Com salvarem els oceans

Mayday al fons del mar

Tres grans amenaces assolen els mars: la sobrepesca, la crisi climàtica i la contaminació

Pesca

Sobreexplotació

El 35,4% de les espècies de peixos estan sobreexplotades, és a dir, que se les pesca a un ritme que no els permet reproduir-se per garantir la supervivència de l’espècie, segons la FAO. Però a més, un altre 57% són explotades en el llindar màxim de la seva sostenibilitat. En total, doncs, el 92,4% de les espècies marines estan en situació d'estrès. “La sobrepesca és la principal amenaça per als oceans”, diu l'explorador en residència de National Geographic Enric Sala. Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), la investigadora Marta Coll admet que això ha estat així "històricament", però ara aquesta amenaça interacciona amb els impactes del canvi climàtic com un "tàndem" devastador.

Indústria

Actualment es pesquen als oceans uns 80 milions de tones anuals de peix. Dos terços són per a consum humà, la resta és per fer pinso i per nodrir l'aqüicultura, un sector que ja representa el 49% de la producció mundial de peix, però que també té problemes associats, com la contaminació i l’ús d’antibiòtics. El pic de captures als oceans –86 milions de tones anuals a la dècada dels 90– no s’ha tornat a assolir, una prova més de la sobreexplotació dels mars.

Ineficient

El 96% de la pesca es concentra a les costes, però el 4% que es pesca en aigües internacionals se centra en espècies de molt valor comercial, com la tonyina. Tanmateix, el 54% de la pesca en alta mar no seria rendible si no fos pels subsidis dels governs. A més d’això, es calcula que la pesca il·legal, no regulada o no reportada suposa un 20% del total de captures.

Destrucció

La pesca de ròssec és la més utilitzada a escala global i la més destructiva. Les enormes xarxes ho arrasen tot al seu pas, aixequen el fons marí i alliberen el CO₂ que conté. Com que no distingeixen, bona part de les captures (de vegades fins al 70%) es descarten i es retornen mortes al mar. En els últims 65 anys s’han perdut així 437 milions de tones de peix.

Crisi climàtica

Escalfament

L’augment de la temperatura de l’aigua té impactes en gairebé tots els organismes marins. Un dels efectes més visibles és la mort dels coralls. Una extinció que tindrà conseqüències catastròfiques, ja que es calcula que el 25% de la vida marina en depèn. Des del 1957 s’han perdut ja el 50% dels esculls de corall del món. L’any 2050 en podrien haver desaparegut el 90%. Però els coralls no són els únics que estan patint: al Mediterrani, un estudi de l’ICM-CSIC ha constatat esdeveniments de mort massiva de fins a 50 espècies a causa de les onades de calor marina dels últims cinc anys.

Acidificació

L’acumulació de CO₂ acidifica l'aigua, és a dir, que l’absorció d'aquest CO₂ fa baixar el pH de l'aigua. Això debilita la formació de closques i estructures calcàries de moltes espècies, com coralls, mol·luscs, alguns grups del fitoplàncton i crustacis.

Desoxigenació

L’augment de CO₂ també redueix l’oxigen de l’aigua, un element indispensable per a la vida que s’ha reduït un 2% de mitjana, però que en algunes zones dels mars tropicals ha arribat a baixar un 40%. Algunes espècies marines han hagut de migrar a la recerca d'oxigen: la tonyina, el peix espasa i els taurons són especialment sensibles a la manca d’oxigen.

Transformació

Un dels efectes ja irreversibles de l'emergència climàtica és la pujada del nivell del mar, quan un 40% de la població mundial viu a menys de 100 quilòmetres de la costa i un 10% viu en zones a almenys 10 metres sota el nivell del mar. A més, la crisi climàtica altera els corrents marins i els patrons de tempestes, que són cada cop més intenses i més freqüents.

Contaminació

Tòxics

Els nostres residus químics –urbans i de l’agricultura– i altres deixalles tòxiques arriben constantment als mars, la gran majoria des de terra, on la sobreurbanització dels litorals ha fet perdre molts hàbitats costaners. A més d’això, els vessaments de petroli des del 1967 han abocat uns 6 milions de tones de petroli al mar en accidents de vaixells de càrrega.

