Un futur
sense cafè
(bo)

Ho veig com una realitat, perquè aquí el canvi ja ha començat. Les plantes a les zones baixes ara maduren més ràpid, el gra no acaba d’omplir-se bé i perd qualitat. Al cap i a la fi, el cafè es ven per això: si té bona qualitat tindrà bons preus”

La calor està avançant: abans aquesta era una regió fresca, i ara des del novembre fins al març fa molta calor”

Abans els millors cafès els cultivàvem a Matazanos (una comunitat a 1.200 metres) perquè era una zona temperada, però ara l’aràbica ja no s'hi pot plantar. Les zones baixes, al voltant dels 1.000 metres, que abans eren aptes per produir, ja no ho són; i a les zones altes, fins a 1.900 metres, on abans es congelava el cafè, ara ja hi estem començant a produir”

Disminuirà la superfície mundial per a la producció de cafè, però el que també passarà és que s’hi plantaran varietats més resistents, com la robusta (que ara s’utilitza sobretot per fer cafè soluble), que són de pitjor qualitat i més barates: acabareu prenent una porqueria de cafè”

Mai havíem passat dels 24 ºC a l’estiu, quan posem els grans de cafè a assecar, i últimament hem arribat fins als 38 ºC, i això en zona alta, a 1.500 metres!”

Hem instal·lat cinc estacions meteorològiques i estem recollint dades per poder mesurar tots aquests canvis que estem veient. Aquest any hem registrat un pic de 35 ºC, i això és terrible per al cafè”

El cafè té quatre floracions, i les importants són les dues últimes: quan ja estan tots els grans madurs és quan es cull. Però ara s’estan desfasant les etapes de maduració i els grans que van madurar massa d’hora quan arriba la collita ja estan passats. Quan en una planta hi ha grans secs, madurs i verds al mateix temps vol dir que el cafè que donarà ja no serà de mida gran (el que s’exporta) ni de bona qualitat, i això afecta la butxaca del productor”

Huracans, tempestes tropicals, sequeres i grans incendis forestals amenacen la subsistència dels petits productors de cafè, però també els ecosistemes de la Sierra Madre de Chiapas. A més, seria catastròfic per a la Reserva de la Biosfera el Triunfo, si les condicions ambientals en el futur no fossin viables per al cafè, que els productors haguessin d'abandonar el cafè d'ombra i s'expandissin altres usos de la terra"

Quan va arribar el rovell, l’any 2012, se’m van podrir totes les plantes. D'allà on produíem fins a 20 sacs per hectàrea vam passar a treure’n cinc o fins i tot només dos”

El rovell va arribar per posar-nos a treballar: hem hagut de buscar noves varietats més resistents, però que necessiten més control. Abans llançaves una llavor a terra i el cafè sortia sol, però ara ja no és així, fa falta molt d'esforç i molta cura”

Arran del rovell les finques que no són de cafè orgànic han començat a fer servir molts més agroquímics i això també fa que hi hagi més esllavissades, perquè el sól es degrada”

Després de la plaga, el govern va promoure una varietat resistent al rovell i que gairebé no necessita ombra, que es diu catimor, i li deien l’or asteca. Però amb el temps hem vist que és de molt poca qualitat. A la cooperativa Triunfo Verde vam portar un professor de Ciutat de Mèxic per estudiar quines plantes havien resistit millor. Vam extreure noves varietats resistents que sí que són de qualitat, però que requereixen molt més esforç i inversió”

Per culpa del canvi climàtic van arribar les plagues i ara la producció ha baixat: produïm molt menys cafè del que produïa el meu avi”

Molts joves han hagut d'emigrar, perquè se’ls fa més difícil mantenir una parcel·la per culpa del canvi climàtic. Has de posar-hi molts productes, adobs, nutrients…”

El 2012 va ser la tempesta perfecta: un any de molta calor i alhora molta pluja, i això va portar el rovell, i al mateix temps els preus del cafè estaven molt baixos. Però ens va fer despertar: des de llavors hem conegut moltes noves especialitats”

La producció va cap avall per les plagues i les esllavissades”

Les pluges del mes passat van provocar una esllavissada a la parcel·la de la meva iaia i ha perdut moltes plantes noves; només tenien tres anys i just l'any que ve havien de començar a produir. Això vol dir que ha perdut moltíssima producció”

