Dolors

Aleu

Deu minuts d’aplaudiments seguits, pràcticament a les fosques. Els focus només il·luminen les quatre actrius, que saluden i agraeixen l’entusiasme. El públic ha quedat 'tocat'. Tothom sap que és l’últim dia de representació de l’obra, però també corre el rumor que al setembre per força l’obra s’haurà de reprogramar. És el dimecres 5 d’abril del 2017. El muntatge 'Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles', d’Anna Maria Ricard, basada en la biografia de la doctora Dolors Aleu, la primera dona a obtenir el títol de medicina a l’estat espanyol, es va estrenar fa un mes, el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Des d’aleshores, tots els dies que s’ha representat al petit teatre de la sala Maldà, a les antigues Galeries Maldà de Barcelona, l’espai s’ha omplert a vessar. I, també com cada dia, avui al final de l’obra el tècnic no engega els llums de sala. La major part dels espectadors tenen un nus a la gola. Qui més qui menys està emocionat. La història que t’acaben d’explicar et deixa tocat. Per partida doble.

Va poder ingressar a la Facultat de Medicina, el 1874, a costa de dur el pit enfaixat i vestir com un noi. I hi anava amb dos escortes

En primer lloc, perquè 'Barbes de balena' representa l’odissea de la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913), la primera metge catalana a tots els efectes, i la segona a obtenir el títol de doctora en medicina, una aventura intensa, francament meritòria, d’una barcelonina que, a còpia de resistència i valentia, va haver de superar innombrables obstacles i convencions socials de tota mena. Primer, perquè la deixessin ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, el 1874, ben tapada i, per cert, amb el pit enfaixat i vestida com un xicot. I, després, per la tasca incansable i la cursa d’obstacles que va haver de superar per exercir l’ofici de metge, amb més o menys normalitat: una altra odissea. La Dra. Aleu és la responsable d’haver aconseguit, des del petit oasi de la seva consulta de la rambla de Catalunya, 31, una fita històrica: erradicar les cotilles, que precisament estaven fabricades amb barbes de balena, i d’aquí ve el títol de la representació. I, en segon lloc, l’obra de teatre que acabem de veure emociona perquè la protagonista que interpreta aquesta peculiar pionera de la medicina catalana és l’actriu Núria Cuyàs, rebesneta real de Dolors Aleu.

Va trigar tres anys a poder llegir la tesi, ‘De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer’

La seva rebesàvia, filla d’una família de la burgesia barcelonina, va decidir presentar-se el setembre del 1874 a la Facultat de Medicina just acabat el batxillerat al juliol. La intenció era assistir a les classes de primer curs de carrera i aguantar com fos. Només a casa seva van tenir la certesa que la noia, estudiosa, llesta i tenaç, persistiria en la idea. Per rebaixar la pressió ambiental, el primer dia de classe es va vestir com un noi i es va posar barret. Era conscient que trencava els motlles socials, morals i intel·lectuals de l’època, que només concedien a la dona un paper domèstic. El suport de casa seva, sobretot del pare, va ser definitiu. Joan Aleu, doctor en farmàcia, era un personatge peculiar. A part de ser el tinent d’alcalde de Barcelona i governador general de Catalunya, era el cap de la Policia Municipal. No va dubtar a l’hora de posar dos escortes a la seva filla per tal que l’acompanyessin a classe. No les tenia totes i l’escàndol va ser notori. El 1879, la noia va acabar la carrera de medicina amb un expedient brillant, però no va aconseguir l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins a l’abril del 1882, que és l’any en què es va aconseguir revertir la ferma oposició del rector de la Universitat de Madrid, l’única on es podien llegir les tesis doctorals aleshores. El títol de la tesi de la Dra. Aleu l’havia fet tirar enrere: 'De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer', tota una declaració de principis. Li van posar un excel·lent i la va publicar a la revista 'La Independencia Médica' el 1883; va dedicar el treball a Joan Giné i Partagàs, el professor que l’havia animat per evitar que abandonés els estudis. Aleu, que es va especialitzar en pediatria i ginecologia, ja havia aconseguit editar un petit opuscle titulat 'Consejos a una madre. Sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños'. Per primer cop, un metge, en aquest cas una dona, aconsellava directament, sense prejudicis morals i amb una intenció merament mèdica, sobre aspectes pediàtrics i ginecològics.

Una de tres

'Barbes de balena' també explica la història de les companyes d’aventura de la Dra. Aleu a la facultat, dones que igual que ella van posar la primera pedra i van tenir la gosadia de matricular-se per estudiar medicina. Quatre dies abans que la Dra. Aleu es doctorés, ja ho havia fet la Dra. Martina Castells i Ballespí, de la mateixa manera que es menciona una tercera protagonista, la Dra. Helena Maseras, que es va acabar dedicant a l’ensenyament. Dolors Aleu va ser l’única que va poder exercir la professió, durant vint-i-cinc anys i a tots els efectes. Martina Castells va morir de manera precoç i tràgica, de part, al primer embaràs.

La Dra. Aleu va obrir dues consultes a Barcelona, on compaginava la pediatria i la ginecologia. Però és important mencionar la seva tasca de professora d’higiene domèstica a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer, situada al número 10 de la rambla de Canaletes, institució que havia fundat el 1885 juntament amb la concertista d’arpa Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes. Cerdà era una reconeguda nena prodigi de l’època, feia gires per tot el món tocant l’arpa i feia gala d’una sensibilitat social totalment insòlita. Cerdà era tot un personatge. Era filla il·legítima d’Ildefons Cerdà, el famós enginyer dissenyador de l’Eixample de Barcelona, que la va excloure del testament quan es va assabentar que no era filla seva. Amb la Dra. Aleu van fundar aquesta Academia para la Mujer, institució pionera en el món de l’assistència a la dona.

Fundadora de la pionera Academia para la Mujer amb la filla il·legítima de Cerdà, va ser la primera dona de la Société Française d’Hygiène

La consulta base, la Dra. Aleu la tenia a la rambla de Catalunya, 31. Va ser aquí on va començar la seva gran batalla personal contra l’ús de la cotilla. Durant anys va promulgar l’erradicació d’aquesta peça de roba. Segons els seus estudis, i que comprovava cada dia a la consulta, la cotilla oprimia greument el tòrax, dificultava la circulació sanguínia i causava desmais. Gràcies a la seva insistència, així com a la tasca pedagògica que va desenvolupar de manera incansable durant anys, la cotilla va passar a ser història. La Dra. Aleu, de fet, va escriure nombrosos textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat, on destaca el mencionat 'Consejos a una madre sobre...' Va ser la primera dona que va entrar a la Societé Française d’Hygiène, que l’havia acceptat com a membre associat estranger. Dolors Aleu es va casar amb Camil Cuyàs, agent de borsa, i van tenir dos fills.

Arreu del país hi ha diversos llocs que li reten homenatge. A Barcelona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Palafrugell i Terrassa hi ha carrers, places i jardins amb el nom de Dolors Aleu, i també un centre sanitari al barri del Putxet de Barcelona. 'Barbes de balena', per cert, es reestrena aquest 19 de setembre al teatre Maldà de Barcelona. Hi serà només fins a l’1 d’octubre. No us la perdeu.