Llarga vida a la reina

Monarques, dictadors o sultans. Aquests són els governants més longeus dels segles XX i XXI

Sonia Sanchez

Francesc Millan

Ricard Marfà

17/09/2020

Amb 70 anys, set mesos i dos dies de regnat, la reina Elisabet II d’Anglaterra ha sigut la monarca dels segles XX-XXI que més temps ha estat al poder. El 13 de juny del 2022 va superar finalment el rei de Tailàndia Bhumibol el Grandiós, o Rama IX, que fins llavors era el monarca amb el regnat més llarg: va morir el 2016 després de gairebé 70 anys de regnat. No ha superat la fita de Lluís XIV de França, que en els segles XVII i XVIII va sumar 72 anys, 3 mesos i 18 dies de regnat (havent pujat al tron als 4 anys).

Elisabet II és també la monarca britànica que més anys ha regnat, era la cap d’estat vigent amb més edat del món i una de les úniques tres dones en un llistat eminentment masculí, el dels governants més longeus dels segles XX i XXI.

Entre els caps d’estat o de govern que han estat al poder durant més de 30 anys i han coincidit en algun moment de mandat amb Elisabet II, la gran majoria són líders polítics que han instaurat algun tipus de dictadura o autocracia. Però també hi apareixen una desena de monarques europeus i alguns sultans d’estats musulmans que lideren les poquíssimes monarquies absolutes encara vigents en ple segle XXI.

Aquesta és la llista de líders contemporanis que més temps han abraçat el poder.

Com llegir el gràfic:

La franja clara horitzontal representa la vida d’un governant i se situa al fris cronològic a partir del seu any de naixement.
La franja més fosca representa els anys de tinença del poder.

Amb aquests botons pots canviar la visualtizació de les barres per tal de veure-les situades cronològicament o aliniades a l’esquerra per poder comparar.

Història

Activant aquest botó pots visualitzar diferents moments claus de la història que ajuden a contextualitzar les diferents vides.

Monarques al capdavant

En un llistat format eminentment per dictadors, els tres primers llocs de la llista són per a monarques amb un poder limitat i representatiu. El rei de Tailàndia Bhumidol el Grandiós, la reina Elisabet II d’Anglaterra i l’emperador Hirohito del Japó es compten també entre els monarques (amb mandats verificats) que han regnat durant més temps en tota la història, un llistat alternatiu que encapçala Lluís XIV de França amb els seus 72 anys i 110 dies de regnat als segles XVI i XVII. Però nou monarquies europees més, entre elles l’espanyola, han tingut també caps d’estat contemporanis a Elisabet II amb més de 30 anys de regnat.

Monarques al capdavant
El rei de Tailàndia Bhumidol el Grandiós i la reina Elisabet II d’Anglaterra durant una trobada a Bangkok el febrer 1972. Horst Ossinger/Getty

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Elisabet II

Elisabet II

25.782 dies = 70 anys
País
Regne Unit, Europa
Títol
Reina del Regne Unit i els regnes de la Commonwealth
Règim
Naix.
21 Abr 1926
Inici
06 Feb 1952 25 anys
Fi
08 Set 2022 96 anys
Mort
08 Set 2022
96 anys
Accés
Hereditari
Motiu fi
-
Post poder
-

La reina Elisabet II d’Anglaterra ha sigut la monarca del segle XX amb més anys de regnat. De fet, també era, fins la seva mort, el cap d’estat més longeu. Ha estat, 25.782 dies al poder, des que va ser nomenada per succeir el seu pare el 6 de febrer del 1952 (va ser coronada un any més tard) fins el 8 de setembre del 2022, quan va morir, als 96 anys. Quan el 2015 va superar els 63 anys asseguda al tron, ja es va convertir en la reina que més anys ha estat al càrrec al Regne Unit, desbancant la seva rebesàvia, la reina Victòria. Juntament amb la reina Margarita de Dinamarca i Beatriz dels Països Baixos, és una de les úniques tres dones que han governat durant més de 30 anys.

Bhumibol Adulyadej, Rama IX

Bhumibol Adulyadej, Rama IX

25.694 dies = 70 anys
País
Tailàndia, Àsia
Títol
Rei
Règim
Naix.
05 Des 1927
Inici
09 Jun 1946 18 anys
Fi
13 Oct 2016 88 anys
Mort
13 Oct 2016
88 anys
Accés
Hereditari
Motiu fi
Mort
Post poder
-
Bhumibol Adulyadej va exercir com a rei de Tailàndia durant 25.694 dies, és a dir, uns 70 anys. Això el converteix en el segon monarca que més temps ha regnat en la història, només darrere de Lluís XIV de França, i és el primer de la nostra llista. Nascut als Estats Units i educat a Suïssa, va assumir el poder el 1946 quan va morir el seu germà gran. La monarquia tailandesa, com la britànica, té un poder representatiu i, de fet, Bhumibol va regnar durant molts períodes de dictadura militar, però això no li va impedir ser considerat gairebé una divinitat pels tailandesos i amassar una fortuna de rècord. Quan va morir, el 2016 amb 88 anys, el va succeir el seu fill Maha Vahijalongkorn, de 64 anys, i amb un perfil molt diferent del del seu pare.
Hirohito / Shōwa

