1
D’El Bulli a SÀPIENS
1
D’El Bulli a Sàpiens
2
Què és Sàpiens?
3
Qui ha aplicat Sàpiens?
4
Vull aplicar Sàpiens
Crèdits
+ info
Comprendre per innovar
Connectant coneixement
ENTRA
Continguts
Disseny
Programació frontend
Programació backend
Vídeos
Il·lustracions
Fotografies 360º
Fotografia de portada
Amb el suport de
Sàpiens, el gran projecte d’El Bulli
Albert Adrià: “No pots assolir l’èxit sense patiment”
Els xefs del Disfrutar: “Som bullinians fins al moll de l’os, fins al final”
1
D’El Bulli a SÀPIENS
1. D’El Bulli a Sàpiens
1.1
Sàpiens neix
a El Bulli
El 30 de juliol del 2011 El Bulli, escollit cinc vegades consecutives el millor restaurant del món, va servir el seu últim àpat. Cuiners famosos d'arreu del món –tots ells formats als fogons de la cala Montjoi– van voler fer costat al seu mestre. "Vam tancar El Bulli per tornar a obrir El Bulli", assegura el xef de l’Hospitalet, que després de tancar el restaurant va crear El Bulli Foundation. Adrià reconeix que encara no s’entén per què va tancar el restaurant en el moment més àlgid, i admet que els motius van ser "set o vuit". El més important: havien superat tots els límits.
"El Bulli va ser la llavor del que és avui Sàpiens"
José Carlos Capel
crític gastronòmic
Set anys després d'haver tancat el restaurant, Ferran Adrià torna, amb Sàpiens, amb una metodologia per ajudar el món a innovar, el sistema que ell va començar a utilitzar a El Bulli i que el va portar a l’avantguarda gastronòmica. "Estic impressionat per la feina que està fent i tinc el pressentiment que torna a ser una cosa gegantina", diu José Carlos Capel, crític gastronòmic, que admet que El Bulli va ser la llavor de Sàpiens.
1.2
‘Bullinians’ fins a la medul·la
"Nosaltres som ‘bullinians’ fins a la medul·la", assegura Eduard Xatruch, un dels tres xefs del restaurant Disfrutar i una de les ànimes creatives d'El Bulli. "Som creients", diu Ernest Laporte, administrador de la fundació, que no va dubtar a seguir Ferran Adrià quan va tancar el restaurant. El 20 de novembre del 2009, en un viatge cap a Roses, Adrià va decidir que al cap de dos anys tancaria el restaurant per convertir El Bulli en una fundació. El nucli dur, després d’unes merescudes vacances, el va seguir. A la imatge, el primer equip d'El Bulli Foundation. Hi falta Eugeni de Diego, que va ser a la cuina d'El Bulli del 2005 al 2011, i director de continguts de la fundació després.
Ferran Adrià
El Bulli 1983-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
Ferran Adrià va arribar al petit restaurant de l’Alt Empordà per mitjà de Juli Soler, un amic seu que després també en seria soci. Amb el temps es van convertir en propietaris del restaurant i ell va ser l’encarregat de revolucionar la cuina i la restauració gastronòmica amb un projecte totalment disruptiu. Amb algunes persones del seu equip fa més de 30 anys que treballen junts: "En algun viatge a mi m’han tractat bé, però al meu equip no, i aleshores hem decidit que marxàvem tots".
Juli Soler
El Bulli 1981-2011
El Bulli Foundation 2011-2015
Juli Soler era l’ànima d'El Bulli, on va arribar abans que Ferran Adrià i, de fet, va ser qui el va fitxar. "Era un cap de sala excepcional; era capaç de trucar un client per felicitar-lo pel sant", explica Marcel Planellas, professor d’estratègia d’Esade. Va ser nomenat president honorífic de la fundació i el 2015 va morir.
Albert Adrià
El Bulli 1985-2008
El Bulli Foundation 2011-actualitat
Albert Adrià és un dels patrons de la fundació. Amb només 15 anys va entrar a treballar a El Bulli. Quan se li pregunta per què va decidir dedicar-se a les postres, respon amb rapidesa: "Perquè soc al·lèrgic als crustacis i perquè era la ‘república independent de casa meva’ més allunyada del Ferran". Actualment regenta sis restaurants exitosos a Barcelona a la zona del Paral·lel, el que s’anomena ‘el barri’.
