'Les ínyigues', testimonis del pas de sant Ignasi per Manresa

Gairebé onze mesos de la vida de sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, estan estretament lligats a la ciutat de Manresa, on va arribar a peu des de Montserrat l’any 1522. Onze mesos que van ser cabdals per a la seva vida i que van tenir com a espai de referència la Cova, una balma sobre el riu Cardener al voltant de la qual avui s’aixeca el Centre d'Espiritualitat de la Cova de Sant Ignasi, una imponent edificació que, juntament amb la Seu, defineixen el paisatge de la capital del Bages. 

Sant Ignasi va arribar a Manresa encara com a Íñigo López de Loyola, el fill d'una família noble nascut el 1491 a Loiola, entre els petits pobles bascos d’Azkoitia i Azpeitia. Als 15 anys va entrar al servei dels reis de Castella, i com explica Xavier Melloni, membre de la comunitat de jesuïtes i director del Centre d’Espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa, ben aviat es va mostrar com un bon diplomàtic i militar. El maig del 1521, mentre defensava la ciutat de Pamplona, va ser ferit greument en una cama i durant la seva recuperació, i arran d'unes lectures sobre vides de sants i una vida de Jesús en quatre volums, va optar per fer un gir radical a la seva vida. Va decidir deixar enrere la vida de cavaller noble per iniciar un pelegrinatge a Terra Santa. Per anar-hi va decidir embarcar-se a Barcelona i, de camí, va fer una aturada al monestir de Montserrat. Des d’allà, el 25 de març del 1522 va baixar a Manresa, on, contra tot pronòstic, es va estar gairebé un any, un temps que va resultar decisiu en la seva biografia. "Ignasi es va trobar una Manresa de poc més de 2.000 habitants, una ciutat castigada encara pels efectes de la pesta però que continuava disposant d’un teixit artesanal important. El nucli de població aleshores estava una mica allunyat de la cova i això explica perquè Ignasi hi va trobar un bon lloc per a les seves meditacions", explica Melloni.

A Manresa sant Ignasi va alternar el seu servei als pobres a l’Hospital de Santa Llúcia amb els temps de pregària, una activitat que el va començar a fer conegut a la ciutat, de manera que alguns manresans, sobretot dones, el van començar a buscar per escoltar-lo parlar de temes espirituals. Passats uns dies va trobar allotjament en una cova vora el riu Cardener, on, segons ell mateix va relatar, va tenir les experiències místiques i espirituals que el van inspirar en la redacció de la seva obra principal, els Exercicis espirituals. Xavier Melloni recorda la vocació d’Ignasi: "Ajudar les ànimes. Per què? Perquè com diu ell mateix en la seva autobiografia, sent profundament que la seva vocació és acompanyar espiritualment les persones a trobar-se amb Déu i amb elles mateixes. I això és el que són els Exercicis espirituals".

L’entorn femení de sant Ignasi a Manresa

A la seva arribada a Manresa i després també amb el seu pas per Barcelona, Íñigo –va adoptar el nom d’Ignasi més endavant, durant la seva estada a París– va establir una estreta relació amb un nodrit grup de dones. En el cas de les manresanes se les coneix com les ínyigues, unes dones "que estan molt vinculades a ell tant perquè ell els oferia acompanyament espiritual com pel fet que elles en van tenir cura quan va estar malalt, unes dones que s’hi acosten justament per aquesta irradiació espiritual que ell projectava". La historiadora Mireia Vila Cortina ha fet un exhaustiu treball per rescatar de l’oblit aquestes nou dones que pròpiament es poden identificar com a ínyigues i que durant els mesos que Ignasi va estar-se a Manresa van procurar-li allotjament, el van alimentar, el van vestir i el van cuidar quan va estar malalt. Entre elles hi ha, per exemple, Àngela Seguí, que era una de les dones que anaven a visitar Íñigo a Santa Llúcia i que el va acollir a casa seva quan estava malalt; Agnès Caldoliver, una de les que van trobar Íñigo defallit a Viladordis i que va actuar per reanimar-lo, o Miquela Sitjar, que també va acollir el sant al seu domicili. Ara bé, si hi ha un nom especialment rellevant en aquesta llista, per la relació que va mantenir amb Ignasi, és Agnès Pujol –també coneguda com Agnès Pasqual i Agnès Sagristà pels seus matrimonis–, amb qui Íñigo va establir forts vincles afectius i espirituals. Com explica Melloni, parlem d’una dona provinent d’una nissaga de cuireters que vivia entre Manresa i Barcelona i que va trobar en Íñigo un referent espiritual. Una relació que van mantenir al llarg dels anys i fins a la mort de Pujol, ja que, com apunta Xavier Melloni, "sant Ignasi era una persona molt fidel a les amistats i molt agraïda". "Sempre va estar molt agraït amb aquells que el van ajudar, i aquest és el cas d’Agnès Pujol, que l’ajuda a Manresa però que també li cedeix casa seva a Barcelona quan ell, més endavant, hi fa una estada per prosseguir amb els seus estudis per fer-se sacerdot", afegeix Melloni. Gràcies a ella va establir relacions amb altres dones, també de la burgesia i la noblesa de Barcelona, dones que fins i tot es van encarregar de sufragar part dels seus estudis a Barcelona i a París, i en el cas d’algunes de les barcelonines, que fins i tot van col·laborar en el desplegament de la Companyia de Jesús.