Hirohito / Shōwa

22.659 dies = 62 anys
País
Japó, Àsia
Títol
Emperador
Règim
Naix.
29 Abr 1901
Inici
25 Des 1926 25 anys
Fi
07 Gen 1989 87 anys
Mort
07 Gen 1989
87 anys
Accés
Hereditari
Motiu fi
Mort
Post poder
-
Contemporani a Elisabet II durant bona part del seu mandat, l’emperador Hirohito del Japó va ocupar el tron més de 63 anys, fins a la seva mort, el 1989. El seu regnat, a més de ser un dels més llargs, és també el més representatiu de la història del segle XX. Va accedir al poder el 1926 com un emperador totpoderós, hereu de la nissaga reial més antiga del món, considerat com un déu pels seus súbdits i amb un gran poder polític. La derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, amb la tragèdia de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, el van fer caure del pedestal i el van convertir –fins a la seva mort el 1989– en un monarca purament simbòlic, en virtut de la Constitució del 1945 –redactada pels aliats– que va refundar l’imperi japonès.
Joan Carles I

Joan Carles I

14.089 dies = 38 anys
País
Espanya, Europa
Títol
Rei d'Espanya
Règim
Naix.
05 Gen 1938
Inici
22 Nov 1975 37 anys
Fi
19 Jun 2014 76 anys
Mort
-
Accés
Hereditari
Motiu fi
Abdicació
Post poder
Abdica en el seu fill, Felip VI, i es manté com a rei emèrit.
Els 14.089 dies que va ser al tron el rei Joan Carles I, fins que va abdicar en favor del seu fill, Felip IV, l’any 2014, van ser gairebé 40 anys de regnat, tres més que l’home que el va nomenar: el dictador Francisco Franco.

Tot queda en família

A més de les monarquies, que són hereditàries per naturalesa, altres governants han volgut perpetuar la seva estirp en el poder. Tres dels líders polítics amb més anys de mandat han donat el relleu a algú de la seva família per mantenir viu el règim.

Tot queda en família
El fundador de la República Popular Democràtica de Corea, Kim Il-sung, l’any 1967 durant una visita en una fàbrica a Hichun. Hulton Archive/Getty

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Gnassingbé Eyadéma

Gnassingbé Eyadéma

13.812 dies = 37 anys
País
Togo, Àfrica
Títol
President
Règim
Naix.
26 Des 1935
Inici
14 Abr 1967 31 anys
Fi
05 Feb 2005 69 anys
Mort
05 Feb 2005
69 anys
Accés
Cop d'estat
Motiu fi
Mort
Post poder
-

Un cas menys conegut de perpetuació al poder de manera hereditària és el del dictador de Togo, Gnassingbé Eyadéma, que va governar des del 1967 fins que va morir, l’any 2005, i llavors va ser succeït pel seu fill, Faure Gnassingbé. Però el règim de Faure comença a fer aigües. Les protestes populars demanant un canvi polític el van forçar a fixar un límit de dos mandats a la presidència amb una reforma, però que no té en compte els mandats exercits fins ara, cosa que li va permetre presentar-se a les eleccions del febrer d’aquest 2020. Gnassingbé va guanyar i ocuparà el càrrec cinc anys més, malgrat les denúncies de frau electoral de l’oposició.

Faure Gnassingbé

Faure Gnassingbé

6.420 dies = 17 anys
País
Togo, Àfrica
Títol
President
Règim
Naix.
06 Jun 1966
Inici
04 Mai 2005 38 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Nomenat pels militars per succeir el seu pare
Motiu fi
-
Post poder
-
Kim Il-sung

Kim Il-sung

17.735 dies = 48 anys
País
República Popular Democràtica de Corea, Àsia
Títol
Líder suprem i president etern
Règim
Naix.
15 Abr 1912
Inici
17 Des 1945 33 anys
Fi
08 Jul 1994 82 anys
Mort
08 Jul 1994
82 anys
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
Mort
Post poder
-

El cas més representatiu és el de la dinastia dels Kim, creada pel fundador de la República Popular Democràtica de Corea, Kim Il-sung, que va governar durant 17.735 dies (uns 50 anys). Quan va morir, el va succeir el seu fill Kim Jong-il, que va governar una mica més de 17 anys, i després el seu net Kim Jong-un, l’actual líder suprem

Kim Jong-il

Kim Jong-il

6.371 dies = 17 anys
País
República Popular Democràtica de Corea, Àsia
Títol
Líder suprem
Règim
Naix.
16 Feb 1941
Inici
08 Jul 1994 53 anys
Fi
17 Des 2011 70 anys
Mort
17 Des 2011
70 anys
Accés
Hereditari
Motiu fi
Mort
Post poder
-

Entre els tres acumulen més de 72 anys de regnat ininterromput. El règim dels Kim ha fet de Corea del Nord l’estat més hermètic del món, amb una dictadura d’origen comunista –va ser instaurada amb el suport de l’URSS– que ha desenvolupat la seva pròpia ideologia, anomenada Juche, basada en la divinitat del líder suprem.

Kim Jong-un

Kim Jong-un

4.002 dies = 10 anys
País
República Popular Democràtica de Corea, Àsia
Títol
Líder suprem
Règim
Naix.
08 Gen 1983
Inici
17 Des 2011 28 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Hereditari
Motiu fi
-
Post poder
-

A més de l’amenaça que representa pel seu desenvolupament d’armament nuclear, el règim nord-coreà és un dels forats negres de drets humans, amb camps de treball i execucions sumàries per als opositors polítics. La pandèmia de covid-19 ha sigut l'enèsima prova de l'hermetisme que viu el país asiàtic. Segons la versió de Pyongyang, a Corea del Nord no hi ha hagut contagis del nou coronavirus tot i que diversos organismes internacionals, també els governs dels Estats Units o la Xina, han expressat obertament la seva desconfiança. 

