Ada Colau
BComú
Joaquim Forn
JxCat
Manuel Valls
Barcelona pel canvi-Ciutadans
Ernest Maragall
ERC
Jaume Collboni
PSC
Josep Bou
PP
Anna Saliente
CUP
15 de maig del 2019
Ada Colau
BComú
Joaquim Forn
JxCat
Manuel Valls
Barcelona pel canvi-Ciutadans
Ernest Maragall
ERC
Jaume Collboni
PSC
Josep Bou
PP
Anna Saliente
CUP
De lloguer
De propietat
Camp d'en Grassot
L’escola pública del meu fill. És un tresor i és on tenim una comunitat de referència.
Vila de Gràcia
És un barri amb una identitat pròpia, amb molta vida associativa i bon comerç de proximitat.
Eixample
És la ciutat, l’organització que va pensar Cerdà, el mític Bar París i la possibilitat d’arribar a tot arreu amb poc temps.
Sant Gervasi
És on he viscut molts anys i on trobo referències urbanes i familiars. I on estic en contacte directe amb mi mateix.
Fort Pienc
Els espais oberts, com la Ciutadella i Lluís Companys.
Sarrià - Sant Gervasi
La tranquil·litat.
Horta
La vida de barri, que és similar a la que tenim en l’imaginari de la vida de poble, com baixar a la plaça i trobar-te gent.
Abans era el Gòtic, d’adolescent era el que més m’agradava. Ara hi ha moltes coses. De la Barcelona més nova, la superilla de Sant Antoni.
Intento que no s’emportin només la imatge de la Barcelona de postal i que puguin conèixer les diferents realitats de la ciutat. És una de les seves riqueses.
El mar i si tinc més temps racons com la plaça de la Concòrdia o la del Pi. I si tenim molt de temps, Horta.
L'Eixample, com a concepte i com a realitat urbana.
El mar.
El millor de Barcelona és passejar. I possiblement el lloc més bonic per passejar és el passeig de Gràcia.
Els búnquers del Carmel, però ara fa més mandra pujar-hi.
L’especulació i la contaminació.
Les desigualtats i la pobresa. Els llocs que han perdut la seva identitat i que han estandarditzat el seu urbanisme.
Que s’han trencat relacions humanes i familiars. No m’agrada quan la política impedeix a la gent parlar-se.
Potser el que no hem sabut fer amb Montjuïc. Lluny de convertir-lo en un parc temàtic, hem d’aconseguir que sigui un espai que la ciutat estimi.
La sensació que hi ha ara de desordre de l’espai públic, d’abandonament.
La inseguretat i la delinqüència. El més desagradable és perdre la imatge bucòlica dels Jocs Olímpics.
El col·lapse del centre. Mai he fet un cafè a la Rambla. Hem perdut la capacitat de gaudir dels nostres espais públics.
No sé si van ser les classes particulars de filosofia o enquestes porta a porta. He fet totes les feines precàries possibles mentre estudiava.
Mentre estudiava vaig fer moltes feinetes per guanyar alguns diners. El primer cop que vaig treballar amb contracte va ser per a la Fundació Josep Trueta.
Vaig ser monitor de menjador. Vaig començar a l’escola de la meva germana Giovanna, quan tenia 18 anys.
A la Nestlé, amb 16 anys, cobrava 500 pessetes al mes. Feia de noi per a tot al departament de màrqueting i publicitat. Als matins estudiava i a les tardes treballava.
A l’escola ajudàvem al menjador i ens pagaven sis pessetes a la setmana. Les invertia en llaminadures a la botiga del costat.
Al forn, amb el meu pare. Hi vaig començar amb 14 anys. En dies assenyalats, com Sant Joan, podia treballar 24 hores.
Com a recepcionista en un centre d’estètica, als 16 anys. Però vaig viure molt de temps de classes particulars.
'A la vida'
Maria Arnal i el Marcel Bagés
'Abril del 74'
Lluís Llach
'Malamente'
Rosalía
'Chanson pour l'auvergnat'
Georges Brassens
'Mediterráneo'
Joan Manuel Serrat
'Noches de bohemia'
Navajita Plateá
'Quan tornin les sirenes'
Crim
‘The handmaid's tale’. És dura
No soc aficionat a les sèries de televisió. Potser la que més he seguit perquè a la meva dona li agradava és ‘House of cards’.
'Isabel'
No en veig gaires. He vist ‘Borgen’ i ‘The West Wing’. Soc molt més de pel·lícules.
Una biografia de Bobby Kennedy a Netflix que està molt bé
Els ‘CSI’. Em relaxen totalment
'Joc de trons'
No n’he enviat mai cap.
Soc de lletres.
Al grup de comunicació de Barcelona en Comú.
Faig servir Telegram
Fa més d’un any i mig que no puc enviar-ne cap. Quan ho pugui fer, el primer que enviaré serà per a la meva família. Els escriuré: “Torno a casa!”.
A la meva germana
A l'equip de campanya
Gemma Torrents
Responsable de
comunicació
A BCN Libre
És el grup de la candidatura.
Grup de comunicació
de la CUP
De Telegram, això sí.
No tinc vehicle ni pisos de propietat. Potser la meva biblioteca.
El pis on visc.
Els estudis dels meus quatre fills. Tenen entre 20 i 27 anys.
Una casa a la Cerdanya i un apartament al Maresme.
La hipoteca.
Les participacions de la companyia Bahía Franc.
La moto.
Laia Bonet
PSC
Perquè hi tinc bona relació, és dona i és d’esquerres.
Alfred Bosch
ERC
He mantingut una excel·lent relació a l'Ajuntament i hem compartit una mateixa visió de la ciutat.
Jaume Collboni
PSC
Perquè vull pactar-hi per governar
Laia Bonet
PSC
Perquè ens coneixem
Gemma Sendra
ERC
Perquè fa molts anys que la conec, és molt heterodoxa i tenim molt bona sintonia personal.
Manuel Valls
Barcelona pel Canvi
És amb qui tenim més similituds.
Laura Pérez
Barcelona en Comú
És una persona amb qui hem tingut coses en comú i que ha fet molta feina a l’àrea de Feminismes.
Situar Barcelona com a líder en inversió social, confrontar l’especulació i fer polítiques valentes.
Vam començar malament amb Cultura, però ho hem arreglat i ho volem fer encara molt millor.
Va fer bé rectificant i donant suport al Mobile World Congress.
Que hagi estat incapaç d’escoltar i de buscar consensos per als grans reptes de la ciutat. La gestió de la Guàrdia Urbana ha estat erràtica.
La gestió dels pisos turístics, l’entorn del mercat de Sant Antoni o la pacificació d'Horta.
Seguretat, habitatge –que era el seu punt estrella, i hi ha fracassat– i un discurs antieconòmic molt perillós per a la ciutat.
Representar una exigència de transformació social coherent amb un estat de coses a la ciutat en temps de desigualtat.
No saber convertir la primera part en acció de govern, en una realitat tangible.
El combat contra els pisos turístics il·legals.
Tota la resta. Especialment, trencar amb nosaltres.
Alguna cosa deu haver fet bé segurament, però no la sé. El dia que la trobi la diré.
Per sobre de tot, governar d’esquena a Barcelona. No ha consultat res amb ningú. No ho va fer ni per canviar noms de carrers.
Hi ha coses que ha fet bé però que nosaltres hauríem portat més enllà, com la regulació per estancar el creixement turístic o les mesures per pal·liar l’emergència habitacional.
Assumir la lògica de la marca Barcelona i no haver-se enfrontat amb les elits. I el posicionament ambivalent respecte al Procés.
…aniria de copes
...compartiria pis
...compartiria un secret
Seria divertit
Tot i que els secrets, si vols que ho siguin de veritat, és millor no explicar-los
Però parlant només de futbol i del passat
Cap
Ja compartirem quatre anys junts al ple i espero compartir govern amb Collboni
Cap
Els secrets no s’han de compartir
Sembla endreçat
És bona noia
Perquè és el que menys conec
Cap
Cap
No tinc tanta confiança amb cap
Per interès, a veure si el puc convèncer una mica
Cap
Només amb la meva esposa
Cap
Són polítics tots
Si podem comptar Elsa Artadi com a candidata,
amb ella
Cap
Cap
Les primeres setmanes d’estar al govern ens vam llançar a dir que no vèiem els Jocs d’Hivern i ho vam fer sense haver parlat encara amb els alcaldes del Pirineu. Va ser un error i després vam rectificar.
Segur que algun cop he dit coses que després no he fet. Rectificar no és una mala decisió si ho fas a consciència, si admets que et vas equivocar i ho expliques amb honestedat.
Moltes. Quan tens una trajectòria política dilatada sempre hi ha moltes coses que potser diries diferent. Al Parlament francès vaig ser molt dur amb l’oposició.
Moltes. Vaig formular crítiques al Govern del qual formava part sent conseller d’Educació, unes crítiques pertinents però que van tenir una lectura política que potser indica que no les vaig saber expressar bé. Va semblar que estava actuant contra el Govern. Ara ho expressaria diferent.
Fa uns uns mesos vam discutir una declaració que impulsava BComú i demanava l’acostament dels presos a Catalunya, cosa que jo compartia, però no l’embolcall amb què es va redactar la proposta i potser no es va entendre el nostre vot. Em va saber greu per les famílies dels presos. Les vaig trucar i després vaig anar a visitar Quim Forn a Estremera.
Pel que fa a valors i principis, no em penedeixo de res. Potser sí que hauria pogut fer alguna frase més rodona i que a vegades els periodistes destaquen adjectius concrets i jo potser he pecat de ser poc polític.
Encara no he tingut temps. Segur que hi ha coses que hauria dit amb altres paraules però no en recordo cap.
“Tu qui ets? Ets l’Ada Colau?”
Ves-hi
Joaquim Forn: de la presó als carrers del Gòtic
Ves-hi
Valls: “És on ens trobàvem per refer el món”
Ves-hi
Ernest Maragall: “Ho volíem tot i ho exigíem tot”
Ves-hi
Jaume Collboni: “Vaig aterrar en una escola ancorada en el franquisme”
Ves-hi
El dia que els camells Caminaven pel carrer Pelai
Ves-hi
La plaça on va començar tot
Ves-hi