El costat fosc de la teva torrada d’alvocat

Menges alvocat? És probable que sí, perquè els catalans en consumim avui el doble que fa deu anys i n’importem cinc vegades més. Però el boom de l’alvocat té una cara fosca. I l’ARA n’ha estat testimoni a Colòmbia.

Sònia Sànchez López

Fotografies

Ferran Forné

21 de desembre del 2023

Enviats especials a Colòmbia

Amb el suport de Grain i la revista Soberanía Alimentaria

Les taques verdes dels alvocaters s’estenen muntanya amunt, com punts de sutura en una pell rasurada. Molts els veuen com cicatrius al paisatge. D’altres com l’“or verd” que els portarà riquesa, a costa de l’avidesa europea. Però al cor dels Andes colombians, una regió tradicionalment cafetera i immensament rica en aigua, aquest monocultiu ja està causant estralls. Esgotament de l’aigua, contaminació, desforestació, desplaçament de comunitats camperoles... I encara podria amagar una amenaça més gran: l’objectiu ocult d’obrir mines d’or a la terra esgotada per l’alvocat.

CALDAS

Volcà

Nevado

del Ruiz

Manizales

COLÒMBIA

Armenia

Salento

QUINDÍO

Cajamarca

Génova

TOLIMA

CALDAS

Volcà

Nevado

del Ruiz

Manizales

COLÒMBIA

Armenia

Salento

QUINDÍO

Cajamarca

Génova

TOLIMA

COLÒMBIA

CALDAS

Volcà

Nevado

del Ruiz

Manizales

Armenia

Salento

QUINDÍO

Cajamarca

Génova

TOLIMA

26.428.148 kg

2022

x 5

2020

Pandèmia

4.947.035 kg

2012

26.428.148 kg

2022

x 5

2020

4.947.035 kg

Pandèmia

2012

26.428.148 kg

2022

x 5

4.947.035 kg

2020

2012

Pandèmia

26.428.148 kg

2022

x 5

2020

Pandèmia

4.947.035 kg

2012

<

Les importacions catalanes no han parat de créixer

Catalunya importa cinc vegades més alvocats que fa una dècada. Però no tots es queden aquí, també n'exportem a la resta d'Europa. El 85% de les nostres importacions venen de l’Amèrica Llatina.

IDESCAT

Saps quin impacte tenen les teves torrades d’alvocat?

01/

L’aigua

Ara estem envoltats d’alvocaters per tot arreu. I aquest estiu passat, l’aigua del nostre aqüeducte, d’on ens abastim moltes famílies, es va reduir a la meitat”

<

Margarita Morales

Vereda La Topacia, municipi de Génova,
departament de Quindío.

close

Vídeo

Arriba menys aigua

“Fa només 6 anys, aquí no hi havia ni un sol alvocat Hass. Ara ja són 7.007 hectàrees, només al Quindío”, explica l’activista mediambiental Néstor Ocampo mentre anem muntanya amunt en un dels Jeep Willys que recorren la zona, els únics capaços de moure’s per aquests camins plens de sots i fang. En els vessants de les muntanyes, els punts verds dels alvocaters s’estenen uniformitzant el paisatge. 

 

El Quindío és el departament més petit de Colòmbia, ubicat al cor dels Andes colombians. Aquí, dotzenes de llogarets com La Topacia, on viu la Margarita Morales, han quedat envoltats d’arbres d’alvocat. Els boscos humits d’aquesta serralada fa temps que pateixen el setge de les multinacionals. Primer van ser els monocultius de cafè i plàtan, a la part baixa de les muntanyes; després el pi i l’eucaliptus; i des de fa menys d’una dècada, l'alvocat a la part alta de la muntanya. La gran diferència és que aquest últim requereix molta més aigua. I tal com ens explica doña Margarita -don i doña són preceptius a la zona-, això ja s'està notant als seus aqüeductes, que en època seca es redueixen de forma preocupant.

Un estudi científic de la Universitat del Quindío els dona la raó. “Mentre fèiem l’estudi ens vam adonar que les fonts d’aigua dolça s’havien començat a assecar, els rius s’estan assecant”, alerta Henry Reyes, degà de la Facultat de Ciències Agroindustrials d’aquesta universitat i un dels autors de l'estudi, que calcula la "petjada hídrica" del cultiu d'alvocat en aquesta regió colombiana en concret. El resultat és esfereïdor: per produir un quilo d’alvocat es fan servir 4.945 litres d’aigua. És la xifra més alta de tots els estudis consultats per aquest reportatge.

 

“L’alvocat Hass [varietat específica per a l’exportació] té un consum d’aigua molt alt”, explica l’investigador, que assegura que el seu cultiu extensiu en aquesta serralada dels Andes ja hi està generant un “estrès hídric” important, malgrat la gran riquesa en aigua de la zona. “Hem fet l’anàlisi comparativa amb Mèxic, el principal productor d’alvocat, i hem trobat que a Colòmbia el cultiu consumeix molta més aigua”, explica, i ho atribueix a la manca de consciència que produeix precisament la gran abundància d’aigua a la zona. “Creiem que és un recurs infinit i n’estem abusant”, alerta. 

