La Judit va desenvolupar ansietat, depressió i un trastorn alimentari durant el confinament
18 anys
Barcelona
2n de batxillerat
Sis adolescents ens obren les portes de les seves habitacions i expliquen com es troben després de dos anys de confinaments
L’ Alejandro diu que li ha costat tot un curs tornar a sentir-se a gust amb gent
18 anys
Barcelona
Grau de manipulació d’aliments
La Lucía ha tret coses positives de la pandèmia, com ara més llibertat per ser ella mateixa
16 anys
Barcelona
4t d’ESO
L’ Abel creu que la pandèmia li ha robat el pas de la joventut a la vida adulta
18 anys
Martorelles
1r d’enginyeria química
L’ Ariadna ja s’ha acostumat a veure’s amb mascareta, és el seu escut, i ara li fa vergonya treure-se-la
15 anys
Muro
3r d’ESO
En Bilal assegura que la pandèmia ha repercutit en els seus estudis
16 anys
Badalona
4t d’ESO
JuditAlexandre
18 anys
Barcelona
2n de batxillerat
Laia Vicens
Hi ha una Judit d’abans i una Judit de després de la pandèmia. D’entrada va agrair el confinament per parar “i no fer classe”, però amb el pas de les setmanes va anar caient al pou: s’ofegava d’estar tancada sola entre les quatre parets de la seva habitació, amb prou feines sortir a menjar amb la família. Només s’entretenia fent esport i mirant sèries. “No vaig demanar ajuda fins que ho van veure els meus pares”, diu. La teràpia psicològica i la tornada a la normalitat li ha permès recuperar-se, i ara diu que fins i tot ha pogut aprendre coses del que li va passar. Estudia segon de batxillerat, fa de cangur i també ha participat en el moviment d'esplais de la Fundació Pere Tarrés. No vol pensar ni en el passat ni en el futur, sinó centrar-se en un present que, tot i les incerteses, té ganes d’aprofitar.
Tenir aquests trastorns m’ha ajudat a expressar-me i a fer costat a gent que passa pel mateix
Salut mental
Al principi era ideal perquè no havia d’anar a classe, però no sabia que hauria d’estar tant temps tancada. Va ser horrorós: estava tot el dia a l’habitació i sortia molt poc, quasi ni em relacionava amb la família
He tingut trastorn de l’ansietat, depressió i un trastorn alimentari. M’ofegava estant tancada i em sentia molt sola. Pensava molt i em vaig anar enfonsant. No tenia gana i no menjava, i també feia molt esport perquè m’avorria. Els trastorns alimentaris fan que et vegis molt diferent de com ets realment: jo em veia igual que sempre però en realitat m’estava aprimant molt
Ningú desitja tenir un trastorn mental perquè és horrorós, però me n’emporto coses bones: he madurat, sé gestionar els meus problemes millor que abans i puc ajudar altra gent que passa pel mateix que jo. Ara estic millor, en tractament
Canvis
Crec que he canviat molt, de manera de vestir i també de personalitat. Em sento més a gust amb la Judit d’ara
He après a valorar la gent i a desvalorar la gent que no es mereixia que la valorés tant. He vist qui és realment important
Futur
No veig futur. Prefereixo concentrar-me en l’ara. Tenia molts plans i pel confinament es van frustrar tots. No vull fer-me il·lusions si no sé on seré
Els adolescents són un dels col·lectius que més han patit els estralls de dos anys de pandèmia i confinaments. En una etapa en què s’està configurant la pròpia personalitat i en què el component social té un pes important, els joves s’han trobat amb els espais de socialització i d’oci tancats. “L’adolescència és un moment per trobar-te amb tu, per separar-te dels pares i entrar en un entorn d’amistats però la pandèmia ha frenat aquest desenvolupament normal de l’adolescència”, observa Montse Pàmias, psiquiatra infantil i de l’adolescència.
AlejandroÁvila
18 anys
Barcelona
Grau de manipulació d’aliments
Sis mesos després d’arribar a Barcelona des de la seva Hondures natal, esclatava la pandèmia. Ell estava estudiant quart de secundària per homologar el títol i poder matricular-se en un grau mitjà. Però el confinament li va passar factura i l’any següent va repetir curs. En aquell moment, ell i la seva mare vivien a casa d’una tieta i uns cosins. Des que va morir el seu avi, de covid, s’han traslladat a viure amb l'àvia. Comparteix habitació amb la mare i, si bé reconeix que tot adolescent vol una habitació pròpia, diu que ell hi està acostumat i sap buscar els seus moments d'intimitat. Admet que la pandèmia va truncar els seus plans.
