La salut dels catalans, en

19 de febrer del 2020

amb la col·laboració:

Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Diuen que no valorem prou la salut fins que la perdem. Tenir salut ens permet gaudir, decidir, estimar i fer tot allò que ens agrada i que ens converteix en nosaltres mateixos.

Com és la salut dels catalans i catalanes? Fins al 31 de maig, el Palau Robert acull l’exposició Universal. La Salut a Catalunya, d’entrada lliure i coordinada per Quim Torrent, amb disseny museogràfic i d'experiència de Domestic Data Streamers.

És una exposició sobre la nostra salut. La que tenim, la que hem tingut i la que aspirem a tenir en el futur. Un espai per conèixer, comprendre i valorar el complex sistema que vetlla perquè qualsevol persona, vingui d’on vingui i sigui qui sigui, visqui de manera més saludable.

Aquesta és, en xifres, la salut dels catalans.

Esperança de vida

A Catalunya hi vivim més de 7,5 milions de persones. La nostra piràmide de població, combinada amb l’esperança de vida al territori (la segona més alta del món després del Japó), evidencia un dels grans reptes que haurem d’afrontar: cada vegada serem una població més envellida.

83,7

anys

Esperança de vida

EDAT

FONT: Idescat i Departament de Salut (Catalunya). Eurostat (Espanya i Unió Europea)

Les consultes més habituals

Hipertensió, infeccions respiratòries, lumbàlgia, diabetis, trastorns d’ansietat… són algunes de les consultes més freqüents al sistema sanitari català. Tant si són particulars com comunes, totes les malalties reconegudes en el sistema de salut de Catalunya tenen la mateixa importància a l’hora de trobar-hi tractament.

Motius de consulta

1.

Infeccions respiratòries

1.045.014

2.

Dolor abdominal

298.393

3.

Artrosi

278.358

4.

Inflamació i infecció de l'ull

258.135

5.

Gastroenteritis no infecciosa

98.639

6.

Caigudes accidentals

51.420

7.

Càncer de pròstata

46.171

8.

Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics

37.996

9.

Trastorns per dèficit d'atenció

34.149

10.

Limfadenitis

33.358

FONT: Departament de Salut

Atenció primària

Només als CAP, l’any passat (2018) es van atendre 46,3 milions de visites en consultes programades. Això són, de mitjana, 8 consultes anuals per persona.

8

Consultes anuals
als CAP per persona

Infrastructures

Mapa de Catalunya
Claudàtor

947

municipis

67

hospitals

807

consultoris locals

61

centres d'atenció a drogodependències

437

CAP

128

centres de salut mental

FONT: Departament de Salut. Catalunya 2018

Hàbits saludables

La salut no depèn només de tenir bons hospitals, proves mèdiques i tractaments. També depèn de la qualitat del sistema educatiu, de la cohesió social, de la contaminació... Alhora, tenir bons hàbits, seguir una dieta equilibrada o fer activitat física també són elements decisius per al nostre benestar.

Hàbits saludables (en %)

Homes
+14

Dones
+14

Activitat física saludable
Activitat física saludable*

84,5

81,1

Alimentació saludable
Alimentació saludable

57,7

67,2

Consum de tabac
Consum
de tabac

30,9

20,5

Consum excessiu d’alcohol
Consum excessiu d’alcohol

6,4

1,7

*De 15 a 69 anys

FONT: Departament de Salut

Les dones, majoria entre els col·legiats

Als centres públics sanitaris catalans hi treballen més de 120.000 professionals col·legiats, 90.625 dels quals són dones. Només als CAP l’any 2018 es van atendre 46,3 milions de visites en consultes programades. Això són, de mitjana, 8 consultes anuals per persona.

120.000

120k

Col·legiats

Distribució del personal sanitari col·legiat per sexe (en %)

Dones
Homes
Logopeda
95.6
4.4
Terapeuta ocupacional
92.1
7.9
Nutricionista-dietista
90.7
9.3
Infermer/a
87.9
12.1
Psicòloeg/oga sanitari
81.9
18.1
Farmacèutic/a
76.6
23.4
Òptic/a-Optometrista
70.6
29.4
Podòleg/oga
66.3
33.7
Fisioterapeuta
65.3
34.7
Biòleg/a
62.7
37.3
Odontòleg/oga
57.7
42.3
Metge/essa
57.7
42.3
Físic/a-Químic/a
50
50

FONT: Departament de Salut

Exposició ‘Universal. La salut a Catalunya’. <span>DOMESTIC DATA STREAMERS</span>

Exposició ‘Universal. La salut a Catalunya’. DOMESTIC DATA STREAMERS

La salut en hores, minuts i dies

El futur és el que comencem a construir avui. Tots els que formem part de l’engranatge de salut hem de pensar com continuar avançant cap a la universalitat. Tots i totes tenim veu, des dels experts en recerca —més de 10.000 professionals que es dediquen a la investigació biomèdica— fins a l’usuari del sistema de salut. Quins reptes tenim? Com els afrontem? La resposta és a les nostres mans.

48 h

Durant 48 hores, l’hospital
és la nostra primera casa

ecografia 8 setmanes

Ecografia d’una embarassada. Setmana 8

ecografia 16 setmanes

Setmana 16

ecografia 25 setmanes

Setmana 25

ecografia 36 setmanes

Setmana 36

1 dia

Cada dia es fan 1.020
intervencions quirúrgiques

Temps d’espera de referència el 2019

90

dies

Visites externes
(hospitalàries) no
urgents

32

dies

Cirurgia
cardíaca

17

dies

Cirurgia
oncològica

FONT: Departament de Salut

1,5 h

Cada hora i mitja una
persona pot tornar a caminar

Persones amb una pròtesi de genoll o maluc

2016

5.720

persones

2006

3.159

persones

FONT: Departament de Salut

2,5 h

Cada dues hores i mitja es detecta
un nou cas de càncer de mama

Dones d’entre 50 i 69 anys que es fan mamografies periòdicament.

