El conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa

Situat dins del terme municipal de Vimbodí i Poblet, als peus de les muntanyes de Prades, el monestir de Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic que és, a més, el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Construït a partir del 1150, combina diferents estils arquitectònics i va ser inclòs com a Patrimoni Mundial de la Unesco el 1991. Es tracta d’un recinte monacal fundat per Ramon Berenguer IV, a inicis del segle XII, per commemorar la seva victòria sobre les tropes musulmanes. En poc temps va experimentar un fort creixement i ben aviat es va consolidar com el centre espiritual de la corona catalano-aragonesa, convertint-se també en el panteó dels reis i els comtes de Barcelona. 

Durant la desamortització de Mendizábal del 1835, l’abadia va quedar abandonada després de ser saquejada i incendiada, però gairebé un segle després, el 1930, es van iniciar els treballs de reconstrucció, que van tornar l’esplendor al conjunt monumental. El 1940, el monestir va ser retornat als monjos de l’orde del Cister i, com explica Fra Rafel Barrué, llicenciat en belles arts i prior de Poblet, "des d’aleshores el monestir va anar creixent en nombre de membres de la comunitat i en interès per restaurar l’edifici, tot i que Poblet s’havia mantingut prou sencer, cosa que es podria atribuir al fet que no hi havia cap poble a la vora, i això va evitar que servís de pedrera per restaurar-ne les cases". Des de la represa de la vida monàstica a Poblet el 1940, es van restaurar l'església, el refectori, el claustre, la sala capitular, l'scriptorium i el palau de l'abat, així com el retaule de l'altar major. A més, es van restituir l’hostatgeria i altres edificis monàstics.

Una comunitat viva

No es pot entendre Poblet com a monument al marge de la comunitat monàstica, la institució que, segle rere segle, ha anat produint i mantenint aquest conjunt monumental. Fra Rafel posa en valor aquest fet. Tot i que "la tasca principal de la comunitat és la pregària, també ha contribuït a preservar la casa, ja que és casa nostra". Un conjunt que s’ha convertit en un pol d’atracció turística, fet que ha provocat que la comunitat de monjos hagi hagut d’adaptar-se a una nova realitat: "Tenim unes àrees reservades per a les visites turístiques en determinats horaris. Nosaltres fem ús del total del conjunt monumental, i preguem a l’església major, per exemple, però cal compatibilitzar aquestes dues realitats". Unes visites que permeten fer-se una idea clara de la magnificència d’un espai que s’articula al voltant d’un element clau: el claustre, un espai que evoca el paradís i que recrea la bellesa del món a partir de la importància de l’aigua (amb la presència d’una font que és el centre del monestir), de la natura i dels jocs de llums. "Tot gira al voltant del claustre –diu el prior–, i penso que visitant-lo ens podem fer una idea total del monestir. Allà hi conflueix tot. Tenim l’ala espiritual, la que toca a l’església; l’ala més propera al carrer, que és la que està més a prop del celler; la que dona a la cuina i al menjador, que és la part corporal; i l’ala que dona a la sala capitular, que és la part anímica i d’instrucció, on fem el comentari de la regla de sant Benet, per exemple".

Conjunt monumental

El monestir està estructurat en tres recintes, envoltats per una muralla defensiva, un cinturó que envolta el monestir, que té un perímetre de prop de 2 quilòmetres i que està reforçat per una sèrie de torres quadrades o poligonals, dues de les quals flanquegen la Porta Reial. El primer recinte exterior conté edificis del segle XVI, com ara magatzems, tallers, habitatges per als treballadors laics i altres dependències relacionades amb la vida econòmica de la comunitat. En aquest recinte també hi ha la capella gòtica de Sant Jordi, construïda al segle XV. La Porta Daurada fortificada, també del segle XII, permet l’accés al segon recinte, format per la plaça major, al voltant de la qual es troben les restes de l'hospital de pobres, la capella romànica de Santa Caterina i la tresoreria. El tercer recinte, el més interior, és fortificat i inclou l’església major, amb un magnífic altar major d’alabastre realitzat el 1527 per Damià Forment, el claustre i les dependències monàstiques. Un conjunt que destaca més per la seva arquitectura que pels seus detalls escultòrics, marcats per la sobrietat i la simplicitat.

SABIES QUE...

A Poblet hi ha enterrats, entre d’altres, els reis Jaume I i Pere III el Cerimoniós, que va ser qui va ordenar la construcció del panteó reial

El monestir de Poblet és molt important en termes d'art, cultura, història i espiritualitat i pel paper clau que va jugar en la repoblació i l'explotació agrícola de la Catalunya Nova sota la Corona d'Aragó. La seva biblioteca i scriptorium, per exemple, van ser molt coneguts des del segle XIII per les seves obres de dret i història. La presència de la comunitat religiosa, unida als arxius que avui es conserven, com l'Arxiu Tarradellas, permeten mantenir una autenticitat que, a més dels aspectes arquitectònics, s'estén als seus valors espirituals i usos originals. 

Com rebla el prior de Poblet, "és un centre d’espiritualitat, i l’essencial del monestir és la comunitat religiosa, que avui conformem 24 monjos, que donem testimoni de fe a la comarca i entre tots aquells que ens visiten [els monjos mantenen obertes les portes per compartir les diferents pregàries del dia amb els fidels que els vulguin acompanyar]; però és cert que també és un espai amb un marcat caràcter polític, pel fet d’acollir el panteó reial de la corona aragonesa".