Jo mai havia vist en la meva comunitat que hi hagués tantes esllavissades. El 2010 n'hi va haver una de molt gran que va fer que la gent s’espantés i marxés de la comunitat. Molta gent va haver de ser reubicada perquè la zona es va començar a considerar zona de risc”

Coses que abans no passaven, ara passen, com pluges molt fortes i pedregades. La pregunta és què passarà d’aquí 30 o 35 anys, aquesta és la nostra preocupació, sobretot pels nostres fills i nets”

Abans els vellets tenien els seus calendaris de pluja, començaven a comptar cabañuelas i sabien com seria aquell any de pluges, però ara de vegades plou i de vegades no. De vegades ha passat que fins a l’agost no ha començat a ploure, però aquest any va començar al maig i no ha parat fins ara, i això ens està fent perdre cafè”

Hi ha anys que venen moltes pluges i d’altres que n’hi ha massa poques. Enguany n’hi ha hagut moltes i amb les esllavissades vaig perdre uns sis o set sacs de cafè”

Estem treballant en resiliència climàtica. Hem posat en marxa un programa per captar joves que vulguin dedicar-se al cafè i treballar amb ells el tema del canvi climàtic. Ja en tenim 10 que faran parcel·les de cafè, on posarem estacions meteorològiques (ja n’hem instal·lat 5), i ells aniran fent experiments: busquen noves varietats, apliquen nutrients naturals i adobs orgànics… Volem enfortir-nos bé per estar preparats per al futur”

Farem un estudi per veure quant de carboni capta el cafè i poder vendre també aquesta captura. Ens hi ajuda una ONG internacional. També volem passar de les 2.000 plantes per hectàrea a unes 5.000 plantes per hectàrea per produir més sense desforestar més”

Produïm biofiltres que són com una sorra on es queden les substàncies contaminants de l’aigua que genera la neteja del gra, la filtrem per evitar que danyi els rius o les plantes, i aprofitem el metà que generen per fer biogàs per a les cuines”

Tenim un biodigestor: recollim en una gran bossa el gas que generen les aigües mels (aigua utilitzada per netejar el cafè i extreure’n el gra, que és contaminant i emet metà). La bossa es va inflant i fem servir el gas per als fogons, i així no hem de cremar llenya. Fa cinc anys que el tenim i funciona bé. En època de collita el fem servir molt, però quan acaba la collita també l’utilitzem amb els fems dels porcs i també generem gas”

El 90% del nostre dia a dia és el cafè, però per estar preparats si es torna a produir un episodi de rovell o un huracà cal diversificar, per exemple amb l’apicultura. És una activitat que a més ajuda el cafè, perquè les abelles ajuden a sembrar amb la pol·linització i ajuden el medi ambient, i la venda de mel és un altre ingrés per al petit cafeïcultor”

Els sòls ja estan molt degradats i necessiten molts més nutrients per produir. Estem creant els nostres propis adobs orgànics. Vam començar el 2013 per la situació de necessitat de molts productors després de la gran plaga. Recollim tots els fems i fem una composta centralitzada per a tots els socis de la cooperativa, però encara no en produïm prou”

Com a cooperativa de comerç just busquem el valor agregat. La cooperativa ens ajuda quan el preu està molt baix, perquè l’època de vaques grasses dura un any com a molt, i quan el preu torna a caure la nostra força és estar organitzats i tenir un mercat segur. Però també significa donar un valor afegit: no produir per produir, perquè també tenim responsabilitat amb el medi ambient”

Ha augmentat molt en aquesta zona l’ús de fertilitzants, i això al final contribueix també al canvi climàtic. Nosaltres com a cooperativa de comerç just cultivem cafè orgànic i no fem servir fertilitzants. Estem invertint en crear productes i nutrients orgànics, preparar millor la terra perquè sigui més forta i eviti esllavissades, a més de tenir més nutrients per produir més. I experimentem amb varietats resilients, però són varietats de vida més curta, cal replantar més sovint”

No hi ha institucions de govern que estiguin mirant de prop aquest tema tan greu per a nosaltres com és el canvi climàtic”