1994

30%

2002

68%

2018

90%

FONT: Departament de Salut

8 h

Cada 8 hores una persona
rep un òrgan trasplantat

Temps de reacció aproximat que disposa el sistema de salut per trasplantar aquests òrgans

48

hores

Ronyó

24

hores

Fetge

12

hores

Pàncrees

4

hores

Pulmó

4

hores

Cor

FONT: Departament de Salut

10 s

Cada 10 segons
s’administra una vacuna

Casos detectats de malalties immunoprevenibles a Catalunya

1984

36.740

casos

2016

2.697

casos

FONT: Departament de Salut

1 h

Cada hora mor una persona
per culpa del tabac

Persones fumadores majors de 15 anys a Catalunya*

29,5%

2011

28,5%

2012

26,5%

2013

25,9%

2014

25,7%

2015

24,7%

2016

24%

2017

25,6%

2018

FONT: Departament de Salut

1 min

Cada minut, 131 persones
són ateses en un CAP

Visites diaries als CAP

190.000

FONT: Departament de Salut

Exposició ‘Universal. La salut a Catalunya’. <span>DOMESTIC DATA STREAMERS</span>

Exposició ‘Universal. La salut a Catalunya’. DOMESTIC DATA STREAMERS

Escolta el territori

L’engranatge de la salut sembla un formiguer amb camins que porten a tots els racons. La xarxa de cures, investigació i prevenció s'estén per tot el territori per garantir que arriba allà on calgui. A tot arreu, a tota hora. Escolta-la.

Activació d’un codi d’emergència

Terrassa

Vol nocturn d’un helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

Sabadell

Tractaments contra el càncer

Tot Catalunya

Trànsit

Barcelona

Reunió de seguiment al departament de Salut

Barcelona

Decideix la salut del futur

Tots els que formem part de l’engranatge de salut hem de pensar com continuar avançant cap a la universalitat. Tots i totes tenim veu, des dels experts en recerca —més de 10.000 professionals que es dediquen a la investigació biomèdica— fins a l’usuari del sistema de salut. Quins reptes tenim? Com els afrontem? La resposta és a les nostres mans.

01

Creus que la vacunació hauria de ser obligatòria?

Vacunar-se és un acte de solidaritat amb tota la societat: qui es vacuna protegeix també les persones del seu voltant. Les vacunes salven vides perquè prevenen malalties que poden ser greus o mortals, i també perquè eviten que malalties ja controlades o eliminades reapareguin. Per protegir la salut pública, però, és important aconseguir cobertures vacunals elevades. A Catalunya hem assolit una cobertura molt alta: més del 95% dels nadons reben totes les vacunes que marca el calendari de vacunació.

Llegeix més
02

¿Confiaries en el diagnòstic del teu metge de capçalera si t’atengués per telèfon o des d’una aplicació, en comptes de fer-ho cara a cara?

La innovació tecnològica és cada dia més present en el sistema per agilitzar la gestió i el tractament de pacients telemàticament. El repte actual és començar a substituir els models tradicionals de relació metge-pacient per models menys convencionals sense perdre la proximitat i el tracte humà.

Llegeix més
03

On prefereixes que t’atenguin, als centres sanitaris o a casa?

A Catalunya s’aposta cada vegada més per l’atenció domiciliària: l’any passat es van fer prop d’1.800.000 visites a domicili. La majoria són d’atenció primària –una àrea en què ja representen el 3,2% del total–, però també n’hi ha de tipus sociosanitari i de derivades de l’atenció hospitalària. Aquest tipus de servei és especialment rellevant en pacients de més complexitat i cronicitat, i, cada vegada més, en l’àmbit de la salut mental.

Llegeix més
04

Qui té més responsabilitat sobre la nostra salut: l’entorn socioeconòmic (A), el sistema sanitari (B) o nosaltres mateixos (C)?

Tots som corresponsables del nostre benestar, tant de l’individual com del col·lectiu. La nostra salut està condicionada per factors molt diversos. Alguns depenen exclusivament de les nostres decisions, com ara tenir un estil de vida saludable. D’altres, però, són factors externs que determinen la nostra qualitat de vida, com ara les condicions ambientals i socioeconòmiques del lloc on vivim, o el sistema sanitari, que vetlla per garantir i protegir la nostra salut.

Llegeix més
05

Què consideres més important, investigar malalties cròniques o malalties mortals?

Sovint la recerca sobre malalties mortals ha aconseguit que es tornin cròniques, com és el cas del VIH. Gràcies als èxits de molts professionals, aquesta afecció s’ha tornat compatible amb tenir bona qualitat de vida. El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) garanteix l’equitat en la recerca i la considera indispensable en la pràctica assistencial. La recerca en salut ha de permetre curar més i millor les persones.

Llegeix més
06

Si poguessis escollir, ¿preferiries saber com moriràs o bé quan moriràs?

Aquesta és potser una de les preguntes més difícils de respondre, però són precisament aquest tipus de preguntes les que es plantegen els professionals que investiguen els temes relacionats amb la mort a l’Observatori de la Mort de la Generalitat. Aquest organisme s’encarrega de recollir i processar totes les dades que permeten extreure conclusions per assegurar les garanties del dret a una mort digna. Una qüestió encara tabú.

Llegeix més

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet