Seus catalanes a Madrid

Despatxos semibuits i oficines compartides

L’ARA visita les seus socials que tenen a Madrid les grans empreses que van 'marxar' després de l'1-O

Laia Forès

La notícia va ocupar grans titulars a la premsa el 2017 i 2018. Ara fa dos anys, en els dies posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, milers d’empreses van decidir traslladar el seu domicili social fora de Catalunya, fet que va escampar la por a unes repercussions econòmiques inaudites. Tot i la sortida de les seus d’algunes de les principals empreses (destacadament, els dos grans bancs, CaixaBank i el Sabadell) curiosament entre les grans empreses la fuga no va ser majoritària. De les 100 principals empreses per volum de vendes, tan sols una vintena van portar el domicili a un altre territori. Però, a més, entre aquesta vintena la sortida de la majoria d’elles va ser cosmètica, fet que els experts adverteixen que es pot considerar un frau de llei.

La llei de societats de capital és molt clara. En l’article 9 s’estableix que el domicili social només es pot tenir allà on l’empresa tingui “la seva efectiva administració i direcció” o bé allà on hi tingui “el seu principal establiment o explotació”.  És a dir, el gruix del seu negoci o la cúpula directiva. Oriol Llebot, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de Girona, apunta que “el que han fet la majoria d’empreses és canviar la inscripció al registre mercantil i ja està. La llei, en canvi, diu que el domicili social no es pot inventar. Ha de ser real”.

Lloguer de pisos i oficines

Les 20 grans empreses que van treure la seu de Catalunya, ¿han traslladat la direcció i l’administració o tenen fora la seva principal activitat? En la majoria dels casos no és així, segons ha pogut comprovar l’ARA visitant presencialment les seus socials d’aquestes empreses a Madrid. Moltes de les companyies es van limitar a inscriure el domicili social a la capital espanyola o a d’altres ciutats sense fer cap trasllat de  directius. Hi ha empreses que gaudeixen de grans edificis a Madrid (com pot ser el cas de Catalana Occident o Planeta) i d’altres que tenen gran part del seu negoci a la capital espanyola (com el cas de Colonial), però la majoria d’empreses, amb seus enormes i milers de treballadors a Catalunya, han llogat una oficina o un pis a Madrid de petites dimensions per establir-hi la nova seu social. 

En altres casos, s’ha utilitzat com a domicili social la seu d’una filial o d’una delegació on, com a molt, hi treballen algunes persones. Tota una ficció, tenint en compte que són companyies que facturen més de 500 milions d’euros anuals. Es tracta d’empreses com Ciments Molins, eDreams, Hotusa, Indukern o Torraspapel, entre d’altres. En alguns casos, fins i tot, el nou domicili social és en realitat un bufet d’advocats, o una simple assessoria que ha cedit la seva adreça. En aquest reportatge podeu trobar-hi els exemples.

“Si ets una empresa gran, no pots canviar el domicili social on únicament hi tens una oficina i no hi tens ningú treballant. Ha de ser una mudança real”, explica Lourdes Amigó de Bonet, advocada del bufet Roca Junyent. Moltes empreses, davant dels possibles problemes legals, celebren les reunions del consell d’administració i les juntes d’accionistes a la ciutat on tenen la seu social (en alguns casos, han de fer-la en un lloc diferent perquè a on hi tenen el domicili social no hi caben). Els directius viatgen a Madrid des de Barcelona només per celebrar la reunió.

Llei sense sancions

Segons els experts, tot i que això sigui un frau de llei, les empreses no poden ser sancionades perquè ningú en surt perjudicat. Hi ha una mena de buit legal. Només els socis o accionistes podrien impugnar l’acord pel qual una empresa va decidir traslladar la seu fora de Catalunya. “Si els socis no impugnen la decisió del consell d’administració, que són els únics perjudicats legalment pel canvi de seu social, no hi ha manera d’evitar-ho”, explica Llebot.

També Amigó de Bonet apunta en la mateixa direcció: “Si hi ha empreses que han traslladat la seu social però mantenen l’activitat i l’administració a Catalunya, això no seria legal, però és molt difícil de sancionar perquè la llei de societats de capital no preveu sancions”. La qüestió del trasllat de seus és espinosa. Com a prova: alguns dels despatxos d’advocats a qui l’ARA ha consultat per aquest reportatge han declinat oferir el seu punt de vista jurídic.

