L'europa
de les tres
crisis

L'Europa que aquest 2014 renova el seu Parlament no pateix una crisi, en pateix, almenys, tres. L'econòmica va derivar en un esclat social i una sotragada en la construcció europea. El carrer es va omplir d'un clam contra les retallades i el debat sobre quina Europa volem es va escampar.

Crèdits

Redacció Iu Andrés @IuAndres
Marc Vidal @marc_vi Disseny Ricard Marfà @ricardmarfa Programació Idoia Longan @idoialongan
Marc Camprodon @mcamprodon Redacció de l'ARA @diariARA

amb la col·laboració de

L'europa
de les tres
crisis

Filtra la informació per temes i per anys i clica els països per veure les dades

Crisi econòmica

Crisi social

Crisi política

Esborra el filtre

L'Europa de les 3 crisis

Les 3 crisis

Europa està ferida per tres bandes. La crisi econòmica que arrenca amb el daltabaix financer del 2008 ha sacsejat els fonaments polítics i socials d'una Europa que aquest 2014 renovarà el seu Parlament.

Crisi econòmica

La crisi desencadena desconfiança i la desconfiança, recel. Europa es fractura entre els que més contribueixen i els més beneficiats pel pressupost europeu. El nord pagador i el sud receptor es creuen acusacions i afloren els vells tòpics i el ressentiment.

Crisi social

Els europeus del sud prenen els carrers per protestar contra una austeritat que ofega una economia en plena regressió. Les retallades castiguen bona part de la societat just en un moment de màxima necessitat, d'augment dels índexs de pobresa. L'alarmant augment de l'atur acaba d'encendre els ànims d'unes societats que s'organitzen en moviments reivindicatius i solidaris alhora.

Crisi política

Europa desconfia d'ella mateixa. L'entramat institucional sobre el qual es va aixecar tota la UE va trontollar. La legitimitat democràtica de les decisions europees queda en dubte. ¿Qui controla els 'homes de negre' que imposen el ritme de les retallades? El debat s'obre i és terreny adobat per als populismes, i les forces extremistes veuen com el seu suport creix. Els estats opten per replegar-se sobre ells mateixos i les decisions europees es prenen més mirant els interessos de les capitals que no pas l'interès europeu.

Amb la col·laboració de