1 kg litres d’aigua
  • Alvocat 600 — 4.945*
  • Tomàquet 214
  • Patata 287
  • Poma 812
  • Blat 900
  • Blat de moro 1.000
  • Arròs 2.497
  • Pollastre 4.325
  • Porc 5.988
  • Vedella 15.415

<

Quanta aigua necessita el cultiu d’alvocat?

La forquilla oscil·la entre: 600-700 l/kg (Assoc. de productors - WAO), 1.741 l/kg (Universitat de La Laguna, Canàries), 1.981 l/kg (Water Footprint Network) i 4.945 l/kg (estudi específic fet a la regió visitada per l’ARA)

FONT

La petjada hídrica de l'alvocat varia d'un lloc a l'altre perquè depèn del clima concret, de la productivitat per hectàrea i de la gestió de l’aigua que se'n faci, explica Iñaki Hormaza, investigador del CSIC a l’institut La Mayora de Màlaga, especialitzat en fruites subtropicals. Però un estudi de l'organització independent Water Footprint Network n'ha calculat una xifra mitjana global: 1.981 litres d'aigua per quilogram d'alvocat. Tot i quedar-se lluny de la xifra colombiana, això ja és més del doble de la petjada hídrica de la poma i gairebé sis vegades més que el plàtan.

 

Als Andes colombians, de fet, el monocultiu d’alvocat s’està instal·lant en la part mitjana i alta de les muntanyes, a prop dels naixements dels rius. Els cultius de cafè continuen a la zona baixa, on també hi ha molts municipis que depenen de l’aigua que els arriba –ara cada cop menys– des d'allà dalt.

 

Fa tres anys, l’activista Néstor Ocampo i altres veïns de Salento, al Quindío, van denunciar l’alvocatera xilena Green SuperFood perquè “estava agafant aigua sense permís d’una riera, fent vessaments contaminants i desforestant una zona a menys de 30 metres d’una llera de riu", cosa que està prohibida. Després de moltes protestes, la Corporació Autònoma Regional del Quindío (CRQ), autoritat mediambiental, ha multat l'empresa per tres delictes: ús d’aigua sense concessió, contaminació de l’aigua i desforestació d’una zona protegida. 64 milions de pesos colombians, uns 14.000 euros. “Això és una burla, aquestes empreses gasten més en el cafè de l'oficina. I en els tres anys i mig que han trigat a multar-los, els cultius ja estan consolidats i produint”, afegeix.

 

“Les glaceres de les nostres muntanyes estan desapareixent”, alerta també Carolina Camayo, membre de la Guàrdia Montanyera i de Montes Nativos Sin Monocultivos, dues organitzacions totalment voluntàries que s’estan organitzant per protegir els ecosistemes andins. “En l'època de pluges potser no és tan visible l’escassetat d’aigua, però els impactes ja s’estan sentint i se sentiran cada cop més –afegeix–. No hem d’esperar a quedar-nos sense aigua per començar a denunciar”.

<

Els guardians de l'aigua

La part més alta de les muntanyes andines s’anomena ‘páramo’, però no vol dir pas erm, al contrari. Allà, unes plantes anomenades ‘frailejones’ capten l’aigua del cel i fan néixer els rius. Per dins són esponjosos, però de lluny se’ls veu rígids i altius, com un exèrcit de guardians que protegeix la muntanya.

En l’horitzó, la columna blanca de fum que s’eleva des del volcà Kumandai –nom indígena del Nevado del Ruiz– presideix aquesta serralada central dels Andes colombians. Envoltat de glaceres minvants, el majestuós volcà és visible des de molts quilòmetres de distància, quan la boira ho permet. També ho és des d'alguns indrets de Tolima, però allà tenen un altre tresor natural: "El páramo és un lloc essencial per als nostres ecosistemes”, ens explica Yeferson Rojas, del Col·lectiu Socioambiental Juvenil de Cajamarca (COSAJUCA). Som a més de 3.200 metres d’altura. Hem trigat més de tres hores a arribar fins aquí amb el Jeep, però Rojas volia que veiéssim l’indret més preuat de les seves muntanyes: allà on neix l'aigua.

Les alvocateres porten cada cop més amunt la frontera agrícola amb els seus monocultius. I tot és per exportar a Europa. És a dir, aquests alvocats s’estan emportant l’aigua que es produeix aquí”

<

Yeferson Rojas

Col·lectiu Socioambiental Juvenil de Cajamarca (Cosajuca)

<

Malbaratament d’aigua

Als Andes colombians hi ha tanta aigua que, de fet, en l’època de pluges els alvocats fins i tot es fan malbé. Els productors han d’obrir rases al voltant dels arbres per expulsar l’aigua sobrant i evitar que podreixi les arrels o hi generi fongs. “Tota aquesta aigua que desvien ens cau a nosaltres plena de sorra i pedres”, es queixa Margarita Morales.