Fidel Castro

Fidel Castro

17.905 dies = 49 anys
País
Cuba, 0
Títol
Primer ministre, President des del 1976
Règim
Naix.
13 Ago 1926
Inici
16 Feb 1959 32 anys
Fi
24 Feb 2008 81 anys
Mort
25 Nov 2016
90 anys
Accés
Revolució
Motiu fi
Retirada
Post poder
Amagat de la llum pública, la seva salut es va anar deteriorant

Un altre exemple el trobem a Cuba, amb el règim comunista instaurat amb la revolució del 1959 que va portar Fidel Castro al poder. Després de prop de 50 anys al capdavant del país, el comandant Fidel Castro no va liderar Cuba fins a la mort, ja que la seva mala salut el va portar a deixar la direcció del país en mans del seu germà petit, Raúl Castro. Va renúnciar al poder dos anys després, el 2008, i aleshores Raúl es va convertir en el nou president.

Raúl Castro

Raúl Castro

3.707 dies = 10 anys
País
Cuba, 0
Títol
Règim
Naix.
03 Jun 1931
Inici
24 Feb 2008 76 anys
Fi
19 Abr 2018 86 anys
Mort
-
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
Retirada
Post poder
Es manté com a secretari general del Partit Comunista

Després de deu anys de mandat, Raúl va cedir el poder a l’actual president, Miguel Díaz-Canel, però continua sent el primer secretari del Partit Comunista cubà. Amb una nova Constitució i una encara tímida obertura econòmica, el règim polític instaurat pel comandant Fidel es transforma per poder seguir vigent.

Governar a la força

Més enllà de monarquies, la gran majoria de líders que s’han mantingut al poder durant més de tres dècades ho han fet a través de la dictadura, tot i que en ocasions convoquin eleccions fins i tot multipartidistes i les guanyin per àmplia majoria però amb denúncies de frau. L’índex de democràcia electoral de V-Dem, un think tank independent que avalua els sistemes de govern en funció de si són poc o molt democràtics, dona puntuacions molt baixes a gairebé tots els líders de la llista, cosa que els identifica com a autoritaris. Alguns d’ells, començant pel dictador rus Ióssif Stalin (a qui se li atribueixen milions de morts) o el règim de Corea del Nord, han estat especialment sagnants i repressors.

Governar a la força
El líder libi Muammar Gaddafi durant una roda de premsa a l’interior de la seva tenda el 12 de gener de 1986. Kate Dourian/Reuters

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Chiang Kai-shek

Chiang Kai-shek

17.398 dies = 47 anys
País
República de la Xina, Àsia
Títol
Cap del govern nacional
President
Règim
Naix.
31 Oct 1887
Inici
09 Jul 1926 38 anys
Fi
21 Gen 1949 61 anys
Inici 2
01 Mar 1950 62 anys
Fi 2
05 Abr 1975 87 anys
Mort
05 Abr 1975
87 anys
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
Mort
Post poder
-
Conegut com el Generalíssim al món occidental, Chiang Kai-shek va governar amb mà de ferro la República de la Xina des del 1926, quan va accedir al lideratge del partit nacionalista Kuomitang. El 1949, les seves tropes van ser derrotades per les forces comunistes i Kai-shek va haver de refugiar-se, amb el seu govern, a l’illa de Taiwan. Allà, va imposar la llei marcial i va exercir una dura repressió en una etapa que es coneix com la del “terror blanc”. Es calcula que unes 140.000 persones van ser empresonades i unes 4.000 executades. El seu fill, que el va succeir quan va morir, va iniciar les reformes que en poc més d’una dècada desembocarien en l’actual democràcia taiwanesa.
Muammar Gaddafi

Muammar Gaddafi

15.389 dies = 42 anys
País
Líbia, Àfrica
Títol
President o Rais
Règim
Naix.
01 Gen 1941
Inici
01 Set 1969 28 anys
Fi
20 Oct 2011 70 anys
Mort
20 Oct 2011
70 anys
Accés
Revolució
Motiu fi
Linxament públic
Post poder
Després d'oferir resistència a la primavera àrab, fuig i s'amaga, però milícies opositores, amb el suport de l'OTAN, el capturen i el linxen, gravant amb mòbil la salvatge execució extrajudicial.
En els seus més de 42 anys de mandat (15.389 dies), Muammar al-Gaddafi va passar de ser el Che Guevara àrab –quan va prendre el poder al rei Idris I amb un cop d’estat el 1969– a ser el “gos boig de l’Orient Mitjà”, com el va definir Ronald Reagan, per convertir-se després en l’amic extravagant d’Occident i acabar finalment linxat per una turba líbia amb el beneplàcit de l’OTAN, després de la Primavera Àrab del 2011. En tot aquell temps el general va imposar un règim dictatorial i salvatge, des de les detencions i execucions televisades dels “enemics de la revolució” als anys 70 fins a les sovintejades purgues dins de l’exèrcit i les forces de seguretat per tallar qualsevol veu crítica, com denuncia Human Rights Watch. Execucions extrajudicials, desaparicions forçades, detencions i tortures estaven a l’ordre del dia sota el règim de Gaddafi.
Francisco Franco

Francisco Franco

13.382 dies = 36 anys
País
Espanya, Europa
Títol
Règim
Naix.
04 Des 1892
Inici
01 Abr 1939 46 anys
Fi
20 Nov 1975 83 anys
Mort
20 Nov 1975
83 anys
Accés
Cop d'estat i guerra civil
Motiu fi
Mort
Post poder
-

Francisco Franco va acumular 13.382 dies de dictadura des de la victòria final en la guerra oberta pel seu cop d’estat al govern legítim de la República, l’abril del 1939, fins a la seva mort el novembre del 1975. La purga massiva d’opositors que va fer durant la Guerra Civil i els primers anys de dictadura, amb una xifra total de morts que encara es desconeix i que omple encara fosses comunes, sumat a l’exili forçat d’almenys mig milió de persones, va ajudar Franco a instaurar un règim feixista que, a través de la por, es va mantenir al poder durant 39 anys.

