16 d'agost del 2020
Els últims 25 anys, Catalunya ha perdut un 60% dels seus pagesos. La dificultat de guanyar-se la vida en el sector agrari ha comportat també l’envelliment dels propietaris de les explotacions que queden, i sense relleu generacional desapareix també la tradicional forma de vida que ajudava a enriquir i diversificar el territori. Disminueixen els pagesos però no els caps de bestiar: cada vegada hi ha més producció, sobretot en el sector porcí, amb l’entrada de grans empreses agroalimentàries que l’han industrialitzat. Igual que a la resta de Catalunya, a Osona molts pagesos han optat per llogar les seves granges i treballar de manera integrada amb la indústria. Però hi ha qui continua defensant el model tradicional d’explotació familiar, ja sigui amb una granja de porcs o una moderna quadra de vaques de llet, i també qui ha pres la decisió de tirar endavant un projecte diferent: cuidar un ramat d’ovelles per elaborar matons i formatges, tenir un hort i vendre cistelles de verdura o fer pa només amb el blat de la pròpia finca.
L’Escanera de les Masies de Roda és un mas “que van comprar els avis i pagar els pares”, expliquen el Jordi i el Carles, dos dels sis fills del Lluís i la Maria Carme. Són els que han agafat el relleu familiar: “Munyim una setantena de frisones, a l’Escanera, i també tenim una trentena de vaques brunes del Pirineu a l’Esquirol, on pasturen a les 25 hectàrees (a Osona en diríem unes 70 quarteres) que tenim arrendades al propietari de can Martí, la casa on va néixer la mare”. A més, el Carles amb el tractor fa feines per a tercers. “Hem de treballar molt i fer de tot, però no ho canviaríem per res”, diu. Amb les vaques de llet sempre hi ha el Jordi, i quan pot en Carles, però a la sala de munyir els pares encara hi baixen sempre a donar un cop de mà. “Per a ells el bestiar és la seva vida, no van fer mai un dia de festa i els hi va costar molt entendre que amb el Carles fem torns de cap de setmana o de vacances”, comenta el Jordi.
“Tenir vaques de llet no és el millor negoci, i de les de pastura no cal ni parlar-ne, però és el que ens agrada, no ens veiem amb una granja de porcs o de pollastres”
Es reconeixen pagesos vocacionals: “Tenir vaques de llet no és el millor negoci, i de les de pastura no cal ni parlar-ne, però és el que ens agrada, no ens veiem amb una granja de porcs o de pollastres”. Els últims 20 o 25 anys a Catalunya han desaparegut la meitat de les explotacions lleteres perquè “el preu per litre de llet és el mateix de fa 30 anys, i en canvi els costos no han parat d’augmentar”. “Els petits marges de benefici afavoreixen la implantació de grans explotacions amb milers de caps”, comenten. Estan associats a la Cooperativa Plana de Vic, on compren el pinso i altres productes variats, i a Vaquers d’Osona, que, expliquen, “gestiona la venda de la llet de petits productors”. El Jordi, però, veu un futur complicat: “Malauradament, per tirar endavant, les explotacions petites i familiars depenem absolutament de les subvencions”.
A la Teuleria de Corcó de Manlleu hi viu el Manel Macià, que es defineix com “un pagès amb la pell fina”, que als anys vuitanta es va acollir a una de les subvencions europees per sanejar la cabana de vaques de llet de l’estat espanyol. “10 anys després, els mateixos que ens van donar subvencions per modernitzar les explotacions ens les van donar per tancar-les. Suposo que es buscava crear explotacions més grans i això a mi ja no m’interessava –comenta–. Els 25 anys següents m’he dedicat bàsicament a la jardineria, però per omplir el plat he fet moltes altres coses, com repartir diaris”.
L’Iván Hernández és un filòsof que, comenta, “feia de mestre a la Salle de Manlleu i vivia de lloguer en una habitació de Corcó”. La crisi dels 40 el va portar a França, on va estudiar a l’École Française de Pâtisserie et Boulangerie d’Aurillac. Vuit anys després, el forner i el pagès, inspirats en el model francès dels paysan-boulanger, creen la cooperativa Mas Corcó Pagesos Forners a l’espai que ocupava la quadra de vaques de la Teuleria de Corcó i les 30 quarteres de la finca.
“Elaborem pa sota comanda, sense llevats industrials ni additius, només amb la farina de les vuit varietats de blat que sembrem, aigua i el llevat mare"
“Elaborem pa sota comanda, sense llevats industrials ni additius, només amb la farina de les vuit varietats de blat que sembrem, aigua i el llevat mare que va obtenir l’Iván per la fermentació natural de la farina del Florence Aurore”, explica el Manel, que cada dia ha “d’alimentar” el llevat amb farina i aigua per obtenir la massa suficient per elaborar el pa del dia. “Amb el bestiar no podia marxar mai –afegeix el Manel–. Ara si me’n vaig un parell de dies, m’emporto el cubell de llevat per controlar les hores de fermentació i posar-lo en fresc abans que l’excés de fermentació ens doni un pa avinagrat”.
