Art rupestre: abans que fóssim catalans
Amb el suport de:
Amb el suport de:
Localització: Diverses comarques de Catalunya
Web de referència: http://www.rutadelartrupestre.cat/
L’any 1998, la Unesco va incloure a la Llista de Patrimoni Mundial l’art rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica, que incloïa 60 conjunts d’art rupestre de Catalunya, una xifra que amb el pas dels anys ha anat creixent, ja que s’han fet noves descobertes. Parlem del conjunt de jaciments d’art rupestre més gran d’Europa, i a Catalunya hi trobem, entre d’altres, els abrics d’ermites de la serra de la Pietat (Ulldecona), la Roca dels Moros (el Cogul) i la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer).
Es tracta de pintures que van ser fetes pels humans que van habitar les muntanyes litorals i interiors de l’Aragó, Catalunya, València, Castella-la Manxa, Múrcia i Andalusia, des de les darreries del paleolític fins a l’edat del bronze o del ferro, i que van escollir abrics i coves poc profundes per pintar i gravar símbols i escenes de la seva vida quotidiana i mostrar la seva relació amb l’entorn, els vincles amb la natura o les creences. Un llenguatge gràfic que expressa els valors culturals d’un temps i que, com explica Ramon Viñas, professor d’arqueologia del comportament simbòlic i especialista en art rupestre, "és un patrimoni únic". "Són representacions artístiques de les cultures que ens han precedit i, si ens interessa la nostra història, hem d’apreciar el valor d’aquests documents del passat", diu.
Els creadors de les pintures rupestres van utilitzar diferents tècniques i colors per crear diversos estils que els estudiosos han classificat en figuratiu o naturalista, esquemàtic i macroesquemàtic. Aquests dos últims es van imposar en la fase final, i es decantaven per una estilització cada vegada més accentuada de les expressions i pel creixent protagonisme de signes i símbols. La singularitat del conjunt de l’Arc Mediterrani és, precisament, la convivència en el temps d’art naturalista llevantí amb altres tipus com l’esquemàtic i el macroesquemàtic, de manera que representen el llegat cultural dels pobladors de la zona des de finals del paleolític fins a la protohistòria.
L’art rupestre es reparteix en dues grans modalitats, l’art mural (o parietal) i l’art moble. El primer es representa a l’aire lliure, especialment sobre parets i sostres de coves, abrics i roques, mitjançant la tècnica de la pintura, el gravat, l’escultura i el modelatge amb argila. L’art moble, per la seva banda, apareix en dipòsits arqueològics i es manifesta sobre petites peces tallades o pintades, que bé podien ser eines o, principalment, figuretes de simbolisme màgic o sagrat que feien sobre os, banya, pedra i petxines.
La primera descoberta a Catalunya
La primera localització d’art rupestre prehistòric a Catalunya es va fer a les muntanyes de Prades el 1830, per part del capellà Fèlix Torres Amat. Ell va donar referències d’uns suposats gravats apareguts en un lloc anomenat Portell de les Lletres, a Montblanc, però no va ser fins al 1943 que Salvador Vilaseca va redescobrir aquest espai i va comprovar que no es tractava d’uns gravats, sinó d’unes pintures. A pocs metres, va localitzar un altre grup de pintures naturalistes d’art llevantí que va anomenar Mas d’en Llort. Des d’aleshores, s’han anat descobrint nous jaciments i, encara avui, queda molt territori per explorar.
SABIES QUE...
El color més utilitzat en les manifestacions d’art rupestre és el vermell, en totes les seves tonalitats
Ens podem aproximar al coneixement d’aquest patrimoni cultural a través de la visita dels diversos Centres d’Interpretació de l’Art Rupestre que tenim al país, així com visitant alguns d’aquests jaciments. Molts d’ells, però, han estat tancats al públic per garantir-ne la conservació, ja que, amb el pas dels anys, com explica Ramon Viñas, alguns han patit desperfectes ja sigui pels mateixos elements naturals com per l’acció de l’home. Viñas aposta per una protecció més efectiva, ja que "si volem que aquests elements sobrevisquin i els puguem seguir estudiant, és important preservar-los". "Hem de ser conscients que, per la seva mateixa ubicació i per la quantitat que n’hi ha, la seva conservació és difícil", diu, i afegeix que és important establir les mesures i fer les campanyes de sensibilització necessàries per preservar aquest patrimoni únic i irrepetible.
Viñas també reivindica la necessitat que hi hagi més persones dedicades a la investigació de tot aquest patrimoni, ja que actualment es coneixen milers de jaciments d’art rupestre arreu del món que caldrà investigar i documentar per poder-ne fer una difusió responsable. "Se seguiran descobrint nous exemples –alerta el professor–, perquè hi ha moltes zones inexplorades i no hi ha investigadors que treballin en aquestes zones. Les anem estudiant, però és una tasca que demana molt de temps. Per això és important potenciar la investigació d’aquests espais".
La recerca dels significats
Quan contemplem qualsevol peça arqueològica és habitual que ens preguntem per a què servia, mentre que quan admirem una manifestació plàstica la pregunta versarà sobre el seu significat. Això també ha passat amb les manifestacions artístiques de la prehistòria des del seu descobriment. Amb el pas del temps ha anat canviant la percepció que se’n té. Si a principis del segle XX l’art rupestre es considerava el resultat d’una expressió purament estètica i d’oci feta per una civilització sense creences ni ideals, les últimes tendències interpretatives li atribueixen una intenció comunicativa i de cohesió social de caràcter religiós, espiritual, mitològic i historicista.
L’especialista en art rupestre Ramon Viñas reconeix que avui ja som capaços "de desxifrar el sentit d’aquestes manifestacions artístiques". "Potser no del tot, però cada dia en sabem més. Són símbols d’un moment determinat i interpretar-los no sempre és fàcil. En realitat, portem molt poc temps estudiant un període molt llarg de temps i cada descobriment trenca paradigmes i en crea de nous", afegeix.
La ruta de l'art rupestre
Per descobrir part d’aquest valuós patrimoni es va idear la denominada Ruta de l'Art Rupestre, que mostra una sèrie de conjunts excepcionals que ens parlen de la vida a la prehistòria. Es tracta d’un projecte de turisme cultural coordinat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya que pretén conservar, investigar i difondre aquest patrimoni. Entre d’altres, proposa fer una visita guiada en alguns jaciments visitables, com ara la Cova dels Vilasos d’Os de Balaguer o la Roca dels Moros de Cogul, així com la visita als diferents Centres d’Interpretació d’Art Rupestre que hi ha, com per exemple els de Montblanc i Ulldecona. Teniu més informació a www.rutadelartrupestre.cat.