02/

Deforestació

Aquí va haver-hi una esllavissada i l'allau va portar pedres, arbres, pals, tot cap a baix. Vam portar un dron i vam veure que just al darrere hi ha una alvocatera, que havia tirat a terra tot el bosc nadiu. Per això, a l'arribar l’hivern i les pluges, la terra no va aguantar i va caure tot”

<

Elsy Tobón

Membre d'EcoGénova. Génova, Quindío.

close

Vídeo

El sòl es va esfondrar

Eixut d’aigua i sense la protecció de la selva tropical, el sòl andí es desestabilitza. L’allau que ens assenyala doña Elsy Tobón davant nostre va ser devastador per al poblet de Río Gris, al municipi de Génova. Hi va destruir cultius i vies de pas, però també va contaminar l’aqüeducte d’on s’abasteixen milers de veïns. “Es va omplir de terra, es va tapar i vam estar diversos dies sense aigua”, explica. Esllavissades com aquestes són una de les conseqüències de la desforestació.

 

Només en els 200 quilòmetres de serralada que comprèn la regió visitada per l’ARA, i que engloba els departaments de Quindío, Caldas, Tolima i Risaralda (que només vam travessar), s’hi han desforestat unes 22.200 hectàrees de bosc en els últims vuit anys, segons una anàlisi de Global Forest Watch. No està clar que tota aquesta pèrdua hagi estat per l’alvocat, però alhora els monocultius d’alvocat no s’instal·len només en zones de bosc, sinó que també han ocupat àrees que ja estaven nues.

 

La desforestació és un fenomen conegut en aquestes muntanyes. No ha arribat pas amb l’alvocat, però la seva expansió és molt més accelerada. “Allò que els monocultius d’eucaliptus i pi van fer en 35 anys, l’alvocat ho ha fet molt més ràpid: en només sis anys ja té més terra”, explica Manuel Alejandro López, el nebot de don Emiliano, un dels pocs camperols que resisteixen amb la seva finca a dalt de les muntanyes de Salento. Les imatges que ha captat ell mateix amb un dron mostren com ha quedat d’arraconat el bosc originari.

 

Uns quilòmetres més al sud, al municipi de Génova, els veïns s’han organitzat per fer front als monocultius d’alvocat. EcoGénova va néixer com un moviment del poble per aturar un projecte de Petita Central Hidroelèctrica (PCH) que “volia fer servir el 75% del cabal del riu i deixar-nos només el 25%”, explica doña Elsy, que és membre de l’organització. La protesta va aconseguir aturar el projecte i llavors van començar a rebre queixes dels petits camperols que patien l’impacte dels monocultius d’alvocat. La seva mobilització va aconseguir aturar la construcció il·legal d'un tanc de 400.000 litres d'aigua que volia fer l'alvocatera xilena Green SuperFood.

2011 Hectàrees cultivades 2021
Mèxic

126.598

226.534

x 1,79
Colòmbia

24.513

94.111

x 3,84
Perú

19.339

51.800

x 2,68
Indonèsia

21.653

50.510

x 2,33
Haití

12.000

42.723

x 3,56
Rep. Dom.

10.649

37.468

x 3,52
Xile

36.388

32.364

x 0,89
Kènia

9.960

25.919

x 2,60
Brasil

10.753

18.106

x 1,68
Vietnam

0

16.538

-

<

L’alvocat acapara cada cop més terres

En els últims 10 anys s’ha multiplicat per dos la superfície de terra dedicada al cultiu d’alvocat en els 10 principals països productors. Però a Colòmbia el procés ha estat especialment ràpid: s’ha multiplicat per quatre.

FAOSTAT. Elaboració de Colectivo por la Autonomía/Eduardo Villalpando Ruiz

La fundadora d’EcoGénova, Viviana Viera Giraldo, té ara un objectiu molt clar: “Volem que la Unió Europea inclogui l’alvocat en la llista de productes que ha prohibit importar si desforesten els boscos tropicals”. El cafè ja està en aquesta llista, que inclou també l'oli de palma, la soja, el cacau, la carn de vedella, el cautxú, el carbó vegetal, la fusta i el paper imprès, però Brussel·les ja va avisar que anirà revisant i ampliant la llista. “L’alvocat hi ha de ser”, diu Viera.

 

En alguns vessants de la muntanya els arbres d’alvocat s’entrellacen amb les palmes de cera, una imatge que fa mal als habitants de la regió. La palma de cera (Ceroylon quindiuense) és l'arbre nacional de Colòmbia, i està amenaçat. Però més enllà de sentiments, és la imatge d'una il·legalitat, perquè els cultius no haurien d'afectar l'hàbitat d’aquesta espècie protegida i llar del lloro d'orelles grogues (Ognorhynchus icterotis), també en perill d'extinció.

 

De fet, gairebé tota la serralada central dels Andes és considerada Reserva Forestal Central per una llei del 1959 i protegida també per una altra llei del 1993 que considera les conques hidrogràfiques com a bé d’interès social. “Amb aquestes raons legals no s’hauria d’haver permès el cultiu d’un sol alvocat”, assegura Néstor Ocampo. L’investigador de la Universitat del Quindio, Henry Reyes, també ho destaca: “Les multinacionals estan comprant moltes terres en zones protegides”.

