Fulvia Celera, el poder d'una sacerdotessa a la Tàrraco romana

Entre finals del segle I i principis del II, Tàrraco va viure una època d’esplendor i de consolidació com a capital de la província de la Hispània Citerior, convertida en un far de romanitat i de control de la província, que era la més gran de l’Imperi Romà. Parlem d’un moment en què Tàrraco és la gran capital de l’occident i en què la ciutat ja s’ha articulat al voltant de dos espais fonamentals. El primer, el Fòrum Provincial, l’espai des d’on es va dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic i que es va articular en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la part més alta, dominant la ciutat, es va construir el recinte de culte, el Temple d’August, i, a continuació, el fòrum, un espai públic en forma de plaça porticada que es va convertir en el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. El segon gran espai de la ciutat era el Fòrum de la Colònia, punt de trobada i de reunió des d’on es gestionava la vida pública de la ciutat des del punt de vista social, polític, religiós, judicial i econòmic. 

Aquest període de pau i prosperitat en què Tàrraco està en un procés continu d’embelliment, és en el qual va viure una dona especialment rellevant a la ciutat, Fulvia Celera, que va arribar a ser flamínica (sacerdotessa) provincial i de qui es pot traçar part de la seva biografia gràcies a les inscripcions trobades en diferents pedestals. Ha estudiat molt bé la seva figura a partir de l’epigrafia la investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Classica (ICAC) i professora de la URV, Diana Gorostidi. Explica que Fulvia era una dona de la família dels Fulvi, una branca local d’una de les grans famílies patrícies de Roma que es va assentar a Tarragona en el moment de formació de la colònia; "una família que tenim documentada a Tarragona anys abans, gràcies, per exemple, a una inscripció d’època pre-augustiana que fa referència a una Fulvia Lintearia, que podria haver estat una lliberta (esclava alliberada) de la família dels Fulvi". Pel que fa a Fulvia Celera, apunta que se sap que era filla d’un Marc Fulvi, perquè ella mateixa ho indica en el seu nom en una de les inscripcions relacionades amb ella que s’han preservat: «Fulvia Celera, filla de Marc». Com apunta Diana Gorostidi, aquesta no és una dada menor, ja que "en l’onomàstica romana, quan es marca la filiació, indicant que s’és fill o filla de, s’està indicant que s’és ingenu/a, és a dir que s’ha nascut lliure, un fet molt important en una societat on la divisió social ve marcada just pel fet d’haver nascut o no lliure". En aquest sentit, explica que els tres estrats socials estaven conformats per ingenus, lliberts i esclaus, i destaca com els lliberts eren una franja socials molt heterogènia i molt interessant, ja que eren l’engranatge social i econòmic de les ciutats. "Ells tenien el poder econòmic i el seu objectiu era que els seus fills, ja ingenus, poguessin accedir als càrrecs de prestigi de l’administració, que estaven reservats als nascuts lliures", exposa.

Fulvia Celera, flamínica de Tàrraco

Tornant a Fulvia Celera, Gorostidi explica que es va casar amb un personatge que es deia Vibius Latro i que provenia d’una família que pertanyia a l’elit d’una petita ciutat de l’interior de Catalunya, Sigarra, l’actual els Prats de Rei, una informació que, un cop més, saben a partir de l’epigrafia, ja que hi ha inscripcions que indiquen que aquestes dues persones estaven casades, "en aquest cas a partir dels homenatges paral·lels que els van dedicar un cop morts els seus lliberts" (inscripcions que es preserven al MNAT i al Museu de Reus). Vibius Latro va tenir un càrrec públic local -magistrat de la colònia- i va accedir a un dels càrrecs més simbòlics del moment de Tàrraco, com a flamen de la Província Hispania Citerior, que és com es coneix als sacerdots del culte imperial a nivell provincial i que es dedicaven al culte de l’emperador i de la deessa Roma. Un càrrec de gran simbolisme polític que ocupaven durant un any i que era preceptiu que l’ocupessin homes casats, ja que de la mateixa manera que els homes exercien com a sacerdots per al culte als emperadors vius i morts en representació de Júpiter, les seves esposes, les flamíniques, eren les sacerdotesses que presidien tots els rituals de culte a les emperadrius vives i mortes en representació de Juno. Un càrrec que, com explica la professora, "donava molt prestigi als homes que l’havien exercit i, normalment, després d’aquell any se’ls dedicava, pagat pel Concili Provincial, una estàtua que s’exposava dins del recinte del Temple d’August". Una dada més que coneixen perquè està escrit en un un fragment d'una llei sobre el flaminat provincial conservada a la ciutat de Narbona.