Lluís García
El Bulli 1990-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
Durant 21 anys va fer de 'maître' a El Bulli. Ara és el director general de la fundació i coordina un llibre sobre el cafè. Des de l’any 2000 i fins al tancament va ser l’encarregat de les reserves a El Bulli: "Era molt frustrant i suposava treballar les 24 hores i els 7 dies de la setmana. Les línies de telèfon sonaven contínuament quan les obríem". La demanda no quedava mai satisfeta.
José Mari López
El Bulli 1991-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
José Mari López era el cap de compres d'El Bulli. Actualment és el responsable de premsa de la fundació.
Lluís Biosca
El Bulli 1986-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
Lluís Biosca va ser 'maître' a El Bulli des del 1986 fins al 2011. Actualment és el cap d’obres d'El Bulli 1846, el nou projecte de la cala Montjoi que ha de recollir l’essència del taller creatiu d'El Bulli per fer-hi recerca i innovació en l’àmbit de la gastronomia i sempre interactuant amb altres disciplines. El número 1846 correspon al nombre de plats que es van crear a El Bulli.
David López
El Bulli 2002-2011
El Bulli Foundation 2011-2017
Al restaurant es dedicava a la sala, a la fundació es va responsabilitzar de les noves tecnologies. L’any 2017 va deixar El Bulli Foundation per crear una empresa pròpia.
Ernest Laporte
El Bulli 1996-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
Solia anar a dinar un cop l’any a El Bulli amb els avis i amb tots els nets. Sempre havia volgut treballar a El Bulli i ho va aconseguir com a responsable de les finances. Ara és patró i administrador de la fundació, i dirigeix el departament d’estratègia financera. Assegura que per a ell Ferran Adrià és un referent tant en l'àmbit personal com en el professional.
Eduard Xatruch
El Bulli 1998-2011
El Bulli Foundation 2011-2015
"Sàpiens és la manera que hi havia a El Bulli per crear. Al final, del que es tracta és de comprendre per crear", explica Xatruch en el petit taller que ell i els seus socis tenen al subterrani del restaurant Disfrutar. És una de les persones que entén millor Ferran Adrià, i afegeix: "Nosaltres serem d'El Bulli fins a l’últim dia".
Oriol Castro
El Bulli 1996-2011
El Bulli Foundation 2011-2015
"L’Oriol és un animal creatiu", diu Ferran Adrià. L’any 1996 els germans Adrià i Castro van començar l’activitat del taller, dedicat a la creativitat i la innovació. Durant els mesos d’hivern, quan el restaurant tancava, es dedicaven a innovar i a crear nous plats per a l’any següent. "El que fèiem al taller era experimentar, qüestionar-nos-ho tot, entendre el producte i l’evolució des del seu origen fins al final, per, a partir d’aquí, obrir nous camins", explica il·lusionat.
David Seijas
El Bulli 2001-2011
El Bulli Foundation 2014-2015
Seijas va fer de sommelier a El Bulli i després va treballar a la fundació fent contingut. Actualment es torna a dedicar a fer de sommelier.
Fernando Martín
El Bulli 1995-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
‘El Pixa’, com tothom el coneix, feia de rentaplats a El Bulli. Actualment ajuda a les obres d'El Bulli 1846 i a muntar les diferents exposicions que s'organitzen sobre el fenomen que va suposar El Bulli.
Marc Cuspinera
El Bulli 1990-2011
El Bulli Foundation 2011-actualitat
Marc Cuspinera és una de les persones més polivalents de l’equip de Ferran Adrià. Va formar part d’El Bulli Carme, la branca de consultoria i assessorament d’El Bulli, i també va estar a la cuina fent prototips i sempre gestionant l’ingent arxiu que durant anys ha anat recopilant Ferran Adrià. Són seus els motllos de silicona que permetien presentar elaboracions amb la forma d’un altre producte.
