Amb la col·laboració de:
Amb la col·laboració de:
La decisió de deixar enrere el país on has nascut mai no és facil.
Sovint està motivada per circumstàncies extremes que posen en perill la vida i el benestar de les persones.
Algunes de les raons que empenyen milers de persones a buscar refugi en altres països:
La manca de vies legals i segures que permetin sol·licitar protecció internacional i les polítiques d'externalització de fronteres provoquen que les persones tinguin enormes dificultats per arribar a Europa havent de transitar per rutes cada vegada més perilloses que posen en risc la seva vida.
Un cop a zona europea, les dificultats continuen. Algunes d’elles són subtils però de gran rellevància.
Des de l’abril de 2023 només hi ha una manera de demanar asil a Catalunya:
El servei telefònic està tan col·lapsat que algunes famílies han fet més de
Sense trucada no es pot tenir cita, i sense cita és impossible accedir al sistema estatal d’acollida per a sol·licitants d’asil i no comença a comptabilitzar el temps per obtenir el permís de treball, que es concedeix als 6 mesos d’haver fet la sol·licitud.
Això deixa els sol·licitants d’asil en una situació de desprotecció.
La majoria són famílies amb menors a càrrec que fa mesos que han arribat al país, moltes vegades per rutes perilloses.
La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi denuncia el col·lapse d’un sistema que vulnera drets fonamentals i proposa canvis per revertir la situació.
Què us va portar a tu i a la teva família a deixar Colòmbia?
A Colòmbia teníem una qualitat de vida molt millor que aquí, tant el meu marit com jo teníem la nostra carrera i sous i feines estables. Una banda va començar a amenaçar-nos i a demanar-nos diners. Ens van amenaçar de matar-nos si no pagàvem. Vam pagar perquè ens deixessin tranquils però cada vegada anaven demanant més, fins que ja no podíem accedir. I o surts corrent o et maten. Ens van dir que ens tenien ubicats i que matarien la nostra família. Comences a veure que hi ha gent que et segueix i que envolta casa teva, i no et sents tranquil·la. Ens vam refugiar al camp però no va ser suficient, ens tenien localitzats. Rebíem missatges, trucades… Vam vendre tot el que teníem per pagar els bitllets i vam sortir corrents, deixant les famílies, les carreres… Tot.
Com ha sigut el procés per demanar asil a Catalunya?
Vam arribar a l'Estat espanyol una mica sense saber on anàvem, ja que no coneixíem ningú. Vam arribar a Reus fa 18 mesos i al principi no vam pensar en l’asil perquè ens feia por. No teníem la informació suficient, ens havíen dit que si ens presentàvem a algun lloc ens tornarien a Colòmbia. Finalment em vaig assessorar amb una advocada que em va ajudar i des de fa set mesos intentem concertar una cita per demanar asil. Hem trucat i enviat sol·licituds, hem contactat amb la policia amb informes d’assistència social… i l’únic que hem rebut és la trucada d’un policia que ens deia que seguíssim insistint. Nosaltres som una família de cinc membres, el meu marit, jo, la meva filla menor d’edat, el meu sogre que té una discapacitat i la meva sogra, que és una dona gran. Hem insistit cada dia, trucant des de diversos mòbils. De moment no hi ha hagut cap resposta.
Quantes vegades heu trucat al telèfon per demanar la cita d’asil?
Aproximadament unes 2.000 vegades. Posem els tres telèfons dels adults amb el marcador automàtic que va trucant i trucant i res, és impossible. He contactat amb una persona que diu que per 400 euros la persona m’aconsegueix una cita, però són molts diners –nosaltres som cinc persones– i a més no et donen cap garantia. Paguem 850 euros de lloguer i menjar per a cinc persones.
Com és la vostra situació a Catalunya?
El meu marit treballa repartint comandes per a un supermercat. Comença a les 8 del matí i surt a les 10 de la nit i cobra 1.000 euros en negre. Jo treballo de les 6 del matí fins a les 11 de la nit. Netejo i faig de cuinera en un bar i cobro uns mil euros, també. La meva filla té sis anys i de moment està estudiant a l’escola.
