37 vides  segades  al Mediterrani

Edat

42 Anys

Orígen

Congo

Professió

Infermera

“Volia portar els seus quatre fills a Europa”

Va decidir emigrar a Europa per viure a París amb la seva germana després de separar-se del seu marit i quedar-se sola amb els seus quatre fills, la més petita de 17 anys, que continuen al Congo. L’Aline es va establir al Marroc el 2016, on va col·laborar amb una Església evangèlica fins que va aconseguir reunir els diners per pagar-se un lloc en una pastera. Esperava que després podria portar els seus fills a Europa. "Volia embarcar-se, i li vam dir que no ho fes, que era massa perillós. Teníem una cosina a Itàlia que podia fer els tràmits perquè obtingués un visat. Jo estava disposada a pagar-li l'habitació a Rabat fins que tot es resolgués", explica la seva germana Wivine. "Però no ens va escoltar. Vam parlar amb ella quatre dies abans que s’embarqués a la pastera i no n’hem tornat a saber res. Va apagar el mòbil".

El seu germà Sita Moussampai, que té un restaurant congolès a Brussel·les, va veure que alguna cosa anava malament quan una amiga de l'Aline li va dir que s'havia embarcat i que quatre dies més tard no en tenia cap notícia. El Sita va anar Nador, va visitar el dipòsit de cadàvers i va deixar mostres d'ADN a la policia marroquina, però mig any després no ha tingut cap resposta de les autoritats. La Wivin ha presentat una denúncia per desaparició al servei de Restabliment de Lligams Familiars de la Creu Roja, que tampoc ha pogut esbrinar res més. Fins a l'abril, vuit mesos després de la desaparició, la família no va assumir que l'Aline va morir al Mediterrani, i finalment van celebrar el seu funeral al Congo.

Edat

28 i 1 Anys

Orígen

Congo

Professió

Estudiant

“Tenia una filla d’un any, però no ho va explicar a la família”

Quan va acabar els seus estudis de dret, el 2015, la seva germana Nathalie, que vivia a França, va voler que anés amb ella. “Es va passar tres anys al Marroc: jo li pagava l’habitació i el menjar, mentre intentàvem trobar una solució. Aconseguir un visat és molt difícil”, explica des de París la seva germana, que fa vint anys que viu a França i treballa com a auxiliar de geriatria. “Un dia em va trucar per dir-me que si li enviava 2.000 euros trobaria la connexió. I li vaig enviar els diners, però no m’imaginava que vindria en una zòdiac, esperava que hauria trobat un vaixell més segur”, recorda. A principis d’agost li va dir que ho tenia tot a punt i que sortirien al cap d’uns dies. No en va tornar a saber res més.

Com que no en tenia notícies, va trucar a les companyes de pis de la Getou. “Al principi em deien que era a Espanya amb la Creu Roja, però quan va passar un mes vaig saber que alguna cosa no anava bé. Em vaig posar en contacte amb l’ambaixada del Congo al Marroc i em van dir que la meva germana viatjava amb la seva filla d’un any. Com pot ser? No me n’havia dit res: jo hauria anat al Marroc a ajudar-la a donar llum. Li hauria fet costat! Però m’ho va amagar. ¿I com és que la van deixar pujar a la pastera amb una criatura tan petita?”.

Després a l’ambaixada li van confirmar que alguns cossos de dones i criatures havien arribat a la platja de Nador uns dies després del naufragi: “Em van dir que estaven en molt mal estat i que no els havien pogut reconèixer, però que estaven tots morts”. La Nathalie reconeix que a ella també li costa de creure que la seva germana sigui morta, com la seva neboda, a qui mai va arribar a conèixer. Al novembre va anar al Congo per comunicar-ho a la seva mare i la resta de la família: “Ella vol creure que encara és viva, i que ha de ser en algun lloc. Jo he mirat de fer-l’hi entendre, però és gran i no la vull forçar”.

Edat

30 i 3 Anys

Orígen

Costa d'Ivori

Professió

Mestressa de casa

“Havia patit amenaces: va portar els fills grans a un lloc segur i va marxar amb la petita”

El Diabaté era suboficial a la Costa d’Ivori. Amb la seva dona Cissé tenien 4 fills i s’ocupaven també del fill del seu germà gran. L’octubre del 2015 va haver de fugir del país perquè va tenir un conflicte a la feina. A Líbia va pujar en una pastera, va ser rescatat per un vaixell militar italià i finalment es va instal·lar a París. Però els militars van continuar amenaçant la seva família. La Cissé temia per la seva vida i va deixar els seus fills grans al seu poble natal, a càrrec d’una cosina, i va marxar amb la Mariane, que aleshores tenia un any, al Marroc.

