CLINTON

VS

TRUMP

T’expliquem el duel més insòlit de la història per la presidència dels Estats Units

PERSÒNIA SÁNCHEZ

IL·LUSTRACIÓMaria Picassó

DISSENYRicard Marfà

PROGRAMACIÓIdoia Longan

EL PERFIL

LA
PRIMERA
DONA

Si guanya les eleccions del proper 8 de novembre, Hillary Clinton assolirà una fita històrica: serà la primera dona presidenta dels Estats Units. Ja va fer història com la primera dona candidata a la presidència: «A cada nena petita que té grans somnis: Sí, pots ser el que vulguis, fins i tot presidenta», va dir llavors.

EL
MAGNAT
POPULISTA

Un outsider sense experiència política, multimilionari excèntric i xòuman televisiu, podria esdevenir el proper president dels Estats Units. El desencant social cap als polítics i l'auge del populisme juguen al seu favor. Tal com va sorprendre la victòria del Brexit, Trump podria donar la sorpresa als Estats Units.

LA TRAJECTORIA

HILLARY FOR AMERICA

HILLARY FOR AMERICA

HILLARY FOR AMERICA

AFP

1947

Neix Hillary Diane Rodham, el 26 d'octubre, a Chicago (Illinois). Filla gran del propietari d'una botiga de teixits, va créixer en una família de classe mitjana amb dos germans petits.

1964

Amb les joventuts republicanes, fa campanya pel candidat a la Casa Blanca Barry Goldwater, però el 1968 es passa al Partit Demòcrata.

1972

Es gradua en dret a la Universitat de Yale, després d'haver-se graduat ja en polítiques al Wellesley College.

1975

Es casa amb un company d'universitat que havia conegut a Yale: Bill Clinton. Tindran una filla, Chelsea Clinton, el 1980.

70's - 90's

Segueix el seu activisme polític treballant en campanyes electorals com la de Jimmy Carter. Combina la feina d'advocada amb la tasca benèfica de primera dama de l'estat d'Arkansas, on Bill Clinton va ser governador (1978-80, 1982-92).

1993-2000

Primera dama dels Estats Units durant la presidència del seu marit, Bill Clinton.

2001-2009

Senadora per Nova York (la primera ex primera dama que es fa senadora).

2008

Candidata en les primàries demócrates per la presidència, que perd contra Barack Obama.

2009-2013

Secretària d'estat amb el president Barack Obama.

WIKIPEDIA

GETTY

GETTY

NBC

1946

Neix Donald Trump, al barri de Queens de Nova York, el 14 de juny. El quart dels cinc fills de Fred Trump, un magnat immobiliari, i Mary Anne MacLeod.

1959

Amb 13 anys, els pares l'envien a una acadèmia militar per corregir la seva actitud. S'hi acaba graduant com a bon estudiant i atleta.

1968

Es gradua en econòmiques a la Wharton School of Finance de la Universitat de Pennsilvània i entra a treballar a l'empresa del seu pare, Elizabeth Trump & Son. El seu pare li dona un crèdit d'1 milió de dòlars (4 milions avui, amb la inflació ajustada) per iniciar la seva carrera professional com a immobiliari.

1971

Agafa el control de l'empresa, i li posa llavors el nom de Trump Organization, amb la qual construirà edificis com la Trump Tower, a la cinquena avinguda de Nova York, o el Grand Hyatt, i 18 camps de golf.

1977-1992

Primer matrimoni, amb Ivana Zelnickova, amb qui tindrà 3 fills, Donald Junior, Ivanka i Eric.

1980-1984

Intenta instal·lar un negoci de casinos a Atlantic City però no n’aconsegueix els permisos. Instal·la l’hotel Taj Mahal d’Atlantic City, que el 2016 acabarà tancant després de diverses fallides econòmiques.

1993-1999

Segon matrimoni, amb l’actriu Maria Maples, amb qui tindrà una filla, Tiffany.

1996-2015

Propietari dels concursos Miss USA i Miss Univers.

2005

Tercer matrimoni, amb la model Melania Knauss, la seva actual esposa, amb qui tindrà un fill, Barron.

2006-2015

Presentador del ‘reality show’ ‘The Apprentice’, que és una producció seva.

8 NOV 2016


Eleccions a la presidència dels Estats Units

PUNTS FEBLES

POC ESTIMADA

Després de perdre contra l’esperançador Barack Obama a les primàries del 2008, el procés cap a la nominació demòcrata aquest 2016 hauria d'haver estat un camí de roses per a ella. Però el senador de Vermont, Bernie Sanders, amb 75 anys i un discurs radical per als demòcrates, va estar a punt de fer-la trontollar. Fins i tot amb un rival tan poc seriós com Trump, no té totes les de guanyar.

El fet de ser la primera dona presidenciable pot tenir alguna cosa a veure: entre els homes Trump té suport majoritari. Però en general, més del 55% dels nord-americans tenen una opinió desfavorable de Clinton, la majoria diuen que no hi confien. Per què? Algunes polèmiques poden haver contribuït a generar desconfiança, però el seu principal problema és precisament el seu currículum. La seva llarga experiència política és més un llast que un actiu. La presenta com a part d'un 'establishment' de Washington avui posat en dubte per bona part dels electors i com a representant d'una forma de fer política que pertany al passat. Les seves connexions amb les elits de Wall Street, molt utilitzades per Sanders per atacar-la, tampoc no li fan cap bé.

Clinton no agrada, el dilema és saber si agradarà menys encara que Trump. De fet, bona part del vot a Trump és en realitat un vot anti-Clinton, alhora que un 46% dels demòcrates que la voten ho fan només per evitar un president Trump.

MASSA CONTROVERTIT

Tot i la seva ascensió meteòrica en les primàries republicanes, on es va anar desfent de contrincants molt més preparats que ell, el discurs radical i populista de Trump no agrada a l’aparell del Partit Republicà ni als seus quadres més moderats. Moltes figures republicanes prominents li han negat ja el seu vot, com l’expresident Bush pare.

El seu discurs té un altre gran handicap: li allunya el vot de les minories, que cada cop són més decisives per guanyar unes eleccions als Estats Units.

Després de dir que els immigrants mexicans són violadors i delinqüents, i de prometre que construirà un mur a la frontera i deportarà els milions d'irregulars, Trump no té gaires opcions d’aconseguir els votants llatins, que són ja un 17% del total i seran un terç dels votants el 2060. Són 27 milions de votants (dels 57 milions d'hispans que hi ha al país), que poden ser decisius i que es poden mobilitzar més que mai contra un candidat que els ataca directament. Segons Pew Research, el 66% dels votants hispans votaran Hillary Clinton davant un 24% que diuen que votaran Trump. Entre els votants negres, la distància és encara més gran: el 85% es decanten per Clinton. No és d'estranyar tenint en compte que alguns líders històrics del Ku Kux Klan, com David Duke, sí que li han promès el seu vot.

LA FORÇA DEL VOT EN NEGATIU

Augmenten els electors que es mouen per animadversió cap al candidat rival

Font: Pew Research Center

Entre els votants demòcrates

2016

46%
Contra Trump
53%
A favor de Clinton

2008

25%
Contra McCain
68%
A favor d'Obama

Entre els votants republicans

2016

53%
Contra Clinton
44%
A favor de Trump

2008

35%
Contra Obama
59%
A favor de McCain

LES POLÈMIQUES

INFORMACIÓ SECRETA AL CORREU PERSONAL

Quan era secretària d'Estat va utilitzar el seu correu electrònic personal per enviar milers de correus de feina, molts dels quals amb contingut «classificat», vulnerant les normes de seguretat i posant en risc informacions confidencials, més fàcils de piratejar en els correus ordinaris. Es va saber a principis del 2015 i la polèmica l'ha perseguida tota la campanya. Al final de la investigació l’FBI va decidir no presentar càrrecs, tot i concloure que l’acció de Clinton havia estat «descuidada». La controvèrsia ha augmentat la sensació que no és una persona de fiar.

DUBTES SOBRE LA SEVA SALUT

En el 15è aniversari dels atacs al World Trade Center de Nova York, el passat 11 de setembre, Clinton va haver de marxar abans d'hora i es va veure que estava a punt de desmaiar-se. Després es va saber que se li havia diagnosticat una pneumònia. Haver ocultat el seu estat de salut, que ja havia estat qüestionat abans per diversos mitjans, no li va fer cap bé als ulls de l'opinió pública.

L’ATEMPTAT DE BENGASI

Clinton era la màxima responsable d’afers exteriors als EUA quan l'Estat Islàmic va atacar l'edifici de la CIA a Bengasi (Líbia) i va matar l'ambaixador, Christofer Stevens.
Ha hagut de respondre davant d’un comitè parlamentari per explicar per què es van desatendre les crides d'Stevens en què demanava més mesures de seguretat.

ATAC ALS VOTANTS DE TRUMP

10 SET 2016

"Pots posar la meitat dels partidaris de Trump en el que jo anomeno la cistella dels lamentables: racistes, sexistes, xenòfobs, islamòfobs… el que digueu. Desgraciadament, hi ha gent així, i ell els ha alçat"

Míting a Carolina del Nord

LLIGAMS AMB WALL STREET I GRANS CORPORACIONS

Hillary ha cobrat fins a 21,6 milions de dòlars en honoraris per conferències entre el 2013 i l’inici de la cursa presidencial el 2015. La majoria són discursos pagats per grans corporacions i també entitats financeres com Goldman Sachs, que el 2015 li va pagar 675.000 dòlars per tres conferències.

ELS IMMIGRANTS I EL MUR

  • 1
  • 2
  • 3

16 JUN 2015

"Quan Mèxic envia la seva gent, no envia els millors. No t’envia a tu. Envia gent amb molts problemes que porten els seus problemes amb ells. Porten drogues. Porten crim. Són violadors. I suposo que també hi haurà bona gent".

Míting de presentació de la seva candidatura, a Nova York

30 AGO 2016

"Construiré un gran mur. I Mèxic pagarà per aquest mur. 100%. Ells encara no ho saben, però pagaran"

Míting a Phoenix després de reunir-se, hores abans, amb el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto

7 DES 2015

"Donald J. Trump demana un tancament total i complet a l'entrada dels musulmans als Estats Units, fins que els representants del nostre país puguin esbrinar què dimonis està passant"

Míting a Carolina del Sud

MISÒGIN I MASCLISTA

  • 1
  • 2
  • 3

8 AGO 2015

"Podies veure com li sortia sang dels ulls, com li sortia sang del seu daixonses"

Entrevista a la CNN parlant de Megyn Kelly, la moderadora d’un debat electoral a la FOX que li va preguntar sobre els seus comentaris masclistes. Insinua que va ser dura amb ell perquè tenia la regla.

9 SET 2016

"Mira aquesta cara. Algú votaria per a això? Pots imaginar això, la cara del nostre proper president?"

Ho diu sobre Carly Fiorina, candidata a les primàries republicanes, en un reportatge a la revista Rolling Stones.

2006

"Si jo dirigís The View (el programa que presentava O’Donnell) l’acomiadaria. Miraria aquesta cara lletja i grossa i li diria: Rosie, estàs acomiadada"

En una entrevista a la FOX. Va qualificar la còmica Rosie O’Donnell de "gran porca grossa"

BURLA A UN DISCAPACITAT

30 Nov 2015

"El pobre paio, l'hauríeu de veure, aquest paio. 'Aaah, no sé què he dit, no m'en recordo'"

Sobre Serge Kovaleski, periodista del The New York Times, en un míting a Carolina del Sud

ACCÉS A LES ARMES

  • 1
  • 2

9 AGO 2016

"Si Hillary Clinton escull els jutges (del Suprem) no hi haurà res que pugueu fer, amics. Encara que la gent de la Segona Esmena (defensors de les armes) potser sí que poden. No ho sé"

Míting a Carolina del Nord

16 SET 2016

"Els seus guardaespatlles (de Clinton) haurien de deixar les armes. S'haurien de desarmar, oi? Sí, traieu-los les armes, ella no vol armes... I veurem què li passa"

Míting a Miami

OBAMA I L'ESTAT ISLÀMIC

10 AGO 2016

"L'Estats Islàmic rendeix honors al president Obama. Ell és el fundador de l'EI. Ell va fundar l'Estat Islàmic. I diria que la cofundadora va ser la corrupta Hillary"

A l'ABC News. Va acabar disculpant-se per aquesta afirmació.

ELS VOTANTS

QUI VOTA A QUI?

% de votants registrats que donen suport a...

Font: Pew Research Center
* Els percentatges de Clinton i Trump no sumen 100
perquè hi falten els votants dels candidats independents,
Gary Johnson i Jill Stein

CLINTON

Hillary Clinton té el vot majoritari de les minories hispana i afroamericana. També té cert avantatge entre les dones. El seu repte és captar el vot dels mil·lenialistes pro Sanders, els demòcrates més joves i més d’esquerres.

Total

41%

Sexe

33%
Homes
49%
Dones

Grup ètnic

33%
Blancs
85%
Negres
66%
Hispànics

Edat

38%
18-29
46%
30-49
41%
50-64
39%
65+

Estudis

59%
Postgrau o màster
47%
Amb titulació superior
36%
Amb estudis superiors
37%
Institut o menys

Religió

17%
Evangelistes prot. blancs
33%
Protestants
40%
Catòlics
56%
Sense afiliació

Entre blancs

47%
Amb estudis superiors
26%
Sense estudis superiors

TRUMP

A Donald Trump el voten majoritàriament els blancs de pocs estudis, eminentment rurals. Té el vot majoritari entre els evangèlics protestants. El seu repte és captar el vot de les minories hispana i afroamericana.

Total

37%

Sexe

45%
Homes
30%
Dones

Grup ètnic

45%
Blancs
.
2% Negres
24%
Hispànics

Edat

27%
18-29
29%
30-49
43%
50-64
47%
65+

Estudis

21%
Postgrau o màster
34%
Amb titulació superior
40%
Amb estudis superiors
42%
Institut o menys

Religió

63%
Evangelistes prot. blancs
46%
Protestants
42%
Catòlics
19%
Sense afiliació

Entre blancs

33%
Amb estudis superiors
51%
Sense estudis superiors

EL PROGRAMA

IMMIGRACIÓ

·Impulsar l'estancada reforma migratòria en els 100 primers dies de mandat, per regular l'accés dels immigrants irregulars a la ciutadania.

·Defensar davant del Suprem les ordres executives d'Obama per regularitzar immigrants.

POLÍTICA EXTERIOR

·Reforçar aliances internacionals com l'OTAN.

·Ser «durs però intel·ligents» amb els rivals, Rússia i la Xina, per fer que Moscou avanci en la no proliferació i que Pequín pressioni Corea del Nord.

·Aprofundir les relacions amb Cuba iniciades per Obama.

ECONOMIA

·Renegociar els tractats comercials.

·Reforma fiscal perquè els més rics paguin «una contribució justa» i retallar impostos a petites empreses.

·Reformar Wall Street per «abordar riscos perillosos».

ALTRES

·Defensar la reforma sanitària d'Obama.

·Regular l'accés a les armes de foc.

IMMIGRACIÓ

·Construir un mur a la frontera de Mèxic amb els EUA i fer que el govern mexicà el pagui.

·Deportar els 11 milions d'immigrants sense papers que viuen al país.

POLÍTICA EXTERIOR

·Acabar amb l'Estat Islàmic (no ha dit com).

·Recuperar la tortura per lluitar contra el terrorisme (ha proposat fins i tot utilitzar els familiars dels sospitosos).

·Expansió militar: més soldats, més avions i vaixells de guerra.

·Reestructurar l'OTAN i pagar menys per la seguretat dels aliats dels EUA.

·Retirar suport militar al Japó i Corea del Sud.

ECONOMIA

·Renegociar els tractats comercials.

·Reduir impostos a les famílies de classe mitjana i a les empreses.

·Eliminar l'impost de successions.

ALTRES

·Derogar la reforma sanitària del president Obama.

·Defensar el dret de portar armes.

LES ENQUESTES

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

50

f

d

e

a

g

c

h

b

40

a

1 DE FEBRER

Arrenquen les primàries demòcrates i republicanes a Iowa, amb poca diferència entre els dos favorits a cada bàndol.

b

23 DE MARÇ

Trump competeix per la nominació republicana amb Ted Cruz i John Kasich, que obtenen millors resultats contra Clinton a les enquestes.

c

24 DE MAIG

Trump supera per primer cop Clinton en una enquesta, després d’haver-se quedat ja sol com a únic candidat republicà.

d

27 DE JUNY

Clinton recupera el lideratge, després d’un primer canvi d’equip de campanya de Trump i que diversos grups republicans s’oposin al seu candidat.

e

27 DE JULIOL

De nou, un tancament de files dels republicans entorn el seu candidat, ara ja proclamat a la Convenció del partit, li dóna una empenta a les enquestes.

f

28 D’AGOST

Clinton torna a agafar distància després d’un agost amb polèmiques com la baralla de Trump amb els pares d’un soldat nord-americà musulmà mort a l’Iraq.

g

19 DE SETEMBRE

Trump aposta per moderar el seu discurs, mentre a Clinton l’esquitxen algunes controvèrsies amb la Fundació del seu marit.

h

8 D'OCTUBRE

Un vídeo amb comentaris masclistes impacta contra la campanya de Trump. El president de la Cambra de Representants anul·la un acte conjunt. El candidat republicà demana disculpes.

PRIMERA DAMA O CAVALLER

Bill Clinton

Si guanya Clinton, en lloc de primera damà hi haurà «primer cavaller» o «primer espòs»: l'expresident Bill Clinton també farà història com el primer home a ocupar aquesta figura especialment destacada als Estats Units. Això pot obrir un debat sobre la idea tradicionalista de «primera dama», que parteix de conceptes desfasats del matrimoni, i obligaria a repensar aquest rol. Des d'Eleanor Roosevelt o Betty Ford, passant per Nancy Reagan i la mateixa Hillary Clinton, la primera dama dels EUA ha anat adquirint un rol polític cada cop més actiu.

Hillary va anunciar al maig que el seu marit, Bill Clinton, com a primer cavaller, «s'encarregarà de revitalitzar l'economia». Va descartar que ho fes com a membre del seu gabinet, però no està clar quant de poder tindrà en aquesta tasca. En tot cas, si ella guanya, Hillary i Bill Clinton tornaran a viure a la Casa Blanca però amb els rols canviats: ara serà ella qui ocupi el despatx oval. Bill Clinton ho va fer entre 1992 i 2000, amb una presidència marcada per la prosperitat econòmica, l’impuls a tractats de lliure comerç i un intent fallit de reforma sanitària. Tot i que el que més recorden molts és encara el cas Lewinski.

Melania Trump

Amb un president Trump, la primera dama seria Melania Trump, una ex model eslovena de 46 anys que avui té la seva pròpia línia de joieria.

La tercera esposa del magnat immobiliari ha protagonitzat ja algunes polèmiques durant la campanya:

·Va plagiar parts del discurs de Michelle Obama en el seu discurs a la Convenció Republicana.

·Ha demandat el The Daily Mail i un bloguer que va insinuar que va ser prostituta durant els anys 90 amb una agència de models que servia «dones de companyia». Ella ho nega.

·Es van publicar algunes fotografies d'ella despullada al The New York Post.

Nascuda el 1970 a Sevnica, Eslovènia, Melania va iniciar la seva carrera com a model als 16 anys, i la va desenvolupar entre Milà i París fins que va instal·lar-se a Nova York el 1996. Allà, dos anys més tard, va conèixer Donald Trump. Es van casar el 2005 i el 2006 ella va obtenir la ciutadania nord-americana, el mateix any que va néixer el seu fill comú: Barron William Trump.

EL VICEPRESIDENT

Tim Kaine

El senador de Virgínia Timothy Michael Kaine és un polític moderat de 53 anys. Va estudiar dret a la Universitat de Harvard, va ser advocat en defensa dels drets civils i té una dilatada carrera política com a alcalde de Richmond, Virgínia, i com a vicegovernador i governador d’aquest estat. Quan era jove, la seva fe catòlica el va portar a ser missioner jesuïta a Hondures.

Ticket de campanyaAmb Kaine, fill d’un petit empresari enginyer que va créixer a Kansas City, Clinton espera atraure votants de classe treballadora blancs que ara es decanten per Trump. Kaine parla un castellà fluid, per consolidar encara més el ja favorable vot llatí.

Mike Pence

El governador d'Indiana, Mike Pence, és un polític ultradretà de 57 anys que va ser congressista del seu estat 12 anys i, per tant, coneix molt bé Washington. Cristià evangèlic devot, ha aprovat diverses restriccions a l’avortament i és un defensor d’un govern limitat i de la disciplina fiscal. Advocat, nascut a Columbia, Indiana, també afí al moviment ultraconservador Tea Party.

Ticket de campanyaEl seu perfil pot ajudar Donald Trump a persuadir els votants conservadors, que encara desconfien de les seves credencials republicanes. El seu coneixement de Washington també el pot ajudar a governar si guanya les eleccions del novembre.