ELPERFIL
L’aposta de la moderació
Els demòcrates van optar finalment per la moderació per enfrontar-se a Trump. Home, blanc i amb prop de mig segle de carrera política a Washington, Joe Biden no és un líder inspirador com era Barack Obama, ni trenca motlles com reclamaven les bases més joves i progressistes del seu partit. Però el seu tarannà dialogant és un actiu en l’era de la polarització més gran de la història als Estats Units. I també ho és que molts nord-americans el sentin més proper del que es van sentir mai amb Hillary Clinton.
La presidència del caos
Els que deien que l’exercici del càrrec el moderaria es van equivocar. Donald Trump ha liderat els Estats Units a cop de tuit, populisme i desinformació: ha dit més de 20.000 mentides en 4 anys, segons el 'Washington Post'. Però també ha sortit indemne de desenes d’escàndols, inclòs un impeachment. Sovint sense escoltar els seus propis assessors, a qui ha anat reemplaçant a un ritme mai vist a la Casa Blanca, Trump ha imposat una presidència de caos i divisió social, dos elements on el xouman fet president es mou com peix a l’aigua.
LA TRAJECTÒRIA
AFP
AFP
REUTERS
AFP
1942
Neix a Scranton, Pennsylvania, en una família humil i treballadora. El primer dels quatre fills de Catherine Eugenia Finnegan Biden i Joseph Robinette Biden, venedor de cotxes usats. Amb 10 anys, la família es trasllada a Delaware.
1965
Biden es gradua en ciències polítiques a la Universitat de Delaware i ingresa a la Universitat Syracuse, on es graduarà en dret el 1968.
1966
Es casa amb Neilia Hunter, companya de la universitat, i tots dos s'instal·len a Wilmington (Delaware) on tindran tres fills. Comença a treballar en un bufet d’advocats, però aviat esdevé un actiu membre del Partit Demòcrata i és escollit per al consell del comtat.
1972
Setmanes després de ser elegit, la seva esposa i la seva filla moren en un accident de trànsit. Ell pren possessió com a senador des de l’habitació d’hospital on els seus fills es recuperen de les ferides.
1977
Es casa amb Jill Jacobs, professora d’anglès dels seus fills, als quals havia criat tot sol fins llavors, anant i venint de Washington a Wilmington -quatre hores de tren- cada dia per poder exercir de pare.
‘80-’90-’00
Senador per Delaware, es presenta a les primàries demòcrates per la presidència, sense èxit, el 1987 i el 2007. El 1988 va ser intervingut quirúrgicament per un aneurisma cerebral.
2008-2016
Vicepresident dels Estats Units, amb el president Barack Obama.
2015
Mor als 46 anys el seu fill gran, Beau Biden, d’un càncer cerebral.
WIKIPEDIA
GETTY
GETTY
NBC
1946
Neix Donald Trump, al barri de Queens de Nova York, el 14 de juny. El quart dels cinc fills de Fred Trump, un magnat immobiliari, i Mary Anne MacLeod.
1959
Amb 13 anys, els pares l'envien a una acadèmia militar per corregir la seva actitud. S'hi acaba graduant com a bon estudiant i atleta.
1968
Es gradua en econòmiques a la Wharton School of Finance de la Universitat de Pennsilvània i entra a treballar a l'empresa del seu pare, Elizabeth Trump & Son. El seu pare li dona un crèdit d'1 milió de dòlars (4 milions avui, amb la inflació ajustada) per iniciar la seva carrera professional com a immobiliari.
1971
Agafa el control de l'empresa, i li posa llavors el nom de Trump Organization, amb la qual construirà edificis com la Trump Tower, a la cinquena avinguda de Nova York, o el Grand Hyatt, i 18 camps de golf.
1977-1992
Primer matrimoni, amb Ivana Zelnickova, amb qui tindrà 3 fills, Donald Junior, Ivanka i Eric.
1980-1984
Intenta instal·lar un negoci de casinos a Atlantic City però no n’aconsegueix els permisos. Instal·la l’hotel Taj Mahal d’Atlantic City, que el 2016 acabarà tancant després de diverses fallides econòmiques.
