La matinada del 14 d’agost del 2018, 37 persones s’embarcaven en una pastera al Marroc amb l’objectiu d’arribar a Europa.
L’embarcació va desaparèixer al mar d’Alborán, la ruta més llarga entre les costes del Marroc i d’Espanya.
Amics i familiars a l’Àfrica i a Europa viuen en l’angoixa de la incertesa. N’hi ha que ja han començat el dol, però d’altres s’aferren a una esperança que cada dia que passa perd més sentit.

37 vides  segades  al Mediterrani

Qui eren i per què van emigrar els homes, dones i criatures que anaven en una pastera desapareguda el 14 d'agost entre el Marroc i Espanya. Els seus familiars relaten l'angoixant recerca

Cristina Mas

20 de juny del 2019

L’any passat més de 60.000 persones van arribar a Espanya per mar, i almenys 777 van perdre la vida en el camí, segons les dades oficials. Però aquest cas no consta en cap estadística.

mapa trajecte

ESPANYA

100km

Gibraltar

SOS Pastera

Bouyafar

Melilla

MARROC

mapa trajecte

ESPANYA

Màlaga

100km

Gibraltar

Bouyafar

SOS

Pastera

Melilla

Nador

MARROC

Reconstrucció dels fets

14 d'agost del 2018

2.30 H

Una pastera surt de la platja de Beni Boughafer, als afores de Nador, amb 37 persones a bord:

7 dones (+2 filles)

Aline Mayamba Sita

Congo

Getou Mbala
i Gemima

Congo

Cissé Adja i
Diabaté Marian

Costa d'Ivori

Anna Sylla

Aicha Ivoirienne

desconeguda

desconeguda

28 homes

Bah Ousmane

Guinea Conarky

Moussa Doukanassi

Mali

Mustafà Kaba

Guinea Conarky

Soukouna Fusseny

Mali

Mamadou Traoré

Mali

Mamadou Bénté

Guinea

Ibrahima Diallo

Ismaïla Fofana

Boubacar Diallo

Mamadou Diallo

Ousmane Touré

Ibrahima Pastoré

Mamadou Bénté

Famany Touré

Fredy

Sadio Sarr

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

desconegut

Segons el testimoni del Diallo, un traficant guineà que va col·laborar en l'organització del viatge, els migrants van pagar entre 900 i 2.500 euros per tenir una plaça a la pastera.

Moussa Doukanssi, un jove malià, va enviar aquest missatge de veu per WhatsApp al seu cosí, que viu a França:

Durant la matinada

El motor de la pastera s’avaria i a causa de la mala mar 4 persones cauen a l'aigua en plena nit.


L’ARA ha parlat amb el traficant que va organitzar el viatge, que s’identifica com a Mussa, un malià que acusa la marina marroquina de no haver respost a les trucades de socors:

12.00 H
Una ONG rep una trucada de socors de l'embarcació i alerta els equips de Salvament Marítim espanyols i de la marina reial marroquina, indicant-los la posició en què es troben pel senyal de GPS dels mòbils dels nàufrags.
Durant la tarda
Salvament desplega algunes embarcacions i un helicòpter a la recerca de diverses pasteres. Com que l'embarcació és en aigües jurisdiccionals marroquines, Salvament passa la informació de què disposa al Marroc.
23.30 H
L’ONG comunica a Salvament que una embarcació ha estat rescatada. La Guàrdia Civil de Melilla confirma l'arribada al port de Beni Ensar de 37 persones recuperades per la marina reial, però no coincideix el nombre de dones ni de criatures. Tot i això Salvament entén que l'embarcació ha estat rescatada. I així se n'informa la premsa espanyola.

Des d’aleshores cap de les
37 persones ha donat senyals de vida.

Qui són les víctimes?

Aline Mayamba Sita
Clica damunt dels noms per llegir tota la història

“Volia portar els seus quatre fills a Europa”

Edat

42 Anys

Orígen

Congo

Professió

Infermera

“Volia portar els seus quatre fills a Europa”

Va decidir emigrar a Europa per viure a París amb la seva germana després de separar-se del seu marit i quedar-se sola amb els seus quatre fills, la més petita de 17 anys, que continuen al Congo. L’Aline es va establir al Marroc el 2016, on va col·laborar amb una Església evangèlica fins que va aconseguir reunir els diners per pagar-se un lloc en una pastera. Esperava que després podria portar els seus fills a Europa. "Volia embarcar-se, i li vam dir que no ho fes, que era massa perillós. Teníem una cosina a Itàlia que podia fer els tràmits perquè obtingués un visat. Jo estava disposada a pagar-li l'habitació a Rabat fins que tot es resolgués", explica la seva germana Wivine. "Però no ens va escoltar. Vam parlar amb ella quatre dies abans que s’embarqués a la pastera i no n’hem tornat a saber res. Va apagar el mòbil".

