Rebem un avís de socors. Mayday. El radar localitza el senyal a les profunditats marines. Des de terra, la immensitat de l’oceà sembla impassible. Eterna. Però si poguéssim aixecar l’aigua com una catifa, veuríem com crida. Mayday, mayday, mayday.
Hem destruït la meitat de la vida marina. I ara ens demana rescat. Sí, encara som a temps de salvar-la.
Però en aquest rescat està en joc tot el planeta.
Estret de Bering
Amèrica
del Nord
-costa est-
Europa
Àsia
OCEÀ
ATLÀNTIC
Àfrica
OCEÀ
ÍNDIC
Àsia
Amèrica
del Sud
-costa est-
Antàrtida
Estret de
OCEÀ
PACÍFIC
Amèrica
del Sud
-costa oest-
Amèrica
del Nord
-costa oest-
Estret de Bering
Amèrica
del Nord
-costa est-
Europa
Àsia
OCEÀ
ATLÀNTIC
Àfrica
OCEÀ
ÍNDIC
Àsia
Amèrica
del Sud
-costa est-
Antàrtida
Estret de
Bering
OCEÀ
PACÍFIC
Amèrica
del Sud
-costa oest-
Amèrica
del Nord
-costa oest-
Amèrica
del Nord
-costa est-
Estret de Bering
Europa
Àsia
OCEÀ
ATLÀNTIC
Àfrica
Amèrica
del Sud
-costa est-
Antàrtida
Estret de
Bering
OCEÀ
PACÍFIC
Amèrica
del Sud
-costa oest-
Amèrica
del Nord
-costa oest-
Projecció Spilhaus (1942)
Els oceansocupen el
70%
de la superfície de la Terra
Els oceansprodueixen el
50%
de l’oxigen del planeta
Són els veritables pulmons del planeta, i no pas l’Amazònia
I alhoracapturen el
26%
del CO2 que emeten les activitats humanes
Emmagatzemen 50 cops més carboni que l’atmosfera
De la seva diversitatbiològica en depenen
3.000 M
de persones per viure i alimentar-se
Hi ha milionsd’espècies marines,tot i que només
250.000
estan identificades
Però estan en perill
octavio aburto, NATIONAL GEOGRAPHIC
Mayday al fons del mar
Tres grans amenaces assolen els mars: la sobrepesca, la crisi climàtica i la contaminació
Pesca
Sobreexplotació
El 34% de les espècies de peixos estan sobreexplotades, és a dir, que se les pesca a un ritme que no els permet reproduir-se per garantir la supervivència de l’espècie. Però a més, un altre 57% són explotades en el llindar màxim de la seva sostenibilitat. En total, doncs, el 91% de les espècies marines estan en situació d'estrès. “La pesca és la principal amenaça per als oceans, més encara que el canvi climàtic”, diu l'explorador en residència de National Geographic Enric Sala, i des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) la investigadora Marta Coll hi està d’acord.
greenpeace
Indústria
Actualment es pesquen als oceans uns 80 milions de tones anuals de peix. Dos terços són per a consum humà, la resta és per fer pinso i per nodrir l'aqüicultura, un sector que ja representa el 49% de la producció mundial de peix, però que també té problemes associats, com la contaminació i l’ús d’antibiòtics. El pic de captures als oceans –86 milions de tones anuals a la dècada dels 90– no s’ha tornat a assolir, una prova més de la sobreexplotació dels mars.
Ineficient
El 96% de la pesca es concentra a les costes, però el 4% que es pesca en aigües internacionals se centra en espècies de molt valor comercial, com la tonyina. Tanmateix, el 54% de la pesca en alta mar no seria rendible si no fos pels subsidis dels governs. A més d’això, es calcula que la pesca il·legal, no regulada o no reportada suposa un 20% del total de captures.
Destrucció
La pesca de ròssec és la més utilitzada a escala global i la més destructiva. Les enormes xarxes ho arrasen tot al seu pas, aixequen el fons marí i alliberen el CO2 que conté. Com que no distingeixen, bona part de les captures (de vegades fins al 70%) es descarten i es retornen mortes al mar. En els últims 65 anys s’han perdut així 437 milions de tones de peix.