Grupo Indukern

El Prat de Llobregat / Madrid

El Grupo Indukern –format per tres empreses del sector químic, farmacèutic i de salut animal– va traslladar a Madrid el seu domicili després de l’1-O. L’actual seu social està al primer pis d’un bloc de pisos a la Castellana. Ni a l’intèrfon ni a l’entrada de l’edifici hi apareix per enlloc el nom de la societat que teòricament hi té el seu domicili principal. Només un petit cartell a la porta del despatx indica que allà hi ha establerta una companyia que factura 720 milions d’euros anuals. El modest espai de Madrid contrasta amb la seu catalana de la principal empresa del grup, Indukern, dedicada a la distribució de productes químics: ocupa dues plantes a un edifici situat al parc empresarial Mas Blau del Prat de Llobregat. Tot i el seu trasllat de seu social a Madrid, les activitats de les seves tres empreses Indukern, Calier i Kern Pharma, continuen a Catalunya. Aquesta última, per exemple, també té un fàbrica i un gran complex d’oficines a Terrassa. Abans de les eleccions al Parlament del 2015, la família Díaz-Varela, propietària del grup, va avisar als empleats de les conseqüències de la independència i va demanar que votessin “perquè junts construïm un futur millor”.

Ciments Molins

Sant Vicenç dels Horts / Madrid

La històrica cimentera catalana de Sant Vicenç dels Horts, una de les empreses familiars més importants de Catalunya, va traslladar la seu social a Madrid, en concret al carrer Espronceda. Allà hi ha l’oficina d’una de les seves filials, Precon SA, que fins i tot queda eclipsada per un taller de Mercedes que hi ha al costat mateix. La seu destaca poc: les motos hi aparquen a la porta mateix, com es veu a la fotografia. A dins, segons les fonts consultades, tan sols hi treballen una vintena de comercials de Precon, que és la divisió de Molins dedicada als productes prefabricats.

Els membres del consell d’administració del grup –que continuen tenint la seva base a Catalunya– s’hi traslladen un cop al mes per fer-hi la reunió i poder sostenir així que l’empresa s’administra des de Madrid. Com ha comprovat l’ARA, quan acaba el consell, els directius surten de l’oficina amb la seva maleta de mà i agafen taxis i vehicles VTC per anar fins a l’estació de l’AVE per tornar immediatament cap a casa.

“Per ara només celebrem a Madrid els consells i la junta, però el problema és que, si continuem molt de temps a Madrid, a la llarga haurem de traslladar-hi gent”, va reconèixer el president de la companyia, Joan Molins, en una entrevista a 'La Vanguardia' l’any passat. Aquest estiu, però, el conseller delegat, Julio Rodríguez, va assegurar que el grup ja compleix els requisits legals per considerar la seu efectiva és a Madrid, tot i que cap treballador s’hi ha traslladat i que res ha canviat des de les declaracions de Joan Molins.

Torraspapel (Lecta)

Barcelona / Getafe

L’empresa catalana dedicada a la fabricació i distribució de paper, integrada al grup Lecta, tenia la seu social i oficines centrals al carrer Llull de Barcelona, a un modern edifici a Diagonal Mar. La companyia, amb 1.900 treballadors i controlada per un fons de capital risc britànic, va traslladar el domicili a Getafe, en concret al polígon industrial on Torraspapel hi té una seu de distribució.

La seva nova seu social és una nau situada a un polígon industrial desèrtic, al costat de l’autopista, d’on entren i surten camions durant tot el dia sota l’atenta mirada d’un vigilant de seguretat. És difícil d’imaginar que en aquesta nau, antiga i plena de pols, hi treballi la cúpula directiva d’una empresa que tenia entre els seus plans empresarials de futur a sortir a borsa. La nau, amb unes instal·lacions atrotinades, compta amb una zona d’oficines aparentment buides. Torraspapel ha declinat oferir informació per aquest reportatge i no ha volgut explicar si la cúpula directiva treballa a la nau de Getafe. La companyia té cinc fàbriques a Espanya: a Sant Joan les Fonts (La Garrotxa),  a Saragossa, a Motril (Granada), a Almazán (Sòria) i  a Leitza (Navarra).

