Un futur
sense cafè
(bo)

L’emergència climàtica amenaça amb reduir a la meitat la producció de cafè al món. L’ARA ha estat testimoni a Chiapas de com està impactant en els cultius de cafè.

Sònia Sánchez

Fotos i vídeos

Paula Vilella

Chiapas, Mèxic

27 de novembre del 2022

Ciutat

de Mèxic

Mèxic

Chiapas

A Chiapas porten una dècada mirant cara a cara l’emergència climàtica. Fa deu anys hi va arribar la plaga del rovell i va arrasar els cultius de cafè. Des de llavors, expliquen, res ha tornat a ser igual. El rovell és un fong que es propaga cada cop més per l'escalfament global i l’augment de pluges. Però no és l’únic impacte de la crisi climàtica. L’augment de les temperatures, les onades de calor o tempestes cada cop més fortes també amenacen un producte que consumeixen milers de milions de persones al món. Chiapas, a Mèxic, és un exemple paradigmàtic de com el canvi climàtic ja està afectant els cultius de cafè i de com els afectarà en el futur. Però també ens mostra com els petits cafeïcultors, especialment els de cooperatives de comerç just, treballen per adaptar-se a un nou escenari del tot incert.

L’emergència climàtica amenaça els cultius de cafè

Els estudis científics diuen que entre el 50% i el 60% de les zones on actualment es cultiva cafè al món deixaran de ser aptes per al cultiu l’any 2050 per culpa de la crisi climàtica.

FONT

Les zones marcades al mapa mostren la superfície del planeta on actualment s'hi cultiva cafè. Estan repartides entre una vintena de països productors, ubicats a les zones tropicals.

Aquestes són les zones que deixaran de ser cultivables l'any 2050 a causa de la crisi climàtica, segons un estudi publicat aquest any per la Universitat de Zuric. En tots els escenaris d'escalfament global, més del 50% de les àrees que avui tenen les millors condicions per al cultiu de cafè deixaran de tenir-les d'aquí a 30 anys.

Però l'augment de temperatures també farà que algunes zones que avui no permeten el cultiu de cafè sí que ho facin en el futur . Són aquestes, ubicades al nord i al sud de les regions productores actuals. I inclouen fins i tot algunes zones de la península Ibèrica. Tot i això, el guany no compensarà la superfície perduda a nivell global.

1

L’escalfament

Menys cafè i de menys qualitat

El cafè és un dels cultius més vulnerables al canvi climàtic, sobretot la varietat Arabica, que és la més comercialitzada. «El principal impacte és l’augment de temperatures, perquè són cultius que tenen un rang òptim de temperatura, però també la creixent variabilitat meteorològica i la pressió de plagues i malalties», explica a l’ARA Roman Grüter, investigador de l’Institut de Ciències Naturals de la Universitat de Zurich, i autor de l’estudi que prediu un declivi de fins al 60% en les àrees cultivables al món. Als petits cafeïcultors de Chiapas no se’ls fa estranya aquesta predicció científica.

Fins a

125
milions

de petits productors depenen del cafè per viure a tot el món

Darinel Gálvez

Ho veig com una realitat, perquè aquí el canvi ja ha començat. Les plantes a les zones baixes ara maduren més ràpid, el gra no acaba d’omplir-se bé i perd qualitat. Al cap i a la fi, el cafè es ven per això: si té bona qualitat tindrà bons preus”

Cooperativa Café Fundadores

Margarita Vázquez Roblero

La calor està avançant: abans aquesta era una regió fresca, i ara des del novembre fins al març fa molta calor”

Cooperativa Café Capitán

Alt imatge

Els grans negres d'aquesta planta de cafè han madurat abans d'hora, a l'octubre, a causa de les altes temperatures. En l'època de collita, que arrenca entre desembre i gener, seran grans perduts.

Temperatura òptima per produir cafè

Els registres dels dos últims anys mostren pics de calor i de fred molt allunyats de les condicions òptimes de cultiu

ºC

35 ºC

32 ºC

Pic màx.

28 ºC

30

Temp.

apta

15-25 ºC

20

Temp.