El primer metre de sediments del fons marí conté dos cops més carboni que tots els sòls de la terra. La pesca de ròssec [aixeca aquests sediments i] genera emissions de CO2 a l’aigua que són més grans que les de l’aviació a escala mundial
Enric Sala Explorador en residència de National Geographic i director executiu de Pristine Seas
greenpeace
Crisi climàtica
Escalfament
L’augment de la temperatura de l’aigua provoca la mort dels coralls. Una extinció que tindrà conseqüències catastròfiques, ja que es calcula que el 25% de la vida marina en depèn. Des del 1957 s’han perdut ja el 50% dels esculls de corall del món. L’any 2050 en podrien haver desaparegut el 90%. Però els coralls no són els únics que estan patint: al Mediterrani, un estudi de l’ICM-CSIC ha constatat esdeveniments de mort massiva de fins a 50 espècies a causa de les onades de calor marina dels últims cinc anys.
Joaquim Garrabou
Acidificació
L’acumulació de CO2 acidifica l'aigua, és a dir, que l’absorció d'aquest CO2 fa baixar el pH de l'aigua. Això debilita la formació de closques i estructures calcàries de moltes espècies, com coralls, mol·luscs, alguns grups del fitoplàncton i crustacis.
Desoxigenació
L’augment de CO2 també redueix l’oxigen de l’aigua, un element indispensable per a la vida que s’ha reduït un 2% de mitjana, però que en algunes zones dels mars tropicals ha arribat a baixar un 40%. Algunes espècies marines han hagut de migrar a la recerca d'oxigen: la tonyina, el peix espasa i els taurons són especialment sensibles a la manca d’oxigen.
Transformació
Un dels efectes ja irreversibles de l'emergència climàtica és la pujada del nivell del mar, quan un 40% de la població mundial viu a menys de 100 quilòmetres de la costa i un 10% viu en zones a almenys 10 metres sota el nivell del mar. A més, la crisi climàtica altera els corrents marins i els patrons de tempestes, que són cada cop més intenses i més freqüents.
Si la gent pogués veure el que està passant sota el mar hi hauria un escàndol. Són autèntics incendis forestals dins del mar. Ara estem desenvolupant eines per avaluar la vulnerabilitat al canvi climàtic de les àrees marines protegides per intentar minimitzar aquests impactes
Joaquim Garrabou Institut de Ciències del Mar
Contaminació
Tòxics
Els nostres residus químics –urbans i de l’agricultura– i altres deixalles tòxiques arriben constantment als mars, la gran majoria des de terra, on la sobreurbanització dels litorals ha fet perdre molts hàbitats costaners. A més d’això, els vessaments de petroli des del 1967 han abocat uns 6 milions de tones de petroli al mar en accidents de vaixells de càrrega.
greenpeace
Residus plàstics
Cada any es llencen a l'oceà una mitjana de 8,7 milions de tones de plàstic (entre 4,8 i 12,7 milions, segons un estudi de la Universitat de Geòrgia del 2015). S’han trobat residus plàstics a tots els racons de l'oceà, des de l'Àrtic fins a la zona més remota de l'Antàrtida o la zona més profunda del mar, la fossa de les Mariannes al Pacífic, prop de l'illa nord-americana de Guam.
Els plàstics que l'home llença als oceans ja han tingut efectes nocius comprovats en 700 espècies marines.
Cada cop apareixen més cetacis varats per causes no naturals, amb plàstics a l'estómac, però és molt preocupant també la quantitat d’estudis científics que han trobat microplàstics en invertebrats, des de plàncton fins a mol·luscos
Pilar Marcos Oceanògrafa de Greenpeace
enric sala, NATIONAL GEOGRAPHIC
Operació Global de Rescat
Un compromís mundial per protegir el 30% dels oceans de cara al 2030 que tancarà un 2022 clau per al rescat de la vida marina
Com podem salvar els oceans? Aturar l’escalfament global és imperatiu. Però aquest gran vaixell de salvament està lluny, i va massa lent. La urgència de la situació demana mesures dràstiques i tota mena de salvavides. Aquest 2022 ja s'ha posat fil a l'agulla per prohibir la contaminació per plàstics i els subsidis a la pesca d'espècies sobreexplotades i la pesca en aigües internacionals no regulades, però encara queda el repte més important de l'agenda: Incrementar les àrees marines protegides, una eina clau per frenar l’impacte humà sobre els ecosistemes, permetre'ls recuperar la seva biodiversitat i fer-los més resistents als impactes climàtics.
