Font: Portal de dades obertes de la Generalitat
Taxa de nous positius/100.000 habitants per setmana i comarca
Font: Portal de dades obertes de la Generalitat
La segona onada del coronavirus va començar amb un repunt suau a l’inici de l’estiu, just després que s’acabés l’estat d’alarma. A finals de juny els nous positius només creixien al Segrià, però a principis de juliol l’empitjorament es va generalitzar. Primer, sobtadament, a la Noguera i l’Alta Ribagorça. Després, amb una arrencada més lenta, en comarques com l’Alt Urgell, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages i l’Alt Empordà. Després que al juliol s'adoptessin restriccions, a l’agost la situació va millorar arreu del país, però al setembre, coincidint amb el final de les vacances i amb la reobertura de les escoles, va tornar a empitjorar. Primer, a la Cerdanya i el Priorat, i després, al nord de la Catalunya Central i al voltant de Girona. A l’octubre, els contagis es van multiplicar de manera accelerada i generalitzada arreu del país, amb una especial afectació a la comarca d’Osona. A final d'octubre i principi de novembre es va superar el pic d’aquesta segona onada, amb valors molt alts a tot el territori, i especialment a totes les comarques de la demarcació de Girona, amb el Berguedà al capdavant. A final de novembre la situació ja havia tornat a millorar a tot el país, i la comarca més afectada era el Pallars Jussà. A partir de mitjans de desembre va tornar a empitjorar, especialment a la Cerdanya o el Ripollès, mentre que al gener han crescut les xifres de la Vall d'Aran, el Montsià o les Garrigues. Un cop superat el pic de la tercera onada, les comarques amb xifres més altes han estat la Garrotxa i la Vall d'Aran.
Les dosis de la vacuna i els casos de covid, per comarques i municipis
Font: Portal de dades obertes de la Generalitat
Font: Portal de dades obertes de la Generalitat
El mapa municipal no segueix uns patrons territorials igual de clars, ja que hi destaquen molt alguns focus que afecten de manera molt forta alguns municipis concrets. Tot i que hi ha un paral·lelisme amb la incidència per comarques, la coincidència no és exacta, sinó que els municipis concrets més afectats queden molt repartits per tot el territori al llarg de les diferents etapes. En l’inici de la segona onada, al juliol, hi va haver un increment important dels positius a molts municipis diferents concentrats als voltants de Lleida. La pujada va arribar primer a municipis del sud de la capital, després a la mateixa ciutat de Lleida i finalment a municipis situats al nord. A l’agost, en canvi, l’afectació va tornar a quedar molt repartida en el mapa. El focus del setembre a la Cerdanya va afectar molt Puigcerdà però també altres municipis pròxims. El de l’octubre al Priorat, en canvi, es va concentrar molt a Falset. La gran pujada de finals d’octubre, que va tocar sostre al novembre, va ser molt uniforme al conjunt del país, però va afectar especialment alguns grups de municipis de l’interior de la demarcació de Lleida i l’interior de la demarcació de Girona. Al desembre van pujar especialment els municipis de la Cerdanya o el Ripollès, al gener, els de la Vall d'Aran, el Montsià o les Garrigues, i un cop superat el pic de la tercera onada, els de la Garrotxa i la Vall d'Aran.
Taxa de noves defuncions/100.000 habitants per setmana i comarca
Font: Portal de dades obertes de la Generalitat
Font: Portal de dades obertes de la Generalitat
En la segona i la tercera onades, les xifres de positius detectats han arribat a nivells encara més alts que en la primera, però això respon principalment a la millora en la capacitat de detecció. Les xifres de defuncions, en canvi, han estat molt més baixes. A l’agost hi va haver un repunt suau al Segrià, la Noguera i la Segarra, al setembre, un pic concentrat a la Cerdanya, i a l'octubre, un altre pic especialment fort al Priorat. A finals d’octubre i principis de novembre sí que hi va haver una pujada més intensa de manera més generalitzada per tot el territori, però també molt per sota de les xifres de la primera onada a la majoria de comarques. El Berguedà, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre van ser algunes de les més afectades. Més tard, la pujada va ser més intensa al Pallars Jussà, el Ripollès, la Cerdanya, el Solsonès o les Garrigues. La diferència entre positius i defuncions, tant en l’afectació territorial com en l’evolució, respon al fet que el virus ha afectat perfils diferents en cada zona i en cada moment. Si hi ha més defuncions, persones més grans o amb malalties prèvies; i si hi ha menys defuncions, persones més joves i sense malalties prèvies.
Nota metodològica:
Durant els primers mesos en què es publicaven, aquestes dades territorialitzades han patit rectificacions importants, a l’alça i a la baixa, en dades ja publicades, corresponents a períodes anteriors, de vegades amb molt retard. Entre el juny i el juliol s’han estabilitzat, tot i que les dades dels dies immediatament anteriors sí que es rectifiquen lleugerament a l’alça durant la setmana posterior. Les dades de l’última setmana estan extretes l’endemà i no inclouen les correccions a l'alça posteriors. Els positius corresponen majoritàriament a tests PCR però també inclouen tests ràpids, tests d’anticossos i casos epidemiològics. Les dades de les primeres setmanes i de les últimes no són homogènies, ja que amb el temps ha augmentat significativament el nombre de tests i per tant la capacitat de detecció de positius. Les dades de defuncions només estan disponibles per comarques i no per municipis.