òptima

17-22 ºC

12 ºC

10

10 ºC

0

2020

2021

Any

Temperatures màximes i mínimes

registrades a la Cooperativa Triunfo

Verde (1.211 m d’altitud)

La demanda global de cafè ha crescut

+65%

els últims 20 anys, però la producció es redueix a causa de la crisi climàtica

Reyder Pérez Roblero

Abans els millors cafès els cultivàvem a Matazanos (una comunitat a 1.200 metres) perquè era una zona temperada, però ara l’aràbica ja no s'hi pot plantar. Les zones baixes, al voltant dels 1.000 metres, que abans eren aptes per produir, ja no ho són; i a les zones altes, fins a 1.900 metres, on abans es congelava el cafè, ara ja hi estem començant a produir

Cooperativa Café Capitán

Alma Palacios

Disminuirà la superfície mundial per a la producció de cafè, però el que també passarà és que s’hi plantaran varietats més resistents, com la robusta (que ara s’utilitza sobretot per fer cafè soluble), que són de pitjor qualitat i més barates: acabareu prenent una porqueria de cafè

Investigadora del COLPOS de Mèxic

Alejandra Gurgua Ruiz

Mai havíem passat dels 24 ºC a l’estiu, quan posem els grans de cafè a assecar, i últimament hem arribat fins als 38 ºC, i això en zona alta, a 1.500 metres!

Cooperativa Metik de Mujeres en Acción para el Desarrollo Sustentable

Alt imatge

Lucas Abelardo

Cooperativa Café Fundadores

Alt imatge

Margarita Vázquez Roblero

Cooperativa Café Capitán

Alt imatge

Wilmer Vázquez

Cooperativa Café Capitán

Les dues grans espècies de cafè

L’aràbica és la predominant perquè el seu sabor és més apreciat, però també és la més vulnerable

Aràbica

Robusta

Altitud

900 - 2.000 m

Altitud

Fins a 800 m

Cafeïna

1,2 - 1,5%

Cafeïna

2,2 - 2,7%

Plagues

Més susceptible

Plagues

Més resistent

Cultiu

Més exigent

Cultiu

Més fàcil

Gust

Afruitat i dolç

Gust

Amarg i intens

30%

Producció

Mundial

70%

5%

Producció

Chiapas

95%

Álvaro Solís

Hem instal·lat cinc estacions meteorològiques i estem recollint dades per poder mesurar tots aquests canvis que estem veient. Aquest any hem registrat un pic de 35 ºC, i això és terrible per al cafè

Cooperativa Triunfo Verde

Darinel Gálvez

El cafè té quatre floracions, i les importants són les dues últimes: quan ja estan tots els grans madurs és quan es cull. Però ara s’estan desfasant les etapes de maduració i els grans que van madurar massa d’hora quan arriba la collita ja estan passats. Quan en una planta hi ha grans secs, madurs i verds al mateix temps vol dir que el cafè que donarà ja no serà de mida gran (el que s’exporta) ni de bona qualitat, i això afecta la butxaca del productor

Cooperativa Café Fundadores

Alt imatge

El cultiu de cafè a Chiapas és agroforestal i sota obra, és a dir, que les plantes de cafè estan protegides del sol per arbres de la zona. Aquesta simbiosi entre bosc i cultius els fa més resilients i sostenibles. Per això, a les cooperatives de cafè orgànic se'ls permet ubicar-se dins de la Reserva de la Biosfera el Triunfo, tot i que només en el seu perímetre inicial. Però a mesura que els cafeïcultors pugen d’altitud per buscar terreny més propici, s’endinsen més i més en territori de la reserva.

Miriam Janette González García

Huracans, tempestes tropicals, sequeres i grans incendis forestals amenacen la subsistència dels petits productors de cafè, però també els ecosistemes de la Sierra Madre de Chiapas. A més, seria catastròfic per a la Reserva de la Biosfera el Triunfo, si les condicions ambientals en el futur no fossin viables per al cafè, que els productors haguessin d'abandonar el cafè d'ombra i s'expandissin altres usos de la terra"

Subdirectora de la Reserva de la Biosfera el Triunfo (Sierra Madre de Chiapas)

2

Les plagues

Un ambient més propici per a les malalties del cafè

La plaga del rovell va marcar un abans i un després per als cafeïcultors de Chiapas. Es tracta d’un fong que ataca la planta del cafè, la debilita i fa que el seu fruit caigui abans de madurar. A Mèxic va aparèixer per primer cop el 1981 però en plantacions de 600 o 700 metres sobre el nivell del mar. Quan hi va tornar, l’any 2012, en canvi, “va arribar fins a altituds inesperades de 1.500 i 1.600 metres, on mai s’hagués pensat veure-la”, explica Alma Palacios, que investiga els impactes de la crisi climàtica en el cafè mexicà. L’experta té clar que és una altra conseqüència de la crisi climàtica: “la seva expansió es deu a les altes temperatures i l’alta humitat”. La producció de cafè a Chiapas no s’ha acabat de recuperar del tot després de la gran plaga, i el rovell tampoc ha acabat de marxar del tot. I no és l’única malaltia del cafè exacerbada per l’emergència climàtica.