Al planeta hi ha unes 16.700 àrees marines protegides (AMP), que ocupen un 8% de la superfície de l’oceà. Però en moltes d’elles s’hi permet fins i tot la pesca, i a la pràctica, només un 2,4% dels oceans estan protegits de manera estricta. A la Mediterrània, del 8% de superfície protegida, només un 0,04% està realment tancada del tot.
Ara, l'ONU busca un acord global per elevar al 30% les àrees marines protegides de cara al 2030. S'hauria d'aprovar a finals d'any.
Donada la importància dels oceans com a reguladors del clima, i els recursos que ofereixen a milions de persones globalment, aquest 30% és essencial. Les àrees marines protegides poden actuar com un amortidor i ser una solució basada en la natura per lluitar contra el canvi climàtic.
Minna Epps Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN)
On posem aquest 30% d’oceans protegits?
Un estudi científic publicat a ‘Nature’, liderat per l’oceanògraf Enric Sala, fa una proposta per ubicar aquest 30% global d’àrees marines protegides (AMP) “estrictes”, és a dir, totalment tancades a la pesca, allà on és més eficient per “protegir la biodiversitat, augmentar el rendiment de la pesca i assegurar les reserves de carboni marines que estan en risc per les activitats humanes”. És aquesta:
Com es veu sobre el globus, gran part de les zones a protegir són a les costes (on hi ha la major part de la biodiversitat i també un 96% de la pesca) i en molts casos en costes de països en vies de desenvolupament. L’estudi admet que en l’aplicació d’aquest mapa hi ha “desigualtats potencials” per a alguns països on cauen AMP “desproporcionadament grans”, que requeriran ajudes econòmiques en forma de “cooperació internacional”. Però com demostren casos d’èxit del passat, un dels beneficis a llarg termini de la protecció és l’increment de la pesca a les zones limítrofs.
Però de l’acord global per protegir el 30% dels oceans el 2030 no en sortirà pas un mapa detallat com aquest. El més probable és que es deixi en mans dels governs decidir on es col·loquen les AMP. "Però cal veure també com es controlen aquestes zones, sobretot si són en aigües internacionals", apunta l'oceanògraf Xavier Pastor, fundador d'Oceana i de Greenpeace Espanya, que proposa crear una mena de "cascos blaus" dels mars per vigilar el compliment d'aquesta protecció.
Passar del 2,4% al 30% és un repte socioeconòmic brutal, i requereix un gran convenciment social i polític. Si el criteri per ubicar la protecció són els 'hotspots' de biodiversitat, molts cops estan en zones socioeconòmicament deprimides amb problemes de provisió de menjar i amb gran impacte humà.
Marta Coll Investigadora de l’Institut de Ciències del Mar
FEB-MAR 2022
Un tractat contra els plàstics
Programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP)
Els governs del món van acordar a Nairobi (Kènia) que es redactarà un tractat internacional per prohibir la contaminació per plàstics que s'ha d'aprovar el 2024.
JUNY 2022
Prohibir subsidis a la pesca
Cimera ministerial de l'Organització Mundial de Comerç (OMC)
L'acord aprovat per l'OMC prohibeix els subsidis a la pesca en l'alta mar no regulada, a la pesca d'espècies sobreexplotades, i a la pesca il·legal, no regulada i no reportada. Ara els estats membres tenen dos anys per ratificar-ho individualment.
JUN-JUL 2022
Una declaració dels líders mundials
Conferència sobre els Oceans de l'ONU
Caps d'estat i de govern de més de 150 països es van reunir a Lisboa (Portugal) i van signar una declaració (no vinculant) en la qual es comprometen a protegir el 30% els oceans, un gest simbòlic de cara a la cimera del desembre.
AGO 2022
Com protegir l'alta mar
Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar (UNCLOS)
Ha d’aprovar la creació d’un instrument internacional jurídicament vinculant per protegir la biodiversitat més enllà de les jurisdiccions nacionals (BBNJ, en anglès). Això que les ONG anomenen el Tractat dels Oceans permetria negociar, aprovar i gestionar àrees marines protegides en alta mar (aigües internacionals), una extensió que representa dos terços del total dels oceans.
