Salut mental
1 de cada 4 persones experimentarem algun problema de salut mental al llarg de la vida.
Amb el suport de:
i tu,
discrimines?
Posa a prova els teus prejudicis sobre salut mental
il·lustració Agustí Sousa
Joves
Les persones joves són les més vulnerables: més de la meitat de les malalties mentals greus s’inicien en l’etapa de l’adolescència, amb causes com la discriminació, l’assetjament o les addiccions.
Suport
L’any 2018, el 30% dels joves entre 15 i 29 anys van tenir símptomes d’algun trastorn mental, però només la meitat van sol·licitar ajuda.
Estigma
Encara avui, un 16% dels catalans i catalanes afirmen que no conviurien amb una persona amb trastorn de salut mental i un 17% no li donarien cap tipus de responsabilitat.
#JoHoCanvioTot
Sota aquesta etiqueta, quatre joves que han experimentat algun trastorn mental han decidit parlar per trencar els estigmes.
I tu, tens prejudicis?
Les persones amb trastorns de salut mental són violentes i perilloses
Cert
Fals
{{cert_fals[0].correcte ? "Correcte!" : "Incorrecte!"}}
Al contrari, és més probable que siguin víctimes de violència que no pas autores. Aquest és un dels estigmes més perjudicials, ja que porta la persona que pateix el trastorn mental a aïllar-se per por de ser percebuda com a violenta, i les persones del seu entorn l’eviten o rebutgen també per por.
Les malalties mentals són sinònim de discapacitat intel·lectual
Cert
Fals
{{cert_fals[1].correcte ? "Correcte!" : "Incorrecte!"}}
Tal com expliquen des d’Obertament, l’aliança catalana contra l’estigma i la discriminació en salut mental, “les malalties mentals són desajustos de salut com qualsevol altre, com l’asma, la diabetis o els problemes al cor”, i, “a diferència de la discapacitat psíquica o la demència, el trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que les altera de manera esporàdica”.
Qualsevol persona pot patir un trastorn de salut mental
Cert
Fals
{{cert_fals[2].correcte ? "Correcte!" : "Incorrecte!"}}
Els problemes de salut mental són comuns, afecten 1 de cada 4 persones. Les malalties de salut mental es deuen a factors genètics, socials, ambientals i biològics, i no discriminen per edat, sexe, cultura ni nivells educatius o econòmics. La severitat i evolució de les malalties o trastorns mentals varien en cada persona, però la majoria es recuperen després d’un tractament adequat. Tenir un bon sistema de suport (amics, familiars, etc.) és clau per assolir la recuperació i portar vides plenes, satisfactòries i saludables.
Saps què són les microdiscriminacions?
amb la col·laboració de:
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Un amic proper t’explica que actualment té un trastorn de salut mental i que deixarà d’anar a la universitat durant unes setmanes a causa del tractament. Què li dius?
No et preocupis, segur que si hi poses ganes et passa de pressa i ni te’n adones!
Ostres… Em sap molt de greu no haver-me’n adonat fins ara. I com et trobes? Et puc ajudar en alguna cosa?
Vaja, gràcies per confiar en mi, tens tot el meu suport! Però millor que no ho expliquis a gaire gent, no? Jo et puc donar un cop de mà i dir als altres que estàs de vacances aquests dies.
{{correcte ? "Correcte!" : "Incorrecte!"}}
#Minimització. Consisteix en infravalorar la situació de l'altre precisament pel fet de tenir un problema de salut mental. No només es valora com alguna cosa lleu i sense importància, sinó que es transmet la idea de culpa, com si el trastorn depengués de la força de voluntat de la persona, en comptes del seu estat de salut.
Correcte. Pren la iniciativa i no tinguis por de preguntar com està. Potser en vol parlar, potser no, dependrà d’ell. Pregunta-li també com i quan pots ajudar: cada persona necessitarà suport en diferents moments i de diferents maneres. Parla, però sobretot escolta i estigues obert.
#Vergonya. Aquesta microdiscriminació es dona quan una persona, conscient del trastorn de salut mental d'una altra, l'insta a no compartir-ho amb els altres. Així, contribueix a invisibilitzar el fet de tenir un trastorn mental i a mantenir-ho com un aspecte de la seva vida del qual avergonyir-se.
En els últims dies s’ha reincorporat un company de feina que ha estat de baixa uns mesos a causa d’un trastorn de salut mental. Sempre heu treballat en equip, però ara t’adones que:
Prens la iniciativa i de tant en tant li preguntes com es troba. També busques moments per continuar parlant sobre aquella sèrie que tant us agrada.
Per fer més suau la seva reincorporació, li dones tasques més senzilles o rutinàries. Potser encara no es troba gaire bé i així pots facilitar-li la feina.
Reconeixes que estàs més pendent del seu estat d’ànim i procures anar amb més cura que abans. Per exemple, procures no dirigir-t’hi de manera directa o fer evidents els seus errors per evitar que s’entristeixi o s’afecti.
