Magdalena Surià, la senyora de la Casa Coll i Regàs

Mataró és un dels bressols del modernisme, tenint present que és allà on va néixer un dels tres grans arquitectes modernistes, Josep Puig i Cadafalch. Parlem d’un moment històric en què la capital del Maresme és referent gràcies a la presència d’una activa indústria tèxtil que va generar un augment de població i la transformació de la ciutat. Es van començar a construir nous habitatges, edificis públics, comercials o industrials, que es van anar adaptant a les necessitats i als gustos estètics dels nous temps. En molts d’aquests habitatges s’hi troben referències constants a l'arquitectura clàssica, combinada amb formes i materials d'inspiració medieval i la incorporació d'influències exòtiques de cultures orientals o nord-europees. Entre aquestes noves construccions s’hi compta l'obra més representativa del Modernisme a Mataró, la Casa Coll i Regàs, dissenyada per Josep Puig i Cadafalch i que es troba al carrer d’Argentona. Com explica Elisenda Lleonart, guia oficial de la Casa Coll i Regàs, "es podria dir que aquesta casa representa el principi de la seva carrera, i aquí ja està apuntant molts dels elements i idees modernes que després seguirà mantenint en obres posteriors com la Casa Amatller o el Palau del Baró de Quadras". En aquest sentit, destaca el fet que el centre de la casa se situa sota una gran claraboia que dona llum a la planta noble, "just sobre el vestíbul principal, i no a la caixa d’escala com seria més habitual". "Té molt clar on vol que hi entri la llum, que és un del trets característics de l’arquitectura modernista, juntament amb la bona ventilació", apunta. Seguint aquesta premissa, en tota la planta gairebé no hi ha parets i les diferents estances es comuniquen amb portes de vidre que deixen passar la llum i la ventilació, seguint les teories higienistes imperants a l’època. Com precisa Lleonart, "la casa es projecta gairebé com un passadís, però realment són diferents estances que es comuniquen a través d’espectaculars vidrieres".

De fet, la majestuositat de la casa ja s’entreveu des del mateix carrer, ja que tot i tractar-se d’una casa edificada entre mitgeres, compta amb una façana espectacular amb aire neogòtic i profusament decorada. Destaca especialment la tribuna del primer pis i les finestres, totes de pedra treballada, amb escultures d’Eusebi Arnau, col·laborador habitual de Puig i Cadafalch, i reixes de forja a la planta baixa. Sobre la tribuna, hi ha un coronament cobert amb rajola ceràmica i amb forma de triangle esglaonat que recorda molt el que l’arquitecte va fer, posteriorment, a la Casa Amatller de Barcelona. La façana, completament esgrafiada, és plena de detalls que fan referència al món del tèxtil, ocupació de l’industrial que va encarregar la construcció de la casa, Joaquim Coll i Regàs. Destaca especialment l’escultura anomenada La filosa, que recrea una noia filant, però també s’hi poden observar altres elements com la papallona del cuc de seda, una aranya filadora, un gat jugant amb un cabdell de llana o la flor del cotó.

Un encàrrec de la família Coll i Surià

Com dèiem, la casa és el resultat de l’encàrrec que Josep Puig i Cadafalch va rebre per part del matrimoni format per Joaquim Coll i Regàs i Magdalena Surià i Prats, que aleshores ja tenien sis fills, cinc noies i un noi, que va ser l’hereu del negoci familiar. Uns anys abans havien comprat dues cases velles al carrer Argentona i van decidir fer-les enderrocar per construir la seva residència. L’arquitecte mataroní va rebre l’encàrrec el 1897, just quan havia enllestit el seu primer projecte a Barcelona, la Casa Martí, als baixos de la qual es va situar Els Quatre Gats, punt de reunió dels grans intel·lectuals del moment. Fins aleshores, Puig havia estat arquitecte municipal de Mataró i havia fet alguna obra privada a nivell local. La Casa Coll i Regàs es va construir ràpidament, ja que només un any més tard, el 1898, la família ja hi estava vivint. Això s’explica pel fet que el gran treball amb les arts aplicades es concentra a la planta noble, mentre que les plantes superiors tenen un disseny molt més senzill. Parlem d’una casa amb quatre plantes: el soterrani, destinat a l’allotjament del servei, carbonera i magatzem; la planta noble; el primer pis, amb les habitacions privades de la família; i les golfes, espai destinat a magatzem i per estendre la roba i que, tot i la seva senzillesa, construït tot en fusta, destaca pel seu plantejament arquitectònic amb sostres molt inclinats que proporcionen més espai útil. El conjunt es completava amb una torre mirador situada al capdamunt de la casa i un gran jardí a la part posterior, per on hi havia l’accés de vehicles, i del qual avui només se’n conserva una part.