NOV 2022
Finançament per als oceans
Cimera de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (COP27)
Per primer cop, els oceans tenen un fòrum propi (creat a Glasgow l'any passat) dins de la cimera anual de l'ONU sobre crisi climàtica, que aquest any tindrà lloc a Xarm el-Xeikh (Egipte). L'objectiu a la COP27 és "aconseguir finançament per avançar cap a una economia blava sostenible", diu el relator de l'ONU per als Oceans, Peter Thompson.
DES 2022
Objectiu 30x30
Conferència sobre Biodiversitat de l’ONU (COP15)
Els objectius d’Aichi, pactats el 2010, fixaven un 10% d’AMP el 2020: no s’han complert. Aquesta nova cimera –que presideix la Xina però se celebra a Mont-real amb més d'un any de retard a causa del covid– ha d’aprovar un acord mundial per fixar un 30% de superfície terrestre protegida i un 30% dels oceans protegits el 2030. Més de 100 països li donen suport, i la Unió Europea ja ho ha aprovat per als seus mars.
La vida s’obre camí
Els oceans tenen una capacitat de regeneració extraordinària
Ja ho hem fet abans. Les operacions de rescat que, en diversos racons del planeta, han imposat àrees marines protegides de forma estricta han estat un èxit. Han aconseguit salvar tant la biodiversitat dels ecosistemes com la forma de vida de les comunitats humanes que en depenien.
enric sala, NATIONAL GEOGRAPHIC
octavio aburto, NATIONAL GEOGRAPHIC
octavio aburto, NATIONAL GEOGRAPHIC
Cabo Pulmo
des del 19957.111 hectàreesBaixa Califòrnia del SudMèxic
Mèxic
Mayday
Cabo Pulmo era un paradís marí. Esculls de corall i abundància de peixos. Les comunitats costaneres vivien de la pesca, que els oferia sovint uns exemplars tan grans com un home. Als anys 70 i 80 s’hi va expandir la pesca comercial, de peix, llagosta i mol·luscos. En poc temps els peixos havien desaparegut. Els pescadors de la zona es van trobar sense un sol peix a les seves xarxes i van decidir fer cas als científics: el 1995 van acordar declarar Cabo Pulmo com una àrea marina protegida. “Els quatre o cinc anys després del decret van ser els més durs que vam viure, el govern ens ajudava amb bons per menjar”, relatava Judith Castro, filla de pescadors tradicionals de Cabo Pulmo, a WWF. Però aviat van poder veure que el sacrifici havia valgut la pena.
Rescat
En una mica menys de 15 anys, cap al 2009, l’abundància de peixos s’havia multiplicat per cinc. Els grans peixos van tornar a la zona. “Va ser increïble veure com van tornar els taurons, perquè el meu pare deia que no els tornaríem a veure mai més. Ens emociona molt”, deia Castro, i explicava que els pescadors ja no han de pescar en els esculls perquè tenen moltes captures a tot el perímetre que envolta la zona protegida. Però molts membres de la comunitat han deixat la pesca: ara vetllen per la protecció dels esculls i viuen de l’ecoturisme.
Zafer Kizilkaya. Mediterranean Conservation Society
Zafer Kizilkaya. Mediterranean Conservation Society
Zafer Kizilkaya. Mediterranean Conservation Society
Gokova
declarada el 198882.700 hectàreesCosta sud-oest de Turquia
Turquia
Mayday
La pesca industrial i sobretot la pesca il·legal havien anat reduint en les últimes dècades les poblacions de peixos a Gokova, cosa que havia deixat sense captures les comunitats de pescadors tradicionals. Alhora, la crisi climàtica ha alterat els ecosistemes i ha portat a la zona espècies invasores, que fugen dels impactes climàtics en altres regions però trenquen el precari equilibri de la cadena tròfica a Gokova. Els hàbitats d’aquest parc a la costa turca són refugi no només de la posidònia, l’alga endèmica mediterrània, sinó de moltes espècies comercials com el mero ratllat o el llagostí.
Rescat
L’any 2010 es va crear la Mediterranean Conservation Society, una ONG per gestionar el parc natural de Gokova, ja que “el govern turc no té recursos ni interès per fer-ho”, explica per telèfon Zafer Kizilkaya, científic d’aquesta ONG. Des de llavors, més de 30.000 hectàrees de l’AMP estan tancades a la pesca de cèrcol i de ròssec. Això ha fet que s'hagi recuperat tota la biomassa marina a la zona, inclosos els grans depredadors. Gokova és avui un dels pocs vivers que queden a la Mediterrània per a la foca monja, un animal en perill d’extinció. “El 2010 només en quedaven un o dos exemplars a Gokova, i avui en tenim 11”, diu Kizikaya. I fora de les zones més estrictament tancades, els petits pescadors –i pescadores– tradicionals tornen a tenir futur.