Alfredo Stroessner

Alfredo Stroessner

12.591 dies = 34 anys
País
Paraguai, Amèrica del Sud
Títol
President
Règim
Naix.
03 Nov 1912
Inici
15 Ago 1954 41 anys
Fi
03 Feb 1989 76 anys
Mort
16 Ago 2006
93 anys
Accés
Cop d'estat
Motiu fi
Cop d'estat militar
Post poder
Forçat a exiliar-se al Brasil, hi va viure fins a la seva mort.
Alfredo Stroessner va governar el Paraguai del 1954 al 1989. La seva dictadura, que va ser coneguda amb el nom de Stronato, es va configurar com el període més llarg en què una sola persona ha monopolitzat les regnes d'un país sud-americà de manera contínua i el segon de l’Amèrica Llatina després del de Fidel Castro. El seu règim va torturar i executar milers de persones i se li atribueixen també segrestos i violacions de dones i nenes com a eina de repressió. Al perdre el poder, víctima d’un cop d’estat, va exiliar-se al Brasil, on va morir amb 93 anys.
Rafael Trujillo

Rafael Trujillo

11.411 dies = 31 anys
País
República Dominicana, Amèrica
Títol
President
Règim
Naix.
24 Oct 1891
Inici
03 Mar 1930 38 anys
Fi
30 Mai 1961 69 anys
Mort
30 Mai 1961
69 anys
Accés
Eleccions (no lliures)
Motiu fi
Assassinat
Post poder
-
Rafael Trujillo, Generalísimo de la República Dominicana del 1930 al 1961, quan va ser assassinat, també va governar a la força. El seu règim és considerat un dels més sanguinaris de l’Amèrica Llatina. De fet, s’acusa el govern de Trujillo d’haver assassinat més de 50.000 persones.

L’Àfrica del segle XXI

El continent amb més mandataris a la llista és Europa, a causa dels seus longeus monarques, però l’Àfrica el segueix de prop amb un únic rei –això sí, monarca absolut– i el major nombre de caps d’estat i govern que acumulen dècades al poder com a dictadors, molts d’ells llegat dels anys de colonialisme europeu al continent. De fet, dels sis governants de la llista que encara són al poder sense ser monarques, quatre són dictadors africans (els altres dos són l’aiatol·là de l’Iran, Ali Khamenei, i el primer ministre de Cambodja, Hun Sen). Però a l’Àfrica les coses estan canviant: diversos governants africans de la llista han caigut en els últims anys, com Robert Mugabe, José Eduardo Dos Santos i, ara també, el ja exlíder sudanès Omar al-Baixir, que per només dos mesos ha quedat fora d’aquesta llista.

L’Àfrica del segle XXI
L’expresident de Zimbàbue Robert Mugabe, a la dreta, amb el seu homòleg de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang durant una trobada el 2007.

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Paul Biya

Paul Biya

17.321 dies = 47 anys
País
Camerun, Àfrica
Títol
Primer ministre, president des del 1982
Règim
Naix.
13 Feb 1933
Inici
30 Jun 1975 42 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Escollit en eleccions de partit únic
Motiu fi
-
Post poder
-
El primer dictador africà que trobem és el camerunès Paul Biya, que encara es manté avui al poder. Amb constants acusacions de frau electoral, l’octubre del 2018 va tornar a guanyar les eleccions del seu país i allarga així un mandat que va començar el 1975 com a primer ministre per després, el 1982, consagrar-se com a president totpoderós. Com en altres països africans, pràcticament tothom donava per segur l’aclaparador triomf del mandatari abans que s’obrissin els centres electorals. Biya tampoc ha quedat exempt d’acusacions per violar els drets humans dels camerunesos: especialment contra la població anglòfona, que des de fa anys pateix atacs indiscriminats de l’exèrcit de Yaoundé.
Teodoro Obiang

Teodoro Obiang

15.826 dies = 43 anys
País
Guinea Equatorial, Àfrica
Títol
President
Règim
Naix.
05 Jun 1942
Inici
03 Ago 1979 37 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Cop d'estat
Motiu fi
-
Post poder
-
Un altre dictador encara és avui al poder és Teodoro Obiang, el líder de Guinea Equatorial. Va arribar al poder a través d’un cop d’estat el 1979. Des de llavors ha sobreviscut a diversos intents de sublevació –l’últim, el desembre del 2017– i ha sortit guanyador de totes les eleccions que ha convocat. En els últims comicis, el 2017, va revalidar el seu càrrec fins al 2023, amb un 93,7% de vots a favor. L’oposició fa temps que denuncia que Obiang controla i manipula aquests resultats electorals. Una de les moltes obsessions del dictador ha sigut garantir la seva pròpia seguretat. Amb aquest objectiu, i tal com va revelar fa un any un informe de la policia espanyola, Obiang contracta experimentats pilots de combat i comandants de vaixells de guerra procedents de Rússia, Ucraïna i Lituània.
Robert Mugabe