Mateu Casañas
El Bulli 1997-2011
El Bulli Foundation 2011-2015
Juntament amb Oriol Castro i Eduard Xatruch van ser caps de cuina del restaurant. L’any 2011, després d'haver fet vacances, van acompanyar Ferran Adrià a l’inici de la fundació amb una recerca exhaustiva sobre l’experiència gastronòmica. Al cap d'un temps van decidir tornar a cremar-se els dits a prop dels fogons i van inaugurar el Compartir (2012), a Cadaqués, i el Disfrutar (2014), a Barcelona.
Ferran Centelles
El Bulli 1999-2011
El Bulli Foundation 2013-actualitat
Ferran Centelles era un dels sommeliers d'El Bulli, tot i que de vegades també havia fet de cambrer. Actualment és el responsable de l’àrea de begudes de la fundació. Responsable directe de ‘Bebidas. Definición, historia, tipos y composición’, el primer llibre de la fundació. Ara redacta un llibre sobre el vi: "Vol ser una obra extensa, que reculli el contingut imprescindible per a una persona que es vulgui dedicar al món del vi en un restaurant".
1.3
D’El Bulli a
la fundació
“Tanquem El Bulli, per obrir El Bulli”, diu un cartell de neó a l’entrada de La Bulligrafia, una nau industrial del carrer Mèxic de Barcelona que acull el prototip del que serà el futur museu arxiu d’El Bulli Restaurant. L’any 1993 Ferran Adrià va escriure el seu primer llibre sobre cuina i va detectar que li faltaven molts materials per documentar-lo. Des d’aleshores va començar una tasca meticulosa per arxivar-ho i documentar-ho absolutament tot: agendes, anotacions en tovallons de paper, fotografies, publicacions... Durant anys ho ha guardat tot en diferents ubicacions i ara ho ha recopilat en un únic lloc, però busca un espai on fer el museu.
“Volíem fer un Ferrari i hem acabat fent un transatlàntic”
Ferran Adrià
cuiner
El Bulli Foundation es divideix en dos grans projectes: la Bulligrafia, que és l’espai de Barcelona que acull els materials que configuraran el futur museu d’El Bulli. Aquí unes vint persones que redacten una desena de llibres sobre restauració gastronòmica conviuen entre tots aquests materials. L’altre projecte és El Bulli 1846, el futur museu de la innovació i la creativitat i centre de recerca que estarà situat a la cala Montjoi, on hi havia el restaurant.
Una figura d'un bulldog de grans dimensions, regal de la pastisseria Escribà, dona la benvinguda a la Bulligrafia. A la família propietària del restaurant li agradaven aquests gossos i per això el van batejar com El Bulli. Al costat, una vitrina amb motlles de plastilina de diversos elements dels plats. De tan complexos com eren, amb les fotografies no se’n podia fer reproduccions fidels.
Una taula del restaurant, amb les cadires estampades, és un altre dels elements destacats del futur museu arxiu. Al voltant hi ha vitrines amb plats, coberts i estris de la cuina que també s’han conservat. A més d’innovar en el menjar, Adrià també va voler innovar creant la seva pròpia vaixella i inventant instruments.
En un altre racó de la Bulligrafia es veu un espectacular plafó lluminós amb les 1.846 elaboracions diferents que es van crear al llarg de la història d’El Bulli. Al costat, penjadors on s’acumulen davantals que Adrià i el seu equip havien utilitzat a la cuina del restaurant, i estanteries amb una enorme hemeroteca que recull totes les seves aparicions en premsa.
En un altre espai s’hi exposen les portades de revista més importants que ha protagonitzat Adrià, com la de The New York Times Magazine o la de la revista Time. Al costat, els premis al millor restaurant del món de la revista Restaurant i la Guia Michelin que atorgava a El Bulli la tercera estrella, a més de reconeixements com els doctorats honoris causa.
Al mateix espai, provisionalment, hi treballa la vintena de persones que preparen la Bullipèdia, l’enciclopèdia de la restauració gastronòmica, i altres llibres sobre aquest àmbit, a més de desenvolupar Sàpiens i la resta de projectes de la fundació. Havien arribat a ser una seixantena, però la majoria ja van acabar la seva tasca.
