Ángeles

López de Ayala

Encara que en l’actualitat ja no se’n parli, Ángeles López de Ayala (Sevilla, 1858 – Barcelona, 1926) va ser una de les lluitadores pels drets de la dona més importants, agressives i destacades de la nostra història, una feminista recalcitrant d’origen andalús, tot caràcter, que va ser empresonada diverses vegades i va patir dos intents d’assassinat. La història d’aquesta sevillana, a cavall del segle XIX i XX, que va venir a viure a Barcelona quan tenia trenta anys, és sens dubte de les més fascinants, i comença en un convent de monges a la petita localitat sevillana de Marchena. Arran de la mort prematura de la seva mare, López de Ayala va viure a casa de diversos familiars fins que va rebre una primera instrucció en un convent d’Osuna i després va entrar de novícia al convento de Santa Maria, a Marchena. Al cap de dos anys ho va deixar. Va decidir que la seva vocació anava per una altra banda i que es dedicaria a escriure. Mentre intentava sobreviure a Madrid, va acabar una novel·la llarguíssima, 'El triunfo de la virtud', de quatre volums, i va iniciar carrera d’articulista en diverses publicacions. Va escriure altres llibres, alguns de força coneguts a l’època –'Los terremotos de Andalucía o Justicia de Dios'–, obres d’una agressivitat mai vista, en les quals l’autora atacava directament la monarquia, fet que li va valer el primer empresonament.

Escàndol i sensació

En el mateix sentit, López de Ayala va haver d’abandonar casa seva, llavors a Santander, després que algú intentés matar-la calant foc directament a l’edifici. Amb la mateixa franquesa amb què expressava les seves idees republicanes, va dirigir totes les forces a la causa de l’emancipació de la dona, alguns cops escrivint llibres i peces teatrals amb títols inoblidables, que causaven escàndol i sensació: l’obra de teatre 'Lo que conviene a un marido', del 1880, i la novel·la 'Primitivo', del 1890, amb aquest títol que ja ho diu tot. La seva lluita sense treva va agafar rellevància quan es va traslladar a Barcelona. Entre el 1890 i el 1920, López de Ayala va desenvolupar una activitat frenètica creant i promovent organitzacions, grups i associacions de tota mena en pro de la dona, algunes vegades amb molt d’èxit. Va ser el cas sobretot de la creació de la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, la primera associació feminista a l’estat espanyol, que el 1892 van fundar tres feres del feminisme: la reconeguda escriptora i espiritista Amalia Domingo Soler, l’anarcosindicalista sabadellenca Teresa Claramunt Creus i la mateixa Ángeles López de Ayala, que no se’n perdia ni una. L’entitat estava situada a l’actual rambla del Raval, i també mantenia una escola laica nocturna, que era gratuïta i tenia per nom Fomento de la Instrucción Libre de Barcelona, al carrer Sant Pau 31. El 1897, la Sociedad Autónoma de Mujeres va passar a ser la Sociedad Progresiva Femenina, dirigida directament per ella, on va propulsar una escola per a nenes i també una de nocturna per a adults. De la mateixa manera, es va fer un tip de fundar publicacions, els noms de les quals també ho deien tot: 'El Progreso', 'El Gladiador', 'El Libertador'.

La manifestació i el document

Bàsicament, López de Ayala enfocava la seva lluita en dos camins diferents: el primer, contra el domini de l’Església, cavall de batalla constant des que havia passat pel convent de petita, i el segon, també molt agressiu, contra el que anomenava “'la supremacía masculina'”. La seva feina periodística li provocava enfrontaments constants amb la policia i les autoritats. Tot i haver sigut detinguda en tres ocasions i haver viscut fins a dos intents d’assassinat, aquesta autèntica gladiadora del feminisme no va donar mai el braç a tòrcer. Com més l’atacaven, més convençuda estava de la necessitat de la dona d’alliberar-se tant del domini dels homes com de la influència eclesiàstica. En tota la seva llarga activitat, però, hi ha un fet que destaca per sobre dels altres: va ser la responsable de la primera manifestació de caràcter feminista a l’estat espanyol, que es va produir a Barcelona el 10 de juliol del 1910, amb cinc mil persones al carrer, majoritàriament dones. La manifestació, convocada en favor de l’educació laica, va rebre l’ajuda dels republicans radicals d’Alejandro Lerroux i va ser un èxit espatarrant. Duia el lema de l’emancipació de la dona i, de manera col·lateral, es donava suport a una proposta del polític José Canalejas que atacava l’Església. Es va aconseguir lliurar al governador civil un document, signat per més de vint mil persones, en què s’afirmava que les espanyoles eren catòliques però no clericals. L’escrit, evidentment, portava el segell inconfusible d’Ángeles López de Ayala.