Robert Mugabe

13.731 dies = 37 anys
País
Zimbàbue, Àfrica
Títol
President
Règim
Naix.
21 Feb 1924
Inici
18 Abr 1980 56 anys
Fi
21 Nov 2017 93 anys
Mort
06 Set 2019
95 anys
Accés
Eleccions (no lliures)
Motiu fi
Cop d'estat
Post poder
Viu de forma luxosa, tot i que en arrest domiciliari
A Zimbàbue, el mandat de Robert Mugabe va ser tan llarg que, des que va arribar al govern el 1980 fins que en va sortir a finals del 2017, el país va passar de tenir uns 7 milions d’habitants a tenir-ne prop de 17 milions. Acusat també de frau electoral, vulneració dels drets humans i persecució de l’oposició, Mugabe no volia abandonar el joc. Finalment, als 93 anys, un cop d’estat el va obligar a renúnciar. Als ulls de la història, el líder tindrà dues cares: la del revolucionari que va alliberar el seu país dels britànics i la del dictador violent i repressor que va acabar corrompent-se per espoliar el país.

Hi ha un estudi acadèmic molt significatiu sobre els efectes de l’eternització dels governants. Publicat pel Navarra Center for International Development i titulat ‘Presidential term limits and democratic development in sub-saharan Africa’, la investigació se centra, precisament, en els països africans. En bona part del continent negre s’ha anat instaurat la limitació de dos mandats presidencials per cada governant. Segons aquest estudi, això té conseqüències molt positives: els estats que han respectat aquest límit tenen més pau i estabilitat; per contra, els líders que l’han obviat acaben entenent el país com si fos la seva pròpia empresa i creen polítiques que només beneficien les elits i perjudiquen el poble.
Denis Sassou Nguesso

Denis Sassou Nguesso

14.121 dies = 38 anys
País
República del Congo, Àfrica
Títol
President
Règim
Naix.
23 Nov 1943
Inici
08 Feb 1979 35 anys
Fi
31 Ago 1992 48 anys
Inici 2
25 Oct 1997 53 anys
Fi 2
Actualitat
Mort
-
Accés
Trajectòria política i militar
Cop d'estat i guerra civil
Motiu fi
-
Post poder
-
Denis Sassou-Nguesso presideix la República del Congo des que va sortir victoriós de la guerra civil que va martiritzar el país entre el 1997 i el 1999, però ja havia estat president abans durant més de 12 anys (del 1979 al 1992). En total acumula més de 35 anys al capdavant del país, amb un règim dictatorial i denunciat com a corrupte. El 2015 va convocar un referèndum per canviar la Constitució i poder presentar-se a un tercer mandat de set anys: el va guanyar amb un 93% dels vots.
Yoweri Museveni

Yoweri Museveni

13.458 dies = 36 anys
País
Uganda, Àfrica
Títol
President
Règim
Naix.
15 Set 1944
Inici
26 Gen 1986 41 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Cop d'estat
Motiu fi
-
Post poder
-

També Yoweri Kaguta Museveni continua avui al poder després de més de 33 anys com a president d’Uganda. Va contribuir al derrocament del brutal dictador Idi Amin als anys 70 i després al del seu successor, Milton Obote, per acabar pujant al poder el 1986. Després de deu anys sense convocar eleccions, des del 1992 va començar a acceptar algunes formes de participació, però encara escases. El líder ugandès ha sigut internacionalment criticat per la seva persecució contra els homosexuals. A finals del 2013, la violència de Museveni va anar una mica més enllà: el Parlament va aprovar una llei que incrementava les penes de presó per a les persones homosexuals, amb cadena perpètua inclosa. De fet, fins i tot es va plantejar la pena de mort en casos de reincidència.

L’òrbita soviètica

Els governs dictatorials de l’òrbita comunista soviètica van ser molt proclius a mandats de llarga durada. Tot i que l’únic líder de la mateixa URSS que apareix al rànquing, Ióssif Stalin, ho fa en els últims llocs (va ser al poder una mica més de 30 anys, el nostre mínim), uns altres tres líders del Bloc de l’Est van governar més anys que ell (Albània, Bulgària i Hongria). A ells s’hi afegeix Nursultan Nazarbàiev, l’excèntric líder totpoderós que ha governat el Kazakhstan després de la seva independència de l’URSS, amb un règim dictatorial molt pròxim a Moscou.

L’òrbita soviètica
Joseph Stalin durant una trobada amb el llavors primer ministre britànic Winston Churchill. Keystone/Getty

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Enver Hoxha

Enver Hoxha

14.781 dies = 40 anys
País
República Popular d'Albània, Europa
Títol
Primer ministre
Règim
Naix.
16 Oct 1908
Inici
22 Oct 1944 36 anys
Fi
11 Abr 1985 76 anys
Mort
11 Abr 1985
76 anys
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
Mort
Post poder
-
Del poder del comunisme soviètic també en va beure, entre d’altres, el dictador longeu Enver Hoxha, que va governar amb mà dura Albània des del 1944 fins a l’abril del 1985, prop de 40 anys. En diverses ocasions es va mostrar admirador de Stalin i va fer una defensa fèrria de la seva política. Els seus 41 anys al poder també es van caracteritzar per la purga política de tothom que qüestionés la seva figura.
Todor Zhivkov