En un altre pis de la nau industrial hi ha un magatzem amb el material que aquest equip ha utilitzat els últims anys per fer aquesta feina. Hi ha, per exemple, reproduccions de recipients i estris relacionats amb el menjar de diverses etapes històriques, entre els quals el primer ganivet, del neolític. També hi ha una enorme biblioteca amb llibres i documents.
FOTOS 360º
Clica la imatge i mou el ratolí sense desclicar per passejar-te per l'escena
Següent
2. Què és Sàpiens?
2
Què és
Vull aplicar
4
←
2
Què és SÀPIENS
2. Què és Sàpiens?
2.1
Què és?
Sàpiens és una metodologia per comprendre i així poder innovar. “És una missió molt ambiciosa”, diu Israel Ruiz, vicepresident de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). “Que hi hagi un inventor a qui li cau una poma al cap i descobreix la gravetat, ja no passa. Quan la gent parla de genis creatius es pensa que es lleven, s’inspiren i fan una genialitat. Però en el cas de Ferran Adrià, és genialitat buscada per mètode, i amb Sàpiens intenta generalitzar-ho”, afegeix Ruiz.
Segons el neurocientífic David Bueno, la base és el mètode científic. Bueno recorda que “Picasso deia que els infants són artistes i es tracta de no deixar de ser-ho”, i afegeix que “en l’etapa preverbal el nen aplica el mètode científic sense saber-ho: agafa un objecte, el mira, el toca i fins que no l’ha comprès no intenta fer alguna cosa”. Per a Bueno, “una de les dificultats del mètode científic és explicar-lo de manera que algú que no ha estudiat ciència el pugui utilitzar, i aquest és un dels grans mèrits d’aquest projecte”.
2.2
Com s’aplica?
Després d’un plantejament inicial, que comença delimitant molt bé el tema d’estudi, Sàpiens consisteix a estudiar una sèrie d’aspectes d’aquell tema, començant pels més elementals, com les definicions. És el mateix que Adrià feia a El Bulli per crear nous plats: una desconstrucció. “El que feien en gastronomia era estudiar, a un nivell molt elemental, els ingredients, els processos, les eines o els equips”, recorda Israel Ruiz.
El vicepresident del MIT afegeix que primer “ho documentaven i ho entenien” i després anaven provant “permutacions amb els ingredients o les tècniques”. I aquest procés de desconstruir una cosa per provar diferents maneres de reconstruir-la, per així poder crear una cosa nova, es pot aplicar a qualsevol àmbit. “Primer cal entendre-ho, per crear un sistema de permutacions, i així poder inventar”, resumeix Ruiz.
2.3
En què es basa?
Sàpiens s’ha creat a partir del diàleg amb professionals de moltes disciplines diferents. “L’enfocament multidisciplinari és poc comú a Europa”, diu Israel Ruiz, que veu “un accident de l’estadística” que Adrià hagi aplicat aquesta manera de treballar. El professor d’Esade Marcel Planellas també ho veu excepcional: “S’ha tendit a focalitzar-se molt i intentar saber molt d’una cosa concreta, però, en canvi, ell ha tingut aquesta visió global. El valor és aquí, en la gosadia de tenir aquesta mirada. És gairebé renaixentista”.
El diàleg multidisciplinari té un efecte integrador i multiplicador. “En ciència es diu molt que els grans avenços es fan en els territoris frontera”, explica David Bueno. El tipus de recerca que es fa al MIT, afegeix Israel Ruiz, només es pot abordar d’aquesta manera. “Quan són problemes molt grans ha de dialogar gent de facetes molt diferents”, assegura Ruiz. La clau per resoldre’ls, afegeix, és “connectar les diferents facetes”. I quan es treballa així, conclou, “els agents catalitzadors que connecten la resta tenen la paella pel mànec”.
Següent
3. Qui ha aplicat Sàpiens?
1
D’El Bulli a
Qui ha aplicat
3
3
Qui ha aplicat SÀPIENS
3. Qui ha aplicat Sàpiens?
Diferents empreses d’àmbits molt diversos han aplicat Sàpiens: l’escola de disseny Elisava ha creat el màster del procés creatiu; CaixaBank ha creat una guia per a emprenedors; Telefónica ha portat la innovació a les escoles; la multinacional HP ha buscat com innovar en la decoració d’interiors, aplicant l’auditoria creativa en el marc d’un repte educatiu d’Esade; i també el diari ARA, que ha estat la primera empresa que s’ha aplicat l’auditoria creativa a si mateixa, amb el suport del professor d’Esade Marcel Planellas.
3.1
Javier Peña
Director general d’Elisava
“Nosaltres estem aplicant Sàpiens amb el màster en procés creatiu. Volem transformar la manera de fer i de pensar dels directius, aportant noves metodologies, sistematitzades en el que la metodologia Sàpiens diu clarament: necessitem conèixer i posar ordre a tot aquest coneixement, per treballar d’una manera eficaç”.
3.2
Esther Vera
Directora diari ARA
“Hem aplicat Sàpiens fent-nos nosaltres mateixos una auditoria creativa a l’empresa amb l’objectiu de poder innovar. Amb les conclusions hem ideat uns projectes concrets, abastables, en un termini de temps determinat i amb la idea de fer assaig i error. Si no funcionen, els canviem per uns altres”.
3.3
Toni Segarra
Publicista
“Nosaltres vam fer una investigació per veure per què El Bulli s’havia convertit en El Bulli i com podíem aplicar-ho a la publicitat. Però no vam ser capaços de traslladar la radicalitat en la creativitat a l’agència de publicitat. Al final Sàpiens és sentit comú i el Ferran és un artista amb un esperit científic notable”.
3.4
Xavier Mas
Director corporatiu de màrqueting de CaixaBank
“Hem fet un llibre amb la metodologia Sàpiens per a més de 20.000 clients, restauradors o gent que vulgui muntar un negoci. La idea és que puguin gaudir d’aquesta documentació de manera ben estructurada. La guia ‘Mise en place’ està orientada a la restauració, però les estratègies es poden aplicar a qualsevol negoci”.
3.5
Ester Sala
Directora de màrqueting de HP
“A HP quan volem entrar en mercats nous busquem mecanismes d’innovació oberta. Amb Ferran Adrià vam fer un projecte per veure de quina manera a través de la tecnologia podem innovar en la decoració d’interiors. El gran valor de Sàpiens és que aporta metodologia a un procés creatiu i es basa en el fet d'entendre el passat per poder extrapolar en el futur”.
3.6
Joan Cruz
Director de relacions institucionals de la Fundación Telefónica
“Escoles Creatives és un projecte de la Fundación Telefónica, en col·laboració amb El Bulli Foundation, que el que pretén és portar la metodologia Sàpiens a l’educació. En el fons el que significa és, primer, analitzar d'on venim. Segon, ordenar què som i cap on ho havíem de portar. I tercer, a partir d'aquí ser creatius. No només per part de l’equip docent, sinó de tota la comunitat educativa”.
Següent
4. Vull aplicar Sàpiens
2
Què és
Vull aplicar
4
←
4
Vull aplicar SÀPIENS
4. Vull aplicar Sàpiens
En quin àmbit?
4.1
Educació Aprenentatge
Pot servir per
Desenvolupar el currículum d’un màster o d’un grau.
Fer tesis doctorals, màsters en línia i masterclasses.
Plantejar reptes educatius, com és el cas del ‘Creativity for business innovation challenge’ d’Esade.
4.2
Empresa Organització
Es pot utilitzar
Com a metatècnica creativa en qualsevol professió.
Per millorar l’eficiència i la gestió d’una organització.
Amb l’auditoria creativa per avaluar el sistema creatiu d’una empresa i innovar en una organització.
4.3
Editorial Informació
Permet
Estructurar el contingut de llibres.
Gestionar grans volums d’informació.
Endreçar la informació i fer narracions audiovisuals o exposicions.
Si vols aplicar Sàpiens, pots deixar les teves dades de contacte fent clic aquí
Següent
1. D’El Bulli a Sàpiens
1
D’El Bulli a
Qui ha aplicat
3
SÀPIENS