 

“Colòmbia és el segon país amb més desigualtat en la terra, només després del Brasil: el 85% de les terres estan en mans de grans propietaris”, diu Dolors Armenteras, biòloga catalana que fa 25 anys que viu i treballa com a professora a Colòmbia. I és que, malgrat totes les proteccions mediambientals, aquesta regió muntanyenca es troba en el que es coneix com “el triangle d’or” de Colòmbia. La zona compresa entre Bogotà, Medellín i Cali és la que concentra més infraestructura econòmica i població, esperonada per dècades de caficultura i que ara aprofita, i expandeix, l'agroindústria de l’alvocat. "La diferència amb el cafè és que aquest té una història de més de 100 anys al país, en què s’ha fet molta recerca perquè el seu impacte sigui menor”, diu Armenteras.

<

En perill d’extinció

Els monocultius d’alvocat amenacen també una espècie protegida de la zona, la palma de cera, que és alhora la llar d’un animal també en perill d’extinció: el lloro d'orelles grogues.

Autoritats regionals i la Cambra de Comerç del Quindío han unit esforços per crear una entitat promotora d'inversions anomenada Invest in Armenia (la capital del departament es diu com el petit país asiàtic), per atraure la inversió estrangera. Això ha propiciat l’arribada de grans productors d’alvocat com la peruana CampoSol, les xilenes Altos del Valle i Green SuperFood i també alguns inversors mexicans. L'ARA ha intentat contactar amb aquestes empreses, però no ha obtingut resposta. “Empreses que desplacen els nostres camperols, ens prenen part de l’aigua i enverinen la resta, destrueixen la diversitat biològica i modifiquen negativament els nostres paisatges”, denuncia Ocampo.

Han tirat a terra tot el bosc nadiu que hi havia per damunt del nostre poble. I ara els animals que eren allà, ocells i rosegadors que s’han quedat sense espai, han baixat on som nosaltres i se’ns mengen els cultius. Ja no podem cultivar perquè s’ho mengen tot. La iuca, l’arracacha... tot”

<

Margarita Morales

Vereda La Topacia, municipi de Génova, Quindío.

<

Alvocat Hass, ideal per exportar

Al món hi ha més de 500 varietats diferents d’alvocat ('Persea americana'). A Colòmbia, la més típica és l’alvocat crioll, que pot pesar fins a un quilo per unitat. Però tant aquí com a la resta de països exportadors, la varietat que cultiven les multinacionals és l’alvocat Hass, creada per un agricultor de Califòrnia, Rudolph Hass, l’any 1935. Hass va trobar la mida perfecta (una dosi unipersonal), amb un procés de maduració prou llarg i una pell prou dura (i fosca) per suportar trasllats llargs i durs. La varietat ideal per ser exportada.

03/

Desplaçament de camperols

No penso marxar d’aquí. Encara que m’ofereixin milions i bilions. Com he dit als meus fills, d’aquí me n’hauran de treure morta, perquè no penso vendre”

<

Leonarda Vargas

Río Gris. Génova. Quindío.

close

Vídeo

Resistència camperola

El Jeep Willys s’embarranca diverses vegades i toca empènyer. El camí cap a casa de doña Leonarda, dalt de la muntanya, és inclement. Però ella mateixa l’ha fet a peu just el dia abans que nosaltres. Va caminar durant dues hores, per tornar a casa des de la població més propera, Génova. Aquest és un recorregut que fa cada vuit dies per anar a comprar el que necessita i vendre els seus frijoles i formatges al mercat. Però l’aïllament i les dificultats no esporugueixen aquesta dona de 60 anys que està decidida a viure a la seva finca: “Fins al final dels meus dies”, diu.

 

L’arribada dels monocultius d’alvocat li ha complicat encara més les coses. “L’aigua ha minvat molt. Fa un mes es va assecar tota l’aigua que arriba d’un petit naixement aquí a prop”, explica. Però malgrat les dificultats, no preveu traslladar-se al poble: “Jo treballo tal com em van ensenyar, i faig el que calgui per subsistir aquí –diu Leonarda Vargas–. Però anar-me’n a la ciutat... Em posaria malalta”. “Hi havia moltes altres finques aquí abans, però la gent ha marxat”, diu resignada. Emissaris d'una de les empreses productores d'alvocat de la zona han vingut dos cops fins aquí per oferir-li comprar la seva finca. S’està quedant molt sola dalt de la muntanya, però no vol marxar.

 

El fill de la Leonarda també està decidit a resistir, però denuncia l’arraconament de les comunitats camperoles per part de les autoritats colombianes. “Hi ha un abandonament estatal dels camperols, no reben cap mena d’ajuda i han d’acabar plegant perquè ja no els és rendible viure del camp”, denuncia Jhon Fredy Gutiérrez. En un altra vereda -com li diuen allà a un conjunt de granges disperses- on viu el seu pare, i que ara també està envoltada d’alvocats, hi havia “entre 17 i 20 famílies”. “Ara només en queden quatre o cinc”, diu. Les escoles rurals, cada cop amb menys nens, van desapareixent, i s’eliminen els petits busos que enllaçaven aquestes veredas de cases aïllades amb els municipis. Els camperols acaben venent la seva terra, es traslladen a la ciutat i “molts acaben com a temporers de les productores d’alvocats”, explica Gutiérrez. No només perden l’autonomia alimentària que els donava la seva grangeta, sinó que “desapareix també tota una cultura camperola”.