1993-1999
Segon matrimoni, amb l’actriu Maria Maples, amb qui tindrà una filla, Tiffany.
1996-2015
Propietari dels concursos Miss USA i Miss Univers.
2005
Tercer matrimoni, amb la model Melania Knauss, la seva actual esposa, amb qui tindrà un fill, Barron.
2006-2015
Presentador del ‘reality show’ ‘The Apprentice’, que és una producció seva.
2016
És escollit el 45è president dels Estats Units.
3 NOV 2020
Eleccions a la presidència dels Estats Units
QUE TÉ EN CONTRA?
Molts dels seus votants el veuen com “el mal menor” o “the lesser of two evils”, cosa que no és una gran carta de presentació. Malgrat que totes les enquestes donen Joe Biden com a guanyador a nivell nacional, l’amarg record de Hillary Clinton hi resta credibilitat, sobretot tenint en compte que les eleccions nord-americanes es decideixen en un grapat d’estats clau i el vot popular global no hi compta.
I en alguns d’aquests estats clau, com Pennsylvania, Michigan o Wisconsin, Biden encara és vist com el representant d’un partit que s’ha elititzat i ha abandonat la classe treballadora a la seva sort. Per això, el candidat treu pit del seus orígens humils (a Pennsylvania precisament) i intenta presentar-se com un home corrent i proper al nord-americà del carrer. Per recuperar aquest vot perdut i contrarestar el populisme econòmic de l’America Great Again de Trump, Biden té un pla de 700.000 milions per comprar productes nord-americans.
La seva avançada edat (en farà 78 el 20 de novembre) és un dels seus punts febles, un que la campanya de Trump s’ha dedicat a explotar fins a l’extenuació, fent mofa fins i tot de les precaucions que el candidat demòcrata ha pres per la pandèmia de covid-19: “Com ha de governar el país si no pot ni sortir del soterrani de casa seva per fer campanya per por d’agafar el covid”, diuen els seguidors del president. Tot i tenir assegurat el vot de les minories hispana i negra, les imatges dels incendis i saquejos a les protestes antiracistes han estat àmpliament explotades pels mitjans conservadors del país per presentar Biden com a feble en matèria de seguretat, aprofitant fins i tot les crides a la “revolució” que la base demòcrata pro-Sanders per anunciar una “guerra civil” si guanya Biden.
La bona marxa de l’economia abans de la pandèmia encara és una carta electoral per a Trump. Però la seva nefasta gestió del covid-19, que ha deixat ja 215.000 morts al país, ha eixamplat l’avantatge de Biden a les enquestes els últims mesos.
Però el covid -amb contagi del president inclòs- no és l’única gran polèmica de la presidència Trump: Russiagate, evasió fiscal i fins i tot un impeachment per haver fet xantatge a un govern estranger a canvi de draps bruts del seu rival polític són altres dels escàndols de l’era Trump. També ho van ser les imatges de nens petits engabiats a la frontera de Mèxic amb els Estats Units, que simbolitzen -més encara que el famós mur- la política de mà dura en immigració impulsada per Trump que li pot passar factura electoral amb la minoria més majoritària del país: els llatins són ja un terç de l’electorat en estats clau com Arizona. En aquestes eleccions, però, el debat racial ha desbancat la immigració com a tema central i la dura repressió que hi ha aplicat el president, enviant la Guàrdia Nacional contra manifestants pacífics, es veu des de molts sectors com una amenaça als valors fonamentals de la democràcia nord-americana. El fet que hagi rebutjat diverses vegades condemnar el supremacisme blanc tampoc no el deixa en un bon lloc per captar el vot centrista.
De fet, la polarització és la gran arma electoral de Trump, però pot ser de doble tall. El president té el vot majoritari dels homes blancs, especialment els evangelistes i religiosos, però tota la resta de grups (dones, llatins, negres, asiàtics, jueus, ateus…) es decanten en favor dels demòcrates. Amb tot, els seus votants són menys però més fidels: el 66% dels seus seguidors li prometen un suport “fort”, davant del 46% dels seguidors de Biden que diuen ser tan fidels, segons Pew Research.
