Una dècada en portades

El dia que neix l'ARA, el 28 de novembre del 2010, Artur Mas guanya les eleccions que el porten a la Generalitat, on relleva José Montilla. El 2016, quan deixa el càrrec, el seu protagonisme cau en picat

Aquest gràfic mostra el nombre d'aparicions en portada de cada tema, mes a mes, del desembre del 2010 al novembre del 2020.

Aquí pots veure una mostra de les portades de cada tema destacat. Si accedeixes a l'interactiu des d'un ordinador, veuràs totes les portades de cada tema.

Carles Puigdemont és president durant un període més curt però més intens, que acaba amb la declaració d'independència, la marxa a l'exili i la investidura fallida. Després, però, continua molt present

Quim Torra viu un mandat atípic, en què la intensitat baixa i el protagonisme del president també. Acaba centrat en la gestió de la pandèmia i amb un judici que torna a atraure molta atenció puntualment

A la Moncloa, Mariano Rajoy agafa el relleu de José Luis Rodríguez Zapatero el 2011 i és president durant gran part de la dècada. Amb la derrota en la moció de censura, desapareix de les portades

Pedro Sánchez té una presència intermitent durant molts anys. Quan es converteix en president, el 2018, guanya protagonisme, i el 2020 torna a tenir més presència per la gestió de la pandèmia

Un altre relleu institucional destacat és l'abdicació de Joan Carles I, el 2014, que no impedeix que segueixi protagonitzant escàndols durant els anys posteriors

Felip VI apareix més que el seu pare, especialment durant la tardor del 2017, per la seva intervenció en el procés independentista

CiU, CDC i Unió, que tenien l'hegemonia l'any 2010, ja no existeixen l'any 2020

En canvi, han nascut el Partit Demòcrata, primer, i Junts per Catalunya, després

Un altre partit destacat, ICV, també ha desaparegut durant aquesta dècada

El seu espai l'han ocupat, amb diversos noms, els comuns i Podem

La CUP, que fins llavors només era als ajuntaments, arriba al Parlament el 2012 i té la clau de la investidura després de les eleccions del 2015

L'altra novetat és Vox, que es presenta per primer cop a les europees del 2014 i obté representació per primera vegada a les espanyoles del 2019

Durant aquesta dècada s'han multiplicat les convocatòries electorals i les portades sobre llistes, campanyes, eleccions i investidures

A principis de la dècada la política catalana girava al voltant del pacte fiscal

A partir del 2012 el focus es trasllada a la independència, amb l'impuls d’entitats com l’ANC i Òmnium

Dos dels moments culminants són la consulta del 9 de novembre del 2014 i el referèndum de l'1 d’octubre del 2017

Després de la declaració d'independència, el 2017, el Procés acaba amb el 155 i la presó

Els tribunals i les sentències tenen molt protagonisme, en part per la judicialització del Procés

També, però, pels múltiples casos de corrupció i frau fiscal

A Catalunya, amb el cas Palau i el cas Pujol, incloent-hi la confessió pública de l'expresident l'any 2014

I a l'Estat, amb el cas Nóos, que afecta la família reial, i el cas Gürtel, de finançament il·legal del PP

Pel que fa als líders mundials, la dècada arrenca amb el primer mandat de Barack Obama a la Casa Blanca

El 2016, amb la victòria de Donald Trump, s'obre un període molt diferent, sempre marcat per la polèmica

Joe Biden, vicepresident amb Obama, ha guanyat les eleccions del 2020, però Trump es resisteix a plegar

A Europa destaca la figura d'Angela Merkel, que ja era cancellera alemanya des del 2005 i és l’antítesi de Trump

Per països, els Estats Units és el que té més presència en portada, per davant de qualsevol país europeu

Grècia, per la crisi econòmica, i Síria, per la guerra, tenen molta presència de manera puntual

La gran transformació de fons és l'ascens de la Xina, un actor cada vegada més principal

Pel que fa a Europa, les portades parlen molt de Brussel·les, la Unió i la Comissió

Un dels fets més destacats és el Brexit, la sortida del Regne Unit, que es vota l'any 2016 i es fa realitat el 2020