Catalunya Importa

26,4 milions de kg

Europa

6%

Àfrica

Amèrica del Sud

10%

83%

Perú

Xile

Marroc

Colòmbia

73%

7%

6%

3%

catalunya exporta

12,7 milions de kg

Altres

1,2%

Àfrica

Europa

22,5%

76,3%

França

Països Baixos

Itàlia

Marroc

Marroc

31,9%

22%

21,9%

21,9%

9,5%

Catalunya Importa

26,4 milions de kg

Europa

6%

Àfrica

Amèrica del Sud

10%

83%

Perú

Xile

Marroc

Colòmbia

73%

7%

6%

3%

catalunya exporta

12,7 milions de kg

Altres

1,2%

Àfrica

Europa

22,5%

76,3%

França

Països Baixos

Marroc

Itàlia

31,9%

22%

21,9%

9,5%

Catalunya Importa

26,4 milions de kg

Europa

6%

Àfrica

Amèrica del Sud

10%

83%

Perú

Xile

Marroc

Colòmbia

73%

7%

3%

6%

catalunya exporta

12,7 milions de kg

Altres

1,2%

Àfrica

Europa

22,5%

76,3%

França

Països Baixos

Marroc

Itàlia

31,9%

22%

9,5%

21,9%

Catalunya Importa

26,4 milions de kg

Europa

6%

Àfrica

Amèrica del Sud

10%

83%

Perú

Xile

Marroc

Colòmbia

73%

7%

6%

3%

catalunya exporta

12,7 milions de kg

Altres

1,2%

Àfrica

Europa

22,5%

76,3%

França

Països Baixos

Marroc

Itàlia

31,9%

22%

21,9%

9,5%

<

Catalunya com a ‘hub’ d’exportació

Els catalans avui consumim més del doble d’aquest ‘superaliment’, que fins fa poc no formava part del nostre rebost. Però també ens estem convertint en un ‘hub’ d’exportació cap a Europa.

IDESCAT

“Per aquestes muntanyes fèiem caminades multitudinàries. Després de més de 30 anys, el 2020 vam haver de deixar de fer-les perquè estan tancant els camins i les vies públiques. Camines per on havies passat sempre i et surten uns homes armats i et diuen: «Per aquí ja no poden tornar a passar». Els preguntes: «Per què?». I et diuen: «Ordres del patró». I mires qui és el patró i és un xilè o un peruà”, relata Néstor Ocampo, activista mediambiental i veí de Calarcá, al Quindío.

 

L’ARA no va veure cap home armat durant la seva visita a la zona, i no pot confirmar de forma independent l’ús de personal armat per part de les empreses de l'alvocat. La zona del Quindío havia estat un territori amb forta presència de les FARC en el moment àlgid del conflicte armat colombià, igual que a Tolima, on en els últims anys també van actuar els paramilitars de les AUC (Autodefensas Unidas de Colombia). La lluita entre aquestes milícies i la guerrilla va deixar moltes víctimes civils. La retirada dels actors armats d’aquestes muntanyes, després de l’acord de pau del 2016, ha generat ara una confiança inversora que ha propiciat la venda massiva de terres a empreses multinacionals. Ocampo denuncia el procés d’“extrangerització de la terra i de pèrdua d’estatalitat” que està veient a les seves muntanyes. Un procés que denuncien també a Mèxic, el principal país productor i exportador d’alvocat, que l’envia gairebé tot als Estats Units. Colòmbia, en canvi, exporta principalment als Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. 

 

Catalunya ha multiplicat per cinc les seves importacions en els últims deu anys. Però no tot és per abastir el consum català, que s'ha multiplicat per 2,2 en el mateix temps. També vol competir amb els Països Baixos, que avui és el primer centre importador d'alvocat d'Europa per exportar a la resta del continent. Segons dades de GRAIN, Catalunya ja exporta una quantitat similar a la meitat de les seves importacions (que venen sobretot del Perú, però també de Colòmbia). Tanmateix, la major part de les exportacions catalanes serien alvocats cultivats a l'estat espanyol.

Camines per on havies passat sempre i et surten uns homes armats i et diuen: «Per aquí ja no poden tornar a passar». Els preguntes: «I per què?» I et diuen: «Ordres del patró». I mires qui és el patró i és un xilè o un peruà”

<

Néstor Ocampo

Activista mediambiental i veí de Calarcá. Quindío.

<

Finques abandonades

El relat de la diàspora d’uns camperols que se senten abandonats per l’estat es repeteix arreu on anem. Al departament de Caldas, envoltada d’arbres d’alvocat, ens trobem una finca rústica que, per l’estil arquitectònic, podria tenir 150 anys. Avui cau a trossos i només serveix d’aixopluc d’un petit mussol.