Les dones amb qui es relaciona sant Ignasi, segons Melloni, "eren dones pietoses, però no només això, eren cercadores": "Sobretot durant la seva estada a Barcelona, parlem de dones que pertanyen a classes benestants, molt cultivades, que es mouen en cercles humanistes i en grups de pregària que seguien el mètode de Ramon Llull". Dames com Estefania de Rocabertí, que era esposa del governador Juan de Zúñiga; Aldonça, comtessa de Cardona; Eleonor Çapila; Guiomar Gralla i Desplà; Isabel de Requesens i Boixadors; Isabel de Josa, i Jerònima Clavera, algunes de les quals van contribuir a sostenir la missió d’Ignasi de Loiola. Totes, tant les manresanes com les barcelonines, segons assenyala Mireia Vila Cortina, dones pietoses que si tenien temps de resar, examinar la seva consciència i visitar Íñigo era pel fet que pertanyien a famílies rellevants i perquè disposaven d’importants patrimonis. Indica també que, per la seva mateixa condició social, van saber identificar en Íñigo un home d’origen noble, fet que va facilitar l’acostament. En tot cas, va ser una relació beneficiosa per a ambdues parts perquè Ignasi també va saber retornar-los el seu suport més enllà de l’acompanyament espiritual. És el cas d’Agnès Pujol, per exemple, el germà de la qual acabaria sent abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà gràcies a Ignasi. 

La petjada de sant Ignasi a Manresa

Al llarg dels anys, l’edifici de la Cova de Sant Ignasi ha patit múltiples transformacions i adaptacions i avui acull visitants d’arreu del món, majoritàriament dones, que hi fan estades de meditació, formació i exercicis espirituals. El director del Centre d’Espiritualitat Cova Sant Ignasi apunta que la seva missió avui és "ser fidels als exercicis espirituals de sant Ignasi, però al mateix temps ser fidels a l’esperit dels temps oferint als cercadors d’avui altres vies espirituals com poden ser el ioga, el tai-txi o la meditació silenciosa". Així, ofereixen exercicis de contemplació, interioritat i espiritualitat, adreçats tant a creients com a no creients, amb la voluntat que l'activitat del centre vehiculi una formació que conjugui valors com ara la interioritat i profunditat, la capacitat d'anàlisi i el discerniment, el sentit crític i el compromís social i la consciència individual i social.

L’espai de referència del complex, evidentment, és aquella primigènia cova que sant Ignasi va convertir en el seu espai de pregària, però avui sobre aquella balma s’hi alça un conjunt d’edificacions format, d'una banda, pel Santuari de la Cova i, de l'altra, pel Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana. Tot el conjunt monumental és una bona mostra de l'arquitectura del Barroc català. A la Cova s’hi accedeix travessant un passadís que s’anomena avantcova, dissenyat pel jesuïta Martí Coronas a principis del segle XX i on hi trobem uns vitralls de colors que mostren pergamins amb frases del llibre dels Exercicis espirituals, així com uns relleus de bronze i uns mosaics amb personatges històrics que van fer experiència dels Exercicis. Una avantsala que recorda l'estil de la Renaixença catalana i que dona pas a la coveta amb un conjunt escultòric que representa, amb dos àngels de bronze, l'oració i penitència que sant Ignasi feia en aquest indret. A terra, tot en mosaic, es pot veure l'escut familiar dels Loiola, un canó que recorda la ferida del sant i un gran gira-sol que simbolitza el cor d'Ignasi obrint-se a Jesús. Pel que fa a la cova, Xavier Melloni destaca que ben aviat es va convertir en lloc de pelegrinatge, especialment després de la canonització de sant Ignasi. Explica que avui podem veure part de la roca de la balma gràcies a una intervenció que s'hi va fer fa uns anys i que va permetre retirar un marbre que cobria part de la roca. L’espai està presidit per un retaule d’alabastre del segle XVII que mostra la figura del sant escrivint els Exercicis espirituals a Manresa.

A l’exterior del santuari destaca la façana lateral barroca, que s'estructura en tres nivells, amb un cos superior on trobem 26 àngels músics, 24 personatges històrics i òculs el·líptics. Pel que fa a la façana principal, és una mostra de l'arquitectura jesuítica i del Barroc català i al centre s'hi observa una fornícula amb una imatge del sant amb una ploma i el llibre dels Exercicis espirituals. A l’interior, l’església, que va ser construïda entre el 1750 i el 1763 i que està formada per una planta de nau única amb capelles laterals que es comuniquen entre elles amb una tribuna superior amb gelosia. Coincidint amb la commemoració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a Manresa, va culminar una rehabilitació de l’interior del temple amb un conjunt de mosaics que decoren les vuit capelles del temple amb escenes que es basen en les quatre setmanes dels Exercicis espirituals.