5 anys de guerra a Síria

De la revolta a la guerra global

El març del 2011 van començar les protestes populars per reclamar llibertats i justícia social a Síria, en el marc de les revoltes i revolucions al món àrab. El règim de Baixar al-Assad va respondre des del primer minut amb repressió. El conflicte ha degenerat amb l’aparició de grups sectaris i la implicació de les potències regionals i internacionals, que volen el seu lloc en el destí d’un país estratègic. El descens als inferns s’ha traduït en centenars de milers de morts, 11 milions de refugiats desplaçats interns i la pitjor crisi humanitària del nostre temps.

Cristina Mas

Disseny: Ricard Marfà

Programació: Idoia Longan

CRONOLOGIA

  • La Primavera Àrab arriba a Síria

    Març 2011 // Les protestes comencen al poble de Daraa, on un grup d'adolescents són detinguts i torturats per la policia per haver escrit en un grafiti "El poble vol la caiguda del règim". Comença la repressió. Les protestes, massives i pacífiques, s'escampen del camp a la ciutat. Més informació

    Foto: Majed Jaber / Reuters

  • El règim reprimeix

    Maig 2011 // Els tancs comencen a reprimir les manifestacions a la ciutat de Homs. Les manifestacions són pacífiques, però els morts ja es compten per centenars. Més informació

    Foto: Reuters TV

  • Neix l'Exèrcit Sirià Lliure

    Juliol 2011 // Es formen les primeres brigades de l'Exèrcit Sirià Lliure per protegir els manifestants de la repressió del govern. Unitats senceres de l'exèrcit del règim deserten per no participar en la repressió. Mal armats, els rebels aconsegueixen foragitar les forces de seguretat del 40% del país i amenacen la capital, Damasc. Més informació

    Foto: JAMES LAWLER DUGGAN / AFP

  • El setge de Homs

    Febrer 2012 // La ciutat resisteix malgrat la repressió. El règim ordena bombardejar els barris sunnites el febrer del 2012. L'Exèrcit Sirià Lliure es retira del barri de Baba Amr després de 26 dies d'un setge ferotge. Més informació

    Foto: AFP

  • Guerra als carrers d'Alep

    Juliol 2012 // Comencen els bombardejos del règim sobre Alep, la segona ciutat i capital econòmica del país, davant l'avanç dels rebels, que es fan forts a la ciutat vella. Els atacs amb míssils de fabricació russa devasten la ciutat. Els fronts s'estanquen. Més informació

    Foto: GORAN TOMASEVIC / Reuters

  • Atac químic

    Agost 2013 // Massacre química al districte de Goutha, a la perifèria de Damasc. S'estima que hi ha entre 300 i 1.000 morts. Obama no compleix l'amenaça d'atacar el règim per haver vulnerat el que ell mateix, un any abans, havia definit com una línia vermella. Més informació

    Foto: Bassam Khabieh / Reuters

  • L'auge de l'Estat Islàmic

    Juliol 2014 // Daeix, acrònim àrab de l'Estat Islàmic, que no havia tingut cap paper en la revolta, neix com una escissió d'Al-Qaida i ocupa zones de Síria i arriba a Mossul, la segona ciutat de l'Iraq, i comença la seva caça de minories i segrestos, i a imposar el seu ordre contra els sirians que s'hi resisteixen. Es converteix en un nou actor amb un armament molt superior al dels rebels sirians. Comencen els bombardejos de la coalició encapçalada pels Estats Units contra els jihadistes. Més informació

    Foto: BULENT KILIC / AFP

  • Putin imposa el seu ordre

    Setembre 2015 // Comencen els bombardejos russos, a petició del règim sirià, que estava perdent la iniciativa sobre el terreny. La campanya d'atacs de Putin, que no respecta les infraestructures civils ni la població, torna a girar la truita en favor de l'exèrcit lleial a Al-Assad. En la nova situació comencen les negociacions internacionals, després dels fracassos de Ginebra I i Ginebra II, per trobar una sortida. Més informació