04/

Contaminació

Tinc un petit estany on feia piscicultura. Un dia em vaig trobar tots els peixos morts i ho vaig denunciar. L’empresa de l’alvocat va enviar algú per prendre mostres una setmana després, però no han volgut compartir els resultats. I la mateixa aigua que abasteix els peixos abasteix casa nostra”

<

Pedro

Nom fals per seguretat. Villamaría. Caldas.

La relació amb els responsables de l'empresa productora d'alvocat que envolta les terres del Pedro (nom fictici), és massa tensa; per això demana que protegim el seu anonimat. Té una petita finca de quatre hectàrees al departament de Caldas, de les quals tres les manté com a reserva forestal. Aquest activisme mediambiental, de fet, fa que se’l mirin amb recel, explica. En l’hectàrea on sí que cultiva té tomàquets, maduixes i altres productes orgànics. Però quan ha intentat certificar les seves maduixes com a orgàniques l'hi han denegat per la proximitat del monocultiu d’alvocat, que fa servir forts herbicides i pesticides. No pot assegurar que la contaminació que va matar els seus peixos provingui dels monocultius d’alvocats, però no hi ha gairebé res més en centenars d’hectàrees al voltant de la seva finca, apunta.


El color groguenc de l’herba no és gens habitual en aquests turons tropicals. Tothom a la regió té clar què significa aquell color: que allà s’hi ha fet servir glifosat. Acostuma a ser, diuen, l’anomenat Roundup, que no és més que una marca concreta de glifosat rebaixat de l’empresa que el va patentar, Monsanto. Un tòxic que l’Agència de Recerca del Càncer (AIRC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat com a “probablement cancerigen per als humans”, cosa que ha comportat la seva prohibició en molts països europeus, però no a Espanya ni tampoc a l’Amèrica Llatina. La Unió Europea, de fet, fa poc que ha allargat deu anys el permís per fer-lo servir, tot i que Alemanya, França, Bèlgica i altres estats el tenen prohibit almenys en algunes zones.


“Fa aproximadament un mes i mig, un tòxic va entrar a les fonts d’on es capta l’aigua per beure. En un dels petits pobles de Salento, Canaan, hi va haver persones intoxicades i es va tallar l’aigua durant vuit dies. Sabem que sembla tenir relació amb els alvocats que hi ha més amunt [d’aquest poble], però s’ha portat tot molt hermèticament”, ens explica Jaime Hernán Arias García, càrrec electe del Consell Municipal de Salento. El regidor està convençut que el fet que les alvocateres s’instal·lin en els naixements dels rius genera un risc evident de contaminació dels aqüeductes que porten aigua de boca per a milions de persones.

País productor % de la producció mundial
  • Mèxic 28
    Per exportar: 50%
    EUA 80%
    Canadà 8%
    Japó 4%
    Altres 8%
  • Colòmbia 11
    Per exportar: 10%
    Països Baixos 52%
    Espanya 12%
    Regne Unit 12%
    Altres 24%
  • Perú 9
    Per exportar: 70%
    Països Baixos 33%
    EUA 17%
    Espanya 16%
    Altres 34%
  • Indonèsia 8
    Per exportar: 0,07%
    Malàisia 84%
    Espanya 7%
    Singapur 5%
    Altres 4%
  • Rep. Dom. 7
    Per exportar: 9%
    EUA 64%
    Països Baixos 14%
    Regne Unit 5%
    Altres 17%
  • Kènia 5
    Per exportar: 23%
    Països Baixos 25%
    Emirats Àrabs 14%
    França 14%
    Altres 47%
  • Brasil 3
    Per exportar: 3%
    Argentina 30%
    Espanya 26%
    Països Baixos 17%
    Altres 27%
  • Haití 3
    Per exportar: 0%
    No s’exporten oficialment com a haitians sinó com a dominicans, amb destí majoritari a EUA
  • Vietnam 2
    Per exportar: 0,02%
    Singapur 63%
    Malàisia 24%
    Austràlia 8%
    Altres 5%
  • Xile 2
    Per exportar: 58%
    Països Baixos 45%
    Argentina 14%
    Regne Unit 12%
    Altres 29%

<

On es cultiven els alvocats?

Amb l'11% de la producció mundial, Colòmbia és ja el segon país productor d'alvocat Hass i l'exporta majoritàriament a països europeus

FAOSTAT. Elaboració de Colectivo por la Autonomía/Eduardo Villalpando Ruiz

No obstant això, l’investigador de la Universitat del Quindío expert en alvocats Henry Reyes nega que es facin servir pesticides o herbicides en el cultiu de l’alvocat. “Potser en el d’altres varietats sí, però en l’alvocat Hass, que és el que s’exporta, es fa tot de forma orgànica precisament per les normatives internacionals”, assegura. Tanmateix, admet que no ha pogut fer mai una anàlisi dins de les propietats de les empreses productores d’alvocat de la regió.


Qui sí que ha pogut entrar dins dels terrenys de les multinacionals és Angela Patrícia Rivera, professional química i investigadora del territori. “Els alvocats poden passar l’anàlisi de traces perquè dos mesos abans de la seva exportació se substitueixen els productes químics pels orgànics”, assegura, i afirma que la peruana Camposol és una de les empreses que fan això. L'ARA ha preguntat a l'empresa sobre aquest tema, però no ha obtingut resposta. La fruita arriba al seu destí europeu lliure de tòxics perquè s’han fet servir en les etapes anteriors del cultiu: "Quan ja han deixat tot el seu impacte en els nostres territoris, el sòl i l’aigua”, diu Rivera. Però aquesta falta de traces al final del procés els permet obtenir certificacions de qualitat mediambiental com el Global Gap, apunta.


