La primera onada del coronavirus, per comarques i municipis

Consulta com va evolucionar, setmana a setmana, en mapes i gràfics interactius

AURI GARCIA MORERA

Actualitzat el 20 de novembre del 2020

Taxa de nous positius/100.000 habitants per setmana i comarca

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Quan el coronavirus es va començar a escampar per Catalunya, a principis de març del 2020, la primera comarca on es van disparar els positius va ser l’Anoia, seguida molt poc després per moltes altres, amb especial incidència al Barcelonès i el Vallès Occidental. A finals de març, en canvi, els nous positius van fer un salt especialment important a la Vall d’Aran i altres comarques pròximes, com el Pallars Jussà i el Berguedà. Quan ja havia passat el pic a la major part del país, a principis d’abril, hi va haver un increment al Gironès i altres comarques pròximes, com el Moianès, i de nou a la Vall d’Aran, fins que va arribar la baixada general del maig. Només una comarca, la Segarra, va seguir sumant un nombre rellevant de casos al maig i al juny, els mesos en què es van anar aixecant progressivament les restriccions de mobilitat.

Taxa de nous positius/100.000 habitants per setmana i municipi

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

En el mapa municipal no segueix uns patrons territorials igual de clars, ja que hi destaquen molt alguns focus que afecten de manera molt forta alguns municipis concrets. Tot i que hi ha un paral·lelisme amb la incidència per comarques, la coincidència no és exacta, sinó que els municipis concrets més afectats queden molt repartits per tot el territori al llarg de les diferents etapes. A l’inici, a l’Anoia i el Barcelonès l’afectació va estar molt repartida per diferents municipis d'aquestes comarques. En canvi, a la demarcació de Lleida i especialment al Pirineu sí que hi va haver alguns focus més forts en municipis concrets. Per exemple, a Àger i a la Guingueta d’Àneu. Posteriorment hi va haver diversos focus intensos repartits pel nord de les comarques de Barcelona i per les comarques de Girona. Alguns municipis importants de les comarques més afectades van seguir una evolució similar a la de les seves comarques, tot i que amb matisos en cada cas. Igualada, Barcelona, Girona i Lleida destaquen poc, en comparació amb les seves comarques, mentre que Sabadell i Viella destaquen més, perquè van concentrar més l’afectació de la comarca. Un cas a part és el de Guissona, que va mantenir un nivell alt durant molts mesos.

Taxa de noves defuncions/100.000 habitants per setmana i comarca

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

Font: Portal de dades obertes de la Generalitat

En les dades de defuncions, com en les de contagis, el pic va ser a finals de març, però l’afectació es va repartir de manera lleugerament diferent. L'Anoia, molt afectada en contagis, va ser la comarca més afectada també en defuncions, però en canvi el Barcelonès i la Vall d'Aran van concentrar molts contagis i menys defuncions. El pic de defuncions va ser més fort, per exemple, al Berguedà i al Pallars Jussà que a la Vall d'Aran. A finals d'abril i principis de maig, durant el petit repunt focalitzat al nord de la demarcació de Barcelona i a la demarcació de Girona, el Gironès va concentrar més contagis i menys defuncions i el Moianès a la inversa. Durant el maig i el juny, en què la Segarra va tenir un degoteig constant de positius, aquesta comarca no va patir cap increment de les defuncions. La xifra es va mantenir en un nivell baix al març, abril i maig, i encara més baix al juny. La diferència entre positius i defuncions, tant en l’afectació territorial com en l’evolució, respon al fet que el virus ha afectat perfils diferents en cada zona i en cada moment. Si hi ha més defuncions, persones més grans o amb malalties prèvies; i si hi ha menys defuncions, persones més joves i sense malalties prèvies.

Nota metodològica:

Els positius corresponen majoritàriament a tests PCR però també inclouen tests ràpids, tests d’anticossos i casos epidemiològics. Les dades de les primeres setmanes i de les últimes no són homogènies, ja que amb el temps ha augmentat significativament el nombre de tests i per tant la capacitat de detecció de positius. Les dades de defuncions només estan disponibles per comarques i no per municipis.

Per saber-ne més

Crit d'alerta de l'OMS pel rècord de contagis diaris al món

Crit d'alerta de l'OMS pel rècord de contagis diaris al món