Hi ha mil maneres de riure i totes comparteixen en algun grau una explosió emocional que d’una manera o altra ens desarma. Riem quan algú cau ridículament, riem quan un pastís impacta a la cara d’algú, riem amb una frase absurda que fa aflorar la complicitat d’un punt de vista comú, riem nerviosament, riem al llindar de les forces emocionals per acabar plorant... Hi ha mil maneres de riure o, com diu Saul Bellow, “riure i estremir-se estan curiosament barrejats i no és fàcil establir les seves relacions”.
Durant els moments més difícils de la pandèmia, a l’ARA ens vam preguntar sovint on eren els límits de l’humor i fins a quin punt es podia riure en plena vivència dramàtica amb la mort de milers de persones. Com podíem fer broma quan les coses es posaven serioses? Ens vam plantejar com ajudar a mantenir la moral de tots plegats quan s’imposava una realitat dramàtica i planava sobre nosaltres un ambient de tenebra. Va ser aleshores quan vam comptar amb l’habilitat dels nostres humoristes i ninotaires, capaços de descriure la gravetat del moment i destil·lar-la en una gota d’humor que mai no ha resultat ofensiva en moments de dolor col·lectiu i personal. Ells, els nostres humoristes i ninotaires –com li agrada dir a en Ferreres–, han sabut caminar per la maroma i fer-nos somriure i distanciar-nos de nosaltres mateixos per una estona quan més calia.
En aquest especial volem pensar una mica sobre els límits de l’humor i veure com els millors van trobar la fórmula secreta per provocar-nos en els temps més difícils un somriure o un esclat de riure. De fet, els que guarden la fórmula secreta del nostre riure connecten amb una tradició molt llarga. Saben que podem riure de pura felicitat, però que també riem com una estratègia de supervivència. Si no, que els hi preguntin als millors humoristes del món, els que formen part del castigat poble jueu, mestre del riure’s d’un mateix i de les desgràcies, neurosis i particularitats individuals o col·lectives.
Amb aquest especial fem un recorregut per l’humor i pels millors exemples desplegats al diari en els últims mesos.
És un catàleg de com els guardians del secret del nostre riure han sigut capaços de convertir la seva feina en una afirmació de la vida i un sinònim d’esperança. Gràcies per fer-nos riure i estremir-nos.