Un sotrac del qual està costant refer-se

Evolució de la producció de cafè a Mèxic després de l’impacte de la plaga de rovell del 2012

1.332.263,17

-37%

838.997

2010

2017

FONT

Neime Vázquez Solís

Quan va arribar el rovell, l’any 2012, se’m van podrir totes les plantes. D'allà on produíem fins a 20 sacs per hectàrea vam passar a treure’n cinc o fins i tot només dos

Cooperativa Café Capitán

Reyder Pérez Robledo

El rovell va arribar per posar-nos a treballar: hem hagut de buscar noves varietats més resistents, però que necessiten més control. Abans llançaves una llavor a terra i el cafè sortia sol, però ara ja no és així, fa falta molt d'esforç i molta cura

Cooperativa Café Capitán

Wilmer Vázquez, de la Cooperativa Café Capitán, ens mostra plantes afectades pel rovell a la seva parcel·la.

Passen

4 anys

des que plantes fins que tens la primera collita de cafè

Lucas Abelardo

Arran del rovell les finques que no són de cafè orgànic han començat a fer servir molts més agroquímics i això també fa que hi hagi més esllavissades, perquè el sól es degrada

Cooperativa Café Fundadores

Álvaro Solís

Després de la plaga, el govern va promoure una varietat resistent al rovell i que gairebé no necessita ombra, que es diu catimor, i li deien l’or asteca. Però amb el temps hem vist que és de molt poca qualitat. A la cooperativa Triunfo Verde vam portar un professor de Ciutat de Mèxic per estudiar quines plantes havien resistit millor. Vam extreure noves varietats resistents que sí que són de qualitat, però que requereixen molt més esforç i inversió

Cooperativa Triunfo Verde

Alt imatge

Neime Vázquez

Cooperativa Café Capitán

Alt imatge

Alejandra Gurgua

Cooperativa Metik

Alt imatge

Reyder Pérez Roblero

Cooperativa Café Capitán

Alt imatge

Daniel Gálvez

Cooperativa Fundadores

1869

El rovell té gairebé dos segles d’història. La plaga que l’any 1869 va assotar Ceilan (l’actual Sri Lanka) la va donar a conèixer per primer cop. La colònia britànica era la primera productora mundial de cafè i va deixar de ser-ho per sempre.

Fátima Ruiz

Per culpa del canvi climàtic van arribar les plagues i ara la producció ha baixat: produïm molt menys cafè del que produïa el meu avi

Cooperativa Metik

Mari Cruz Méndez Hernández

Molts joves han hagut d'emigrar, perquè se’ls fa més difícil mantenir una parcel·la per culpa del canvi climàtic. Has de posar-hi molts productes, adobs, nutrients…

Cooperativa Metik

Álvaro Solís, de la Cooperativa Triunfo Verde, ens ensenya què és la broca, una altra plaga que ataca el cafè i cada cop més per l'escalfament global.

Álvaro Solís

El 2012 va ser la tempesta perfecta: un any de molta calor i alhora molta pluja, i això va portar el rovell, i al mateix temps els preus del cafè estaven molt baixos. Però ens va fer despertar: des de llavors hem conegut moltes noves especialitats

Cooperativa Triunfo Verde

3

Catàstrofes

Huracans, esllavissades i un temps impossible de predir

Com a cultiu propi de les zones tropicals, el cafè ha hagut de lidiar sempre amb huracans i tempestes. Però l’emergència climàtica està fent que siguin més freqüents i més intensos. Les plantes se sembren als vessants de la muntanya i les esllavissades poden destruir collites senceres. Però més enllà de les catàstrofes, la imprevisibilitat del temps afegeix obstacles al cultiu de cafè. “La crisi climàtica afectarà molt aquestes comunitats agricultores que ja són vulnerables i estan menys capacitades per reaccionar, quan a més no són les que han creat el problema climàtic”, diu Carla Romeu Dalmau, experta en cadenes de distribució a IDH, The Sustainable Trade Initiative. Tot i això, apunta que els cafeïcultors que fan servir el sistema agroforestal, com els de Chiapas, podran resistir millor que els monocultius al sol, més propis de Brasil o Vietnam.