{{correcte ? "Correcte!" : "Incorrecte!"}}
Correcte. Potser no vulgui parlar-ne, però fer-li saber que no ha d’evitar el tema amb tu és molt valuós. Tampoc et limitis a parlar exclusivament de salut mental amb ell, ja que aquest és només un aspecte de la seva vida. Agraireu continuar parlant dels temes quotidians que sempre heu tractat o de les aficions que compartiu.
#Incompetència. Consisteix en transmetre a algú que no pot responsabilitzar-se o acomplir correctament una tasca precisament pel fet de tenir o haver tingut un problema de salut mental.
#Simptomatització i #Condescendència. La simptomatizació consisteix en relacionar una reacció o estat d'ànim en un moment concret amb un problema de salut mental, com si es tractés d'un símptoma de la malaltia. La condescendència consisteix en dirigir-se a una persona amb un trastorn de salut mental de manera excessivament amable i paternalista. Aquesta microdiscriminació parteix d'una posició implícita de superioritat per part de l'interlocutor, que identifica la persona que té el trastorn com algú menys vàlid o inferior.
Microdiscriminacions
Fes clic per veure’n la definició
-
MinimitzacióMinimitzacióTreure importància al problema i traslladar una idea de culpa, com si el que la persona passés fos una cosa triada.
-
SimptomatizacióSimptomatizacióAtribuir un estat d’ànim natural (de felicitat, de tristesa, de ràbia) al problema de salut mental, com si fos un símptoma més.
-
CondescendènciaCondescendènciaIdentificar la persona amb trastorn mental com algú menys vàlid o inferior, des d’una posició implícita de superioritat.
-
VergonyaVergonyaSense voler discriminar, i fins i tot donant suport a la persona, avergonyir-se del problema i considerar que és millor amagar-lo a la resta de la societat.
-
Por al contagiPor al contagiAllunyar-se d’una persona amb un problema de salut mental per no voler ser identificat amb la persona afectada o el seu trastorn.
-
Menor intel·ligènciaMenor intel·ligènciaPensar que el problema de salut mental equival a un menor coeficient intel·lectual i, per tant, que la persona no pot entendre bé les coses.
-
IncompetènciaIncompetènciaConsiderar i transmetre a una persona que no pot responsabilitzar-se d’una cosa o acomplir correctament determinades funcions pel fet de tenir o haver tingut un problema de salut mental.
Escolta la veu dels joves
SJD presenta la segona edició de #JoHoCanvioTot, una sèrie documental de joves que han decidit parlar per canviar-ho tot.
Revisa’t la veu
El llenguatge que fem servir és important a l’hora de trencar amb l’estigma associat als trastorns mentals. Quines d’aquestes expressions utilitzes?
Malalt/a mental, trastornat/da, perturbat/da, psicòpata, boig/a.
Paraules amb connotació negativa que perpetuen la ignorància i alimenten l’estigma
Persona amb trastorn mental, persona diagnosticada amb un trastorn mental, persona amb problemes de salut mental.
Esquizofrènic/a, depressiu/va, maníac/a, anorèxic/a.
El diagnòstic de salut mental no defineix les persones. Són molt més que això
Persona amb/que té esquizofrènia, depressió, trastorn bipolar.
Manicomi, psiquiàtric. Reclusió, internament, tancament.
Paraules carregades d’estigma
Centre de salut mental, ingrés hospitalari a un centre de salut mental.
Utilitzar termes com esquizofrènic, paranoic o depressiu per descriure situacions o coses caòtiques, irracionals o extravagants.
L’adjectivació negativa perpetua estereotips
Buscar adjectius que no apel·lin a la salut mental.
Covid i salut mental:
un moment complicat
amb la col·laboració de:
Obertament
El covid-19 comporta temps difícils per a tothom, i els joves no n’estan al marge. La dificultat del moment actual ha fet desenvolupar i accentuar problemes de salut mental.
Escolta’m, no estic bé.
Em pots ajudar?
No és fàcil dir-ho,
però és essencial
Si notes que et falta energia, et costa molt dormir a la nit, et sents més inquiet que de normal, et preocupes molt per tot, t’irrites fàcilment, has perdut confiança... I si aquestes sensaciones perduren més de 15 dies o són d’una intensitat que et costa de gestionar, seria una bona idea parlar-ne amb la teva gent de confiança. I, si et cal, amb el teu metge de capçalera.
La campanya ‘Jo tampoc estic bé’, d’Obertament, posa el focus en les conseqüències que la pandèmia ens ha deixat en termes de salut mental.
Tenir un problema d’aquest tipus és normal, ara i sempre. Normalitzem-ho i parlem-ne.
Millora la teva salut mental i la dels qui més ho necessiten
Ajudar els altres beneficia qui dona i qui rep.
Et proposem un repte solidari:
Pensa una despesa prescindible que tinguis cada mes.
Renuncia a una part, per petita que sigui, i comparteix-la amb algú que ho necessiti o bé fes-te soci de SJD i ajudaràs persones en situació de vulnerabilitat.
Fes-te soci de Sant Joan de Déu
Amb tu som molt més!Per saber-ne més