Residus plàstics

Cada any es llencen a l'oceà una mitjana de 8,7 milions de tones de plàstic (entre 4,8 i 12,7 milions, segons un estudi de la Universitat de Geòrgia del 2015). S’han trobat residus plàstics a tots els racons de l'oceà, des de l'Àrtic fins a la zona més remota de l'Antàrtida o la zona més profunda del mar, la fossa de les Mariannes al Pacífic, prop de l'illa nord-americana de Guam.

Persistent

Als oceans del món hi suren, o s'hi enfonsen, més de 5,2 bilions de partícules de plàstic: 150 milions de tones d'un material que en alguns casos pot arribar a trigar mil anys a descompondre's. La gran illa de plàstics del Pacífic ocupa una superfície equivalent a Espanya, Alemanya i França juntes. Però el problema més greu ara són els microplàstics, partícules de menys de 5 mil·límetres que ja han entrat a la cadena tròfica (marina i humana).

Mortals

Els plàstics que l'home llença als oceans ja han tingut efectes nocius comprovats en 700 espècies marines.

Operació Global de Rescat

Una dècada per impulsar la ciència i els acords polítics que han de salvar els ecosistemes marins

Com podem salvar els oceans? Aturar l’escalfament global és imperatiu, però també aturar la destrucció dels ecosistemes. I per això l’acord assolit el desembre del 2022 per protegir el 30% dels oceans el 2030 és cabdal. Però no és l’únic. Des de diversos àmbits s’han posat en marxa petites operacions de rescat. El 2022 també es va decidir buscar un acord contra els plàstics que s’hauria d’aprovar a finals d’aquest mateix any 2024. I l’any 2023 –després de dècades de negociació– es va aconseguir signar finalment el Tractat dels Oceans, que regularà la gestió i protecció de les aigües internacionals.

Però l’acord de Kunming-Montreal, que fixa el 30% de la superfície terrestre i marina protegida per al 2030, és una peça clau. La protecció dels ecosistemes s’ha demostrat que funciona: sense l’acció de l’ésser humà els ecosistemes es regeneren de forma sorprenent, i uns ecosistemes amb bona salut són molt més resilients als impactes de la crisi climàtica.

Al planeta hi ha unes 16.700 àrees marines protegides (AMP), que ocupen un 8% de la superfície de l’oceà. Però en moltes s’hi permet fins i tot la pesca, i a la pràctica només un 3% dels oceans estan protegits de manera estricta. A la Mediterrània, del 8,3% de superfície protegida només un 0,04% està realment tancada del tot (a la costa catalana és un 0,01%).

On posem aquest 30% d’oceans protegits?

Un estudi científic publicat a ‘Nature’, liderat per l’oceanògraf Enric Sala, fa una proposta per ubicar aquest 30% global d’àrees marines protegides (AMP) “estrictes”, és a dir, totalment tancades a la pesca, allà on és més eficient per “protegir la biodiversitat, augmentar el rendiment de la pesca i assegurar les reserves de carboni marines que estan en risc per les activitats humanes”. És aquesta:

Com es veu sobre el globus, gran part de les zones a protegir són a les costes (on hi ha la major part de la biodiversitat i també un 96% de la pesca), i en molts casos en costes de països en vies de desenvolupament. L’estudi admet que en l’aplicació d’aquest mapa hi ha “desigualtats potencials” per a alguns països on cauen AMP “desproporcionadament grans”, que requeriran ajudes econòmiques en forma de “cooperació internacional”. Però com demostren casos d’èxit del passat, un dels beneficis a llarg termini de la protecció és l’increment de la pesca a les zones limítrofes.

Però l’acord global no aporta un mapa detallat com aquest. Serà decisió de cada govern fixar on es col·loquen les AMP. "Però cal veure també com es controlen aquestes zones, sobretot si són en aigües internacionals", apunta l'oceanògraf Xavier Pastor, fundador d'Oceana i de Greenpeace Espanya, que proposa crear una mena de "cascos blaus" dels mars per vigilar el compliment d'aquesta protecció.

La vida s’obre camí

Els oceans tenen una capacitat de regeneració extraordinària

Ja ho hem fet abans. Les operacions de rescat que, en diversos racons del planeta, han imposat àrees marines protegides de forma estricta han estat un èxit. Han aconseguit salvar tant la biodiversitat dels ecosistemes com la forma de vida de les comunitats humanes que en depenien.