“Estem contaminats fins a les orelles”, diu amb vehemència Rivera, i m’envia fotografies de garrafes plenes de químics en el magatzem d’una d’aquestes empreses de l’alvocat que va poder visitar quan treballava per a l’administració. Explica també que algunes empreses fumiguen fent servir drons, malgrat que està prohibit en la regió "per la topografia". 

 

L’investigador del CSIC Iñaki Hormaza, especialitzat en aquests tipus de cultius, apunta que precisament per tractar-se d’un país tropical amb molta aigua “hi ha molt més risc de plagues i malalties associades a la humitat, i això exigeix tractaments químics freqüents”. L'expert de l'Institut La Mayora de Màlaga també confirma que la Unió Europea “només controla si la fruita que entra a Europa supera els límits de tòxics, però no regula ni diu res si s’han fet servir (aquests tòxics) en el seu cultiu uns mesos abans de l’exportació”.

54,42

morts per cada 100.000 habitants

<

El departament del Quindío és el més petit de Colòmbia, però és també el que té una taxa més alta de morbiditat i mortalitat vinculada a la contaminació de l’aire i de l’aigua, segons dades de l’Observatori Nacional de Salut (ONS) de Colòmbia.

<

Les abelles melipones com aquesta són autòctones de l'Amèrica Llatina i, per tant, són encara més essencials per als ecosistemes. Però els registres de mortaldat només es fan de les espècies importades més habituals, les 'Apis mellifera'. A sota, un dels senyals que les empreses de l'alvocat instal·len per advertir que han fet servir productes químics.

Un dels impactes més greus de la contaminació al Quindío, el departament més petit de Colòmbia, ha estat la mortaldat massiva d’abelles. Els pesticides agrícoles, especialment el fipronil (prohibit a la Unió Europea per la seva toxicitat), han generat la mort de fins a 24 milions d’abelles al Quindío en els últims anys, segons una denúncia de l’Associació Colombiana de Productors i Protectors de les Abelles (Asoproabejas). És la xifra més alta del país i s’ha donat en el departament més petit. Això ha portat l’Institut Colombià Agropecuari (ICA) a prohibir l’ús de fipronil, però la mesura no entrarà en vigor fins al febrer del 2024 (es va donar un any als productors per esgotar existències). 

 

Un informe del mateix ICA anterior a la prohibició admetia que es fa servir fipronil en el cultiu extensiu de l’alvocat, tot i que no són els únics: els monocultius de cafè o plàtan, entre molts altres, també l’utilitzen.

 

Teresa Laso fa 15 anys que es dedica a la cria d’abelles nadiues, les conegudes com a melipones. No són varietats habituals com les Apis, sinó unes espècies més petites sense agulló que són originàries d’aquestes regions i, per tant, són molt més crítiques per als seus ecosistemes. Però denuncia que tots els estudis sobre la "mortaldat creixent" de les abelles es fan tenint en compte només les Apis (espècies africanes i europees), així que les xifres oficials, tot i esgarrifoses, deixen fora les espècies d’abella nadiua com les seves. Tal com recorda Rivera, a més, “les abelles són bioindicadors de la salut del territori”. A més de ser un símptoma de contaminació, la seva pèrdua posa en risc tot l’equilibri natural.

<

L'ús del glifosat es fa evident pel color groc de la terra nua al voltant dels arbres d'alvocat. És un herbicida molt utilitzat a l'Amèrica Llatina (i a Espanya), malgrat que l'OMS admet que és "probablement cancerigen per als humans".

05/

Mineria

Va venir la minera i ens va donar llavors d’alvocat perquè plantéssim. Molts companys meus les van acceptar i van plantar. Jo no. Van acabar arruïnats i van haver de vendre la seva terra i marxar”

<

Hernán Báez

Camperol. Cajamarca. Tolima.

Els monocultius d’alvocat arriben a la regió de Tolima de la mà de la multinacional minera Anglogold Achanti. L’empresa volia obrir a Cajamarca, una ciutat d'aquest departament, una gran mina d’or a cel obert coneguda com La Colosa, i havia aconseguit diverses concessions mineres. Però el projecte va quedar frenat per una consulta popular que l’any 2017 va donar un no massiu i rotund al projecte miner. La Constitució colombiana estableix que les consultes populars són vinculants, de manera que Anglogold Ashanti va anunciar que marxava. Però no ho va fer del tot. “Poc després de la consulta, van portar a la regió aquesta iniciativa de l’alvocat amb un projecte que volia generar la idea que l’agricultura pot conviure amb la mineria”, explica Yeferson Rojas, del col·lectiu socioambiental Cosajuca. 

