Il·lustració: Cristina Spanò

Mari Pepa

Colomer

1913-2004

Amb només divuit anys, Maria Josep Colomer es va convertir en la primera pilot d’avió catalana; gràcies a les seves habilitats de pilotatge, durant la Guerra Civil es va convertir en heroïna transportant ferits en vol rasant amb l’avió ambulància.

Quan el 19 de gener del 1931 Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona, 1913 - Surrey, Anglaterra, 2004) va aconseguir la llicència oficial de pilot només tenia 18 anys. La notícia va sortir publicada a primera pàgina de 'La Vanguardia', una portada espectacular amb la qual la seva mare es va assabentar que la seva filla havia anat d’amagat a classes de vol. Era la primera catalana que aconseguia ser pilot d’avió, amb detalls biogràfics que fan caure d’esquena. Als vuit anys, Mari Pepa Colomer havia saltat del balcó de casa seva amb un paraigua obert. En lloc de volar es va trencar les dues cames.

Per poder pilotar un avió de passatgers va haver de fer 50 hores de vol de més. Com que no les podia pagar, els mecànics de l’aeròdrom Josep Canudas li van donar un cop de mà. Cada vegada que reparaven un avió li demanaven a ella que el provés. Així va completar les hores que es requerien per obtenir el preuat títol. L’examen final consistia a realitzar un aterratge a l’aeròdrom de Sabadell, però de nit. Com que no hi havia llums, els amics de Colomer van aparcar els cotxes al llarg de la pista per il·luminar-la.El seu pare, Josep Colomer, industrial tèxtil de caràcter marcadament liberal, havia encoratjat la noia a aconseguir el seu somni. Havia sigut ell qui havia volgut que la nena estudiés a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, entitat històrica creada per Francesca Bonnemaison el 1909, amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè poguessin aprendre un ofici i exercir una professió. Mari Pepa Colomer s’ho va prendre al peu de la lletra. El debut es va produir celebrant els populars batejos a l’aire que es feien a l’aeròdrom Canudas, i el 14 d’abril del 1931 va participar en la patrulla que va sobrevolar Barcelona per commemorar la República.

Blog Leandro Aviación

Reclutada per la Generalitat

Quan va esclatar la Guerra Civil, Colomer va ser reclutada per la Generalitat de Catalunya. Li van encarregar tasques de propaganda, d’entrenament de pilots de combat i de transport de ferits de guerra. Aquesta última tasca, delicada, Colomer la portava a terme amb el model d’avió que la va convertir en heroïna i que dominava millor que ningú, el Havilland Dragon, un avió de passatgers, el més gran que tenien els pilots de la Generalitat. Al Dragon només hi cabien vuit persones. L’anomenaven el 'drac ambulància' i volava a una velocitat de creuer de 170 quilòmetres per hora, molt més lent que els caces enemics. L’única manera d’evitar-los era volar baix, com més a prop de terra millor. El perill eren els cables i obstacles del terreny, però precisament per això cap enemic volia empaitar Mari Pepa Colomer. Per aquest seguit d’habilitats li havien encarregat entrenar pilots de combat, i també perquè s’havia convertit en una professora excel·lent. El 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge. El 1936 també havia creat amb altres companys la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on també impartia classes. Colomer instruïa els alumnes de l’Acadèmia de l’Exèrcit Popular espanyol en la maniobra del mig 'looping', “la millor manera de fugir quan et persegueix un caça enemic”, segons explicava. Calia fer una tombarella i volar al revés durant una estona, amb l’objectiu d’escapar-se, i potser completar el 'looping' per quedar al darrere del caça enemic per abatre’l. Tot i que Colomer havia arribat a fer proves de llançament de bombes, mai va participar en el front bèl·lic. Es va convertir en heroïna de guerra, de fet, com a pilot d’ambulància amb el Dragon al front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava en vol rasant cap a Barcelona.

Enciclopèdia.cat

Camins dispars

Amb la desfeta republicana Colomer va haver d’emprendre el camí sense tornada. Ho va fer amb el també pilot Josep Maria Carreras, que havia sigut el seu professor de vol i amb qui es va casar. Van tenir dos fills. Van viure un temps a França i poc després a la Gran Bretanya, on ell va participar en la Segona Guerra Mundial com a pilot privat de la Royal Air Force per a Lord Baeverbrook, ministre de l’Aire del govern de Winston Churchill, servei pel qual Josep Maria Carreras va ser honorat amb el títol de Sir per la Corona britànica. Mari Pepa Colomer, en canvi, va abandonar per sempre la professió de volar i es va dedicar a cuidar els fills. Quan va morir, al comptat de Surrey, al sud de Londres, es va recordar una de les seves frases més repetides: “La guerra va acabar amb tots els meus somnis, i ja mai més no he tingut cap contacte amb l’aviació”.