L’evolució del coronavirus, per comarques i municipis

Consulta les dades setmana a setmana de la teva comarca i el teu municipi en mapes i gràfics interactius

Auri Garcia Morera

Actualitzat el 26 d'octubre del 2020

Taxa de nous positius/100.000 habitants per setmana i comarca

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Quan el coronavirus es va començar a escampar per Catalunya, a principi de març, la primera comarca on es van disparar els positius va ser l’Anoia, seguida molt poc després per moltes altres, amb especial incidència al Barcelonès i el Vallès Occidental. A final de març, en canvi, els nous positius van fer un salt especialment intens a la Vall d’Aran i altres comarques properes, com el Pallars Jussà i el Berguedà. Quan ja havia passat el pic a la major part del país, a principi d’abril, hi va haver un increment al Gironès i altres comarques properes, com el Moianès, i de nou a la Vall d’Aran, fins que va arribar la baixada general del maig. Només una comarca, la Segarra, va seguir sumant un nombre rellevant de casos al maig i al juny, fins que la fi de la major part de les restriccions va donar pas al repunt de l’estiu. A finals de juny els nous positius només creixien al Segrià, però a principis de juliol l’empitjorament es va generalitzar. Primer, sobtadament, a la Noguera i l’Alta Ribagorça. Després, amb una arrencada més suau, en comarques com l’Alt Urgell, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages i l’Alt Empordà. A l’agost la situació va millorar arreu del país, i a partir del setembre ha tornat a empitjorar. Primer, a la Cerdanya i el Priorat, i després, al nord de la Catalunya Central i al voltant de Girona.

Taxa de nous positius/100.000 habitants per setmana i municipi

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

En el mapa municipal no hi ha un patró territorial igual de clar, ja que hi destaquen molt alguns focus que han afectat de manera molt forta alguns municipis concrets. Tot i que hi ha un paral·lelisme amb la incidència per comarques, la coincidència no és exacta, sinó que els municipis concrets més afectats han estat molt repartits per tot el territori al llarg de les diferents etapes. A l’inici, a l’Anoia i el Barcelonès l’afectació va estar molt repartida per diferents municipis d'aquestes comarques. En canvi, a la demarcació de Lleida i especialment al Pirineu sí que hi va haver alguns focus més forts en municipis concrets. Per exemple, a Àger i a la Guingueta d’Àneu. Posteriorment hi va haver diversos focus intensos repartits pel nord de les comarques de Barcelona i per les comarques de Girona. Al juliol es van concentrar molt als voltants de Lleida, i a partir de l’agost es van tornar a escampar. Alguns municipis importants de les comarques més afectades han seguit una evolució similar a la de les seves comarques, tot i que amb matisos en cada cas. Igualada, Barcelona, Girona i Lleida destaquen poc, en comparació amb les seves comarques, mentre que Sabadell i Viella destaquen més, perquè concentren més l’afectació de la comarca. Un cas a part és el de Guissona, amb una concentració molt alta.

Taxa de noves defuncions/100.000 habitants per setmana i comarca

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

En les dades de defuncions, com en les de contagis, el pic va ser a final del mes de març, però l’afectació es va repartir de manera lleugerament diferent. L'Anoia, molt afectada en contagis, va ser la comarca més afectada també en defuncions, però en canvi el Barcelonès i la Vall d'Aran van concentrar molts contagis i menys defuncions. El pic de defuncions va ser més fort, per exemple, al Berguedà i al Pallars Jussà que a la Vall d'Aran. A final d'abril i principi de maig, durant el petit repunt focalitzat al nord de la demarcació de Barcelona i a la demarcació de Girona, el Gironès va concentrar més contagis i menys defuncions i el Moianès a la inversa. Durant el maig i el juny, en què la Segarra va tenir un degoteig constant de positius, aquesta comarca no va patir cap increment de les defuncions. La xifra es va mantenir en un nivell baix al març, abril i maig, i encara més baix al juny. A l’agost, les dades reflecteixen un repunt suau en les defuncions al Segrià, la Noguera i la Segarra, al setembre, un pic concentrat a la Cerdanya, i a l'octubre, un altre al Priorat. La diferència entre positius i defuncions, tant en l’afectació territorial com en l’evolució, respon al fet que el virus ha afectat perfils diferents en cada zona i en cada moment. Si hi ha més defuncions, persones més grans o amb malalties prèvies; i si hi ha menys defuncions, persones més joves i sense malalties prèvies.

Nota metodològica:

Durant els primers mesos en què es publicaven, aquestes dades territorialitzades han patit rectificacions importants, a l’alça i a la baixa, en dades ja publicades, corresponents a períodes anteriors, de vegades amb molt retard. Entre el juny i el juliol s’han estabilitzat, tot i que les dades dels dies immediatament anteriors sí que es rectifiquen lleugerament a l’alça durant la setmana posterior. Les dades de l’última setmana estan extretes l’endemà i no inclouen les correccions a l'alça posteriors. Els positius corresponen majoritàriament a tests PCR però també inclouen tests ràpids, tests d’anticossos i casos epidemiològics. Les dades de les primeres setmanes i de les últimes no són homogènies, ja que amb el temps ha augmentat significativament el nombre de tests i per tant la capacitat de detecció de positius. Les dades de defuncions només estan disponibles per comarques i no per municipis.

Per saber-ne més

Crit d'alerta de l'OMS pel rècord de contagis diaris al món

Crit d'alerta de l'OMS pel rècord de contagis diaris al món