eDreams Odigeo

Barcelona / Madrid

Tot i el trasllat de domicili social a Madrid, Barcelona continua sent la seu principal de l’agència de viatges online eDreamsOdigeo, segons confirma l’empresa a l’ARA. Un miler de treballadors de la multinacional, el 60% del total a tot el món, estan a la capital catalana, on eDreams disposa de tres seus. La més gran, al carrer Bailén(a la foto), és pròpia d’una empresa que factura més de 500 milions: compta amb 6.400 metres quadrats i zones comunes de descans i oci a l’estil de Silicon Valley. Uns mesos abans de l’1-O, l’empresa obria una nova oficina al carrer Diputació, amb 2.500 metres quadrats. La tercera està ubicada a la Zona Franca.

A Madrid, eDreams Odigeo només hi té una oficina amb alguns treballadors –són una setantena d’enginyers– que ara és la seu social oficial. Està situada a la segona planta –compartida amb una altra empresa– d’un edifici d’oficines al carrer López de Hoyos. L’empresa compta amb diferents filials, com Vacaciones eDreams, que també van canviar la seva seu social. En el cas de tres de les filials espanyoles, el nou domicili social no és el de la matriu sinó que s’ubica a una adreça del carrer Conde de Peñalver que correspon a una assessoria d’empreses, Global Tasks Asesores, molt a prop de Goya. És un pis situat a la primera planta d’un edifici de vivendes. Contactada per aquest diari, eDreams Odigeo confirma que ha traslladat la seu social de tres filials a aquesta gestoria, on reconeix que no hi té treballadors. “És per facilitar tràmits administratius”, justifica l’empresa.

Nextil (Dogi)

El Masnou / Madrid

L’empresa tèxtil catalana Nextil (sovint més coneguda per la seva antiga denominació, Dogi International) va traslladar la seva seu social des d’El Masnou a Madrid, al carrer Zurbano, 23. El canvi de seu, però, sembla que es limita a un canvi d’adreça sobre el paper. A la pràctica, Nextil, que està controlada pel fons d’inversió Sherpa Capital, no disposa d’una oficina pròpia a Madrid, segons ha pogut comprovar l’ARA. El lloc on declara que hi té ubicat el seu domicili social és un despatx d’advocats, GBA Label, especialitzat en assessoria d’empreses. Ni rastre del nom de Nextil. Es tracta d’un immoble d’oficines, noble i elegant, molt cèntric. El porter confirma que no coneix ningú de Nextil ni de Dogi. “Aquesta empresa no està aquí, però arriben moltes cartes amb el seu nom al mateix pis de GBA, els advocats”, explica. A El Masnou, en canvi, Nextil Group hi té un edifici gegant i modern.

Tech Data

Barcelona / Alcobendas

La seu central de la filial espanyola de la multinacional nord-americana Tech Data, un dels grans distribuïdors mundials de tecnologia, està a Barcelona, al carrer de l’Acer, segons es pot comprovar a la seva pàgina web. És un edifici enorme. Tech Data España, però, té una delegació més petita als afores d’Alcobendas –municipi al nord de Madrid amb bons accessos a l’aeroport i amb una bandera espanyola de gran mida a gairebé totes les rotondes–, que ara és el seu domicili social. És un local en un edifici d’oficines impersonal compartit amb altres empreses que difícilment facturen els prop de 1.200 milions l’any que ingressa Tech Data.

Nexus Energía

Barcelona / Madrid

Proveïdora d’administracions com l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya, l’empresa de gas i electricitat va canviar la seva seu social del carrer Consell de Cent per una oficina en un edifici compartit amb almenys set empreses més a una zona deshabitada i plena de descampats a prop de Barajas. L’edifici està presidit per un cartell que anuncia oficines buides i disponibles per ser llogades. Nexus Energía factura més de 1.100 milions i té oficines a diferents ciutats però, segons diu a la seva web, la seu principal és a Barcelona. L’oficina de Madrid consta com a delegació de la zona centre i nord d’Espanya.