 

En aquesta campanya, la minera Anglogold Ashanti repartia llavors d’alvocat i fertilitzants entre els camperols de la zona. “Però quan ja havien produït alvocats, l’empresa no els hi va voler comprar o els en donava un preu molt baix, de manera que van fer fallida i van acabar venent les seves terres”, explica Hernán Báez, que encara té una finca a la muntanya. Poc després d’això, van arribar les multinacionals de l’alvocat a comprar grans extensions de terra. “En altres regions del món on s’han instal·lat els cultius extensius d’alvocat hem vist com acaben amb l’aigua i el que queda són deserts, i un cop acaben amb la terra és molt més fàcil vendre-la per fer mineria. Són diferents manifestacions de l’extractivisme”, apunta Rojas.

 

La sospita que l’arribada de l’alvocat té com a objectiu final l’explotació minera de les terres exhaurides pel monocultiu es repeteix allà on anem. No és només a Tolima, sinó arreu de la serralada central dels Andes colombians, una zona on els mapes del subsol confirmen que hi ha una gran riquesa d’or i altres minerals clau per a les noves tecnologies, com el cobalt.

 

A Salento, al departament del Quindío, una investigació liderada pel regidor municipal Jaime Hernán Arias va descobrir els vincles entre l’empresa xilena d’alvocats Altos del Valle, present a la regió, i la minera xilena Enami. Tot va començar quan un militar retirat que havia comprat una petita finca, un neocamperol, va dir que no a l’empresa de l’alvocat que li va voler comprar la terra. “Van començar amb l’assetjament, com havien fet amb altres veïns camperols: els mataven animals, tallaven el pas a les carreteres...”, explica el regidor. “En la segona trucada, el número de telèfon era el mateix, però es van identificar com una empresa minera i van dir que havia de vendre perquè tota aquella zona estava compromesa per a la mineria”, relata. Tot plegat va propiciar una investigació oficial que va acabar revelant que “el representant de l’alvocatera Altos del Valle a la regió colombiana, Felipe González Tocornal, havia estat just abans el gerent de la minera nacional xilena Enami”.

 

A l'acabar la seva investigació, Hernán estava convençut que l’objectiu final del monocultiu de l’alvocat “és acabar venent la terra a l’AngloGold Ashanti” per explotar “el projecte d’or més gran del planeta”. No obstant això, l’ARA no ha pogut tenir accés al document de la investigació liderada per Hernán perquè el disc dur que el contenia, explica, s’ha danyat. 

No creiem que sigui coincidència que l’empresa productora d’alvocat sigui gestionada per algú que ve d’una empresa minera. El seu objectiu final és fer servir la terra per a mineria”

<

Jaime Hernán Arias Carcía

Càrrec electe del Consell Municipal de Salento

close

Vídeo

Investigació municipal

“La nostra tesi és que el cultiu d’alvocat és la punta de llança per a l’activitat minera. És molt més fàcil entrar al territori dient que vols cultivar, i aquestes empreses poden esperar cinc o deu anys produint alvocat per anar debilitant la terra, fins que la puguin fer servir per a mineria”, apunta el regidor. A Colòmbia, les riqueses del subsol són d’“interès nacional”, de manera que l’estat pot explotar-les encara que estiguin en una terra que sigui propietat privada.

 

Més al sud, al municipi de Génova, una altra evidència. L’anàlisi de l’aigua de l’aqüeducte que abasteix la localitat hi va trobar mercuri, cadmi, plom i altres minerals que indiquen que hi ha activitat minera en algun lloc proper. Tant les quantitats de pesticides i herbicides detectades en aquella aigua com les de restes de mineria suposen un “risc alt” per a la salut dels veïns que es nodreixen de l’aqüeducte, conclou l’anàlisi, al que ha tingut accés l'ARA. “Sembla que hi ha mineria il·legal en aquestes muntanyes, això és el que ens indica la presència de mercuri i cadmi en l’aigua que consumim els genovesos, que hi ha mineria, explotació d’or”, assenyala doña Elsy Tobón, del col·lectiu EcoGénova. Jhon Fredy Gutiérrez, veí d’aquella zona, recorda, de fet, que fa uns 10 o 12 anys van venir uns homes a la seva finca a la muntanya "a fer un estudi del subsol per veure quins minerals hi ha”. 

 

Ara, després d’aquesta anàlisi de l’aigua que han encarregat ells mateixos, estan convençuts que la batalla només comença. “És una estratègia excel·lent”, explica Viviana Viera, fundadora d’EcoGénova. Comprar terra en nom de l’alvocat, encara que sigui monocultiu extensiu, és una carta de presentació molt millor que la mineria. “Les alvocateres van acumulant terreny, tanquen camins, exploten la terra i acaben amb la fertilitat, assequen els rierols i la gent marxa perquè no vol viure sent fumigat diàriament –remarca Viera–. Així assoleixen el control social de la muntanya, i quan el tinguin no hi haurà impediments per a la mineria”.

Aquest reportatge s’ha elaborat amb la col·laboració de Grain i la revista ‘Soberanía Alimentaria’, amb el suport de BCNJusticiaGlobal (Ajuntament de Barcelona). Imatges de dron: Manuel Alejandro López

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Idoia Longan - Roger Pujol - Marc Funollet