Il·lustració: Cristina Spanò

Teresa

Bartomeu

1889-1969

A partir de les seves primeres victòries en competicions, aquesta reusenca va ajudar a posar més a l’abast de les dones la pràctica de l’esquí.

Teresa 'Tissy' Bartomeu i Granell (Reus, 1889-1969), també coneguda com la 'rossa Tissy' pel color dels seus cabells, ha sigut la pionera més destacada de l’esquí femení a Catalunya. A començament del segle XX van aparèixer uns altres noms, com Eva Illing, Rosa Puig, Maria Rosich i Montserrat Fargas, però va ser Tissy Bartomeu qui, com a membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), va donar una empenta remarcable al rol de les dones en aquest esport quan el febrer del 1917 es va proclamar guanyadora de la Copa de la Secció d’Esports de Muntanya del mateix CEC, a Ribes de Freser. Des d’aquella victòria, la rossa Tissy va anar sumant competicions i trofeus, cosa que va fer cada vegada més conegut, o menys estrany, l’esquí femení. Encara que les proves, l’anomenada Setmana d’Esports de Neu, feia sis anys que es convocaven (des del 1911, any de la primera prova femenina d’esquí a Catalunya), quan el 1917 les competicions es van començar a disputar a Ribes de Freser i a Camprodon l’activitat va esclatar. L’èxit del 1917, just l’any en què Tissy Bartomeu es va emportar la Copa del CEC, va donar un impuls nou i definitiu a la trobada anual, segurament per l’encert de complementar el programa esportiu amb activitats socials i culturals. Però també s’hi ha de sumar un altre aspecte destacat. La pujada sobtada d’aficionats i d’esquiadores a la muntanya, gent que no hi eren habituals fins llavors, va provocar una injecció econòmica a la zona i, també per primera vegada, va trencar l’aïllament hivernal d’aquestes poblacions. Les competicions femenines d’esquí, a més, es van començar a organitzar en coordinació amb la Fédération Internationale des Sociétés Pyrénnélistes, fet que els va donar una projecció superior.

L’esquiadora Teresa Bartomeu a Ribes de Freser el 1917 /Enciclopèdia.cat

A diferència d’alguns països nord-europeus, com Noruega (el gran pioner de l’esquí i dels esports de muntanya), a Catalunya l’afició a esquiar va venir del món de l’excursionisme. Les sortides a la muntanya, tan íntimament lligades a la fundació i a la història del CEC, s’havien iniciat al segle XIX per la necessitat de recuperar el patrimoni històric i cultural del país. S’anava a la muntanya no per fer-hi esport, sinó per dur-hi a terme una activitat cultural i de recuperació històrica. El juny del 1907, un grup de socis del CEC van pujar al Puigmal per encendre-hi el foc de Sant Joan, però el mal temps els hi va impedir. Quan la meteorologia va millorar, van improvisar uns esquís amb fustes i van poder baixar. L’any següent ho van millorar, i aquells primers esquiadors, membres del CEC, alguns dels quals pertanyents a la burgesia catalana, es van fer portar uns esquís de Suïssa, se’n van anar als Rasos de Peguera i van esquiar. L’esdeveniment dels Rasos d’aquella colla de socis es considera l’inici de l’esquí alpí a Catalunya, una pràctica que es va anar estenent a la Molina, a Núria i a més zones pirinenques.

Polèmica entre cultura i esport

El fet que alguns socis del CEC fossin de la burgesia i pugessin a la muntanya tan sols per esquiar va molestar alguns sectors, també gent del mateix CEC. La nova activitat quedava força allunyada de la intenció científica que en principi movia l’entitat. És sabut que la pràctica del nou esport va provocar reticències; fins i tot, va ser motiu de conflictes. La majoria de socis insistien en el respecte als orígens pedagògics del CEC, tan històricament orientat a les sortides de caràcter intel·lectual, més que no pas al caràcter esportiu.

Finalment, l’estiu del 1908, la junta del CEC va aprovar la creació de la Secció d’Esports de Muntanya, amb la qual el 1917 Tissy Bartomeu guanyaria la copa. La sorpresa va ser que, tan bon punt es va haver creat la nova secció, el nombre de socis va augmentar, així que el conflicte inicial entre excursionistes i esportistes es va esvair.

A part de tot això, des del començament la presència de dones que esquiaven i que participaven en les proves es va anar fent més i més habitual. La participació d’assídues com Tissy Bartomeu va estendre la popularitat d’un esport que s’acabava d’estrenar. Ella, per cert, gaudia d’una posició social immillorable. El seu germà, Josep Bartomeu i Granell, enginyer i mecenes musical, tenia una residència a Pedralbes, dita el Jardí dels Tarongers, on celebrava concerts innovadors per al món musical barceloní.

Per la seva banda, la Tissy es va casar amb el Dr. Francesc Carreras Verdaguer, de la Casa Municipal de Maternologia de Barcelona, l’octubre del 1920. Va quedar emparentada amb el món musical barceloní també per la banda del marit. El germà del Dr. Carreras, Antoni Carreras, estava casat amb una filla del pianista i compositor Enric Granados. La Tissy, per tant, era cunyada d’aquesta noia, Natàlia Granados.