Il·lustració: Cristina Spanò

Rosa

Torras i Buxeda

1895-1986

La nou vegades campiona d’Espanya de tenis, amb un palmarès que també inclou una èpica participació en els Jocs Olímpics de París (1924), va portar pantalons tota la vida i va introduir el bridge a Catalunya.

Hi ha una imatge inoblidable, demostrativa, que retrata el tarannà i la força irrefrenable de la campiona Rosa Torras i Buxeda (Barcelona, 1895-1986), el nostre primer mite femení de tenis. Una imatge inspiradora i descriptiva de l’esperit de lluita de la nou vegades campiona d’Espanya i que es va produir a París, durant els Jocs Olímpics del 1924. I és que Rosa Torras hi va arribar amb bronquitis. Ni tan sols va preveure la possibilitat d’abandonar. El públic va quedar amb la boca oberta quan va veure que Torras, cada dos jocs, s’asseia a peu de pista i es cobria el cap amb una tovallola per inhalar els vapors d’eucaliptus que bullien en un fogonet.

Com a tenista, Rosa Torras va aconseguir l’èxit de manera indiscutible. Defensava els colors del Real Barcelona Lawn Tennis Club, posteriorment Reial Club de Tenis Barcelona 1899 (RCTB 1899), del qual Rosa Torras va arribar a tenir el número u de sòcia. El RCTB 1899, per cert, va ser pioner en la pràctica del tenis en l’àmbit espanyol. Accedir a les dades oficials de Rosa Torras és ben fàcil, i a tot arreu la barreja d’anys, noms i campionats coincideix: els nou campionats estatals, tant en individual el 1927 com en dobles, del 1928 al 1932, i mixt, el 1929, 1931 i 1932. Cal afegir que Torras també va ser campiona de Catalunya individual en dues ocasions (1919, 1920), de dobles en vuit (1924, amb M. Luria; 1925, amb Maria Lluïsa Marnet; 1926, 1930 i 1931, amb B. Dutton de Pons; 1927, amb C. Fabra, i 1932 i 1933, amb M.C. López de Lerena) i de dobles mixtos en sis (1924, amb A. Juanico; 1926, amb F. Sindreu, i 1928-31, amb E. Maier).

La influència del pare

Com es pot veure, al costat del seu nom a la premsa de l’època hi apareixen els d’altres atletes que, com ella, practicaven el tenis a nivell competitiu. És el cas de la tenista Maria Lluïsa Marnet, que havia jugat en la categoria de dobles amb Torras i havia guanyat amb ella alguns campionats, com el de Catalunya, als anys 20. De fet, les Marnet eren dues germanes. Però el carisma, i un punt d’extravagància, va fer de Torras tot un personatge.

ARA

Rosa Torras era filla de la burgesia barcelonina del començament del segle XX. El seu pare, Cèsar August Torras i Ferrer, cofundador i president del Centre Excursionista de Catalunya, va ser cabdal en la vida de la filla. La va convertir en un esperit lliure: va decidir que la noia no s’emmotllaria als costums de l’època, que resultaven tan restrictius per a les dones en molts aspectes. Cèsar August Torras la va educar al marge del que la societat barcelonina d’aquells dies hauria esperat per a una dona. Des de petita li va deixar portar pantalons, un costum que aleshores era molt inusual i que ella va seguir fins al final dels seus dies. També es va acollir a la moda parisenca de portar els cabells curts, d’estil androgin, i tants altres costums que la diferenciaven: sense anar més lluny, fumava cigarrets amb uns broquets llarguíssims.

Rosa Torras va ser igualment la introductora del bridge a Barcelona, joc amb el qual va obtenir una gran quantitat de trofeus i títols. Quan va morir, l’agost del 1986, va aparèixer un obituari al diari 'La Vanguardia', del 27 d’agost, signat per Alberto Armengol. L’escrit oferia un retrat fantàstic de l’antiga campiona. “Com a pionera del bridge –deia Armengol– en l’actualitat era la degana, i va formar molts jugadors. Com a barcelonina era tot un personatge de l’Eixample. Va viure al passeig de Gràcia durant molts anys”. El retrat de Torras es va completant quan diu: “Els que l’havien vist els darrers anys, la descrivien llevant-se al migdia, sempre es ficava al llit tard, sortia amb el seu gos i dues bosses de veces per als coloms, profusament maquillada, i els hi donava a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Aragó”. Armengol en fa una dissecció exacta; destaca el fet que sempre portava pantalons i la descriu carregada d’anells, arracades i collarets, envoltada d’un núvol de coloms.

Una data secreta

També comenta el fet que mai se n’hagués sabut l’any exacte del naixement. A tot arreu s’afirma que l’edat de Rosa Torras i Buxeda era el secret més ben guardat del món de l’esport, encara que sempre és va donar com a data oficial l’1 de gener del 1895. Per contra, sí que se sap del cert la data de la seva mort, el 26 d’agost del 1986. El final de l’obituari és sensacional: “Un íntim seu del bridge li va posar un àlies incongruent en aparença: Das Rosa. Però no era tal, perquè l’article alemany 'das' donava a entendre que Rosa Torras i Buxeda no era ni home ni dona, i sí alguna cosa molt per sobre i irrepetible: un mite vivent”.