El mas Camps de Sant Martí Sescorts és una finca on hi trobem una casa moderna però amb l’estructura de les masies tradicionals, envoltada de corts, quadres, coberts i corrals per encabir el bestiar i totes les eines necessàries per treballar. El Jordi és l’actual titular de l’explotació: “Soc la quarta generació i última de masovers del mas Llafrenca de la família, així que tothom ens coneix com els Llafrenca. Espero que els meus fills, tot i que encara van néixer a Llafrenca, ja siguin coneguts com els Camps”. Als anys setanta, comenta, “els avis van comprar quatre campets a una gent de Manlleu i hi van construir una granja, i més tard la casa on ens vam traslladar fa uns 20 anys”. Entre la terra en propietat i l’arrendada conreen unes 23 hectàrees. “Ens dediquem bàsicament a la cria i engreix de porcs sense necessitat, de moment, d’estar integrats en cap empresa agropecuària”.
“Ens dediquem bàsicament a la cria i engreix de porcs sense necessitat, de moment, d’estar integrats en cap empresa agropecuària”
El fet d’haver gaudit d’uns anys bons en el sector els ha facilitat tenir una explotació moderna, que amb els anys han anat “ampliant, adaptant i posant al dia per complir les normatives i recomanacions de sanitat i benestar animal”. El Jordi té l’ajuda del fill gran, el Ramon, que combina la feina amb els estudis a l’Escola Familiar Agrària Quintanes. “Fa trenta anys hi estudiava jo, però abans hi anàvem 60 pagesos i ara només n’hi ha 7 o 8”, recorda el Jordi. També hi tenen “quatre conilles i unes quantes gallines per consum propi” i un petit ramat d’ovelles que l’avi Ramon treu a pasturar cada dia, “sempre que pot acompanyat d’algun net”, per assegurar el relleu dels Llafrenca, els pagesos del mas Camps.
La Baga de Vespella és un mas de Gurb amb una masia on hi trobem la casa principal, la casa del masover, un cobert i una antiga granja de porcs reconvertida en el magatzem del Circell. L’Armand és el primer pagès de la família: “El meu avi va comprar el mas i la família hi passava els estius fins que als anys setanta els pares, mestres tots dos, van fer de la masia la nostra residència habitual”. A començament de segle, el darrer masover va deixar la Baga i ara a la masoveria hi viuen i hi treballen conreant un parell d’hectàrees de la finca l’Armand i l’Eva, que es consideren “una parella de joves pagesos il·lusionats per tirar endavant un projecte de vida basat en l’agricultura ecològica”. L’Eva és llicenciada en ciències ambientals sense arrels pageses a la família però que comparteix amb l’Armand el somni de poder viure de la terra. “L’Armand és enginyer tècnic agrícola i, com a treball final, va presentar el projecte d’horta ecològica a la Baga. Això era el 2013 i el juny del 2015 sortien les 10 primeres cistelles del Circell”, recorda l’Eva.
“[Som] una parella de joves pagesos il·lusionats per tirar endavant un projecte de vida basat en l’agricultura ecològica”
El projecte es basa “en la venda directa i de proximitat de verdures fresques i de qualitat, conreades sense utilitzar productes químics”. Malgrat les petites decepcions –“Ens hauria agradat poder posar ous a les cistelles, però amb una explotació tan petita no podíem assumir legalitzar la producció de 30 gallines”–, la dificultat per accedir a punts de venda –“Tradicionalment el mercat de la plaça de Vic era el lloc on els pagesos de la comarca venien els seus productes”– i la necessitat de subvencions per quadrar comptes, i les moltes hores de feina, estan contents. “Cinc anys i dos fills després seguim creient en la viabilitat del projecte. La venda directa de proximitat, sense intermediaris, ha de permetre un preu digne per a nosaltres i just per al consumidor”.
A Barneres, una masia de Sant Martí Sescorts, hi havia hagut vaques, porcs, gallines... Avui a l’antiga quadra de vaques hi ha el centenar d’ovelles de la cooperativa El Serradet de Barneres. El 2011 el Xevi, la Maria i el Sergi, tres amics que volien guanyar-se la vida com a pagesos, van llogar la quadra de vaques i trenta quarteres de terra de pastura per tenir-hi un ramat d’ovelles i muntar una formatgeria. “Ens vam convertir en pastors i elaboradors de mató, iogurt i formatge fresc que venem en mercats i botigues de la comarca”, comenten. El 2017 l’Aina va substituir el Xevi i el 2018 van constituir la cooperativa. “Després de 9 anys ja podem considerar que el projecte està força consolidat i ha demostrat la seva viabilitat”, diuen.
“Ens vam convertir en pastors i elaboradors de mató, iogurt i formatge fresc que venem en mercats i botigues de la comarca”
Les dues veterinàries i l’economista estan satisfets amb el que han aconseguit. “Tenim una clientela fidel que sap apreciar el producte fresc i l’emoció amb què l’elaborem –expliquen–. El mató el fem amb la recepta de l’herbacol que ja feien servir fa més de cinquanta anys les matoneres de Llafrenca”. Per a ells és important posar les persones per damunt de la feina: “Ser tres ens permet conciliar vida familiar i laboral i poder fer 15 dies de vacances a l’estiu i 15 més a l’hivern”. Al setembre comença l’època de zel i afirmen que segueixen el cicle natural de gestació de les ovelles: “D’octubre a març no les munyim, així que durant aquests mesos anem als mercats a vendre el formatge curat que hem elaborat amb la llet que no utilitzem per fer els productes frescos, que ha madurat en una cambra al costat de l’obrador. Això és el nostre banc i els formatges són els nostres estalvis”.
