FONTS I AGRAÏMENTS

*

Com s’ha fet aquest reportatge

Per al mapa interactiu dels incendis forestals s’ha fet servir la base de dades del Bombers de la Generalitat entre els anys 1800 i 2013. Només s’han pogut mostrar aquells incendis que tenen la geolocalització i el perímetre. Alguns estan geolocalitzats, però no se’n sap la data. A la fitxa es mostra el nom del municipi on es va originar l’incendi, encara que després afectés més termes municipals.

Els incendis geolocalitzats dels anys 2014 i 2015 estan extrets de la base de dades del Servei de Gestió de la Prevenció d’Incendis Forestals del Departament d’Agricultura.

Tots els càlculs de nombre d’incendis i hectàrees cremades per anys s’han fet a partir de la base de dades del Servei de Gestió de la Prevenció d’Incendis Forestals.

Per als textos de les fitxes s’han fet servir notícies de l’arxiu de l’ARA i altres diaris, com l’hemeroteca de ‘La Vanguardia’. També l’estudi ‘Els incendis forestals a Catalunya de principis del segle XX a partir de fonts periodístiques’, de Francisco Lloret i Irene Bendinelli.

Les fotografies dels incendis forestals són dels fotògrafs David Borrat, Cèlia Atset i Tjerk van der Meulen. Les històriques són de l’arxiu de l’agència Efe.



La fotografia del veïnat de Cal Peraire de Sant Iscle de Vallalta la va fer Manolo García el juny del 2016 intentant repetir una fotografia d’entre els anys 1909-1925 de l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya.

Evolució de la massa forestal: Primer Inventari Forestal Nacional (1965-1974) / Quarta edició del Mapa de Cobertes del Sòl (CREAF, 2010).

El càlcul sobre el desequilibri pressupostari entre l’extinció i la prevenció és un estudi d’Andrea Duane, investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. S’han tingut en compte les Infraestructures d’extinció d’incendis (parcs de bombers, camions, helicòpters, benzina, etc.), els sous dels bombers i la prevenció d’incendis (gestió forestal, sensibilització ambiental, alertes climàtiques, etc). Aquests tres eixos estan ubicats en diferents departaments al llarg del període d’estudi (2000-2015). L’autora del treball remarca que s’ha fet especial esforç a homogeneïtzar les dades: quan un servei tenia pressupostos separats d’un departament més general en alguns anys, i en altres anys estava tot junt, s’ha calculat quina era la proporció en anys separats i aplicat als altres anys. Infraestructures d’extinció i prevenció incendis no tenen incorporat els sous dels funcionaris, ja que només s’especifiquen en altres apartats del departament. L’anàlisi separa el 80% del sous totals (comptant un 20% d’administratius) i els divideix amb el nombre d’àrees de cada departament. Les inversions en salaris de Bombers i Infraestructures es refereixen a tot el sistema d’emergència. No obstant, els Bombers tenen altres competències, com accidents trànsit, focs d’habitatge, rescat a muntanya, etc. El 50% dels cost és atribuïble a totes les funcions del cos. Són costos estructurals de gestió del risc. També s’ha aplicat el 55% de les inversions totals d’Infraestructures i Bombers. El grau d’execució pressupostària s’ha extret de les memòries anuals de la Generalitat. Per a les dades d’inversió en forests, extretes de l’annex del pla general de política forestal (PGPF), s’han seleccionat les partides ‘Prevenció Incendis’ i ‘Millora de les masses forestals’. Com que aquestes millores es basen en diferents objectius, per calcular inversions en prevenció s’ha aplicat el mateix procediment que s’ha seguit per als riscos de Bombers: com que són diversos serveis els que se'n beneficien, s’ha assumit que un 50% de la inversió seria per a totes les pertorbacions (incendis, plagues, inundacions, embornal de carboni, biodiversitat), i que un 20% (tret del PGPF) de l'altre 50% és per a incendis, en total 60%. Els únics anys amb dades completes són 2006-2012.

Igual que amb els Bombers, s’ha calculat la despesa en funcionariat. S’ha agafat la partida del departament dedicada a funcionaris, s’ha separat el 80% del sous totals (comptant un 20% d’administratius) i s’ha dividit amb el nombre d’àrees de cada departament.

Per als anys 2006-2012, s’ha calculat el percentatge mitjà que representa la despesa en prevenció respecte del pressupost total del departament. El valor mitjà és 18,6% S’ha aplicat aquest percentatge per als períodes 2000-2005 i 2013-2015. Dels altres s’ha seleccionat l’import directe derivat del PGPF.

El càlcul dels ajuts que reben els propietaris forestals és del Consorci Forestal de Catalunya.

Altres fonts:

Pla General de Política Forestal (2014-2014)

Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal

La prevenció dels grans incendis forestals adaptada a l'incendi tipus

Estructura de la propietat forestal de Catalunya

Les ADF en la política forestal catalana

Agraïments

Lluís Brotons, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)
Andrea Duane, investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)
Francisco Lloret, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
Servei de premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya
Servei de premsa del departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya
Marc Castellnou, cap dels Grups de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya
Marta Miralles, tècnica dels GRAF
Manel Pardo, cap dels Bombers de Barcelona
José A. Terés Blanco, cap de la secció de gestió de la prevenció d’incendis forestals (ef)
David Montserrat, tècnic del servei de prevenció d’incendis forestals
Vicent Altava, tècnic del servei meteorològic de Catalunya (Meteocat)
Josep Maria Soler, agent rural
Rossend Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya
Xavier Jovés, president del secretariat de federacions d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Jaume Mora, Associació Cultural de Vallgorguina
Equip de correcció web
Alba Giró, documentació incendis