    Foto: Khalil Ashawi / Reuters

  • Setges de la fam

    Gener 2016 // Un milió de sirians viuen en ciutats assetjades pel règim, que utilitza la fam com a arma de guerra, i la distribució d'ajuda humanitària es converteix en objecte de negociació. Més informació

    Foto: Khalil Ashawi / Reuters

  • Els Estats Units i Rússia acorden un cessament parcial d'hostilitats

    Març 2016 // La violència no s'atura, però es rebaixa la intensitat dels bombardejos. Això permet, per primer cop des del 2011, el retorn de les protestes al carrer, amb els lemes originals de la revolta. Més informació

    Foto: BULENT KILIC / AFP

MORTS

La pitjor massacre del segle XXI

L’ONU va aturar el 2013 el recompte de morts a Síria quan se superaven els 250.000. Segons el Centre de Recerca Política Siriana, que ha documentat 470.000 morts, l’esperança de vida ha retrocedit de 70 anys el 2010 a 55,4 el 2015. Més d’un de cada deu sirians han estat morts o ferits.

L’Observatori Sirià dels Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa d’activistes sobre el terreny, parla d’una forquilla de 271.138 a 366.138 morts.

Evolució del nombre de víctimes

FONT: L'Observatori Sirià dels Drets Humans
REFUGIATS

La meitat de la població de Síria ha hagut de fugir de casa

La majoria de desplaçats per la guerra continuen dins de Síria: uns vuit milions han hagut de refugiar-se en altres ciutats o pobles del país fugint dels combats. Fins a 4,5 milions de sirians han hagut de marxar del país: la majoria són a Turquia, Jordània i el Líban –que és qui fa un esforç més gran d’acord amb la seva població: ja hi ha un refugiat per cada quatre libanesos–. Tots els països d’Europa només acullen un 10% de refugiats de la guerra de Síria.
A Idomeni hi ha prop de 15 mil persones atrapades. DIMITAR DILKOFF/ AFP A Idomeni hi ha prop de 15 mil persones atrapades. DIMITAR DILKOFF/ AFP

La diàspora

FONT: Acnur
ELS ACTORS

Una guerra amb quatre fronts

A la guerra de Síria s’enfronten el règim contra els grups rebels, però també s’hi sobreposen conflictes nacionals, com el del poble kurd i el seu enfrontament amb Turquia, i sectaris, al llarg de les aliances regionals. També s’hi enfronten els dos projectes que rivalitzen pel domini de la Jihad mundial (Daeix i Al-Qaida). Síria s’ha convertit en un terreny d’una guerra per interposició en què s’enfronten l’Aràbia Saudita i l’Iran, els grans actors regionals, i també hi intervenen les potències europees, els Estats Units i Rússia. Les negociacions per un alto el foc depenen ara de Washington i Moscou.

Qui lluita contra qui?

IRAN

RÚSSIA

ESTATS DEL GOLF

REBELS

HEZBOL·LAH

AL-ASSAD

TURQUIA

ESTAT

ISLÀMIC

EUA

KURDS

SITUACIÓ ACTUAL

En quin punt es troba la guerra?

El règim sirià ha vist consolidades les seves posicions amb la intervenció de Rússia, que ha concentrat els seus atacs contra els grups rebels i ha estat determinant per a la supervivència del règim. En les últimes setmanes, amb la cobertura aèria de Rússia, les tropes del règim han pogut completar el cercle d’Alep, tallant la carretera que comunica amb Turquia, l’única via de subministrament d’aquest bastió de la revolta.

El teatre d'operacions, avui

TURQUIA

Kobane

Al-Hassakah

Alep

Raqqa

Idlib

Latakia

Deir al-Zor

sÍria

Hama

Tartús

Homs

iraq

Palmira

líban

Damasc

Keswen

Suwaida

Daraa

Jordània

israel

aràbia saudita

FONT: Elaboració pròpia / GRÀFIC: Ara

Règim

Rebels

Estat Islàmic

Kurds

PER SABER-NE MÉS

La guerra de Síria explicada en menys de dos minuts

Anàlisi, entrevistes i reportatges

Fotogaleries