“Un passador em va dir que les podia portar per 1,6 milions de francs CFA [uns 2.500 euros]. Li vaig enviar els diners però va desaparèixer sense deixar rastre. Jo no tenia res, sempre que podia li enviava 50 o 100 euros per pagar l’habitació i el menjar”, explica el Diabaté. La Cissé va conèixer algú que li va presentar el Moussa, que es va oferir a deixar-la pujar a la pastera sense que hagués de pagar per la nena. “Li demanava 1.600 euros i jo els vaig aconseguir d’entre amics i familiars”. Van continuar en contacte fins al 14 d’agost, quan li va trucar per dir-li que aquell dia salpaven. “Prega per nosaltres, em va demanar”.

“Des d’aleshores no he tingut cap notícia de la meva dona ni de la meva filla”, diu el Diabaté. “Truco al Moussa i em diu que són en una presó. Els meus altres fills, que ara tenen 5, 8 i11 anys, em truquen preguntant on és la mare, i la cosina em diu que no els pot mantenir. I jo no tinc papers i arribo just a sobreviure amb feines esporàdiques. Perdo el cap”.

Edat

28 Anys

Orígen

Guinea Conarky

Professió

Comerciant

“Va marxar sense acomiadar-se, perquè sabia que no el deixaríem pujar a una pastera”

"Els joves se'n volen anar a Europa: li vam dir que s'esperés que li donessin un visat, però sabia que no en donen”, recorda Abdoulaye Diallo, que viu al sud de França, de quan parlava amb el seu cosí Ousmane. “Tenia amics que havien aconseguit arribar en pastera a Itàlia i a Espanya i el van convèncer que els seguís. Va marxar sense acomiadar-se, perquè sabia que si ens ho deia no el deixaríem. Quan vam saber que havia agafat un vol cap al Marroc també vam intentar que tornés però no ens va voler escoltar”.

L’Abdoulaye es va assabentar per un amic del seu cosí que havia marxat en pastera el 14 d’agost. L’amic, com que no havia tingut més notícies del Bah, el va avisar. “Vam parlar amb el traficant, un home guineà, que ens va explicar que van perdre el rumb perquè es va espatllar la brúixola i es van quedar sense combustible”. L’Abdoulaye ja ha perdut l’esperança, però no han gosat explicar la veritat a la seva tieta, la mare del noi: “Està molt amoïnada, i només se’ns ha acudit dir-li que no li truca perquè deu haver perdut el mòbil”.

Edat

30 Anys

Orígen

Mali

Professió

Comerciant

“Tota la família a Mali el plora: té dona i dos fills”

El juny del 2018 Moussa Doukanassi va deixar la petita botiga que regentava a Bamako. “Jo no en sabia res. Em va trucar des del Marroc, i jo li vaig dir que no ho fes”, explica Diallo Lassana, un treballador de la construcció que viu a Montreuil, als afores de París, des de fa 20 anys. “El 13 d’agost va enviar-me un missatge de veu per WhatsApp per dir-me que estava a punt de pujar a la pastera”, recorda Lassana. “No n’he tornat a tenir cap notícia. Tota la família a Mali el plora: té dona i dos fills. Ens diuen que els van rescatar però ha passat massa temps. Si els van rescatar on són? Jo crec que són morts”.

Edat

25 Anys

Orígen

Guinea Conarky

Professió

Llicenciat en Dret

“Va estudiar dret, però somiava en ser futbolista”

“Va estudiar dret, però somiava en ser futbolista”, explica Mohamed Sylla, funcionari a l’aeroport internacional de Gbessia a Conakry, del seu nebot Mustafà. No era el primer cop que el seu nebot intentava emigrar: el 2016 havia provat la ruta del Mediterrani central: “Se’n va anar a Algèria i d’allà a Líbia, però el van atrapar quan era a la platja, a punt d’embarcar-se en una pastera, i el van posar a la presó”. La seva mare va haver de pagar tres milions de francs guineans [una mica menys de 300 euros] perquè el deixessin en llibertat. Va tornar a casa però només dos mesos després va decidir tornar-ho a provar: tenia amics que ja eren a Europa i ell volia seguir el mateix camí.

Va volar fins al Marroc i es va passar 6 mesos a Rabat jugant en un club de futbol local. Com que la família no coneixia ningú allà, van contactar amb un paisà que vivia a Rabat perquè li fes de tutor. Un dia l’home va trucar a la seva mare i li va explicar que havia marxat de Rabat i que estava a punt d'embarcar-se per creuar a Espanya. Unes setmanes més tard li va dir que ho havia aconseguit. Fins i tot van fer una festa per celebrar-ho. “Però la mare no es va quedar tranquil·la perquè no entenia per què el seu fill no li trucava. Van trucar al tutor, que va reconèixer que estava mort, que el vaixell s'havia enfonsat i que ell no portava armilla”, explica l’oncle. “La mare està molt trista, va invertir tot el que tenia en el viatge del seu fill i ara no li queda res. Han fet el funeral sense el cos, perquè han perdut l'esperança de trobar-lo viu”.

