmentant a mesura que els focs s’han anat fent més violents –a excepció dels anys de crisi econòmica més forta–, les partides dels pressupostos públics destinades a gestionar boscos i a millorar les mesures de prevenció s’han quedat estancades. És molt difícil poder saber exactament quants diners dedica cada any la Generalitat a l’extinció i quants a la gestió forestal, perquè no hi ha informació pública segmentada respecte a això, però el que és evident és que la balança està molt desequilibrada. Un càrrec de la conselleria d’Agricultura admet que la diferència és “escandalosa”.

L’estudi més complet que s’ha fet fins ara el signa una investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Andrea Duane. El treball ha analitzat l’execució de les partides destinades a l’extinció i prevenció dels pressupostos de la Generalitat entre els anys 2000 i 2015. Les xifres inclouen els sous del personal implicat, les infraestructures (parcs de bombers, camions, helicòpters, benzina) i les actuacions sobre gestió forestal. Segons aquests càlculs, un 90% de la despesa en incendis dels últims 15 anys se centra en l’extinció. Només 1 de cada 10 euros es destina a la prevenció d'incendis. Cal remarcar que l’increment del pressupost d’extinció no sempre està relacionat amb el fet de tenir més efectius lluitant directament contra el foc. Els mitjans d’última generació cada cop són més cars i, a més, els nous protocols de seguretat obliguen a tenir més mitjans de suport.

Pressupostos de la Generalitat: extinció vs. prevenció (2000-2015)

108.734.721 €

15.025 ha

94.361.888 €

45.538.569 €

8.058 ha

18.218.000 €

7.627.162 €

5.340.639 €

554,95 ha

2000

2005

2010

2015

Despesa en extinció

Despesa en prevenció

Suprefíce cremada

Un 90% de la despesa en la lluita contra incendis recau en l’extinció.

Font: Andrea Duane, investigadora del Centre Tecnològic Forestal

El Govern és conscient de les debilitats del bosc. El pla general de política forestal aprovat pel consell executiu el 2014 fixa com a feblesa la manca de gestió forestal, i veu com una amenaça els grans incendis forestals, l'abandonament rural de la població i la pressió urbana sobre els boscos. La inversió en la millora dels boscos va seguir una tendència a l'alça del 2006 al 2010, però després va encetar una fase de decreixement. Per als propietaris forestals, els pressupostos estan mal distribuïts. Així compara el president del Consorci Forestal de Catalunya, Rossend Castelló, el desequilibri pressupostari entre prevenció i extinció: “És com si tu tens una societat obesa i, en comptes d’invertir a ensenyar com portar una vida sana i seguir una bona alimentació, poses més metges per fer ‘bypass’ als pacients”.

Les cases properes al bosc són un perill. Quan hi ha un incendi, els bombers prioritzen salvar les persones i els béns. A la imatge, els bombers treballen a Madremanya (Gironès), l’agost del 2012. DAVID BORRAT

Un dels principals obstacles, a l’hora de fer una tasca coordinada, és que la gestió i la prevenció d’incendis pengen de dues conselleries diferents. El pes principal de la prevenció –lligada a la gestió sostenible del bosc– depèn de la conselleria d’Agricultura, mentre que les tasques d’extinció pengen, majoritàriament, d’Interior: Bombers i Agents Rurals tenen responsables polítics diferents. És sorprenent, però les dues conselleries gestionen alhora dues bases de dades sobre els incendis. La que elaboren els bombers i la que fan els agents rurals –responsables de calcular el perímetre dels incendis i d’esbrinar-ne les causes. Les dades no coincideixen. "El món de la prevenció i l’extinció d’incendis és com una catedral que s’ha fet gran però que està plena de capelletes, i una capelleta no vol interaccionar amb l’altra”, admet un càrrec del departament d’Agricultura. La “inestabilitat política”, assegura la mateixa font, és un agreujant. Quan canvia el conseller porta el seu equip. “És un mal endèmic, els caps de departament canvien cada any i mig”. No tots els departaments “són prou lleials” amb els objectius de prevenció, i no s’està treballant de manera coordinada “en absolut”, admet la mateixa font. Alguns responsables de la lluita contra el foc, com el cap dels Bombers de Barcelona, Manel Pardo, són partidaris de fer penjar els Agents Rurals i els Bombers d’un mateix responsable polític per millorar-ne la coordinació. Pardo també qüestiona com s’ha plantejat l’estratègia d’extinció en alguns grans incendis.

L’actuació dels bombers quan hi ha un gran incendi es mira amb lupa i sol ser utilitzada per l’oposició per desgastar el Govern. Es posa tot l’èmfasi en la capacitat d’extinció, i s’obvien aspectes més estructurals, com la situació dels boscos. Els partits polítics es tornen els papers, segons si són al Govern o a l’oposició.

La pressió de la premsa, amb l’impacte emocional que implica un gran incendi sobre la societat, també tensiona l’administració. L’endemà del foc, tothom demana explicacions als bombers i ningú a qui gestiona els boscos.

