Negativament. Els recursos del país (educació, sanitat, ajuts...) ja són prou precaris com per donar servei a persones nouvingudes.

L’arribada de persones de procedència diversa ens enriqueix. La migració és un motor cultural, social i econòmic per a qualsevol país i societat.

Tothom té dret a buscar una vida millor, però no podem obviar que la migració genera conflictes i dificultats socials i econòmiques en els països d’acollida.

L’entorn proper amb qui t’uneixen vincles legals o de consanguinitat.

La família està formada per un pare, una mare, els fills o filles i els ascendents o descendents. La resta són invents moderns.

La família és qui et cuida, t’estima i et protegeix. I no sempre està lligada a un vincle de sang o un contracte legal.

És un esport que agrada sobretot als nens. Només cal mirar els patis de les escoles.

Per sort, s’està posant de moda entre les nenes.

Una activitat física que demostra que l’esport no té gènere.

Als infants cal escoltar-los, però a vegades no tenen el coneixement necessari. Cal orientar-los i acompanyar- los.

Sí, l’article 12 de la Convenció dels Drets dels Infants diu que l'infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l'afecta i veure com aquesta opinió és atesa.

Els nens i nenes han perdut el respecte pels adults i es creuen amb dret a opinar sobre qualsevol cosa. S’han de posar límits.

La infància està sobreprotegida. Ens hem passat de rosca, i per això avui parlem de generació de vidre.

Malauradament encara hi ha llocs al món on no es garanteixen els drets bàsics dels infants.

La vulneració dels drets dels infants no és una cosa aliena a la nostra realitat. Arreu del món i a prop nostre els infants pateixen cada dia per molt diverses causes.

A priori sí, però que es respectin els drets dels infants depèn del Govern de cada país. Per això encara hi ha diferències entre infants d’uns i altres països.

És complicat garantir que un infant nouvingut o els pares del qual siguin migrants tingui els mateixos drets que un nen o nena nascut al país. És necessari que s’integrin per poder accedir als mateixos drets.

Els drets dels infants haurien de garantir-se a qualsevol lloc del món, sense cap tipus de distinció o discriminació.

Per ser objectius no aporten cap valor i, en canvi, generen importants problemes econòmics a causa de les pensions, necessiten ser atesos... Definitivament, són una càrrega.

No. Per exemple, sovint es fan càrrec dels petits de la família. En aquest cas, són una peça imprescindible per a la problemàtica de la conciliació familiar.

En part sí, però les persones grans han estat joves i han aportat durant molts anys a la societat. És de justícia que ens fem càrrec d’ells.

Per descomptat, els avis i les àvies han de poder i, a més, és recomanable que continuïn actius. S’ha de promoure i fomentar l’envelliment actiu i, si cal, adaptar les activitats a les persones grans perquè puguin continuar realitzant- les.

Depèn de l’estat de salut física i mental. Hi ha activitats que a certes edats ja no es poden fer perquè els posa en risc.

A mesura que et fas gran has de deixar de fer coses. No es pot pretendre ser jove tota la vida!

Dels 2 milions de persones grans que viuen soles a Espanya, més de la meitat reconeix sentir soledat que pot afectar el seu benestar psicològic i s'associa amb pitjors nivells de salut i major risc de mortalitat. És necessari buscar solucions de manera urgent.

Segurament no els agrada, però la majoria s’acostumen a la soledat perquè és llei de vida.

Fa molta llàstima que se sentin soles. Deu ser molt trist. Però el ritme de vida que portem sovint fa difícil fer companyia a les persones grans.

No perdem la salut mental, experimentem diferents graus de salut mental al llarg de la vida. Si parlem de causes que poden produir problemes de salut mental, els factors poden ser biològics, psicològics i socials.

És sobretot la genètica o el caràcter de la persona el que ens provoca problemes de salut mental. Hi ha persones més predisposades a tenir malalties mentals.

Tothom pot patir una malaltia mental.

Sí, sempre que ho considerés necessari per al meu benestar o per ajudar altres persones. Hauríem de poder parlar de la salut mental de la mateixa manera que parlem de les malalties físiques.

Mai. Em faria molta vergonya i preferiria mantenir-ho en secret.

No em sentiria massa còmode parlant del meu estat de salut mental, és una cosa molt íntima i com a molt ho comentaria amb persones molt properes.

Ja està més que superat. Fins i tot trobo que se’n fa un gra massa. Sembla que estigui de moda, gairebé tothom diu que ha patit alguna malaltia mental.

Encara hi ha molts mites sobre la salut mental. Fins al 80,1% de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya han patit discriminació i estigma, segons un estudi d’Obertament.

No n’estic segura, però si a les notícies diuen que les persones amb malaltia mental són perilloses per alguna cosa serà.