Edat

30 Anys

Orígen

Mali

Professió

Pagès

“Va haver de marxar de Mali a causa de la sequera”

“Quan el seu pare va morir, ell es va encarregar de la mare i els germans: treballava la terra de la família per alimentar-los. Però amb sequera la supervivència era impossible i va decidir emigrar”. Així recorda Kaloga Fusseny el seu cosí Sokuna, que volia seguir les seves passes. Kaloga Fusseny va arribar a Itàlia l’agost del 2014, després que uns pescadors rescatessin la barcassa en què viatjava amb 108 persones i els portessin a una Sicília que encara no tenia els ports tancats. Es va establir a França, on va treballar a la restauració i la construcció. “Jo vaig creuar i estic content de ser a Europa, però em vaig passar 13 hores a dins d’una pastera i no ho tornaria fer”. Assegura que no tenia ni idea que el seu cosí Soukouna volia seguir els seus passos. “Em va trucar des del Marroc i em va dir que ho tenia tot a punt per creuar amb la pastera. Li vaig dir que ho intentés per les tanques de Ceuta i Melilla, que era menys perillós, però no em va fer cas”. El noi no va tornar a donar senyals de vida i la família va decidir distribuir la seva fotografia a les xarxes socials amb un text on es llegeix: “Germans i germanes, no tinc notícies del meu germà Soukouna Fousseny, que hauria sortit en una barca del Marroc el 13 o el 14 d’agost del 2018. Si en teniu alguna informació contacteu amb nosaltres. Us demano que ho difongueu”. El Kaloga va desplaçar-se fins a Nador per trobar-lo: pensava que, com passa encara avui a Líbia, podria estar empresonat en algun centre de detenció. A Nador va anar a la Creu Roja i a la Gendarmeria, on li van ensenyar les fotografies de 12 cossos trobats al mes d’agost, però cap semblava el seu cosí. Els cossos del tanatori no els hi van deixar veure.També va revisar, al consolat de Mali a Rabat, les fotos de 200 joves malians que havien estat repatriats al seu país. “El Marroc no és Líbia, allà no empresonen els immigrants i sempre es pot trobar un telèfon per trucar. És impossible que sigui viu i no hagi trucat a la seva família, però tampoc tinc la prova que és mort. No té sentit continuar buscant”.

Edat

28 Anys

Orígen

Mali

Professió

Electricista

“Tenia una dona i un fill d’un any, i els va dir que se n’anava a treballar a la capital”

“Tenia una dona i un fill d’un any, i vivien en un poble de l’oest de Mali. Els va dir que se n’anava a la capital, Bamako, a buscar feina, però en realitat va agafar un avió i va marxar al Marroc amb la intenció d’anar a Europa”, explica el Magassa des de França, on viu des de fa 8 anys. Poca cosa més sap del que li va passar al seu cosí. “Em van avisar els seus amics des de Mali, dient-me que havien perdut el contacte amb el Mamadou, que havia desaparegut, i em van demanar que el busqués. He demanat ajuda a través de Facebook i ningú me’n sap donar cap informació”, lamenta. Un guineà que fa de passador amb les pasteres en aquesta zona, amb qui hem contactat als boscos de Nador, confirma que el noi es va embarcar la matinada del 14 d’agost a la mateixa barca. Formava part del grup de 10 persones que ell va aportar a la pastera que havia organitzat un traficant malià.

“No teníem diners per pujar tots dos a la pastera”

Ibrahim Barry va emigrar amb el seu germà Mamadou Bénté per anar junts a Espanya. Van viatjar junts des de Guinea fins al Marroc, però quan van tenir l’oportunitat de pujar a una pastera per anar Espanya no tenien prou diners per pagar el passatge de tots dos. l’Ibrahim es va quedar a terra. Encara és als boscos de Nador, però després de perdre el seu germà s’està plantejant tornar a casa. “He perdut l’esperança que sigui viu, els meus pares em truquen cada dia perquè torni a casa: jo ja no vull emigrar, aniré al consolat perquè m’ajudin a tornar”. És el que va ser més a prop dels fets. “Vaig sentir que havien tingut problemes amb el motor i que feia mala mar: van trucar a la marina reial marroquina perquè els rescatessin, però no n’he sabut res més”, explica.

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

Identificat pel Diallo, un dels traficants que va organitzar la pastera.
Sense informació

sense més informació

sense més informació