Joaquim Garrabou
Alexis Rosenfield
Josep Clotas
Cap de Creus
des del 19983.000 hectàrees*Alt Empordà
Catalunya
Mayday
Comunitats de foques monja vivien a les costes del Cap de Creus als anys 50. Avui s’han extingit, igual que els grans taurons i altres depredadors que hi havia a la zona. L’activitat pesquera i la pressió del turisme costaner han fet desaparèixer espècies clau. I a això s’hi suma ara l’impacte de la crisi climàtica, que amenaça especialment els coralls i l’emblemàtica gorgònia vermella, espècies molt sensibles a l’escalfament del mar.
Rescat
El 1998 es va declarar àrea marina protegida, però 24 anys després no s’ha pogut aprovar el pla d’usos que reguli al detall les activitats que estan permeses i les que no. El 2015 el govern català va intentar aprovar-ne un, però el sector nàutic i el pesquer van fer pressió per tirar-lo enrere i ho van aconseguir. Argumentaven que s’havia elaborat de manera poc participativa. Ara està en marxa la creació d’un nou pla d’usos que s’ha fet amb la participació de tots els sectors interessats. Però mentrestant el rellotge segueix corrent. La recerca liderada pel biòleg de la UB Bernat Hereu, que assessora la Generalitat, proposa ampliar les zones protegides totalment. Bernat assegura que a les RNP, on està prohibida la pesca submarina, “les espècies sedentàries, com el llobarro o l’escorball, han augmentat”. Però a nivell general l’últim informe del seu equip constata que la quantitat de peixos a tota la zona ha baixat. “És molt important que s’unifiqui la gestió de totes les àrees marines protegides catalanes, perquè tots aquests ecosistemes estan connectats, i que es protegeixi de la pesca i la sobrefreqüentació [turística i de submarinistes] els hàbitats essencials”, diu Hereu.
3 nivells de protecció
Parc natural (àmbit marí)
Reserva natural parcial
Reserva natural integral marina
s'Encalladora
El Port
de la Selva
Cap de Creus
Cadaqués
roses
MAR
Mediterrani
Cap de Norfeu
s'Encalladora
El Port
de la Selva
Cap de Creus
Cadaqués
roses
Cap de Norfeu
Parc natural (àmbit marí)
Reserva natural parcial
Reserva natural integral marina
s'Encalladora
Cap de Creus
cadaqués
Cap de Norfeu
Parc natural (àmbit marí)
Reserva natural parcial
Reserva natural integral marina
roses
Al Parc Natural tota la pesca està permesa; a la Reserva Natural Parcial (RNP) només està prohibida la pesca submarina, i a la Reserva Natural Integral (RNI), 21 hectàrees ubicades al nord de l’illa de S’Encalladora, està prohibida tota activitat.
Enrique Talledo Ruiz
Miguel A. Pozo Fernandez
Silvia Mus
El Toro i las Malgrats
des del 2004227 hectàrees conjuntamentMallorca
Mallorca
Mayday
Aquest mateix any s’unificaran les dues reserves naturals del Toro i las Malgrats, que fa 18 anys que existeixen, i s'ampliaran fins a 2.952 hectàrees conjuntament. La zona és hàbitat de diverses espècies de corall i praderes de posidònia que donen refugi a poblacions de peixos d’una gran biodiversitat. Són poblacions molt vulnerables als impactes climàtics i que, a més, pateixen la pressió urbanística, turística i de la pesca.
Rescat
Les restriccions aplicades per la reserva natural en aquestes dues zones des del 2004 ha assolit uns “creixements extraordinaris de la biomassa de les poblacions de peixos” de la zona, com el mero i la corbina, que s’han multiplicat per 52 i per 284 en volum total de biomassa en aquests 18 anys. Fins i tot les espècies més vulnerables a la pesca han aconseguit refer-se fins al punt que la biomassa total a l’illa del Toro era el 2020 la més gran registrada en cap punt del litoral de les Balears, segons el govern de l’illa.