Todor Zhivkov

13.042 dies = 35 anys
País
República Popular de Bulgària, Europa
Títol
Primer ministre
Règim
Naix.
07 Set 1911
Inici
04 Mar 1954 42 anys
Fi
17 Nov 1989 78 anys
Mort
05 Ago 1998
86 anys
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
Forçat a dimitir
Post poder
Detingut i condemnat a 7 anys de presó per malversació, sense proves per jutjar-lo per crims de lesa humanitat, els va complir en arrest domiciliari
Tòdor Jívkov va ser el segon líder que més anys de mandat va acumular al Bloc de l’Est després de la Segona Guerra Mundial, amb 13.042 dies (prop de 36 anys) com a president de Bulgària. Jívkov es va sotmetre totalment a les directrius de l’URSS, tot i que va fer també tímids acostaments a Occident. El 1989, després d’una sagnant crisi econòmica i continuades protestes al carrer contra el seu mandat corrupte i despòtic, va ser forçat a dimitir pel seu entorn, cosa que va precipitar la fi del règim comunista soviètic al país.
Nursultan Nazarbayev

Nursultan Nazarbayev

12.779 dies = 35 anys
País
República Socialista Soviètica del Kazakhstan. Kazakhstan, Àsia
Títol
Primer ministre, President des del 1989
Règim
Naix.
06 Jul 1940
Inici
22 Mar 1984 43 anys
Fi
18 Mar 2019 78 anys
Mort
-
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
renúncia al càrrec
Post poder
Continua al poder però des de l'ombra
L’últim líder de l’òrbita soviètica que encara es mantenia al poder el 2019 va dimitir el 18 de març per sorpresa. Nursultan Nazarbàiev, de 78 anys, era president del Kazakhstan des del 1989 i havia estat abans primer ministre, quan el país encara formava part de l’URSS. Conegut com a Papa per molts kazakhs, guanyava amb més del 90% cada elecció i, amb bona part de l’oposició empresonada, governava amb mà de ferro un país ric en petroli. La seva marxa ha obert una transició política coreografiada en la qual ell conservarà encara una influència considerable. Tant és així que, només un mes després de la dimissió, el nom de la capital del país –fins llavors Astanà– es va canviar pel de Nursultan.
János Kádár

János Kádár

11.537 dies = 31 anys
País
República Popular d'Hongria, Europa
Títol
Primer ministre
Règim
Naix.
26 Mai 1912
Inici
25 Oct 1956 44 anys
Fi
27 Mai 1988 76 anys
Mort
06 Jul 1989
77 anys
Accés
Trajectòria política
Motiu fi
Retirada forçada per l'aparell comunista
Post poder
Mor de càncer un any després
Un altre líder del Bloc de l’Est que apareix al rànquing de governants més longeus és el president d’Hongria János Kádár, que va governar el país des del 1956 fins a la seva retirada el 1988. Tot i seguir els dictats soviètics i arrencar la seva era amb una forta repressió i persecució de l’oposició, Kádár va obrir una mica més el país que altres règims de l’òrbita. L’aparell del partit el va forçar a retirar-se després de 11.537 dies (31 anys) pels problemes econòmics i la seva deteriorada salut. Va morir de càncer un any més tard.
Joseph Stalin

Joseph Stalin

11.294 dies = 30 anys
País
Unió Soviètica, Europa
Títol
Secretari general del Partit Comunista (des del 1922) i cap de govern (des del 1927)
Règim
Naix.
18 Des 1878
Inici
03 Abr 1922 43 anys
Fi
05 Mar 1953 74 anys
Mort
05 Mar 1953
74 anys
Accés
Trajectòria política i militar
Motiu fi
Mort
Post poder
-
Amb 11.294 dies governant trobem el nom històric de Ióssif Stalin, que va succeir Lenin al capdavant de l’antiga URSS des del 1922 fins que va morir, el 1953. Tot i no ser als primers llocs entre els més longeus del segle XX, sí que va ser especialment cruent com a dictador. Se li atribueixen almenys 9 milions de morts, a més dels milions més de detinguts que van passar pels gulags. El seu propi successor, Nikita Khrusxov, va criticar les atrocitats comeses pel líder rus i va anunciar que la Unió Soviètica necessitava, urgentment, un procés de desestalinització. Sovint es diu que el poder acaba canviant i corrompent la persona, el seu pensament, el caràcter i fins i tot la manera de relacionar-se amb els més pròxims. Els relats que han sobreviscut de la vida familiar de Stalin, per exemple, mostren un marit i un pare dur, exigent, tens, fred. Quan un dels seus fills es va intentar suicidar, el tret que es va disparar no va ser suficient i va sobreviure. Es diu que Stalin, al saber-ho, va respondre: “Ni tan sols sap disparar-se bé”.

Monarques absoluts

Les monarquies absolutes semblen cosa del passat, però encara hi ha països al món –pocs– governats per un rei totpoderós o un sultà omnipotent que només és rellevat al morir (o abdicar). Això fa que alguns d’aquests monarques anacrònics s’hagin colat a la nostra llista de governants més longeus, com el rei de d’Eswatini (l’antiga Swazilàndia), l’actual i el seu pare. També s’hi compten dos sultans, títol utilitzat als països islàmics per designar reis i monarques que significa “aquell que exerceix el poder”. Un d’ells encara governa: Hassanal Bolkiah, de Brunei, amb més de 51 anys al poder. I l’altre ho va deixar de fer fa només uns mesos: Qabus bin Said al Said que va morir el 10 de gener després d’acumular 50 anys al capdavant d’Oman.

