Teresa

Mañé

Si bé la majoria de referències donen com a oficial que Teresa Mañé i Miravet va néixer a Vilanova i la Geltrú, en realitat va néixer a Cubelles, el 1865. És simptomàtic, a la vegada que alarmant i curiós, que s’hagi aprofundit tan poc en la vida i obra d’una dona que, ras i curt, ha sigut la forjadora de l’anarquisme a Espanya. Teresa Mañé, que també hauria de constar en un lloc destacat en la història per haver exercit de mestra laica abans que ningú, no s’ha tingut prou en compte: només figura de manera tangencial com a mare de la també líder anarquista Frederica Montseny, la primera dona que va poder ser ministra a Espanya (1936-37), i com a esposa del reusenc Joan Montseny, el pare de Frederica i personatge molt destacat del moviment anarquista.

Encara que tots tres, pare, mare i filla, és probable que siguin els pensadors anarquistes més remarcables que hi ha hagut a Europa, precisament pel seu eclecticisme i esperit crític dins del moviment va ser Teresa Mañé qui va marcar el marit i la filla, per la seva intel·ligència i per l’originalitat d’un pensament que, senzillament, anava vint anys avançat. Teresa Mañé va fer de l’educació i la difusió de la cultura entre les classes treballadores eines per a la revolució social. I va començar de manera brillant com a mestra laica, amb tan sols vint-i-dos anys, a Vilanova i la Geltrú, on els seus pares tenien una fonda (Fonda Jardí), creant una escolta exclusivament per a nenes. Va ser la primera escola laica de l’Estat i ella la primera a exercir-hi de mestra, molt abans que Francesc Ferrer i Guàrdia engegués les conegudes campanyes en pro del laïcisme.

Un èxit vist com una amenaça

A l’escola, a part de les nenes, de 7 a 9 del vespre s’hi seguien donant classes amb l’objectiu que hi poguessin assistir els treballadors de la zona. El caràcter de Teresa Mañé, molt fort, va fer que aquella experiència pionera, laica, assolís un èxit inesperat i total. La influència de l’escola que havia obert aquella anarquista empedreïda, on de cap de les maneres no s’ensenyava religió, va fer que alguns vilanovins de seguida la veiessin com una amenaça. Sota el pseudònim de Soledad Gustavo, des de les pàgines de publicacions llibertàries com 'El Vendaval', Teresa Mañé / Soledad Gustavo es defensava dient que les escoles laiques no eren “'semilleros ni de fanáticos católicos ni de fanáticos antireligiosos'”, una afirmació que rematava amb la frase que va donar títol a un famós article reivindicatiu, aparegut justament a El Vendaval l’abril del 1888: “'El laicismo no es ateo'”. Els articles que publicava en tantes altres publicacions de l’època, de caràcter llibertari, com 'El Productor', 'La Tramuntana' o 'La Revista Blanca', que ella mateixa editava i administrava, causaven furor. Teresa Mañé era una anarquista diferent, antidogmàtica, molts cops enfrontada als dirigents de la CNT, sobretot perquè ella es negava a renunciar a la seva terra. Com a feminista tampoc agradava a les feministes de llavors perquè defensava les responsabilitats familiars. El futur marit, Joan Montseny, se’n va enamorar llegint un dels seus articles i la va anar a trobar. Estaven fets l’un per a l’altre. Tal com explica l’historiador cubellenc Joaquim Micó en un estudi biogràfic sobre Teresa Mañé ('Retrats', número 16), es van casar civilment, el 1891, i “el dia del seu casament van regalar als amics un opuscle, en realitat dues cartes, que volien ser cartes d’amor però que reflexionaven sobre la naturalesa humana i la raó”.

Activitat a la baixa per la filla

Teresa Mañé se’n va anar a viure a Reus amb Joan Montseny i hi van crear una escola, Escola Nova, similar a la que havia fundat ella a Vilanova, però mixta. Ell s’encarregava dels nens i ella de les nenes. El reconeixement a la tasca pedagògica i política de Montseny, anarquista extraordinàriament polèmic, amb empresonaments i judicis constants, va deixar a l’ombra la immensa vàlua intel·lectual de l’esposa. La seva activitat com a escriptora, i com a traductora, va minvar encara més amb el naixement de la filla, Frederica Montseny. Es va voler ocupar personalment de l’educació de la nena. De fet, Frederica Montseny no va anar mai a escola: “Temia -explicava, parlant de la seva potent mare- que la meva educació estigués en mans de tota o gairebé tota l’Església o influïda pel catolicisme, així que es va dedicar a la meva ensenyança, a la meva consciència, però donant-me sempre llibertat per escollir el meu camí”. Que va ser l’anarquisme. Teresa Mañé va morir el 1939, a l’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà, de càncer de còlon. Tenia 73 anys i acabaven de travessar la frontera amb la filla, cap a l’exili.