adolescentes
en pandemia

generación covid

Lara Bonilla

Fotografías

Pere Virgili

3 de abril de 2022

Judit Alexandre
Alejandro Ávila
Lucía Roca
Abel Xicola
Ariadna Quetgles
Bilal Arenas

Seis adolescentes nos abren las puertas de sus habitaciones y explican cómo se encuentran después de dos años de confinamientos

Judit Alexandre

Judit desarrolló ansiedad, depresión y un trastorno alimenticio durante el confinamiento

18 años

Barcelona

2.º de Bachillerato

Alejandro Ávila

Alejandro dice que le ha costado todo un curso volver a sentirse a gusto con gente

18 años

Barcelona

Grado de manipulación de alimentos

Lucía Roca

Lucía ha sacado cosas positivas de la pandemia, como por ejemplo más libertad para ser ella misma

16 años

Barcelona

4.º de ESO

Abel Xicola

Abel cree que la pandemia le ha robado el paso de la juventud a la vida adulta

18 años

Martorelles

1.º de Ingeniería Química

Ariadna Quetgles

Ariadna ya se ha acostumbrado a verse con mascarilla y le da vergüenza quitársela

15 años

Muro

3.º de ESO

Bilal Arenas

Bilal asegura que la pandemia ha repercutido en sus estudios

16 años

Badalona

4.º de ESO

Judit Alexandre

JuditAlexandre

18 años

Barcelona

2.º de Bachillerato

Laia Vicens

Hay una Judit de antes y una Judit de después de la pandemia. De entrada agradeció el confinamiento para parar y "no dar clase”, pero con el paso de las semanas fue cayendo en el pozo: se ahogaba estando encerrada sola entre las cuatro paredes de su habitación, a duras penas saliendo para comer con su familia. Solo se entretenía haciendo deporte y viendo series. “No pedí ayuda hasta que lo vieron mis padres”, dice. La terapia psicológica y el regreso a la normalidad le han permitido recuperarse, y ahora dice que incluso ha podido aprender de su experiencia. No quiere pensar ni en el pasado ni en el futuro, sino centrarse en un presente que, pese a las incertidumbres, tiene ganas de aprovechar.

Tener estos trastornos me ha ayudado a expresarme y a apoyar a gente que pasa por lo mismo

Salud mental

Al principi era ideal perquè no havia d’anar a classe, però no sabia que hauria d’estar tant temps tancada. Va ser horrorós: estava tot el dia a l’habitació i sortia molt poc, quasi ni em relacionava amb la família

volume_off

He tingut trastorn de l’ansietat, depressió i un trastorn alimentari. M’ofegava estant tancada i em sentia molt sola. Pensava molt i em vaig anar enfonsant. No tenia gana i no menjava, i també feia molt esport perquè m’avorria. Els trastorns alimentaris fan que et vegis molt diferent de com ets realment: jo em veia igual que sempre però en realitat m’estava aprimant molt

volume_off

Ningú desitja tenir un trastorn mental perquè és horrorós, però me n’emporto coses bones: he madurat, sé gestionar els meus problemes millor que abans i puc ajudar altra gent que passa pel mateix que jo. Ara estic millor, en tractament

Cambios

Crec que he canviat molt, de manera de vestir i també de personalitat. Em sento més a gust amb la Judit d’ara

volume_off

He après a valorar la gent i a desvalorar la gent que no es mereixia que la valorés tant. He vist qui és realment important

Futuro

volume_off

No veig futur. Prefereixo concentrar-me en l’ara. Tenia molts plans i pel confinament es van frustrar tots. No vull fer-me il·lusions si no sé on seré

Els adolescents són un dels col·lectius que més han patit els estralls de dos anys de pandèmia i confinaments. En una etapa en què s’està configurant la pròpia personalitat i en què el component social té un pes important, els joves s’han trobat amb els espais de socialització i d’oci tancats. “L’adolescència és un moment per trobar-te amb tu, per separar-te dels pares i entrar en un entorn d’amistats però la pandèmia ha frenat aquest desenvolupament normal de l’adolescència”, observa Montse Pàmias, psiquiatra infantil i de l’adolescència.

Alejandro Ávila

AlejandroÁvila

18 años

Barcelona

Grado de manipulación de alimentos

Seis meses después de llegar a Barcelona desde su Hondures natal, estallaba la pandemia. Él estaba estudiando cuarto de secundaria para homologar el título y poder matricularse en un grado medio. Pero el confinamiento le pasó factura y al año siguiente repitió curso. En aquell momento, él y su madre vivían en casa de una tía y unos primos. Desde que murió su abuelo, se han trasladado a vivir con la abuela. Comparte habitación con su madre y, si bien reconoce que todo adolescente quiere una habitación propia, dice que él está acostumbrado y sabe buscar sus momentos de intimidad. Admite que la pandemia truncó sus planes.