Un pagès treballa el camp en plena onada de calor, a la Vall d’en Bas, l’agost del 2012. CÈLIA ATSET

Els propietaris forestals

6

"La gestió forestal és majoritàriament deficitària a curt termini. No en treus rendiment fins al cap de tres o quatre generacions"

ROSSEND CASTELLÓ President del Consorci Forestal de Catalunya

Un 73% de la superfície forestal de Catalunya és en mans de particulars. Això complica molt la gestió dels boscos. Sobretot, perquè no hi ha la mateixa sensibilitat per part de tots els propietaris i es fa difícil aplicar polítiques comunes.

Al marge d’això, els ajuts són pocs. Aquest any, la Generalitat ha destinat 1,7 milions en subvencions als propietaris de boscos. Una quantitat que s’ha de multiplicar per dos perquè la UE duplica cada una de les subvencions. “És un autèntic desastre”, es queixa Rossend Castelló, president el Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa bona part dels propietaris. Catalunya se situa entre les cinc comunitats que menys inverteixen per hectàrea forestal. I en els propers set anys, la Generalitat té previst invertir-hi la meitat de la mitjana estatal. “Si cada català pagués 1 euro a l’any pels boscos, el problema s’hauria acabat”, explica Castelló, que assegura que aquesta aportació se situa, actualment, en els 25 cèntims per ciutadà.

De qui són els boscos

Superfície total de Catalunya: 3.210.827 ha

64%

37%

Superfície

forestal

Altres

superfícies

73%

27%

Titularitat

privada

Titularitat

pública

La distribució de la propietat forestal és molt desigual en el territori. Les comarques amb més boscos privats són el Bages, Osona i el Berguedà.

Font: Estructura de la propietat forestal (Centre de la Propietat Forestal)

Amb les baixes aportacions públiques, no tots els propietaris forestals poden mantenir els seus terrenys com caldria. “La gestió forestal s’ha convertit en una cosa que molts propietaris fan gairebé per amor a l’art”, assegura Castelló, que afirma que per cada euro que reben molts propietaris per arreglar els seus boscos n’han d’afegir cinc més per finalitzar la feina. També hi ha un problema de rendibilitat a llarg termini. “Els cicles, en el bosc, són molt llargs. A ningú li interessa un negoci a 50 anys vista”, assenyala Castelló.

Aquí cal afegir-hi un problema de qualitat de la fusta. No tots els propietaris poden treure rendiment de la llenya dels seus boscos. A les comarques seques on predomina el pi blanc els propietaris forestals no obtenen gairebé res de la seva venda, ja que es tracta d’una fusta molt poc rendible. L’administració lamenta que, justament per aquest motiu, alguns propietaris prioritzen treure el màxim rendiment dels seus boscos malgrat que això comporti fer una gestió desordenada i, en definitiva, poc orientada a reduir la vulnerabilitat del bosc.

Els propietaris forestals encara es queixen d’un aspecte més. “En els darrers vint anys s’ha multiplicat per deu l’ús públic dels boscos”, assenyala el president del Consorci Forestal de Catalunya. Això vol dir excursionistes, gent amb motos i bicis o boletaires ‘amateurs’, entre d’altres. “En ocasions, la gent deixa els camins en un estat deplorable, i els que ho hem de pagar per arreglar-ho som nosaltres”, lamenta Castelló. “La manca de reconeixement de la muntanya és lamentable”, conclou.

Un bosc de l’Alt Ter, a prop de Sant Pau de Segúries (Ripollès). DAVID BORRAT

La gent

7

"Tenim una societat que no sap per què vol els boscos"

LLUÍS BROTONS Investigador del CREAF

Si admetem que des de l’administració és més fàcil invertir en extinció, i que caldria ampliar considerablement la partida en prevenció per fer una gestió pública efectiva dels nostres boscos, es fa imprescindible eixamplar el debat cap a una dimensió sociocultural. Això implica sensibilitzar i corresponsabilitzar els propietaris forestals, les persones que viuen a prop dels boscos i a la ciutadania en general. Però també preguntar-nos quin paisatge vol Catalunya en els propers anys. I en funció de la resposta, pensar com hem de gestionar el que tenim actualment. L’investigador del CREAF Lluís Brotons adverteix que, ara mateix, “tenim una societat que no sap per què vol els boscos”. I aquest buit en la gestió forestal, entesa des d’una perspectiva global, fa que els boscos estiguin desequilibrats i siguin, en definitiva, “més vulnerables a qualsevol pertorbació natural”. En la fita per aconseguir uns boscos més resilients i més sans cal la implicació i la coordinació de tots els actors: administració, professionals i societat. Tots els agents implicats en la lluita contra el foc coincideixen que cal un canvi cultural sobre l’ús del bosc. Cal recuperar la silvicultura i impulsar polítiques de consum de proximitat. Però també cal abandonar la idea del foc com a perill i recuperar-ne la visió com a eina.

La domesticació del foc és un dels assoliments més importants de l'espècie humana. Però els professionals de la prevenció i l’extinció adverteixen que la nostra societat serà cada vegada més vulnerable als incendis si no canvia l’enfocament en la lluita contra el foc i si no aprenem a conviure amb aquest fenomen com un procés natural d’autogestió i regeneració.