Ingram Micro

Barcelona / Alcobendas

El domicili social de la filial espanyola d’Ingram Micro, multinacional nord-americana de tecnologia, està situat a una oficina de la tercera planta d’un impersonal edifici de lloguer d’oficines a Alcobendas, que comparteix amb moltes altres companyies. De fet, el nom de l’empresa no és visible des de l’exterior i cal entrar-hi per trobar un cartell que indiqui la presència de l’empresa. A Catalunya, Ingram Micro hi té la seu central d’Espanya i Portugal. Ocupa dues plantes d’un edifici del parc empresarial Viladecans Business Park, que la companyia va estrenar el 2015. Contactada per l’ARA, l’empresa, que factura uns 650 milions anuals a Espanya, rebutja revelar si també va traslladar a Madrid el seu domicili fiscal però confirma que la seva activitat continua a Catalunya i que el canvi de seu social no va anar acompanyada de trasllat de treballadors. Tampoc concreta si els directius de l’empresa van marxar a Madrid.

Grupo Hotusa

Barcelona / Madrid

El domicili social de la cadena hotelera catalana Hotusa a Madrid és, en realitat, la seu d’una de les seves filials, la central de reserves hoteleres Restel. Les modestes oficines situades al carrer Xaudaró, a un polígon a prop de l’hospital Ramón y Cajal, estan lluny de l’encant de l’antiga fàbrica Myrurgia, al carrer Mallorca de Barcelona, on Grupo Hotusa va posar la seva seu corporativa el 2015. La companyia presidida per Amancio López, que factura més de 1.000 milions anuals, disposa de 4.800 metres quadrats repartits en quatre plantes per acollir-hi prop de 400 treballadors. Hotusa és el primer grup hoteler català i el sisè d’Espanya en establiments.

Hotusa no s’ha molestat en canviar de la seva pàgina web l’adreça de la seva seu social –hi continua figurant l’adreça del carrer Mallorca– ni en posar un cartell nou amb el nom d’Hotusa al costat del de Restel a l’oficina de Madrid. L’empresa no ha volgut aportar cap informació per elaborar aquest reportatge. 

A més del Grupo Hotusa, altres companyies del sector turístic, com l’aerolínia de baix cost Volotea –creada pels fundadors de Vueling– també van traslladar la seu social fora de Catalunya. En el cas de Volotea, a l’aeroport d’Astúries. 

L’argúcia de les multinacionals: anar al notari, però no al registre

La fuga de multinacionals amb seu a Catalunya després de l’1-O va ser escassa. Tret de les asseguradores Zurich i Allianz, poques grans companyies internacionals van traslladar la seva filial fora de Catalunya. Almenys de forma pública. Segons ha pogut saber l’ARA, algunes multinacionals preocupades per la possibilitat que la independència de Catalunya es materialitzés i, alhora, pel dany reputacional que poguessin patir si traslladaven la seu social a Madrid van decidir quedar-se a mig camí i van fer un canvi de domicili social davant del notari però no van notificar el canvi al registre mercantil. I, per suposat, van mantenir en secret la modificació.

“És com si et compres una casa, signes l’escriptura davant del notari però no ho notifiques al registre de la propietat. Has comprat la casa però no és públic”, resumeix un despatx que va ajudar algunes multinacionals a fer aquesta argúcia i que demana l’anonimat. “Les empreses estrangeres volien seguretat jurídica però alhora volien mantenir la reputació en el cas que Catalunya no s’independitzés”, afegeix. Almenys dos despatxos d’advocats a Catalunya van aconsellar les multinacionals procedir d’aquesta manera: “Es canvia la seu social però no es dona efectivitat ni publicitat. És una decisió una mica salomònica”.

En el cas que Catalunya hagués aconseguit la independència, les multinacionals que es van acollir a aquesta argúcia legal haguessin registrat el canvi de seu social al·legant que es va fer davant del notari abans que la independència fos efectiva.

Diferents bufets catalans  d’advocats especialitzats en dret mercantil i de societats expliquen que després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 van tenir un allau de consultes d’empreses, tan catalanes i espanyoles com multinacionals amb seu a Catalunya. Entre les grans empreses, sorprenentment, tan sols 20 de les 100 companyies més grans van decidir marxar.