Margarita Vázquez Roblero

La producció va cap avall per les plagues i les esllavissades

Cooperativa Café Capitán

Fátima Ruiz

Les pluges del mes passat van provocar una esllavissada a la parcel·la de la meva iaia i ha perdut moltes plantes noves; només tenien tres anys i just l'any que ve havien de començar a produir. Això vol dir que ha perdut moltíssima producció

Cooperativa Metik

Alt imatge

La Cooperativa Triunfo Verde de comerç just ha instal·lat ja cinc estacions meteorològiques en els cultius per poder mesurar els impactes de la crisi climàtica.

Lucas Abelardo

Jo mai havia vist en la meva comunitat que hi hagués tantes esllavissades. El 2010 n'hi va haver una de molt gran que va fer que la gent s’espantés i marxés de la comunitat. Molta gent va haver de ser reubicada perquè la zona es va començar a considerar zona de risc

Cooperativa Café Fundadores

Reyder Pérez Roblero

Coses que abans no passaven, ara passen, com pluges molt fortes i pedregades. La pregunta és què passarà d’aquí 30 o 35 anys, aquesta és la nostra preocupació, sobretot pels nostres fills i nets

Cooperativa Café Capitán

Alt imatge

Fatima Ruiz

Cooperativa Metik

Alt imatge

Esteban Guzmán Méndez

Cooperativa Triunfo Verde

Alt imatge

Manuel López García

Cooperativa Fundadores

Al món es beuen

3.000 milions

de tasses de cafè al dia. És un producte que mou cada any 200.000 milions de dòlars. El 70% de la producció s'exporta, ja que només es cultiva en zones tropicals, però es consumeix a tot el món.

Manuel López García

Abans els vellets tenien els seus calendaris de pluja, començaven a comptar cabañuelas i sabien com seria aquell any de pluges, però ara de vegades plou i de vegades no. De vegades ha passat que fins a l’agost no ha començat a ploure, però aquest any va començar al maig i no ha parat fins ara, i això ens està fent perdre cafè

Cooperativa Café Fundadores

Esteban Guzmán Méndez

Hi ha anys que venen moltes pluges i d’altres que n’hi ha massa poques. Enguany n’hi ha hagut moltes i amb les esllavissades vaig perdre uns sis o set sacs de cafè

Cooperativa Triunfo Verde

4

Adaptació

Les cooperatives de comerç just busquen la resiliència climàtica

Parcel·les resilients a la crisi climàtica? A Chiapas ja existeixen. Són com laboratoris on s’experimenta amb els cultius de cafè del futur: seleccionen les espècies més resistents, proven productes orgànics per nodrir la terra i enfortir les plantes, recullen dades meteorològiques i de PH del sól... Són algunes de les mesures d’adaptació que han posat en marxa les cooperatives de comerç just que cultiven cafè orgànic a Chiapas. Arreu del món, les finques cafeteres de producció convencional s’estan adaptant a la crisi climàtica a còpia de desforestar més, per compensar la pèrdua de rendibilitat de la planta, i d’usar més pesticides i fertilitzants, que acaben degradant el sól. Però les cooperatives de cafè orgànic com les que hem visitat a Chiapas, certificades per Fairtrade, busquen la resiliència climàtica amb mètodes sostenibles. Una tasca, però, cada cop més complicada.

Álvaro Solís

Estem treballant en resiliència climàtica. Hem posat en marxa un programa per captar joves que vulguin dedicar-se al cafè i treballar amb ells el tema del canvi climàtic. Ja en tenim 10 que faran parcel·les de cafè, on posarem estacions meteorològiques (ja n’hem instal·lat 5), i ells aniran fent experiments: busquen noves varietats, apliquen nutrients naturals i adobs orgànics… Volem enfortir-nos bé per estar preparats per al futur

Cooperativa Triunfo Verde

Reyder Pérez Roblero

Farem un estudi per veure quant de carboni capta el cafè i poder vendre també aquesta captura. Ens hi ajuda una ONG internacional. També volem passar de les 2.000 plantes per hectàrea a unes 5.000 plantes per hectàrea per produir més sense desforestar més

Cooperativa Café Capitán

Alt imatge

En els vivers de la Cooperativa Comon Yaj Noptik, reguen les plantes acabades de sembrar amb nutrients orgànics. Les plantes de cafè es planten en viver i després es traslladen als cultius, perquè fins als quatre anys no són productives.