Vine de Honduras y en muy poco tiempo nos encerraron, fue un jarro de agua fría, me costó adaptarme

Relaciones sociales

M’agrada estar sol però la pandèmia m'ha afectat: no vaig fer vida social a secundària, tenia poques amistats

volume_off

A quart de secundària només parlava amb un company de classe. No em relacionava amb ningú, veníem d’estar tancats quatre mesos i llavors encara et tanques més. Tornar a estar amb gent i conviure-hi m'ha costat tot un curs

Aquest any ja és diferent i ara em porto molt bé amb els de la meva classe del grau

Durant el confinament passava l'estona estirat al llit amb el mòbil o la 'tablet', m'avorria. Però em va servir per pensar en mi i conèixer-me. Ara penso més en mi i em protegeixo. Abans sempre eren primer els altres i després jo, i ara no

Etapa perdida

volume_off

L'etapa dels 16 als 18 anys és una etapa bona de la joventut, de sortir amb els amics, i jo sento que no l’he pogut gaudir. Aquests dos anys de pandèmia m'han robat aquesta etapa. Ara no surto perquè ens hem de cuidar

Crec que ho podré recuperar però no serà el mateix que si no hagués passat això. Les ganes de sortir i gaudir no són les mateixes

Los estudios

De dilluns a dijous va a classe als matins, i les tardes les passa a casa o fent deures. S'ha acostumat a estar més a casa que a fora i ho atribueix a seqüeles de la pandèmia. Els divendres va al casal de Save the Children, on es reuneix amb altres joves per parlar de temes que els afecten. Li agrada el que estudia i diu que ho fa bé, però el preocupa la possibilitat de no sortir-se'n quan vagi a fer pràctiques a una empresa.

Des de la pandèmia penso massa les coses i dono moltes voltes a tot, en faig un món. Em costa no pensar en res. Estic escoltant música o veient una pel·lícula i em poso a pensar en mi

No tinc habitació pròpia però puc estar al menjador i posar-me els auriculars i ja no existeixo, m’agafo l’espai jo mateix

El futuro

El futur el veig a curt termini. Soc molt pessimista. Penso en treure’m els estudis però no sé veure més enllà. Sento que el temps va molt de pressa i que no l’estic aprofitant

Crec que la pandèmia ens deixarà marca als joves, des de les preocupacions, la manera de pensar, els canvis que hi ha hagut… Crec que ja no serà el mateix, sempre hi haurà aquesta empremta

Lucía Roca

LucíaRoca

16 años

Barcelona

4.º de ESO

Ella y su hermana pasaron gran parte del confinamiento en casa de su madre, y no lo recuerda como un momento duro, ya que asegura que se mantuvo ocupada, ya fuera leyedo, haciendo deporte o trabajos del instituto. Explica que cuando acabó el confinamiento era una persona diferente de la era en su incio, ya que no tener contacto social le dio más libertad para ser ella misma:

Tuve muchos momentos para pensar, para definir cómo era yo

El confinamiento

Crec que el confinament va portar coses bones a la meva vida, vaig aprendre a estar sola, a conèixer-me a mi mateixa, els meus gustos… Al no estar en contacte amb gent no estava pressionada perquè em veiessin bé ells o per agradar-li a la gent

volume_off

Podia vestir com volgués i pensar en les coses que m’agradaven i les que no o quina gent volia en la meva vida. Vaig tenir molts moments per pensar, per definir com era jo

Las redes

Durant aquests dos anys ha observat en alguns companys seus problemes d’autoestima, trastorns alimentaris i problemes de concentració a classe.

A totes les adolescents ens afecten bastant les xarxes socials de models i 'influencers', perquè les xarxes formen part de la nostra vida. Tothom té clar que no és real però igualment t'influencia

Has de tenir molta autoestima per no deixar-te influenciar. A mi personalment no m’afecta tant perquè aquests dos anys m’he centrat en conèixer-me més

Culpar a los jóvenes

A ella, la pandèmia l’ha enganxat en la preadolescència, quan començava a sortir amb els amics, i creu que no n'ha gaudit com ho hauria fet sense covid, però apunta que ha sigut pitjor per als joves que tenien 16 i 17 anys i començaven a anar a les discoteques. Per edat, diu, no li tocava anar a botellons però creu que s’ha sigut injust amb els joves.