LA FORÇA DEL VOT EN NEGATIU
El vot a Biden és eminentment un vot contra Trump, però aquest cop això no passa a la inversa
Entre els votants demòcrates
2020
2016
2008
Entre els votants republicans
2020
2016
2008
LES POLÈMIQUES
ELS RETRETS DE LA DRETA A BIDEN
Salut mental
El principal atac de Trump a Biden és que “no està capacitat mentalment i físicament” per al càrrec, a causa de la seva avançada edat. Si guanya les eleccions, Biden serà el president més vell de la història en assumir el càrrec, amb 78 anys. I tot i que els seus informes mèdics no diuen res alarmant, Biden és conegut també pels seus lapsus i ficades de pota dialèctica, que donen munició a la caverna mediàtica de la dreta per fer qüestionar la seva salut mental.
Nepotisme
Trump va intentar que el nou president d'Ucraïna n'obrís una investigació, una petició que va ser motiu d’impeachment però que també va portar els mitjans de la dreta pro-Trump a estirar del fil i acusar el candidat demòcrata d’haver fet servir la seva influència com a vicepresident de Barack Obama en aquell moment per aconseguir feina al seu fill Hunter Biden en el consell d’administració de l’empresa gasística ucraïniana Burisma.
Dones
Abans i tot de les primàries demòcrates van començar a sortir a la llum acusacions de "conducta inapropiada" de Joe Biden cap a diverses dones, a les quals hauria abraçat o fet petons (a la nuca, deia una d’elles) durant actes públics. Cap d’elles parlava d’assetjament sexual, sinó d’invasió de l’espai personal, però aquest estiu de 2020 sí que va aparèixer una dona, Tara Reade, que l’acusa d’haver-la magrejat sexualment fa 30 anys quan treballava per a ell com a senador.
Racisme
La que avui és la seva vicepresidenta, Kamala Harris, el va atacar fort per aquí durant les primàries demòcrates. L’oposició de Biden en els anys 80 als autobusos escolars antisegregació li va servir a la llavors també candidata per acusar-lo de racista. La seva bona relació amb polítics segregacionistes durant aquella època també ha estat explotada pels mitjans conservadors per posar en dubte el seu compromís contra el racisme.
TRUMP, EL REI DE LA POLÈMICA
Salut mental
El president Trump va voler posar la salut mental al centre de campanya per posar en dubte les capacitats del seu oponent, però va acabar posant en qüestió la seva pròpia, i alhora omplint les xarxes de mems. “Person, woman, men, camera, tv”: en una entrevista a la Fox, Trump es va vantar d’haver superat una prova cognitiva que va resultar ser el test de Montreal, que s’acostuma a fer quan hi ha sospites de deteriorament cognitiu.
Nepotisme
En el seu primer mandat com a president, Donald Trump ha portat la seva filla Ivanka i el seu gendre Jared Kushner a treballar a la Casa Blanca com a assessors presidencials, una feina per la que no cobren cap sou tot i exercir funcions de representació del govern. Els seus dos fills grans, Donald Junior i Eric, s’han quedat a càrrec de l’Organització Trump, que s’ha beneficiat de la presidència amb diverses estades de tota la comitiva presidencial als seus resorts, a càrrec de l’herari públic.
Dones
Són moltes les dones que han denunciat Donald Trump per assetjament sexual, des d’abans del 2016. L’acusen de grapejar-les i besar-les amb la boca oberta per intentar mantenir relacions sexuals. Però ni tan sols la gravació filtrada durant aquella campanya, en què Trump deia que si un home era famós podia agafar les dones “pel cony”, no li va passar cap factura electoral. En aquest mandat, s’hi ha sumat la polèmica pel seu intent de comprar el silenci de Stormy Daniels, l’actriu porno que va ser la seva amant el 2006, quan ja estava casat amb Melania.