El seu germà Sita Moussampai, que té un restaurant congolès a Brussel·les, va veure que alguna cosa anava malament quan una amiga de l'Aline li va dir que s'havia embarcat i que quatre dies més tard no en tenia cap notícia. El Sita va anar Nador, va visitar el dipòsit de cadàvers i va deixar mostres d'ADN a la policia marroquina, però mig any després no ha tingut cap resposta de les autoritats. La Wivin ha presentat una denúncia per desaparició al servei de Restabliment de Lligams Familiars de la Creu Roja, que tampoc ha pogut esbrinar res més. Fins a l'abril, vuit mesos després de la desaparició, la família no va assumir que l'Aline va morir al Mediterrani, i finalment van celebrar el seu funeral al Congo.

“Volia portar els seus quatre fills a Europa”

Getou Mbala
i Gemima

“Tenia una filla d’un any, però no ho va explicar a la família”

Edat

28 i 1 Anys

Orígen

Congo

Professió

Estudiant

“Tenia una filla d’un any, però no ho va explicar a la família”

Quan va acabar els seus estudis de dret, el 2015, la seva germana Nathalie, que vivia a França, va voler que anés amb ella. “Es va passar tres anys al Marroc: jo li pagava l’habitació i el menjar, mentre intentàvem trobar una solució. Aconseguir un visat és molt difícil”, explica des de París la seva germana, que fa vint anys que viu a França i treballa com a auxiliar de geriatria. “Un dia em va trucar per dir-me que si li enviava 2.000 euros trobaria la connexió. I li vaig enviar els diners, però no m’imaginava que vindria en una zòdiac, esperava que hauria trobat un vaixell més segur”, recorda. A principis d’agost li va dir que ho tenia tot a punt i que sortirien al cap d’uns dies. No en va tornar a saber res més.

Com que no en tenia notícies, va trucar a les companyes de pis de la Getou. “Al principi em deien que era a Espanya amb la Creu Roja, però quan va passar un mes vaig saber que alguna cosa no anava bé. Em vaig posar en contacte amb l’ambaixada del Congo al Marroc i em van dir que la meva germana viatjava amb la seva filla d’un any. Com pot ser? No me n’havia dit res: jo hauria anat al Marroc a ajudar-la a donar llum. Li hauria fet costat! Però m’ho va amagar. ¿I com és que la van deixar pujar a la pastera amb una criatura tan petita?”.

Després a l’ambaixada li van confirmar que alguns cossos de dones i criatures havien arribat a la platja de Nador uns dies després del naufragi: “Em van dir que estaven en molt mal estat i que no els havien pogut reconèixer, però que estaven tots morts”. La Nathalie reconeix que a ella també li costa de creure que la seva germana sigui morta, com la seva neboda, a qui mai va arribar a conèixer. Al novembre va anar al Congo per comunicar-ho a la seva mare i la resta de la família: “Ella vol creure que encara és viva, i que ha de ser en algun lloc. Jo he mirat de fer-l’hi entendre, però és gran i no la vull forçar”.

“Tenia una filla d’un any, però no ho va explicar a la família”

Cissé Adja i
Diabaté Marian

“Havia patit amenaces: va portar els fills grans a un lloc segur i va marxar amb la petita”

Edat

30 i 3 Anys

Orígen

Costa d'Ivori

Professió

Mestressa de casa

“Havia patit amenaces: va portar els fills grans a un lloc segur i va marxar amb la petita”

El Diabaté era suboficial a la Costa d’Ivori. Amb la seva dona Cissé tenien 4 fills i s’ocupaven també del fill del seu germà gran. L’octubre del 2015 va haver de fugir del país perquè va tenir un conflicte a la feina. A Líbia va pujar en una pastera, va ser rescatat per un vaixell militar italià i finalment es va instal·lar a París. Però els militars van continuar amenaçant la seva família. La Cissé temia per la seva vida i va deixar els seus fills grans al seu poble natal, a càrrec d’una cosina, i va marxar amb la Mariane, que aleshores tenia un any, al Marroc.

