La muntanya russa del Procés

El percentatge més baix del suport a la independència dels últims anys es registra tres mesos després del retorn del PP al govern de l'Estat. CiU i el PP pacten els pressupostos de la Generalitat i s'acaba de fundar l'ANC.

CDC inclou l'Estat propi com a objectiu per primera vegada. En el seu congrés a Reus, i enmig d'un intens debat, Convergència l'incorpora a la seva ponència política. Artur Mas i Jordi Pujol asseguren que és l'únic camí per assegurar la viabilitat de Catalunya com a nació. Paral·lelament, el Parlament aprova la reforma de pacte fiscal.

El suport a la independència es dispara 10 punts després de la primera gran manifestació l'11-S al Passeig de Gràcia, en què un milió i mig de persones surten al carrer, i també del rebuig de Rajoy al pacte fiscal. Mas convoca eleccions anticipades.

Els partidaris de la independència segueixen creixent després de les eleccions, en què CiU guanya però es queda a 12 escons de la majoria excepcional que reclama Mas. ERC és la segona força i la CUP entra per primera vegada al Parlament, amb tres diputats. La política catalana se sacseja en esclatar el cas Camarga.

L'aprovació de la llei de consultes al Parlament i la creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir eixampla unes dècimes més els suports a la independència.

El màxim històric registrat al CEO es produeix just abans d'aprovar-se la llei Wert, que establia que el castellà era la llengua vehicular a l'escola i que seria la Generalitat qui hauria d'assumir el cost d'escolaritzar en castellà els alumnes que ho demanin. Uns mesos abans també s'havia celebrat amb èxit la cadena humana, que va creuar tot Catalunya de nord a sud.

Després de dos anys de pujades, es registra una baixada per primera vegada just després que CiU i ERC pactin la data i pregunta de la consulta del 9-N i que el TC suspengui la declaració de sobirania. Tot i el descens de l'independentisme, dos mesos més tard ERC superaria CiU a les eleccions europees.

L'independentisme es manté estable segons el CEO tot i l'estiu intensíssim: el PSC es trenca i escull Miquel Iceta com a nou líder, Jordi Pujol confessa la deixa a l'estranger, Mas convoca formalment el 9-N i Escòcia vota 'no' a la seva independència. A la primavera, el rei Joan Carles I abdica. i el seu fill, Felip, és proclamat rei d'Espanya.

Els suports a la independència baixen considerablement després del procés participatiu del 9-N, arran de les discrepàncies entre els partits sobiranistes per quin és el següent pas a fer. ERC vol una convocatòria immediata de les eleccions, però CiU pressiona perquè l'independentisme s'hi presenti unit en una única candidatura conjunta.

L'independentisme baixa una mica després de les eleccions municipals. A Barcelona, Ada Colau desbanca Xavier Trias i és investida alcaldessa de la ciutat. CiU es trenca pel Procés i l'independentisme debat el full de ruta a seguir.

El percentatge de partidaris de la independència es recupera després de l'acord entre CDC i ERC per convocar les eleccions plebiscitàries el 27-S i presentar-s'hi plegats, amb la creació de la coalició de Junts pel Sí. La CUP es despenja de la llista unitària i denuncia el "xantatge" d'Artur Mas.

Nou sotrac a l'independentisme. Junts pel Sí i la CUP, amb majoria absoluta al Parlament (72 diputats), inicien més de tres mesos de negociacions per investir un president, enmig d'un context polític ple de retrets entre els partits independentistes. La CUP, finalment, es nega a fer president Artur Mas. A última hora, Mas decideix fer un pas al costat i s'investeix Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

Després de la investidura de Puigdemont, l'independentisme es recupera una mica. Es configura un Govern amb membres d'ERC i de CDC i comencen les negociacions per aprovar els pressupostos.

Els suports independentistes tornen a baixar després que la CUP rebutgés aprovar els pressupostos del Govern. Al mateix ple, Carles Puigdemont anuncia una qüestió de confiança per decidir el futur del seu Govern, en una jugada que trasllada tota la pressió a la CUP. A finals de setembre, el president supera el tràmit amb els vots favorables de la CUP.

En el discurs de la qüestió de confiança, Puigdemont afirma que l'única sortida possible és "referèndum o referèndum". S'activen els preparatius per la votació i es constitueix el Pacte pel Referèndum.

Els suports segueixen caient fins abans de l'estiu. El Govern intenta obrir vies de diàleg per fer el referèndum acordat, però Rajoy rebutja totes les peticions. Puigdemont activa la via unilateral i a principis de juny anuncien la pregunta i la data del referèndum: l'1 d'octubre del 2017.

El referèndum impulsa de nou els suports a l'independentisme. La Diada de l'11-S torna a ser multitudinària i revifa el Procés quan falta menys d'un mes per la votació. Les detencions de membres del Govern per preparar l'1-O, i l'actuació policial en la jornada de votació, provoquen una onada d'indignació no només entre els independentistes, sinó també en espais polítics com els comuns.