Un altre aspecte que mostra la importància que va tenir la figura també s’ha conegut a partir d’una inscripció i té a veure amb Fulvia Celera, però també amb la seva mare. Com explica Diana Gorostidi, "a banda de flamínica provincial, també va ser flamínica d’un culte important de la colònia, que es el culte de la Concòrdia Augusta, un càrrec que també va ocupar la seva mare i que, per tant, ella va heretar", un fet que demostra que tant la família del pare com de la mare eren molts importants. I en aquest cas, és un càrrec que no es pot precisar quan el va ocupar, si abans, durant o després de ser flamínica provincial, però que sí que se sap, gràcies de nou a l’epigrafia, que el va ocupar de forma perpètua i que no tenia res a veure amb la seva condició de dona casada sinó per ser filla de la seva mare, Popilia Secunda, que també va néixer ingènua i que va ocupar el càrrec de forma vitalícia, una dada que es coneix gràcies al pedestal que li va dedicar la seva filla. En aquest cas, explica la professora de la URV, eren uns càrrecs que es concedien "en virtut del prestigi, de la importància i de la capacitat d’acció d’aquestes grans dones provinents de les grans famílies de la ciutat, a qui donaven aquest títol extraordinari".

El paper dels lliberts

Per tot plegat, Diana Gorostidi reivindica la figura de Fulvia Celera assegurant que "sense cap mena de dubte, va ser una de les dones més poderoses de la Tàrraco romana i la quantitat d’homentages que tenim conservats sobre ella explica que la seva capacitat d’actuació fos destacada respecte a la d’altres dones del moment". Uns homenatges que, com precisa la professora de la URV i hem anat apuntant, són ex testamento, és a dir, que li van fer els seus hereus seguint les indicacions que ella mateixa havia fixat en les seves últimes voluntats. I en el seu cas, els seus hereus van ser els seus tres lliberts - Fulvius Diadochus, Fulvius Moschus i Fulvius Musaeus- un fet que permet deduir dues coses més sobre Fulvia Celera; la primera, que ja era vídua quan va morir (perquè si no, l'homentatge li hagués fet el seu marit, que hauria estat el seu hereu), i la segona, que no hauria tingut descendència, o que, com a mínim, si va tenir algun fill o filla no la van sobreviure. 

Aquests homenatges, en forma d’estàtua de bronze sobre un pedestal de pedra gravat amb una inscripció, eren una forma de comunicació en una societat en què no hi havia altres elements de comunicació, de manera que la lletra incisa en aquestes estàtues commemoratives servia per recordar la persona homenatjada i la seva aportació. Parlem d’unes estàtues que eren exposades en àmbit públic, tant oficial, en el cas dels fòrums, com domèstic, és a dir, col·locant aquestes estàtues als atris de les cases o en els jardins de les seves vil·les, que eren espais de relacions on es veien les xarxes clientelars de poder. En aquest sentit, cal recordar que els monuments funeraris de les grans famílies es construïen a la vora de les principals vies de comunicació, perquè tothom els pogués veure. Com indica la conservadora del MNAT, Ester Ramon, aquests pedestals, "tot i que en el seu moment haurien estat agrupats, s’han anat trobant al llarg del temps reutilitzats com a material constructiu i s'han anat incorporant a les col·leccions del MNAT. Moltes d’aquestes inscripcions formen part de les noves museografies tant del Museu Arqueològic com de la Necròpolis, amb la voluntat de donar veu de nou a totes aquestes persones que van viure a Tàrraco".

Rere les passes de Fulvia Celera

A dia d’avui encara es poden resseguir alguns dels espais que deurien formar part de la vida quotidiana de Fulvia Celera. El primer, com explica Ester Ramon, conservadora del MNAT, el trobem a l’actual Catedral de Tarragona, que s’erigeix just en l’espai que a l’antiga Tàrraco va ocupar el recinte de culte i el Temple d’August, on ella va exercir com a flamínica provincial. Ramon explica que fa anys ja es van fer unes prospeccions geofísiques que van permetre identificar la fonamentació del temple, uns treballs que es van complementar amb unes excavacions arqueològiques posteriors a la zona que es correspondria amb el pòrtic que delimitaria el recinte de culte, al centre del qual hauria estat el temple.

Altres dels espais que deurien formar part de la vida quotidiana de Fulvia Celera i que avui es poden visitar són el circ o el teatre, en els quals és molt probable, diu Ester Ramon, que tinguessin uns seients reservats, com acostumaven a tenir les principals famílies de la ciutat. També és rellevant l’espai dedicat al Fòrum de la Colònia, que va ser el centre neuràlgic de Tàrraco i on es concentrava tota l'activitat pública de la ciutat. Estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l'àrea residencial, a mig camí entre l'espai administratiu provincial i el port. Allà és on hi hauria hagut el temple on Fulvia Celera i la seva mare Popilia haurien exercit com a flamíniques perpètues. Un espai que serà rehabilitat pròximament amb un actuació que contempla la recuperació de tot l’espai museístic i un projecte d’accessibilitat per transformar l’espai en un parc totalment adaptat.