Com explica Elisenda Lleonart, totes les arts aplicades que veiem a la casa són originals, des del paviment hidràulic, fins a les ceràmiques, la forja, la fusteria, els vitralls, el marbre o les escultures en pedra. Tot està molt ben conservat i és una mostra del gust per l’art que tenien les famílies burgeses del moment. "Volien una casa moderna però que tingués també tots aquests elements que posaven en valor les arts aplicades, tot pensant també en la projecció social que oferia a la família tenir una casa d’aquestes característiques", destaca Lleonart. La planta noble es distribueix en dues grans zones: la primera destinada a zona de treball, amb una recepció per als clients i el despatx de Joaquim Coll i Regàs, i una segona destinada a la família, amb el vestíbul principal i l’escala d’accés al primer pis, el menjador, la sala de fumadors i l’accés a la galeria que donava al jardí, a banda d’altres estances com el bany, la cuina o el passadís del servei. Una planta magníficament decorada que està plena de detalls ornamentals de gran bellesa, com el rentamans que hi ha just abans del menjador i que compta amb una iconografia que Puig i Cadafalch va pensar exclusivament per a la família, amb el dibuix d’una flor de cotó i una roda que simbolitza la indústria, en clara referència al cotó que comprava Coll i Regàs a Egipte per a la l’elaboració del seu producte de punt a la fàbrica de Mataró. Aquest disseny personal, apunta Elisenda Lleonart, "es complementa amb altres elements de referència medieval, com un ganxo en forma de drac per penjar el llum d’oli, o l’aixeta, que representa un griu, una criatura mitològica. També són representatives les quatre columnes que hi ha sobre la pica, que són un punt de ventilació del bany que hi ha al darrere però que, alhora, representen les quatre barres". 

El menjador està decorat amb motius naturals que evoquen el riu Nil, en una nova referència al negoci familiar, i que alhora recorden l’alegria que hauria de ser inherent a aquest espai de reunió. Com explica Lleonart, "des del menjador hi ha accés als dos espais on homes i dones, per separat, farien la sobretaula després dels àpats". "D’una banda, la sala de fumadors, que compta amb una decoració força sòbria, i de l’altra, la galeria, on es reunirien les senyores per prendre un te o fer un brodat, per exemple", afegeix. Sempre espais connectats entre ells, fins i tot amb el passadís de servei, i se segueix aquesta voluntat de facilitar la ventilació. Hi ha constància que Puig i Cadafalch va dissenyar també mobiliari per a la casa i que algunes finestres de la façana disposaven de gelosies, però ni una cosa ni l’altra s’ha pogut conservar. L’únic que es conserva és la làmpada original de Puig i Cadafalch que hi ha al menjador, i que és igual que les que trobem a la Casa Amatller, i una arquimesa neogòtica de noguera que es pot veure a l’antic despatx de Joaquim Coll.

Una casa per fer vida social

El jardí va ser un element molt important de la casa, especialment a l’hora de transmetre un missatge social, i estava presidit per un estany central a l’entorn del qual hi havia caminets enjardinats. A la part posterior, com a la majoria de les cases mataronines, hi havia el cobert amb els safaretjos, que comunicava amb la cotxera, on sembla que hi hauria l’estable de les cavallaries i molt possiblement l’habitatge del cotxer. Pel que fa al primer pis, es diferencien dues zones, la destinada als dormitoris dels fills, que donaven al jardí, i la que ocupava el matrimoni, que dona al carrer. Dos dels dormitoris tenien bany adjunt i s’articulaven al voltant de dues sales, una a la banda del carrer que dona a una magnífica tribuna, i l’altra a la part posterior, on també hi havia una espaiosa terrassa. Pel que fa als espais, la decoració és molt menys fastuosa, tot i que hi trobem exemples interessants de pintura mural. L’any 1910 es va modificar part d’aquesta primera planta, segons sembla ja sense la intervenció de Puig i Cadafalch. Es va unificar la sala de la tribuna amb el dormitori del matrimoni per formar un únic espai que incorpora un cel ras amb decoració d’estil imperi. En les visites que es fan actualment a la Casa Coll i Regàs, com precisa Elisenda Lleonart, els visitants tenen opció de veure la planta noble, mentre que part del primer pis, on hi havia els dormitoris dels fills, s’utilitza per als tallers familiars i escolars que s’organitzen regularment. A banda, per les Santes, la festa major de Mataró, s’organitzen unes visites especials que permeten a un grup reduït de persones conèixer els racons de la casa que habitualment no estan oberts al públic.

Els primers propietaris de la Casa Coll i Regàs, com dèiem, va ser el matrimoni format per Joaquim Coll i Regàs (1855-1904), un industrial de Mataró, propietari d’una fàbrica tèxtil que havia heretat de la família, i Magdalena Surià i Prats, que també provenia d’una família de fabricants. Es van casar l’any 1880 a l’església de Sant Josep i entre 1882 i 1889 van tenir sis fills. Ell es va dedicar a la gestió de l’empresa mentre que la Magdalena es va fer càrrec de la família i de la gestió de la casa, així com de mantenir les relacions socials i el posicionament de la família, el paper que acostumaven a exercir les dones de la burgesia catalana. Malauradament, la família no va poder gaudir de la casa tant com probablement haurien volgut, ja que Magdalena va morir jove. Poc després, el seu marit es va tornar a casar, amb Dolors Jaumandreu i Frigola, moment en què van deixar la casa de Mataró per traslladar-se a viure a Barcelona. L’any 1903, una malaltia mental el va incapacitar i va morir a la capital catalana l’any 1904. El sis germans Coll i Surià van vendre la casa el mes d’agost de 1909 a Antoni Fontdevila i Prat, un dels propietaris de la fàbrica de gèneres de punt Fontdevila i Torres, que la va utilitzar en períodes irregulars com a habitatge familiar. El 1967 la casa va ser adquirida per Caixa Laietana. Posteriorment, el 2013, la propietat va canviar a la Fundació Iluro, actual propietària. Malgrat que l’estada a la casa de la família Coll-Surià va ser relativament curta en relació a la història de l’immoble, amb prou feines vint anys, Lleonart precisa que "els que deixen empremta a la casa són aquesta família, ja que bona part es manté tal com ells la van concebre". "Malauradament, però, hi ha algunes parts que s’han modificat o perdut amb els anys, com la cuina o els banys", afegeix.