Cecília de Comenge, passió per l’art i el saber

La ciutat de Balaguer està dominada per dos tossals, sobre els quals s’alçaven dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat en època medieval. En un d’ells hi havia el castell Formós i en l’altre l’església de Santa Maria, coneguda també com la Major, que encara avui presideix la silueta de la ciutat. L’església es va erigir sobre les restes de l’antiga capella romànica de Sant Miquel, i no es descarta que abans hi hagués, en aquest mateix indret, una antiga mesquita. La construcció de l’actual temple l’hem de situar en el moment en què Balaguer era la capital del comtat d’Urgell, de manera que a mitjans del segle XIV es va decidir erigir una nova església parroquial més d’acord amb la categoria de la ciutat i que havia de substituir l’antiga parròquia de Santa Maria d’Almatà, situada a la zona del castell i palau comtal. Un procés que va impulsar inicialment Cecília de Comenge, comtessa d’Urgell.

És un imponent edifici d'una sola nau, molt àmplia, amb capelles laterals situades entre els contraforts i amb un absis poligonal de set cares. Tres d'aquestes capelles serveixen de vestíbul a les tres portalades que té l'església, mentre que l'interior està il·luminat per cinc finestrals situats a l'absis i cinc òculs ubicats a la nau central. Un edifici compacte on només sobresurt l'estructura del campanar, de planta octogonal i de 37 metres d’alçada. Tot i que les obres van començar el 1351, es van allargar durant més de 200 anys, i la consagració com a església no es va produir fins al 1558. Com explica la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, "és l’edifici gòtic d’una sola nau més ample que hi ha a tot Catalunya". Compta amb l’estructura clàssica de les esglésies catalanes edificades al segle XIV, però es nota que la construcció es va allargar molt en el temps i per això hi trobem elements del gòtic tardà i fins i tot renaixentistes. Per exemple, com apunta Alòs, "a l’absis es mantenen uns finestrals gòtics purs que són impressionants, però si mirem cap a la nau, els òculs ja són renaixentistes. A més, és un edifici que ens parla del poble mateix, ja que quan observem les claus de les voltes ens trobem amb el sants que es veneraven en cada moment, molts dels quals són els sants de les diferents confraries i els diferents gremis".

Cap al 1562 es va iniciar una nova fase d’obres al temple que va incloure l’edificació d’un nou cor al centre de l’església, que va desaparèixer l’any 1852, i de la nova sagristia, que és la construcció d’estil mudèjar que encara avui podem veure annexa al presbiteri. Al llarg de la seva història, Santa Maria ha patit diverses transformacions i usos, fet que ha provocat la gradual desaparició dels altars i retaules del temple, de manera que actualment està despullada d’ornaments originals. Per exemple, durant la primera guerra carlina va ser convertida en caserna militar, i després del 1846, en presó. L’altar major es va cremar el 1871, i durant la tercera guerra carlina el temple va ser de nou caserna i fortalesa. Durant la Guerra Civil espanyola també va patir greus desperfectes i l’any 1954 es va fer campanya de restauració de l’edifici. Els últims anys s’han fet obres de restauració a la teulada, a l’interior i als dos campanars.

Cecília, comtessa il·lustrada

Com dèiem, la impulsora de la construcció d’aquest temple va ser Cecília de Comenge, comtessa d’Urgell pel seu matrimoni amb el comte Jaume I d’Urgell, amb qui va tenir dos fills, Pere i Elisabet. Un dels trets que van marcar el comtat de Jaume i Cecília és, sens dubte, el seu paper com a promotors artístics. Junts van desenvolupar una activa política de promoció de les arts i el saber que, molt probablement, es va veure clarament influïda pels orígens de la comtessa. Com explica la directora del Museu de la Noguera, "Cecília prové de la zona de Provença i és la que té aquest important bagatge cultural, ja que allà tot el tema de la poesia, la música i la literatura estava en auge. És ella la que comença a encarregar llibres o a fer venir trobadors a la cort". Sense oblidar, diu, que si els comtes Jaume i Cecília es poden dedicar a fer aquesta promoció de les arts i el saber és també pel fet que Jaume, a la mort de la seva mare, Teresa d’Entença, hereta bona part de la seva fortuna. Sobre Cecília, Carme Alòs destaca que "devia ser una dona molt culta i molt bona gestora, ja que aconsegueix llegar al seu fill Pere una gran fortuna. I també era una bona política, com demostra el casament del seu fill Pere amb Margarida de Montferrat, descendent de la família imperial bizantina i que és una de les altres dones que va tenir molta influència en el govern comtal".

