Les eleccions presidencials dels Estats Units tenen 51 districtes electorals, els 50 estats més Washington DC, gairebé tots amb un sistema electoral majoritari: el guanyador de cada territori s'emporta tots els seus delegats electorals.
Auri Garcia Morera
30/10/2020
Ricard Marfà
Les eleccions presidencials dels Estats Units tenen 51 districtes electorals, els 50 estats més Washington DC, gairebé tots amb un sistema electoral majoritari: el guanyador de cada territori s'emporta tots els seus delegats electorals.
La gran majoria de territoris, 38 dels 51, han tingut sempre el mateix guanyador en les últimes 5 eleccions, celebrades en els últims 20 anys.
Concretament, 22 han sigut sempre republicans i 16 han sigut sempre demòcrates en les últimes 5 eleccions. En la majoria de casos, amb grans diferències entre els dos partits.
Només 13 dels 51 han canviat alguna vegada de color en els últims 20 anys. Aquests estats, els anomenats swing states o estats frontissa, sovint són els que fan decantar la balança, i els resultats dins de cadascun sovint es decideixen per marges molt ajustats.
D’aquests 13, 7 s’han repartit amb 4 i 1 victòries per cada partit, i 6 amb 3 i 2 victòries per cada partit. Dins del segon grup, Florida destaca com el més igualat, amb una diferència entre guanyador i perdedor de menys de 2 punts, de mitjana, en les últimes 5 eleccions.
L’any 2000, George W. Bush va quedar per sota d’Al Gore en vots al conjunt del país, però es va convertir en president gràcies a la victòria per pocs centenars de vots de diferència a l’estat de Florida, que li va donar els 29 delegats decisius.
El 2004, en les primeres eleccions després dels atemptats de l’11-S, que van reforçar la seva popularitat, Bush va ser reelegit amb majoria de vots, però els estats clau també els va guanyar per poc. A Iowa i a Nou Mèxic va guanyar per menys d'1 punt.
El 2008 Obama va arrasar en vots i en delegats electorals, amb 365 delegats, 95 per sobre dels 270 necessaris. Però un gruix important, 73, els va aconseguir en estats amb un marge ajustat. A Carolina del Nord, Indiana, Florida i Ohio va guanyar per menys de 5 punts.
El 2012 el resultat va ser més igualat. Obama va guanyar en vots i delegats, però amb força menys marge. Va aconseguir 332 delegats, 62 per sobre de la frontera dels 270, però 99 els va aconseguir en estats que va guanyar per menys de 6 punts.
El 2016, les enquestes apuntaven a una àmplia victòria de Hillary Clinton en vots al conjunt del país, cosa que es va complir, i victòries ajustades a diversos dels estats clau, cosa que no es va complir. A Florida i a Carolina del Nord, la situaven menys d’1 punt per davant, i va acabar perdent.
Donald Trump va guanyar contra pronòstic només 5 de les 51 curses electorals, i per un marge molt estret, però li van donar els delegats decisius. A Florida i Carolina del Nord va guanyar per menys de 5 punts, i a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània, per menys d'1 punt.
En les enquestes d’aquest any, tot i que Biden té avantatges lleugerament superiors als de Clinton tant al conjunt del país com a nivell estatal, l’esquema és semblant al de fa quatre anys. L’avantatge demòcrata a Florida, Carolina del Nord i Iowa està per sota dels 3 punts.
Si a cada estat es repetís el mateix error que el 2016, Trump quedaria menys d’1 punt per sota a Florida i a Pennsilvània, i guanyaria a Carolina del Nord i Iowa, que podrien ser suficients per ser reelegit. Un cop més, el duel es decidirà en pocs estats i per pocs vots.
Per saber-ne més
Biden vs Trump, el xoc de les dues Amèriques
Ves-hi