Monarques absoluts
Qaboos Bin Said Al Said, el sultà de Masqat i Oman, amb la reina Isabel II (a la dreta), la reina mare i el duc d’Edimburg, en un banquet celebrat en honor del sultà al palau de Buckingham, a Londres, el 17 de març de 1982. GEOFF BRUCE / GETTY

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Hassanal Bolkiak

Hassanal Bolkiak

20.146 dies = 55 anys
País
Brunei, Àsia
Títol
Sultà (cap d'estat i cap de govern)
Règim
Naix.
15 Jul 1946
Inici
05 Oct 1967 21 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Hereditari
Motiu fi
-
Post poder
-

Un altre monarca absolut que va estar supeditat a la reina Elisabet II durant l’etapa del país com a colònia britànica és el sultà de Brunei, Hassanal Bolkiah, que va accedir al tron amb l’abdicació del seu pare el 1967. Des del 1984, quan el país es va independitzar del Regne Unit, també ocupa el càrrec de primer ministre. Considerat una de les persones més riques del món, és ‘vox populi’ la seva afició per col·leccionar cotxes –en té uns 5.000–, avions –té fins i tot un Boeing 747– i també helicòpters de luxe. Al seu palau, molts dels acabats són d’or, hi ha 1.800 habitacions, més de 290 lavabos i una sala de banquets amb capacitat per a milers de persones. A nivell governamental hi ha una dada que ajuda a entendre el mandat repressiu de Bolkiah: la carta magna del país diu que el sultà “no pot equivocar-se mai com a persona privada ni en la seva capacitat oficial”. Amb aquest poder absolut, el sultà aplica la xaria amb mà de ferro, amb mesures tan brutals com la lapidació dels homosexuals i adúlters, una mesura que va voler instaurar a l’abril del 2019 però que va haver de deixar en suspens per l’onada d’indignació internacional que va desfermar i el boicot als seus hotels impulsat per algunes ‘celebrities’.

Kaboos bin said Al Said

Kaboos bin said Al Said

18.068 dies = 49 anys
País
Oman, Àsia
Títol
Sultà (cap d'estat i cap de govern)
Règim
Naix.
18 Nov 1940
Inici
23 Jul 1970 29 anys
Fi
10 Gen 2020 79 anys
Mort
10 Gen 2020
79 anys
Accés
Cop d'estat (contra el seu pare)
Motiu fi
-
Post poder
-

Qabus bin Said al Said es va proclamar sultà d’Oman el 1970. Fins llavors, el sultà d’aquest país, fronterer amb els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita i el Iemen, era el seu pare. Però el canvi no va ser pas una successió normal: Qabus bin Said al Said va enderrocar el seu progenitor per arribar al poder en una maniobra orquestrada pels serveis secrets britànics. Des de llavors i fins la seva mort el passat 10 de gener, el seu règim s’ha considerat en diverses ocasions com el més personalista de la regió. Els que han visitat aquest país diuen que és difícil trobar un racó de la capital, Masqat, que no llueixi un retrat seu o el seu nom. La carretera principal porta el seu nom; també la gran mesquita, el port, la universitat i fins i tot un barri complet. El seu cosí Haitham bin Tareq al Said el va succeir com a nou sultà.

Mswati III

Mswati III

13.369 dies = 36 anys
País
Eswatini (Swazilàndia), Àfrica
Títol
Rei
Règim
Naix.
18 Abr 1968
Inici
25 Abr 1986 18 anys
Fi
Actualitat
Mort
-
Accés
Hereditari
Motiu fi
-
Post poder
-
Sobuza II

Sobuza II

22.157 dies = 60 anys
País
Eswatini (Swazilàndia), Àfrica
Títol
Rei
Règim
Naix.
22 Jul 1899
Inici
22 Des 1921 22 anys
Fi
21 Ago 1982 83 anys
Mort
21 Ago 1982
83 anys
Accés
Hereditari
Motiu fi
Mort
Post poder
-
La dinastia dels Dalimi, que regna a Swazilàndia des del segle XVI, apareix per duplicat en el recull de governants més longeus. Tant l’actual rei Mswati III, que ha canviat el nom del país a Eswatini i porta més de 33 anys al poder, com el seu pare, Sobhuza II, que va ser rei durant més de 60 anys fins a la seva mort el 1982, es compten entre els governants més longeus del món. Sobhuza II, però, va haver d’esperar a la independència del país, el 1968, per erigir-se de nou com a monarca absolut. Tot i així, fins i tot en l’etapa de colònia britànica va mantenir el tractament reial. Tot i que la Constitució del país consagra la divisió de poders, és el rei qui ho controla tot i gestiona el país com un senyor feudal. L’actual monarca manté la tradició familiar de la poligàmia, tot i que les seves 15 dones i 25 fills queden lluny dels 200 fills i 70 dones que va tenir el seu pare. Com a signe de modernització, Mswati III ha deixat de recopilar esposes en la Umhlanga, una celebració anual en què es presenten joves i nenes davant del monarca i que tradicionalment servia per augmentar l’harem, però avui és només un (masclista) reclam turístic.

Elegits a les urnes

A la llista dels líders que més anys han estat al poder només hi ha dos polítics que ho hagin fet de manera totalment democràtica. Són els casos particulars d’Éamonn de Valera a Irlanda, que va governar gairebé 38 anys sumant els diversos mandats en què va ser escollit com a president i com a primer ministre del país, i el d’Urho Kekkonen a Finlàndia, que va governar durant 31 anys.