La UE també es veu qüestionada pel seu paper en la crisi dels refugiats, que ocupa portades especialment el 2015 però també el 2018 i el 2020

Ha sigut una dècada amb dues grans crisis econòmiques. La primera, amb molt protagonisme de la paraula crisi i també de la paraula euro

Durant la primera meitat de la dècada les portades van parlar molt de conceptes com prima de risc o rescat

A Espanya el rescat es va centrar en el sector financer, i en aquest període van desaparèixer les caixes

Dos dels grans noms propis han sigut Hisenda i el ministre responsable, Cristóbal Montoro

Conceptes més tècnics, com dèficit i deute, també han estat molt presents a les portades

Juntament amb altres que afecten més directament els ciutadans, com retallades i impostos

Així com el principal problema, l'atur, i els principals perjudicats, els treballadors

Els problemes laborals han agreujat problemes en infraestructures com l'aeroport del Prat, que s'ha col·lapsat en diverses ocasions

També ha tingut problemes un projecte presentat com una gran oportunitat per crear ocupació: Barcelona World

Ha estat la dècada en què, per primer cop, s'ha començat a veure amb preocupació el turisme

També s'ha agreujat la situació dels preus de l'habitatge, malgrat els anys de moderació a mitjans de la dècada

Al sector públic la sanitat ha tingut molt protagonisme per les retallades, les llistes d'espera i les reivindicacions dels metges

També, en l'últim any, per la pandèmia del coronavirus, que ha portat el sistema al límit del col·lapse

Les portades de la dècada també han parlat molt de l'escola i la universitat, en part per les retallades, tot i que no exclusivament

Els primers anys, també per la llei Wert i l'ofensiva contra la immersió lingüística

Han guanyat pes causes com el feminisme, sobretot al voltant del 8 de març, una jornada cada cop més reivindicativa i amb un suport més massiu

També la lluita contra el canvi climàtic, molt present al voltant de les cimeres de París el 2015 i de Madrid el 2019, coincidint amb el fenomen Greta Thunberg

Durant aquests anys s'han multiplicat les vagues i manifestacions de tota mena

Amb un moviment de protesta sense una sola causa concreta, el del 15-M o dels indignats, que va esclatar de cop el 2011 i es va difuminar a poc a poc

Les portades han parlat força de la policia en general i dels Mossos d'Esquadra en particular, en part per la resposta policial a les mobilitzacions

Especialment, però, en relació amb el terrorisme, present durant tota la dècada i amb el punt àlgid en els atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017

A l'Església catòlica s'ha produït un fet inèdit des del 1415, l'abdicació com a papa de Joseph Ratzinger, Benet XVI, el febrer del 2013

El seu successor, Jorge Bergoglio, el papa Francesc, ha tingut un tarannà més reformista i força més presència en portada

A la secció de Cultura el protagonisme es reparteix entre molts noms propis diferents que es repeteixen poc. Tenen molta presència paraules com concert i festival

També, cada cap de setmana, el cinema amb les estrenes

I els llibres amb el suplement Ara Llegim

Als Esports, la sortida de l'ARA va coincidir amb un 5-0 del Barça al Madrid, i amb els millors anys de la història del club. En els últims anys de decadència, el Barça ha anat perdent protagonisme

Pep Guardiola, l'entrenador amb més èxits, va tenir força presència amb les seves últimes renovacions i la seva marxa el 2012

També el seu substitut, Tito Vilanova, que va guanyar una Lliga de rècord el 2013 i va morir de càncer el 2014

El protagonista constant ha estat Leo Messi, que en l'últim estiu ha sortit més per l'intent, de moment fallit, de posar punt final a la seva etapa al club

Al llarg de la dècada l'ARA ha publicat diversos diaris especials comissariats per artistes i creadors, des de Miquel Barceló fins a Jaume Plensa passant per Perejaume i el xef Ferran Adrià.

A més, des del 2013, el Dia Mundial de la Infància es publica un diari il·lustrat amb dibuixos de nens i nenes, i des del 2016, en ocasió del Saló del Còmic de Barcelona, una edició il·lustrada per ninotaires.