Entre les moltes obres de promoció cultural que impulsa el matrimoni comtal hi ha la creació d’una important biblioteca que més endavant engrandirà encara més el seu fill Pere. A banda, com era habitual, els comtes es van dedicar a impulsar la construcció d’esglésies i monestirs, entre els quals destaca la fundació d’un monestir de clarisses a Balaguer (on actualment hi ha el Santuari del Sant Crist), en el qual Jaume volia ser enterrat. Va ser l’any 1347 quan Jaume i Cecília van rebre la butlla papal per a la fundació del monestir, que va tenir com a primera abadessa Margarida de Montcada, neboda de la reina Elisenda de Montcada. La mort prematura del comte Jaume va impedir que pogués rebre sepultura al convent, on sí que va poder ser enterrada la comtessa Cecília, tot i que el seu mausoleu està desaparegut. Pel que fa a la mort del comte Jaume, està envoltada de tota una llegenda negra emmarcada en les males relacions que tenia amb el seu germà, el rei Pere III el Cerimoniós. Com explica Alòs, "Jaume va morir durant les celebracions de les núpcies del rei Pere amb Elionor de Portugal, i durant molt temps les males llengües van arribar a apuntar que havia estat el rei Pere qui l’havia enverinat". Una tesi que avui estaria descartada.

En tot cas, amb la mort de Jaume, Cecília va agafar les regnes del comtat amb fermesa i el primer que va fer va ser deixar Lleida, on vivia amb els seus fills Pere i Elisabet, per fixar la seva residència a Balaguer, on va establir la capital del comtat. Va arribar a un Balaguer, com explica Alòs, "amb una rica estructura pagesa, amb grans hortes en producció, i amb tot un conjunt de menestrals i artesans que li aporten aquest aire de capitalitat, així com una comunitat jueva molt important que estava molt protegida pels comtes i que tenien oficis lliberals". El mateix any d’heretar el comtat, Cecília va decidir renunciar al títol en favor del seu fill, però va governar com a regent fins que aquest va assolir la majoria d’edat. Un llarg període durant el qual, com explica Carme Alòs, "comença l’embelliment del comtat i l’impuls d’una rica cort cultural que hereta el seu fill, el futur comte Pere, que encara l’engrandeix més després del seu matrimoni amb Margarida de Montferrat". 

Durant els seus anys de govern, Cecília es va mostrar com una bona gestora, ja que va aconseguir eixugar els molts deutes que arrossegava el comtat, que va fer créixer amb la construcció de castells i esglésies, entre altres, com dèiem, l’actual església de Santa Maria de Balaguer. De fet, com explica Carme Alòs, "Cecília intenta que Balaguer es converteixi en seu episcopal, en detriment de la Seu d’Urgell, i amb aquesta voluntat impulsa la construcció de la que hauria de ser la catedral del Bisbat, tot i que aquest trasllat mai no s’arriba a materialitzar". 

Castell Formós: luxe, cultura i poder

Un dels escenaris del poder comtal d’Urgell va ser el castell de Balaguer, conegut com a castell Formós, i del qual avui només en queden restes que s’estan excavant i que són visitables. Carme Alòs destaca que va ser una de les residències més luxoses i belles de Catalunya, "d’aquí aquest nom de Formós". L’origen del castell l’hem de situar en època andalusí, quan va ser palau taifal. Els primers que hi apareixen instal·lats de forma regular són el rei Alfons el Benigne i Teresa d’Entença, i allà hi va néixer el seu fill Pere, el futur rei Pere III el Cerimoniós, germà de l’infant Jaume, que va ser qui va heretar el comtat d’Urgell i qui viuria al castell amb la seva esposa, la comtessa Cecília. Segons apunta Carme Alòs, "sembla que són Jaume i Cecília els que començaran la reforma del palau, contractant artesans moriscos de València i Aragó, tot i que les reformes s’allargaran en el temps i sabem, per exemple, que és el seu net Jaume qui impulsa la construcció d’un claustre dins del castell". Ara bé, va ser el fill de Jaume i Cecília, Pere II d’Urgell, qui, juntament amb la seva esposa Margarida de Montferrat, hi van impulsar una profunda i rica reforma i el van convertir en l’escenari central del seu poder comtal, així com en epicentre d’una rica vida cultural. Era habitual que per la cort de Balaguer hi passessin músics i trobadors i els comtes van ser els encarregats de fer créixer també la biblioteca que havien heretat dels seus antecessors, Jaume i Cecília. L’ambiciosa reforma que va projectar el comte Pere no es va poder completar just per la seva mort i pel setge que va patir la ciutat de Balaguer el 1413. De fet, gràcies als inventaris que el rei Ferran I d’Antequera va fer dels objectes del palau de Balaguer després de la rendició de la ciutat, es pot entendre aquest adjectiu de formós que es va adjudicar al castell, ja que certifica que hi havia objectes d’or i argent decorats amb pedres precioses, joies i tapissos, així com altres valuosos objectes que sovint estaven identificats amb les armes dels Urgell i dels Montferrat.