Elegits a les urnes
El líder irlandès Eamon de Valera en una imatge feta l’any 1930. GETTY

{{ alineat ? "Edat" : "Any" }}

?
Història

1a Guerra Mundial

1914-1918

Revolució Russa

1917

Creació URSS

1922

Crack borsa

1929

Guerra Civil Espanyola

1936-1939

2a Guerra Mundial

1939-1945

Delaració Drets Humans

1948

Revolució Xina

1949

Construcció Mur de Berlín

1961

Constitució Espanyola

1978

Cau el Mur de Berlín

1989

Creació UE

1992

N. Mandela President

1994

1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 avui 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Éamon de Valera

Éamon de Valera

13.861 dies = 37 anys
País
República d'Irlanda. Estat Lliure d'Irlanda. Irlanda, Europa
Títol
President del Dáil Eireann (cap de govern)
President de la República (cap d'estat)
Taoiseach (cap de govern)
Taoiseach (cap de govern)
Taoiseach (cap de govern)
President
Règim
Naix.
14 Oct 1882
Inici
01 Abr 1919 36 anys
Fi
26 Ago 1921 38 anys
Inici 2
26 Ago 1921 38 anys
Fi 2
09 Gen 1922 39 anys
Inici 3
09 Mar 1932 49 anys
Fi 3
18 Feb 1948 65 anys
Inici 4
13 Jun 1951 68 anys
Fi 4
02 Jun 1954 71 anys
Inici 5
20 Mar 1957 74 anys
Fi 5
23 Jun 1959 76 anys
Inici 6
25 Jun 1959 76 anys
Fi 6
24 Jun 1973 90 anys
Mort
29 Ago 1975
92 anys
Accés
Eleccions
Motiu fi
Retirada
Post poder
Es va retirar amb 90 anys i va morir de neumonia cinc anys després. Va ser rector de la Universitat Nacional d'Irlanda fins a la seva mort.
La història situa Éamonn de Valera com una de les figures polítiques més importants de la Irlanda del segle XX. Especialment en destaquen dues fites: ser un dels principals pares de la independència d’Irlanda del Regne Unit i alhora, un dels valedors de l’oposició al tractat angloirlandès, que va desencadenar la guerra civil irlandesa (1922-1923). El seu rebuig a l’acord, de fet, el va allunyar del poder durant deu anys, després d’haver sigut president entre el 1919 i el 1922. El 1932, un cop va assumir el pacte, De Valera va guanyar les eleccions i, ja com a Taoiseach (cap de govern), va suprimir el jurament de lleialtat a la corona britànica, clau de la seva oposició al tractat. Va ser escollit per al mateix càrrec en diverses ocasions més i es va mantenir sempre com una figura estimada pels irlandesos. Als 75 anys, quan molts el veien massa gran per seguir governant, va decidir optar a la presidència, un càrrec que va ostentar durant 14 anys més, fins que es va retirar amb 90 anys.
Urho Kekkonen

Urho Kekkonen

11.302 dies = 30 anys
País
Finlàndia, Europa
Títol
Primer Ministre, President des del 1956
Règim
Naix.
03 Set 1900
Inici
17 Mar 1950 49 anys
Fi
17 Nov 1953 53 anys
Inici 2
20 Oct 1954 54 anys
Fi 2
27 Gen 1982 81 anys
Mort
31 Ago 1986
86 anys
Accés
Eleccions
Motiu fi
Renúncia per malaltia
Post poder
Des dels 70 presentava símptomes d'alguna malaltia neuronal, possiblement demència, que finalment el porta a dimitir.
Urho Kaleva Kekkonen va ser el president més longeu de Finlàndia, amb més de 26 anys al càrrec. Però abans havia sigut també primer ministre, de manera que suma gairebé 31 anys al poder. La gran influència de l’URSS en la política finesa des del 1948 presentava Kekkonen com “l’amic de Moscú” i va instaurar el que es coneix com la finlandització, una política exterior de neutralitat imposada per l’URSS a Finlàndia del 1947 al 1991. Però a la pràctica va ser una estratègia que va permetre a Kekkonen mantenir la independència i la sobirania de Finlàndia, a més d’una estricta neutralitat internacional.
Jordi Pujol

Jordi Pujol

8.637 dies = 23 anys
País
Catalunya, Europa
Títol
President de la Generalitat
Règim
Naix.
09 Jun 1930
Inici
24 Abr 1980 49 anys
Fi
17 Des 2003 73 anys
Mort
-
Accés
Eleccions
Motiu fi
Perd les eleccions
Post poder
S'allunya de la vida política, surten a la llum casos de corrupció del seu mandat.
A Catalunya, Jordi Pujol és el president de la Generalitat que, de llarg, més anys ha ocupat el càrrec. S’hi va estar 8.637 dies, més de 23 anys. La seva presència en aquesta llista ajuda a agafar perspectiva de tot plegat, ja que en realitat està molt lluny de la majoria de governants, que superen, amb facilitat, els 10.000 dies de poder.
Nota:

Aquesta llista s’ha elaborat amb els governants més rellevants de diversos països sense pretendre ser un rànquing purament quantitatiu. Per això s’han exclòs de la llista governants d’estats, ciutats-estat o nacions petites. La llista té en compte governants que han coincidit al poder amb Elisabet II d’Anglaterra en algun moment. S’han incorporat les dinasties familiars no monàrquiques en què un dels membres formaria part de la llista individualment. Per a qualsevol aportació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a interactius@ara.cat amb l’assumpte ‘Governants’.

Dades: Elaboració pròpia

Consulta la llista completa

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Jordi Guilleumas