“Un passador em va dir que les podia portar per 1,6 milions de francs CFA [uns 2.500 euros]. Li vaig enviar els diners però va desaparèixer sense deixar rastre. Jo no tenia res, sempre que podia li enviava 50 o 100 euros per pagar l’habitació i el menjar”, explica el Diabaté. La Cissé va conèixer algú que li va presentar el Moussa, que es va oferir a deixar-la pujar a la pastera sense que hagués de pagar per la nena. “Li demanava 1.600 euros i jo els vaig aconseguir d’entre amics i familiars”. Van continuar en contacte fins al 14 d’agost, quan li va trucar per dir-li que aquell dia salpaven. “Prega per nosaltres, em va demanar”.

“Des d’aleshores no he tingut cap notícia de la meva dona ni de la meva filla”, diu el Diabaté. “Truco al Moussa i em diu que són en una presó. Els meus altres fills, que ara tenen 5, 8 i11 anys, em truquen preguntant on és la mare, i la cosina em diu que no els pot mantenir. I jo no tinc papers i arribo just a sobreviure amb feines esporàdiques. Perdo el cap”.

“Havia patit amenaces: va portar els fills grans a un lloc segur i va marxar amb la petita”

Bah Ousmane

“Va marxar sense acomiadar-se, perquè sabia que no el deixaríem pujar a una pastera”

Edat

28 Anys

Orígen

Guinea Conarky

Professió

Comerciant

“Va marxar sense acomiadar-se, perquè sabia que no el deixaríem pujar a una pastera”

"Els joves se'n volen anar a Europa: li vam dir que s'esperés que li donessin un visat, però sabia que no en donen”, recorda Abdoulaye Diallo, que viu al sud de França, de quan parlava amb el seu cosí Ousmane. “Tenia amics que havien aconseguit arribar en pastera a Itàlia i a Espanya i el van convèncer que els seguís. Va marxar sense acomiadar-se, perquè sabia que si ens ho deia no el deixaríem. Quan vam saber que havia agafat un vol cap al Marroc també vam intentar que tornés però no ens va voler escoltar”.

L’Abdoulaye es va assabentar per un amic del seu cosí que havia marxat en pastera el 14 d’agost. L’amic, com que no havia tingut més notícies del Bah, el va avisar. “Vam parlar amb el traficant, un home guineà, que ens va explicar que van perdre el rumb perquè es va espatllar la brúixola i es van quedar sense combustible”. L’Abdoulaye ja ha perdut l’esperança, però no han gosat explicar la veritat a la seva tieta, la mare del noi: “Està molt amoïnada, i només se’ns ha acudit dir-li que no li truca perquè deu haver perdut el mòbil”.

“Va marxar sense acomiadar-se, perquè sabia que no el deixaríem pujar a una pastera”

Moussa Doukanassi

“Tota la família a Mali el plora: té dona i dos fills”

Edat

30 Anys

Orígen

Mali

Professió

Comerciant

“Tota la família a Mali el plora: té dona i dos fills”

El juny del 2018 Moussa Doukanassi va deixar la petita botiga que regentava a Bamako. “Jo no en sabia res. Em va trucar des del Marroc, i jo li vaig dir que no ho fes”, explica Diallo Lassana, un treballador de la construcció que viu a Montreuil, als afores de París, des de fa 20 anys. “El 13 d’agost va enviar-me un missatge de veu per WhatsApp per dir-me que estava a punt de pujar a la pastera”, recorda Lassana. “No n’he tornat a tenir cap notícia. Tota la família a Mali el plora: té dona i dos fills. Ens diuen que els van rescatar però ha passat massa temps. Si els van rescatar on són? Jo crec que són morts”.

“Tota la família a Mali el plora: té dona i dos fills”

Mustafà Kaba

“Va estudiar dret, però somiava en ser futbolista”

Edat

25 Anys

Orígen

Guinea Conarky

Professió

Llicenciat en Dret

“Va estudiar dret, però somiava en ser futbolista”

“Va estudiar dret, però somiava en ser futbolista”, explica Mohamed Sylla, funcionari a l’aeroport internacional de Gbessia a Conakry, del seu nebot Mustafà. No era el primer cop que el seu nebot intentava emigrar: el 2016 havia provat la ruta del Mediterrani central: “Se’n va anar a Algèria i d’allà a Líbia, però el van atrapar quan era a la platja, a punt d’embarcar-se en una pastera, i el van posar a la presó”. La seva mare va haver de pagar tres milions de francs guineans [una mica menys de 300 euros] perquè el deixessin en llibertat. Va tornar a casa però només dos mesos després va decidir tornar-ho a provar: tenia amics que ja eren a Europa i ell volia seguir el mateix camí.