Vaig venir d’Hondures i en molt poc temps ens van tancar, va ser una galleda d’aigua freda, em va costar adaptar-m'hi
Relacions socials
M’agrada estar sol però la pandèmia m'ha afectat: no vaig fer vida social a secundària, tenia poques amistats
A quart de secundària només parlava amb un company de classe. No em relacionava amb ningú, veníem d’estar tancats quatre mesos i llavors encara et tanques més. Tornar a estar amb gent i conviure-hi m'ha costat tot un curs
Aquest any ja és diferent i ara em porto molt bé amb els de la meva classe del grau
Durant el confinament passava l'estona estirat al llit amb el mòbil o la 'tablet', m'avorria. Però em va servir per pensar en mi i conèixer-me. Ara penso més en mi i em protegeixo. Abans sempre eren primer els altres i després jo, i ara no
Etapa perduda
L'etapa dels 16 als 18 anys és una etapa bona de la joventut, de sortir amb els amics, i jo sento que no l’he pogut gaudir. Aquests dos anys de pandèmia m'han robat aquesta etapa. Ara no surto perquè ens hem de cuidar
Crec que ho podré recuperar però no serà el mateix que si no hagués passat això. Les ganes de sortir i gaudir no són les mateixes
Els estudis
De dilluns a dijous va a classe als matins, i les tardes les passa a casa o fent deures. S'ha acostumat a estar més a casa que a fora i ho atribueix a seqüeles de la pandèmia. Els divendres va al casal de Save the Children, on es reuneix amb altres joves per parlar de temes que els afecten. Li agrada el que estudia i diu que ho fa bé, però el preocupa la possibilitat de no sortir-se'n quan vagi a fer pràctiques a una empresa.
Des de la pandèmia penso massa les coses i dono moltes voltes a tot, en faig un món. Em costa no pensar en res. Estic escoltant música o veient una pel·lícula i em poso a pensar en mi
No tinc habitació pròpia però puc estar al menjador i posar-me els auriculars i ja no existeixo, m’agafo l’espai jo mateix
El futur
El futur el veig a curt termini. Soc molt pessimista. Penso en treure’m els estudis però no sé veure més enllà. Sento que el temps va molt de pressa i que no l’estic aprofitant
Crec que la pandèmia ens deixarà marca als joves, des de les preocupacions, la manera de pensar, els canvis que hi ha hagut… Crec que ja no serà el mateix, sempre hi haurà aquesta empremta
Aquest aïllament ha fet aflorar trastorns de salut mental. Els trastorns de la conducta alimentària, les autolesions i els intents de suïcidi són els casos que més han augmentat, sobretot entre les noies, i els pacients que han arribat a consulta ho han fet més greus. Ara el 38,6% de les noies i el 20,3% dels nois expressen malestar emocional, i el percentatge és més alt als barris desfavorits.
LucíaRoca
16 anys
Barcelona
4t d’ESO
Ella i la seva germana van passar gran part del confinament a casa de la seva mare, i no ho recorda com un moment dur, ja que assegura que es va mantenir ocupada, ja sigui llegint, fent esport o feina de l’institut. Explica que quan va acabar el confinament era una persona diferent de la que el va començar, ja que no tenir contacte social li va donar més llibertat per ser ella mateixa:
Vaig tenir molts moments per pensar, per definir com era jo
El confinament
Crec que el confinament va portar coses bones a la meva vida, vaig aprendre a estar sola, a conèixer-me a mi mateixa, els meus gustos… Al no estar en contacte amb gent no estava pressionada perquè em veiessin bé ells o per agradar-li a la gent
Podia vestir com volgués i pensar en les coses que m’agradaven i les que no o quina gent volia en la meva vida. Vaig tenir molts moments per pensar, per definir com era jo
Les xarxes
Durant aquests dos anys ha observat en alguns companys seus problemes d’autoestima, trastorns alimentaris i problemes de concentració a classe.
A totes les adolescents ens afecten bastant les xarxes socials de models i 'influencers', perquè les xarxes formen part de la nostra vida. Tothom té clar que no és real però igualment t'influencia
Has de tenir molta autoestima per no deixar-te influenciar. A mi personalment no m’afecta tant perquè aquests dos anys m’he centrat en conèixer-me més
Culpar els joves
A ella, la pandèmia l’ha enganxat en la preadolescència, quan començava a sortir amb els amics, i creu que no n'ha gaudit com ho hauria fet sense covid, però apunta que ha sigut pitjor per als joves que tenien 16 i 17 anys i començaven a anar a les discoteques. Per edat, diu, no li tocava anar a botellons però creu que s’ha sigut injust amb els joves.