Se’ns ha posat molta pressió social i no s’ha empatitzat amb nosaltres. Els joves sempre demanen més llibertat i s’hauria d’haver deixat més marge per sortir. Després de tant de temps tancats necessitaven una mica d’aire fresc

volume_off

Hi havia altres factors que feien pujar els contagis però es va preferir mirar cap a una altra banda i culpar-ne els joves, que era el més fàcil

Abel Xicola

AbelXicola

18 años

Martorelles

1.º de Ingeniería Química

Hacía tres meses que había cumplido los 16 años cuando estalló la pandemia de coronavirus. Acabar el primer curso de bachillerato de forma virtual le chocó, pero reconoce que ahora ya ha normalizado la virtualidad y le ha servido para aprender a trabajar de forma más autónoma. Siente, sin embargo, que el covid le ha robado el paso de la adolescencia a la juventud. Hizo la selectividad en pandemia y a su llegada a la universidad la mayoría de las clases eran presenciales. Después de dos años de restricciones sociales llegó al campus con muchas ganas de conocer gente nueva, aunque admite que no sabía qué cara tenían sus compañeros hasta que los ha visto en el bar de la facultad sin la mascarilla. Se muere de ganas de quitársela:

Hoy he tenido seis horas de clase seguidas y seis horas con mascarilla, ¡esto no hay quien lo aguante!

Ocio

Ens han robat el pas de joves a adults, vam entrar a la pandèmia amb 16 anys i en sortim amb 18, és com si aquests dos anys els hagués passat a casa

Tot just començàvem a sortir de festa a les nits, jo havia sortit només tres o quatre cops a la vida, i hem perdut dos anys molt valuosos

També es va quedar sense fer una estada de pràctiques a l’estranger i encara no ha pogut celebrar la seva festa de 18 anys perquè va coincidir amb restriccions en les trobades socials.

volume_off

La pandèmia ens deixarà empremta, ens ha robat una part important de la nostra vida i ara estem recuperant el temps perdut

El confinamiento

El confinament el vaig passar a casa, amb els pares, i reconec que vaig ser un privilegiat perquè visc en una casa i podia sortir al jardí i esbargir-me o fer esport, no com amics meus que van estar tancats en pisos. Sí que em passava moltes hores a l’ordinador, girava el monitor i mirava sèries des del llit

Per a mi, el fet que obrissin les perruqueries va marcar un abans i un després. Portava els cabells molt llargs i no m’agradava com em veia i després de tallar-me’ls vaig començar a vestir-me cada dia com si hagués de sortir al carrer. Això em va ajudar anímicament a afrontar els dies amb més il·lusió

Los abuelos

volume_off

Recordo el primer Nadal en pandèmia com el més trist que hem tingut mai. Només nosaltres tres: els pares i jo. I no vaig tenir sensació de Nadal. És el que més em va impactar del confinament. Vaig trobar a faltar els avis. Ells són grans i el temps que no hem passat amb ells no el podrem recuperar mai

Ariadna Quetgles

AriadnaQuetgles

15 años

Muro

3.º de ESO

El inicio de la pandemia de coronavirus la pilló cursando primero de secundaria. Se confinó con sus padres, un hermano pequeño y dos perros. Mantuvo el contacto con sus amigos y familiares a través de Instagram y WhatsApp y solo echó de menos el contacto con la naturaleza y los conciertos de música. Su habitación se convirtió en su "refugio" y se "enganchó" a ver vídeos en TikTok y YouTube. En segundo de ESO se reincorporó presencialmente a las clases y dice que es como si nunca hubiera dejado de ver a sus compañeros, porque durante el confinamiento se comunicaban diariamente a través de las redes. No añoraba las clases presenciales; es más, estudiar desde casa le permitió sacar mejores notas:

Tenía más tiempo para dedicar al estudio porque no había extraescolares

La habitación

Em vaig passar gran part del confinament a la meva habitació. Hi he passat molt de temps, és com el meu refugi, l’espai per a mi mateixa

Els pares li reclamaven que no passés tantes hores tancada a l’habitació i van instaurar els divendres com a nit familiar.

Què li has de dir a un adolescent quan està tancat a casa? Al cap i a la fi has d’entendre que l’habitació és el seu refugi, però sí que em feien sortir de tant en tant a fer esport i passar temps en família

Las redes

Admet que durant el confinament es va enganxar a TikTok i a mirar vídeos per YouTube i es va adonar que les xarxes poden ser addictives.

volume_off

Veure les vides dels altres proporciona entreteniment i potser una mica d’enveja, però sana

Veia els vídeos per oblidar-me, per passar el temps, per no pensar en la pandèmia ni en les morts. Encara hi estic enganxada però ara ja no tenim prou temps lliure per dedicar-lo a les xarxes i no crec que sigui una addicció desmesurada