 

Alonso Gómez

Produïm biofiltres que són com una sorra on es queden les substàncies contaminants de l’aigua que genera la neteja del gra, la filtrem per evitar que danyi els rius o les plantes, i aprofitem el metà que generen per fer biogàs per a les cuines

Cooperativa Comon Yaj Noptik

Fátima Ruíz

Tenim un biodigestor: recollim en una gran bossa el gas que generen les aigües mels (aigua utilitzada per netejar el cafè i extreure’n el gra, que és contaminant i emet metà). La bossa es va inflant i fem servir el gas per als fogons, i així no hem de cremar llenya. Fa cinc anys que el tenim i funciona bé. En època de collita el fem servir molt, però quan acaba la collita també l’utilitzem amb els fems dels porcs i també generem gas

Cooperativa Metik

Els petits productors de cafè orgànic estan produint nutrients orgànics per regar les plantes i fer-les més resistents: bori, potassi, fòsfor, zinc, nitrogen i altres elements, que supleixen així els químics que fan servir a les plantacions de cafè convencional.

Ramiro Ruíz Alvarado

El 90% del nostre dia a dia és el cafè, però per estar preparats si es torna a produir un episodi de rovell o un huracà cal diversificar, per exemple amb l’apicultura. És una activitat que a més ajuda el cafè, perquè les abelles ajuden a sembrar amb la pol·linització i ajuden el medi ambient, i la venda de mel és un altre ingrés per al petit cafeïcultor

Cooperativa Triunfo Verde

Alonso Gómez

Els sòls ja estan molt degradats i necessiten molts més nutrients per produir. Estem creant els nostres propis adobs orgànics. Vam començar el 2013 per la situació de necessitat de molts productors després de la gran plaga. Recollim tots els fems i fem una composta centralitzada per a tots els socis de la cooperativa, però encara no en produïm prou

Cooperativa Comon Yaj Noptik

Alt imatge

Mari Cruz Méndez Hernández

Cooperativa Metik de Mujeres en Acción para el Desarrollo Sustentable

Alt imatge

Álvaro Solís

Cooperativa Triunfo Verde

Alt imatge

Alonso Gómez

Cooperativa Comon Yaj Noptik

El cafè de comerç just, poc però amb molt d'impacte

Producció mundial de cafè (%)

0

50

100

El 55% compleix l’estàndard

de sostenibilitat voluntari

Però només un 13,75%

es comercialitza com a tal

D’aquest, el 84% prové del

Carib i d’Amèrica Llatina

FONT

Reyder Pérez Roblero

Com a cooperativa de comerç just busquem el valor agregat. La cooperativa ens ajuda quan el preu està molt baix, perquè l’època de vaques grasses dura un any com a molt, i quan el preu torna a caure la nostra força és estar organitzats i tenir un mercat segur. Però també significa donar un valor afegit: no produir per produir, perquè també tenim responsabilitat amb el medi ambient

Cooperativa Café Capitán

Álvaro Solís

Ha augmentat molt en aquesta zona l’ús de fertilitzants, i això al final contribueix també al canvi climàtic. Nosaltres com a cooperativa de comerç just cultivem cafè orgànic i no fem servir fertilitzants. Estem invertint en crear productes i nutrients orgànics, preparar millor la terra perquè sigui més forta i eviti esllavissades, a més de tenir més nutrients per produir més. I experimentem amb varietats resilients, però són varietats de vida més curta, cal replantar més sovint

Cooperativa Triunfo Verde

Alejandra Gurgua Ruíz

No hi ha institucions de govern que estiguin mirant de prop aquest tema tan greu per a nosaltres com és el canvi climàtic

Cooperativa Metik

Alt imatge

Els petits productors acostumen a entregar així el seu gra de cafè. Li diuen gra pergamí, i s'obtè després de netejar el fruit i treure'n totes les capes de pell. Però encara queda un altre pas, en què s'extreu la closca del pergamí i el gra que surt de dins -conegut com a or verd- és el que va a la torradora.

*Reportatge elaborat en col·laboració amb la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya (LaCoordi), amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

Edició

Lara Bonilla

Edició de vídeos

Ara Vídeos

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Idoia Longan - Marc Funollet