Va volar fins al Marroc i es va passar 6 mesos a Rabat jugant en un club de futbol local. Com que la família no coneixia ningú allà, van contactar amb un paisà que vivia a Rabat perquè li fes de tutor. Un dia l’home va trucar a la seva mare i li va explicar que havia marxat de Rabat i que estava a punt d'embarcar-se per creuar a Espanya. Unes setmanes més tard li va dir que ho havia aconseguit. Fins i tot van fer una festa per celebrar-ho. “Però la mare no es va quedar tranquil·la perquè no entenia per què el seu fill no li trucava. Van trucar al tutor, que va reconèixer que estava mort, que el vaixell s'havia enfonsat i que ell no portava armilla”, explica l’oncle. “La mare està molt trista, va invertir tot el que tenia en el viatge del seu fill i ara no li queda res. Han fet el funeral sense el cos, perquè han perdut l'esperança de trobar-lo viu”.

“Va estudiar dret, però somiava en ser futbolista”

Soukouna Fusseny

“Va haver de marxar de Mali a causa de la sequera”

Edat

30 Anys

Orígen

Mali

Professió

Pagès

“Va haver de marxar de Mali a causa de la sequera”

“Quan el seu pare va morir, ell es va encarregar de la mare i els germans: treballava la terra de la família per alimentar-los. Però amb sequera la supervivència era impossible i va decidir emigrar”. Així recorda Kaloga Fusseny el seu cosí Sokuna, que volia seguir les seves passes. Kaloga Fusseny va arribar a Itàlia l’agost del 2014, després que uns pescadors rescatessin la barcassa en què viatjava amb 108 persones i els portessin a una Sicília que encara no tenia els ports tancats. Es va establir a França, on va treballar a la restauració i la construcció. “Jo vaig creuar i estic content de ser a Europa, però em vaig passar 13 hores a dins d’una pastera i no ho tornaria fer”. Assegura que no tenia ni idea que el seu cosí Soukouna volia seguir els seus passos. “Em va trucar des del Marroc i em va dir que ho tenia tot a punt per creuar amb la pastera. Li vaig dir que ho intentés per les tanques de Ceuta i Melilla, que era menys perillós, però no em va fer cas”. El noi no va tornar a donar senyals de vida i la família va decidir distribuir la seva fotografia a les xarxes socials amb un text on es llegeix: “Germans i germanes, no tinc notícies del meu germà Soukouna Fousseny, que hauria sortit en una barca del Marroc el 13 o el 14 d’agost del 2018. Si en teniu alguna informació contacteu amb nosaltres. Us demano que ho difongueu”. El Kaloga va desplaçar-se fins a Nador per trobar-lo: pensava que, com passa encara avui a Líbia, podria estar empresonat en algun centre de detenció. A Nador va anar a la Creu Roja i a la Gendarmeria, on li van ensenyar les fotografies de 12 cossos trobats al mes d’agost, però cap semblava el seu cosí. Els cossos del tanatori no els hi van deixar veure.També va revisar, al consolat de Mali a Rabat, les fotos de 200 joves malians que havien estat repatriats al seu país. “El Marroc no és Líbia, allà no empresonen els immigrants i sempre es pot trobar un telèfon per trucar. És impossible que sigui viu i no hagi trucat a la seva família, però tampoc tinc la prova que és mort. No té sentit continuar buscant”.

“Va haver de marxar de Mali a causa de la sequera”

Mamadou Traoré

“Tenia una dona i un fill d’un any, i els va dir que se n’anava a treballar a la capital”

Edat

28 Anys

Orígen

Mali

Professió

Electricista

“Tenia una dona i un fill d’un any, i els va dir que se n’anava a treballar a la capital”

“Tenia una dona i un fill d’un any, i vivien en un poble de l’oest de Mali. Els va dir que se n’anava a la capital, Bamako, a buscar feina, però en realitat va agafar un avió i va marxar al Marroc amb la intenció d’anar a Europa”, explica el Magassa des de França, on viu des de fa 8 anys. Poca cosa més sap del que li va passar al seu cosí. “Em van avisar els seus amics des de Mali, dient-me que havien perdut el contacte amb el Mamadou, que havia desaparegut, i em van demanar que el busqués. He demanat ajuda a través de Facebook i ningú me’n sap donar cap informació”, lamenta. Un guineà que fa de passador amb les pasteres en aquesta zona, amb qui hem contactat als boscos de Nador, confirma que el noi es va embarcar la matinada del 14 d’agost a la mateixa barca. Formava part del grup de 10 persones que ell va aportar a la pastera que havia organitzat un traficant malià.