Relaciones

Es defineix com a sociable i lamenta que durant un temps no fos possible relacionar-se amb gent. Constata que això ha passat factura a alguns companys seus que han patit depressions i trastorns de la conducta alimentària. En el seu cas, la pandèmia li ha permès passar temps sola i centrar-se en ella: “M’he adonat del que m’agrada, i del que no, de qui soc”.

volume_off

Ara que no cal dur mascareta a classe de ball, noto que jo no me la trec. M’he acostumat a portar-la. Pot ser per por perquè el virus encara és present però també perquè em fa vergonya, és com un escut, m’he acostumat a veure’m amb la mascareta posada i és com si anés despullada quan me la trec

Està convençuda que a la seva generació li espera un futur de canvis constants en què hauran d’aprendre a adaptar-se:

És l’únic que queda

S’ha detectat també ansietat per tornar a la vida prepandèmica. “No voler sortir de casa o amagar-se darrere de la mascareta és un símptoma d’aïllament, de malestar emocional, i és l’avantsala de trastorns mentals més greus. Una bona socialització és font de benestar”, diu Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància a Save the Children Catalunya.

Bilal Arenas

BilalArenas

16 años

Badalona

4.º de ESO

Las primeras semanas confinado las recuerda como una etapa muy dura: no poder ver a sus amigos y dar clases online se le hizo muy difícil, hasta el punto de provocarle ansiedad. Aun así, tiene un recuerdo positivo, ya que le dio la vuelta a la situación y aprovechó el tiempo para leer, jugar a videojuegos y aprender a tocar el violín y la guitarra. En conjunto, dice, le aportó la tranquilidad que necesitaba para hacer un ejercicio introspectivo:

Vi que me gustaba a mí mismo y me conocí mejor, aprendí a ser yo

Los estudios

A les classes online no m’assabentava de res, era molt difícil seguir la classe, no hi estàvem acostumats i va ser molt dur

Ha repercutit en els nostres estudis: a segon d'ESO ens van passar de curs perquè van voler, per no fer-nos repetir, però no perquè ho mereixéssim, perquè ningú va treballar a casa. I ara estic a quart d'ESO i ens diuen "Això ho vau treballar a segon", però, esclar, jo estava confinat

volume_off

Tenia moltes ganes de tornar a fer classe presencial perquè estic més atent i aprenc més

Convivencia

Visc amb la meva mare, la meva germana es va independitzar fa cinc anys. La meva mare i jo no tenim la mateixa manera de ser i va ser un xoc. Tenim unes personalitats tan diferents que no ens aveníem, però al final ens vam adaptar a la situació i vam aprendre a escoltar-nos

Socialización

Som adolescents i necessitem sortir i socialitzar-nos entre nosaltres. No poder fer-ho a mi em va provocar ansietat al principi, perquè soc bastant sociable i el fet de no poder sortir ni parlar amb ningú cara a cara em va fer mal

Però vaig calmar l’ansietat llegint, escrivint, tocant la guitarra, investigant pel meu compte… Fent coses que em feien sentir millor per no tenir estrès.

El futuro

volume_off

Veig el futur una mica incert. Ningú sabia que hi hauria pandèmia i, de cop i volta, ens van tancar a casa. És incert però no perdo l’esperança que, passi el que passi, podré tirar endavant. No importa quantes vegades caigui, em toca tornar-me a aixecar i seguir endavant

Secuelas

A mi la marca que em deixa la pandèmia és bona perquè vaig aprendre a ser jo mateix. I ara soc més atent amb les persones, més carinyós, perquè em vaig conèixer millor i perquè un any i mig sense veure molta gent, deixa empremta

I quina petjada deixarà aquesta experiència en els joves? “Podem fer hipòtesis de com els marcarà, però el temps dirà. En persones sanes i estables pot no ser dolent. Acabaran compensant els dèficits socials i acadèmics i pot sortir-ne una societat més cuidadora”, apunta Montse Pàmias. Molts expliquen que els ha servit per mirar endins i conèixer-se millor. Però en persones més vulnerables a qui aquesta experiència els ha descompensat, es pot traduir en recaigudes: “El trastorn depressiu no passa una vegada, hi ha risc de recaiguda, i hi pot haver un increment de la prevalença de trastorns mentals perquè, en alguns casos, seran crònics”.

Consulta més continguts

Viure entre tristors i entusiasmes

Viure entre tristors i entusiasmes

Les dues cares de la pandèmia

Les dues cares de la pandèmia

Dos anys de pandèmia: la factura emocional en els adolescents

Dos anys de pandèmia: la factura emocional en els adolescents

Diseño

Ricard Marfà

Vídeos

Marc Moliné, Jordi Boladeras, Marta Masdeu

Programación

Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet