La tornada
a l'escola
Tot el que has de saber

Tots els focus posats sobre les revàlides. El frec a frec entre el ministeri d’Educació, Cultura i Esports i la conselleria d’Ensenyament se centrarà aquest curs en les proves de quart d’ESO i segon de batxillerat que imposa la Lomce. La llei Wert marca que aquest any ja es començaran a fer les revàlides, però aquest curs encara sense aplicació vàlida, i que serà el curs 2017-2018 quan seran vinculants. “No canviarà res”, assegura la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz. “La revàlida és molt perversa. Què fas amb l’alumne que aprova batxillerat però no supera la prova?”, es pregunta. Lomce a banda, el curs que comença el 12 de setembre es veu marcat per l’increment d’alumnes a l’ESO i la disminució a P3 per la davallada de la natalitat.

Començar el curs és sinònim d’ajustar-se el cinturó. Any rere any moltes famílies veuen com han de fer front a una despesa extra just a la tornada de les vacances, i han de prescindir d’altres activitats i fer grans esforços per poder pagar els llibres dels seus fills. Des de fa uns anys -i especialment després de la crisi econòmica- cada vegada més escoles s’organitzen per evitar aquest esforç econòmic socialitzant els llibres de text. Però això què significa exactament? Com es fa? El mètode és senzill: l’AMPA compra els llibres de cada curs i l’escola els reaprofita any rere any. Això vol dir que els llibres deixen de pertànyer a cada alumne i són propietat de l’escola. Per tant, un cop s’acaben les classes, els llibres es queden al centre.

No hi ha cap país del món que hagi aconseguit encara la universalització total de l’educació obligatòria. Ni Xangai ni Corea del Sud, que surten a dalt de tot dels rànquings educatius mundials, ni els Estats Units, i encara menys Espanya, han assolit el repte de mantenir tots els joves dins del sistema educatiu fins al final de l’etapa secundària. L’any passat, la comunitat internacional es va posar d’acord per intentar aconseguir aquesta fita d’aquí 15 anys dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Però l’informe de seguiment de l’educació al món, que publica per primer cop la Unesco amb la intenció d’avaluar anualment la progressió d’aquesta agenda, alerta que si seguim les tendències actuals “el món farà 50 anys tard en els seus compromisos educatius”.

Els centres educatius estan canviant. I també els mètodes i les maneres d’educar. ¿Té gaire sentit que el model d’escola d’avui s’assembli tant a les escoles on vam anar els que avui som pares i mares de nens en edat escolar? ¿Com ha de ser aquesta escola que prepara els nostres infants per a una societat que no tenim ni la més remota idea de com serà? ¿Són útils les eines tecnològiques que es fan servir quan, probablement, seran tecnologia obsoleta en pocs anys? És possible que hi hagi molts pares i mares que faci temps que es plantegin aquestes preguntes, o potser s’hi han vist abocats ara que comença el curs i la immersió a l’escola que voldrien per als seus fills ha sigut un bany de realitat.

Preparar els alumnes per a la societat i l’economia del segle XXI requereix desenvolupar unes noves habilitats. La creativitat i la innovació es perfilen com els elements claus de l’aprenentatge del futur. El pensament crític, la intel·ligència social, el tractament de dades o la fluïdesa multimèdia són altres de les competències que ha de desenvolupar l’escola del segle XXI. Deu gurus de l’educació qüestionen el model clàssic d'escola. Hi ha opinions per a tots els gustos, però sí que és possible detectar uns elements comuns en el diagnòstic: més que acumular coneixements que poden ser o bé inútils o bé obsolets, l'objectiu de l'escola ha de ser preparar l'alumne per ser autosuficient. "L'escola ha d'ensenyar a aprendre", resumeix el psicòleg nord-americà Howard Gardner.

Fins a quin punt treure bones o males notes pot condicionar les expectatives de futur de les criatures? En parlem amb educadors i psicòlegs. Els que obtenen bons resultats solen veure reconegut el seu esforç amb paraules d’admiració de pares i professors i, en general, solen sentir-se més segurs a l’hora d’enfrontar noves proves i noves matèries. Els que, per contra, suspenen o aproven amb dificultat solen rebre les amonestacions de mestres i, en alguns casos, les represàlies familiars. La seva autoestima baixa i el nivell de confiança cap al centre on estudien també. Aquesta és una de les raons per les quals molts educadors del nostre país es plantegen la necessitat d’un canvi en el sistema d’avaluació dels estudiants.

L'arribada a l'escola bressol suposa per a la canalla petita una entrada a un nou lloc "desconegut" fora de tots aquells espais més propers i, just per això, l'infant la pot viure des del temor o des de la sorpresa més emocionant. Aquesta adaptació es pot considerar com un procés amb identitat pròpia i és per aquest motiu que les escoles bressol preveuen estratègies per tal d'aconseguir un clima acollidor que faciliti que l'infant i la família se sentin còmodes i confortables en aquest nou espai. L'especialista Beth Galindo, tècnica de Projectes Educatius del departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés, apunta quines accions poden fer les famílies per facilitar aquests primers dies a l'escola bressol.

El concepte d’educació emocional té poc més d’una dècada de vida a Catalunya, però ha sacsejat alguns fonaments de l’educació tradicional, basada sobretot en la transmissió de coneixement de professor a alumne. Tot va començar el 1995, quan el psicòleg nord-americà Daniel Goleman va publicar el llibre 'Intel·ligència emocional' i es va convertir en un bestseller mundial. L’autor i, amb posterioritat, altres investigadors van obrir la porta del debat sobre si cal aplicar l’educació emocional a les aules. Un debat que porta no poca controvèrsia: educació emocional o tradicional? El director del postgrau en educació emocional i benestar de la UB, Rafael Bisquerra, defensa aquesta formació, mentre que el professor i escriptor Alberto Royo la qüestiona.

Els testos s’assemblen a les olles. Ho diu la frase feta, però també estudis sobre els hàbits lectors en l’etapa infantil. El 65% dels infants gaudeixen de la lectura quan els seus pares també ho fan. La insistència per fer llegir els infants i adolescents és fonamentada. No s’intenta que petits i joves llegeixin perquè sí, sinó perquè els beneficis de l’activitat són infinits. Llegir, i especialment comprendre textos, és una competència bàsica per a l’èxit escolar i per a l’aprenentatge al llarg de la vida. "Però, a més, la lectura permet participar en la comunitat, perquè els humans -a diferència de la resta d’espècies- hem basat el desenvolupament en el dipòsit del coneixement a través de l’escriptura i la lectura. Llegir permet participar en la cultura”, sosté David Duran, coordinador del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals.

Esteu preparant la tornada a l'escola? Us ensenyem a forrar els llibres de text en menys d'un minut. Només necessiteu paper adhesiu, tisores, un drap i una mica de paciència. Seguiu les instruccions de la Marta Cayuela i aconseguireu que no us quedi cap bombolla.

Es comenci a l’edat que es comenci, les primeres extraescolars han de tenir com a objectiu la “protecció, l’afecte, la socialització i l’estimulació” de l’infant. L’altra clau, que serveix per als petits i també per als més grans, és que les activitats responguin a les seves necessitats. Els experts recomanen que en cap cas les extraescolars es facin en “clau d’inversió” per al futur de l’infant, sinó per ajudar-lo a ser feliç i contribuir al seu desenvolupament global. Els diversos estudis que s’han fet sobre extraescolars coincideixen que els nens solen ser més reticents a fer activitats acadèmiques fora de l’horari lectiu, sobretot els idiomes. S'aconsella que els infants trenquin amb la rutina de l’escola i amb la quantitat d’hores que es passen asseguts a classe.

Tradicionalment, la institució escolar ha considerat que s’educa a l’interior i l’espai exterior només ha sigut utilitzat per a l’esbarjo, fins al punt que en la formació universitària inicial dels mestres encara no s’aborda aquesta qüestió. Però les coses estan canviant. Hi ha escoles que van d’excursió al bosc o a la muntanya per poder observar els canvis que es produeixen en el paisatge en les diferents estacions de l’any. D’altres visiten museus per fer-hi tallers per treballar algun aspecte del currículum de medi natural. “Moltes d’aquestes activitats, però, les podrien fer al pati de la seva escola -observa Carme Cols- mirant com va canviant la vegetació, les olors, els colors, quins ocells hi ha, la posició del sol...”, si no fos perquè en molts patis imperen les pistes esportives de ciment plenes de nanos jugant a futbol i els sorrals de sauló que amb quatre dies queden impracticables.

Pocs dies abans que s’acabés l’agost, entre els mestres que l’1 de setembre tornaven a la feina després de dos mesos de descans, va començar a circular per WhatsApp una cadena de missatges en to humorístic. El títol, que va arrencar un somriure a més d’un, era Versió no censurada de les instruccions per a l’1 de setembre, i s’hi incloïen tota una sèrie de consells per a aquells primers dies de feina en què els nens encara no han arribat. “No siguis pardilla i estiguis a les 9 menys 10 a la porta de l’escola. A aquella hora és possible que no hi sigui ni el director”, diu un dels missatges. Bromes a part, els primers dies d’escola o d’institut són per a la majoria de professors uns dies d’anar de bòlit: abans que els nens arribin el dia 12, cal deixar les aules preparades, repassar els horaris, fer claustres i enllestir les programacions.

Un projecte educatiu a Osona repensa el concepte de reforç escolar implicant-hi les famílies i detectant abans la desafecció acadèmica en els infants, i ho fa des d’aquest últim curs amb 170 alumnes i 15 escoles. “Va adreçat a alumnes d’entre primer i quart de primària amb dificultats escolars. Els donem suport en les matèries instrumentals, com la llengua o les matemàtiques, però amb el distintiu que no només hi participen ells sinó també, i com a requisit indispensable, els seus pares”, explica el coordinador, Marcel Barjuan. I és que, tot i que sigui l’escola la que detecti els alumnes que poden beneficiar-se’n, només passen a formar-ne part si hi ha el compromís d’un dels pares o tutor d’assistir-hi.

L’educació avança, però els problemes de sempre persisteixen. Segons un estudi, el 54,4% dels nens de 9 anys pateixen mal d’esquena a conseqüència d’un excés de pes a la motxilla. L’estudi també alerta que el mal d’esquena augmenta al llarg de l’adolescència. Entre els 13 i els 15 anys la meitat dels nens i 7 de cada 10 nenes han tingut o tenen mal d’esquena. “Hem acceptat com a normal que un nen tingui mal d’esquena i no estem fent res per modificar-ho”, apunta el coordinador del grau de ciències de l’activitat física i de l’esport de la Universitat Ramon Llull, Enric Maria Sebastiani.