“Tenia una dona i un fill d’un any, i els va dir que se n’anava a treballar a la capital”

Mamadou Bénté

“No teníem diners per pujar tots dos a la pastera”

“No teníem diners per pujar tots dos a la pastera”

Ibrahim Barry va emigrar amb el seu germà Mamadou Bénté per anar junts a Espanya. Van viatjar junts des de Guinea fins al Marroc, però quan van tenir l’oportunitat de pujar a una pastera per anar Espanya no tenien prou diners per pagar el passatge de tots dos. l’Ibrahim es va quedar a terra. Encara és als boscos de Nador, però després de perdre el seu germà s’està plantejant tornar a casa. “He perdut l’esperança que sigui viu, els meus pares em truquen cada dia perquè torni a casa: jo ja no vull emigrar, aniré al consolat perquè m’ajudin a tornar”. És el que va ser més a prop dels fets. “Vaig sentir que havien tingut problemes amb el motor i que feia mala mar: van trucar a la marina reial marroquina perquè els rescatessin, però no n’he sabut res més”, explica.

sense més
informació

Anna Sylla

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Aicha Ivoirienne

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Ibrahima Diallo

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Ismaïla Fofana

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Boubacar Diallo

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Mamadou Diallo

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Ousmane Touré

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Ibrahima Pastoré

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Mamadou Bénté

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Famany Touré

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Fredy

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

Sadio Sarr

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més
informació

2 dones

sense més informació

sense més
informació

12 homes

sense més informació

sense més
informació

Què va passar?

L’ARA ha localitzat en un centre de detenció de Nador Sadio Sarr, un jove senegalès que va ser rescatat en una pastera el 14 d’agost amb 37 persones a bord. Els altres nàufrags el van assenyalar com el “capità” que conduïa l’embarcació, i el jutge marroquí el va condemnar a 5 mesos de presó.

Sarr no va poder reconèixer cap dels desapareguts que protagonitzen aquest reportatge.

Cal pensar, doncs, que viatjava en una altra pastera: hi havia dues pasteres amb 37 persones a la zona i només una va ser rescatada. L’altra va quedar a la deriva per la falta de coordinació dels equips de salvament espanyols i marroquins.

Morts que no compten

L’oficina de Berlín de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), que s’ocupa del seguiment dels morts i desapareguts al Mediterrani, confirma que no tenia cap notícia d’aquest naufragi i obre un cas arran de la consulta de l’ARA. Davant la falta de cooperació de les autoritats marroquines, que no responen a la petició d’informació de l’organisme internacional, el cas queda pendent en els registres interns de l’organisme, però no a la base de dades pública, perquè no s’ha pogut verificar. Una prova més que els registres oficials subestimen els morts que s’estan produint al Mediterrani.

Espanya no té cap registre de desapareguts

Espanya no té cap registre de persones desaparegudes al Mediterrani. Els cossos que són recuperats pels equips de Salvament Marítim són lliurats a les autoritats a port, i –com els que troben els pescadors i els que el mar arrossega fins a la platja– se n’ocupa el jutjat d’instrucció de torn. Un cop fet l’alçament del cos el jutjat és responsable de la identificació del cadàver i d’investigar les circumstàncies de la mort.

Normalment les diligències són mínimes i els cossos acaben en cementiris municipals identificats com a “immigrant”, amb la data en què van ser recuperats, i normalment no es fan fotografies dels morts ni es prenen mostres d’ADN, com sí que es fa en països com Grècia. La custòdia dels cossos és competència municipal. Localitzar un familiar desaparegut acaba sent, doncs, una missió impossible.

On són els testimonis que han participat en aquest reportatge

mapa famílies

9

11

8

10

7

6

3

5

4

2

1

1. Congo / 2. Costa d’Ivori / 3. Mali / 4. Guinea Conakry / 5. Guinea Bissau / 6. Marroc / 7. Espanya / 8. França / 9. Bèlgica / 10. Itàlia / 11. Alemanya

Nota:

Agraïments: Cheick Ndao i tots els testimonis que han participat en l'elaboració d'aquest reportatge. Si tens més informació sobre aquest cas escriu a  internacional@ara.cat 

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Jordi Guilleumas