Se’ns ha posat molta pressió social i no s’ha empatitzat amb nosaltres. Els joves sempre demanen més llibertat i s’hauria d’haver deixat més marge per sortir. Després de tant de temps tancats necessitaven una mica d’aire fresc
Hi havia altres factors que feien pujar els contagis però es va preferir mirar cap a una altra banda i culpar-ne els joves, que era el més fàcil
AbelXicola
18 anys
Martorelles
1r d’enginyeria química
Feia tres mesos que havia fet els 16 anys quan va esclatar la pandèmia de coronavirus. Acabar el primer curs de batxillerat de forma virtual el va sobtar però reconeix que ara ja ha normalitzat la virtualitat i li ha servit per aprendre a treballar de manera més autònoma. Sent, però, que el covid li ha robat el pas de l’adolescència a la joventut. Va fer la selectivitat en pandèmia i ha començat la universitat amb la majoria de classes presencials. Després de dos anys de restriccions socials va arribar al campus amb moltes ganes de conèixer gent nova tot i que admet que no sabia quina cara feien els seus companys fins que els ha vist al bar de la facultat sense la mascareta. Frisa per treure-se-la:
Avui he tingut sis hores de classe seguides i sis hores amb mascareta, això no hi ha qui ho suporti!
Oci
Ens han robat el pas de joves a adults, vam entrar a la pandèmia amb 16 anys i en sortim amb 18, és com si aquests dos anys els hagués passat a casa
Tot just començàvem a sortir de festa a les nits, jo havia sortit només tres o quatre cops a la vida, i hem perdut dos anys molt valuosos
També es va quedar sense fer una estada de pràctiques a l’estranger i encara no ha pogut celebrar la seva festa de 18 anys perquè va coincidir amb restriccions en les trobades socials.
La pandèmia ens deixarà empremta, ens ha robat una part important de la nostra vida i ara estem recuperant el temps perdut
El confinament
El confinament el vaig passar a casa, amb els pares, i reconec que vaig ser un privilegiat perquè visc en una casa i podia sortir al jardí i esbargir-me o fer esport, no com amics meus que van estar tancats en pisos. Sí que em passava moltes hores a l’ordinador, girava el monitor i mirava sèries des del llit
Per a mi, el fet que obrissin les perruqueries va marcar un abans i un després. Portava els cabells molt llargs i no m’agradava com em veia i després de tallar-me’ls vaig començar a vestir-me cada dia com si hagués de sortir al carrer. Això em va ajudar anímicament a afrontar els dies amb més il·lusió
Els avis
Recordo el primer Nadal en pandèmia com el més trist que hem tingut mai. Només nosaltres tres: els pares i jo. I no vaig tenir sensació de Nadal. És el que més em va impactar del confinament. Vaig trobar a faltar els avis. Ells són grans i el temps que no hem passat amb ells no el podrem recuperar mai
AriadnaQuetgles
15 anys
Muro
3r d’ESO
L’inici de la pandèmia de coronavirus la va enganxar cursant primer de secundària. Es va confinar amb els pares, un germà més petit i dos gossos. Va mantenir el contacte amb amics i familiars a través d’Instagram i WhatsApp i només va trobar a faltar el contacte amb la natura i els concerts de música. La seva habitació es va convertir en el seu "refugi" i es va "enganxar" a mirar vídeos a TikTok i a YouTube. A segon d’ESO es va reincorporar presencialment a les classes i diu que és com si amb els companys mai haguessin deixat de veure’s, perquè durant el confinament es comunicaven diàriament a través de les xarxes. No enyorava les classes presencials, és més, estudiar des de casa li va permetre treure millors notes:
Tenia més temps per dedicar a l’estudi perquè no hi havia extraescolars
L’habitació
Em vaig passar gran part del confinament a la meva habitació. Hi he passat molt de temps, és com el meu refugi, l’espai per a mi mateixa
Els pares li reclamaven que no passés tantes hores tancada a l’habitació i van instaurar els divendres com a nit familiar.
Què li has de dir a un adolescent quan està tancat a casa? Al cap i a la fi has d’entendre que l’habitació és el seu refugi, però sí que em feien sortir de tant en tant a fer esport i passar temps en família
Les xarxes
Admet que durant el confinament es va enganxar a TikTok i a mirar vídeos per YouTube i es va adonar que les xarxes poden ser addictives.