Què us va portar a tu i a la teva família a deixar Colòmbia?
El meu pare va ser assassinat davant meu i davant de la meva mare quan jo tenia 9 anys. Des d’aleshores hem viscut sota amenaces de mort, amb diversos intents d’assassinat. Ell i la meva mare treballaven per a l’Estat, ajudaven els nois que estaven al carrer a deixar enrere les drogues i a reinserir-se. Primer van començar a assetjar-nos i finalment van matar el meu pare. Després de molts anys vam decidir fugir, perquè nosaltres també estàvem amenaçats. Ho vam fer esglaonadament, primer la meva mare amb la meva germana menor d’edat i després jo amb la meva parella. Vam vendre-ho tot perquè no podem tornar a Colòmbia.
Com ha sigut el procés per demanar asil a Catalunya?
Quan vaig arribar a Barcelona tenia diners per pagar uns dies d’hotel però es van acabar i també vaig haver de viure uns dies al carrer. Finalment vaig conèixer una família que em va explicar que podia demanar l’asil i vam anar a l’Ajuntament i vam començar tot el procés. Van trigar un any a donar-nos la cita presencial, després de més de 2.000 trucades diàries, i en molts moments vam tenir por que haguéssim de tornar a viure al carrer. Va ser un procés molt dur, amb molta ansietat.
Com és la vostra situació a Catalunya?
Quan finalment ens van donar la cita vam poder aconseguir un permís de treball. Ara hem marxat de Catalunya i estem intentant recuperar-nos. La meva germana estudia, i tant la meva mare com la meva parella com jo estem treballant. Afortunadament, des que vaig arribar a l'Estat espanyol vaig poder començar un tractament psicològic per abordar totes les seqüeles que em va deixar el que vaig viure a Colòmbia. Ara segueixo en tractament, tant psicològic com psiquiàtric, i afortunadament he millorat moltíssim. Segurament m’acompanyarà tota la vida, però podré anar millorant.
Quines són les problemàtiques principals amb què es troben les persones que arriben a Catalunya demanant asil?
La principal problemàtica és la dificultat per demanar una cita per iniciar la seva sol·licitud d’asil. Des d’abril de l’any passat a Barcelona i a altres ciutats es va habilitar un telèfon per sol·licitar una cita i des de la ccar estem atenent persones que porten molts mesos intentant aconseguir aquesta cita, moltes amb més de 500 trucades al dia. D’altres problemàtiques són les dificultats per obtenir un empadronament, cobertura sanitària i de les necessitats bàsiques i accés a l'habitatge o al mercat formal de treball.
Com solen arribar a Catalunya aquestes persones?
Un nombre de persones bastant elevat arriba per via aèria procedents en la seva majoria de països llatinoamericans com Veneçuela o Colòmbia. També ens arriben casos de persones amb trajectes duríssims per arribar a territori europeu, moltes vegades a peu o per recorreguts molt perillosos, passant per Algèria o Marroc, on existeixen màfies que es lucren de la situació. Persones que fugen de països de l’Àfrica Occidental com Mali o Costa d’Ivori, entre d’altres, i que arriben a territori espanyol en pastera o saltant la tanca per arribar a les ciutats de Ceuta i Melilla.
Què implica per a una persona que demana asil no poder obtenir cita?
Vulnera un dret fonamental i obstaculitza el seu procés d’inclusió a Catalunya. Sense una sol·licitud d’asil iniciada no es pot accedir al programa estatal d’acollida per a persones refugiades. En no poder accedir al sistema com a sol·licitants d’asil, ens trobem amb situacions d’extrema vulnerabilitat, com ara persones en situació de carrer, d’infrahabitatge, sense autorització per a treballar o sense un padró que els permeti accedir al sistema de sanitat pública.
Com acompanyeu des de la CCAR les persones afectades per aquesta problemàtica?
Des de la CCAR estem atenent persones que es veuen afectades per aquesta situació des del servei jurídic de l’entitat, així com en els PIOs, els Punts d’Informació i Orientació en protecció internacional que tenim a Reus, Rubí, Sant Cugat i Sant Boi del Llobregat. Se’ls ofereix assessorament jurídic i acompanyament psicosocial amb la finalitat de promoure la seva vinculació als serveis dels municipis.
Qui perfil solen tenir les persones que ateneu?
Estem atenent sobretot persones soles, parelles, famílies amb menors a càrrec o famílies monomarentals. L’any 2023 només des dels PIOs vam atendre gairebé 1.000 persones de les quals el 60% tenia dificultats per obtenir una cita d’asil.
Quines solucions es proposen des de la CCAR?
Creiem que s’han d’habilitar més oficines on realitzar l’entrevista d’asil i no només una a Barcelona, que dona servei a la ciutat i a tots els municipis de la província. També seria important ampliar el nombre de funcionaris públics per atendre totes les demandes. A nivell de municipis caldria garantir que totes les persones nouvingudes que volen sol·licitar asil puguin empadronar-se i accedir a serveis bàsics com la salut, l’educació o els serveis socials.
El 2023 hi va haver 163.220 sol·licituds de protecció internacional a l'Estat espanyol, el màxim històric registrat. Un altre any, les principals nacionalitats van continuar sent de països llatinoamericans:
Barcelona és la tercera província amb més sol·licituds d’asil però només hi ha una comissaria on es gestionen les cites presencials.
A l'Estat espanyol es resolen positivament 1 de cada 10 sol·licituds d’asil. Tot i que segons la llei l’expedient s’hauria de resoldre en 6 mesos, actualment s’està trigant entre 6 mesos i 3 anys.
Atès que per a sol·licitar asil és necessari arribar a territori europeu, es diferencien dos moments:
El nou Pacte Europeu de Migració i Asil reforça les polítiques d'externalització de fronteres i els retorns a tercers països, on la vida de milers de persones corre perill.
El Pacte Europeu de Migració i Asil proposa un mecanisme de solidaritat "a la carta" o "flexible" que permet als estats memebres eludir les seves responsabilitats respecte a l'acollida de les persones refugiades.
Les entitats que defensen els drets humans argumenten que aquest mecanisme encobreix una política de “pagar per no acollir” que és inacceptable, especialment quan es financen països com el Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia o Egipte, on no es respecten els drets humans ni es garanteix una protecció adequada, segons denuncien entitats com la CCAR o la CEAR.
L’objectiu principal de l’externalització de fronteres és evitar que les persones que fugen d’altres països arribin al país que han escollit i, en cas que ho facin, expulsar-les al més aviat possible.
És el trasllat de la gestió frontera a tercers estats per evitar la sortida i arribada de persones migrades i sol·licitants d’asil, i utilitza estratègies com aquestes:
Les mesures d’externalització són contràries a les obligacions dels estats establertes en la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 perquè obstaculitzen el dret a sol·licitar protecció internacional.
Cal defensar el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, apàtrides, sol·licitants de protecció internacional i/o d’apatrídia, així com de les persones migrades que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat amb polítiques migratòries que treballin per la solidaritat i la responsabilitat compartida.
Cal establir vies segures per als migrants per prevenir tragèdies humanitàries. Per aconseguir-ho, cal crear corredors humanitaris, ampliar les opcions de visats legals i reforçar la cooperació internacional per garantir el respecte dels drets humans en les rutes migratòries.
Cal eliminar les deficiències del sistema de cita prèvia per a la formalització de les sol·licituds de protecció internacional augmentant la disponibilitat i agilitzant l'assignació de cites per a la formalització de les sol·licituds de protecció internacional.
El registre de les sol·licituds d'asil ha de ser immediat i mai superior als terminis d’entre 3 i 6 dies previstos per la directiva 2013/32/ UE, per assegurar que des d'aquest moment les persones estiguin documentades perquè puguin accedir al sistema d'acollida.