Racisme
La neboda de Donald Trump es s’ha passejat per les cadenes progressistes escandalitzant els presentadors en assegurar-los que ha sentit moltes vegades al seu oncle fer servir “la paraula que comença per N”. Malgrat que insisteix que “no hi ha ningú menys racista” que ell, és ben conegut que Trump opina que els negres són els únics culpables de la seva mala situació social i ha quedat patent en la seva reacció a les protestes de Black Lives Matter, igual que en els seus insults als immigrants hispans. Ningú se’n salva: dels jueus li han sentit dir que “només miren per ells mateixos”.
ELS VOTANTS
QUI VOTA A QUI?
% de votants registrats que donen suport a...
Font: Pew Research Center
* Els percentatges de Biden i Trump no sumen 100
perquè hi falten els votants dels candidats independents,
BIDEN
El voten majoritàriament les minories negra i hispana, i té avantatge entre les dones i els homes blancs amb estudis universitaris. Té el vot urbà.
EL REPTE
Mobilitzar el vot de les minories (a Hillary Clinton la van votar dos terços dels hispans, menys que el 75% d’hispans que va votar Obama) i recuperar el vot dels blancs sense estudis: classe treballadora tradicionalment demòcrata que s’ha passat a Trump i el seu America Great Again, sobretot als estats clau del Rust Belt. També captar el vot dels suburbis residencials.
TRUMP
El voten els blancs de pocs estudis, eminentment rurals. Té el vot majoritari entre els evangèlics protestants. Té el vot rural.
EL REPTE
Captar el vot dels llatins en estats clau com Florida, on té suport entre la l’exili cubà, i no perdre vots entre els blancs sense estudis del Rust Belt que li van donar la presidència el 2016. També captar el vot de les zones residencials.
El vot de les minories és demòcrata
Blancs (en %)
Negres (en %)
Hispans (en %)
Asiàtics (en %)
L'home blanc sense estudis universitaris, clau per a Trump
Home, sense estudis universitaris (en %)
Dona, sense estudis universitaris (en %)
Home, amb estudis universitaris (en %)
Dona, amb estudis universitaris (en %)
Els dos partits es disputen el vot dels barris residencials
Votants urbans (en %)
Votants suburbans (en %)
Votants rurals (en %)
LES POSTURES
LES ENQUESTES
EL/LA VICEPRESIDENT
KAMALA HARRIS
La senadora de Califòrnia, Kamala Harris, és la primera dona afroamericana nominada per aquest càrrec i la primera asiaticoamericana: pare immigrant d'origen jamaicà i mare immigrant d'origen indi. Amb 56 anys, va agafar popularitat durant les primàries demòcrates, en què precisament va atacar durament a Biden pel seu historial polític. Ex fiscal del districte a San Francisco i ex fiscal general de l'estat, Harris defensa la reforma policial i retallar impostos a les classes mitjanes.
Ticket de campanyaL'elecció de Kamala Harris apel·la al vot femení i a les minories. Però qui va ser la primera fiscal negra de la història de Califòrnia desperta certs recels entre els moviments pels drets civils. Però el seu discurs durant els últims mesos de protestes racials o la seva defensa al Senat d'una llei per penalitzar el linxament com a delicte d'odi a nivell federal marquen un cert viratge progressista respecte a la seva etapa com a fiscal.
MIKE PENCE
El governador d'Indiana, Mike Pence, és un polític ultradretà de 62 anys que va ser congressista del seu estat 12 anys i, per tant, coneix molt bé Washington. Cristià evangèlic devot, ha aprovat diverses restriccions a l’avortament i és un defensor d’un govern limitat i de la disciplina fiscal. Advocat, nascut a Columbia, Indiana, també afí al moviment ultraconservador Tea Party.
Ticket de campanyaTrump es va plantejar presentar-se a les eleccions de 2020 sense Pence, i pensava en l’exambaixadora dels EUA a l’ONU Nikkei Haley, però finalment ha optat de nou pel perfil ultraconservador de Pence. Com a vicepresident, de fet, ha mantingut un perfil moderat i sense estridències, tot i que arrossega ser el responsable del qüestionat dispositiu del govern contra el covid-19.