Veure les vides dels altres proporciona entreteniment i potser una mica d’enveja, però sana
Veia els vídeos per oblidar-me, per passar el temps, per no pensar en la pandèmia ni en les morts. Encara hi estic enganxada però ara ja no tenim prou temps lliure per dedicar-lo a les xarxes i no crec que sigui una addicció desmesurada
Relacions
Es defineix com a sociable i lamenta que durant un temps no fos possible relacionar-se amb gent. Constata que això ha passat factura a alguns companys seus que han patit depressions i trastorns de la conducta alimentària. En el seu cas, la pandèmia li ha permès passar temps sola i centrar-se en ella: “M’he adonat del que m’agrada, i del que no, de qui soc”.
Ara que no cal dur mascareta a classe de ball, noto que jo no me la trec. M’he acostumat a portar-la. Pot ser per por perquè el virus encara és present però també perquè em fa vergonya, és com un escut, m’he acostumat a veure’m amb la mascareta posada i és com si anés despullada quan me la trec
Està convençuda que a la seva generació li espera un futur de canvis constants en què hauran d’aprendre a adaptar-se:
És l’únic que queda
S’ha detectat també ansietat per tornar a la vida prepandèmica. “No voler sortir de casa o amagar-se darrere de la mascareta és un símptoma d’aïllament, de malestar emocional, i és l’avantsala de trastorns mentals més greus. Una bona socialització és font de benestar”, diu Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància a Save the Children Catalunya.
BilalArenas
16 anys
Badalona
4t d’ESO
Les primeres setmanes confinat les recorda com una etapa molt dura: no poder veure els amics i fer classes online se li va fer molt difícil, fins al punt que li va provocar ansietat. Tot i així, en té un record positiu, ja que aviat va capgirar la situació i va aprofitar el temps per llegir, jugar a videojocs i aprendre a tocar el violí i la guitarra. Descobrir el plaer de la lectura també l’ha allunyat, diu, d’estar enganxat al mòbil. I ara també acut al centre obert d’adolescents del Casal dels Infants al barri de Llefià, de Badalona. Tot plegat, diu, li va aportar la tranquil·litat que necessitava per fer un exercici introspectiu:
Vaig veure el que m’agradava i em vaig conèixer millor, vaig aprendre a ser jo
Els estudis
A les classes online no m’assabentava de res, era molt difícil seguir la classe, no hi estàvem acostumats i va ser molt dur
Ha repercutit en els nostres estudis: a segon d'ESO ens van passar de curs perquè van voler, per no fer-nos repetir, però no perquè ho mereixéssim, perquè ningú va treballar a casa. I ara estic a quart d'ESO i ens diuen "Això ho vau treballar a segon", però, esclar, jo estava confinat
Tenia moltes ganes de tornar a fer classe presencial perquè estic més atent i aprenc més
Convivència
Visc amb la meva mare, la meva germana es va independitzar fa cinc anys. La meva mare i jo no tenim la mateixa manera de ser i va ser un xoc. Tenim unes personalitats tan diferents que no ens aveníem, però al final ens vam adaptar a la situació i vam aprendre a escoltar-nos
Socialització
Som adolescents i necessitem sortir i socialitzar-nos entre nosaltres. No poder fer-ho a mi em va provocar ansietat al principi, perquè soc bastant sociable i el fet de no poder sortir ni parlar amb ningú cara a cara em va fer mal
Però vaig calmar l’ansietat llegint, escrivint, tocant la guitarra, investigant pel meu compte… Fent coses que em feien sentir millor per no tenir estrès.
Futur
Veig el futur una mica incert. Ningú sabia que hi hauria pandèmia i, de cop i volta, ens van tancar a casa. És incert però no perdo l’esperança que, passi el que passi, podré tirar endavant. No importa quantes vegades caigui, em toca tornar-me a aixecar i seguir endavant
Seqüeles
A mi la marca que em deixa la pandèmia és bona perquè vaig aprendre a ser jo mateix. I ara soc més atent amb les persones, més carinyós, perquè em vaig conèixer millor i perquè un any i mig sense veure molta gent, deixa empremta
I quina petjada deixarà aquesta experiència en els joves? “Podem fer hipòtesis de com els marcarà, però el temps dirà. En persones sanes i estables pot no ser dolent. Acabaran compensant els dèficits socials i acadèmics i pot sortir-ne una societat més cuidadora”, apunta Montse Pàmias. Molts expliquen que els ha servit per mirar endins i conèixer-se millor. Però en persones més vulnerables a qui aquesta experiència els ha descompensat, es pot traduir en recaigudes: “El trastorn depressiu no passa una vegada, hi ha risc de recaiguda, i hi pot haver un increment de la prevalença de trastorns mentals perquè, en alguns casos, seran crònics”.
