Inici
Volem votar
Ens espien
Ataquen la llengua
Busquem feina
S'omplen les butxaques
Fem recompte
Mirem el món
Ens han deixat
2
0
1
3
CONSULTA
ATUR
ESPIONATGE
· 9 de novembre del 2014 ·
[Pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP]
El 2013 ha sigut un any d'estira-i-arronses entre les formacions polítiques partidàries del dret a decidir per aconseguir el consens en la data i la pregunta de la consulta.
Pere Virgili
· Acord majoritari contra rellotge ·
_____El 12 de desembre quedarà fixat en l'imaginari català com la culminació de mesos d'intenses negociacions per assolir la imatge d'unitat política. Una fotografia de la qual els socialistes catalans s'han exclòs.
"Aquí hi ha sentit de país. Sabem que el que tenim entre mans té una transcendència històrica i de futur molt gran"
Artur Mas
President de la Generalitat
· L'estat espanyol es prepara per al veto ·
_____L'executiu de Mariano Rajoy, escudant-se tothora en la Constitució, acaba l'any igual que el va començar: tancant les portes a qualsevol negociació i amenaçant de frenar el procés sobiranista amb tots els recursos i eines jurídiques que tingui a l'abast.
"El govern que presideixo no pot ni autoritzar ni negociar una cosa que és propietat de tots els espanyols"
Mariano Rajoy
President del govern espanyol
5 passos clau per consolidar la transició nacional
23 de gener
Declaració de sobirania al
Parlament
12 de febrer
La Generalitat crea el Consell
Assessor per a la Transició
Nacional, que es reuneix per
primer cop l'11 d'abril
6 de maig
Se celebra la cimera pel dret
a decidir
8 de maig
Es crea la comissió
parlamentària pel dret a
decidir, que es reuneix per
primer cop el 4 de juliol
26 de juny
Es constitueix el pacte
nacional pel dret a decidir,
que presenta el manifest
unitari el 16 de setembre
· Pugna entre CiU i ERC i ascens de C's ·
_____El debat sobiranista, sens dubte, ha fet fluctuar el baròmetre polític català. Demoscòpicament parlant, Esquerra és qui n'ha sabut treure més profit. CiU argumenta la seva davallada a les enquestes pel desgast de governar. Tanmateix, la tercera via de Duran i la sensació que els dos socis de federació remen en direccions contràries també han passat factura als nacionalistes. L'ascens de C's i la patacada del PSC, en plena pugna interna amb el sector crític, els podria situar en un quàdruple empat amb el PP i ICV-EuiA, si ara es fessin eleccions. Amb tot, el bloc sobiranista al Parlament manté els dos terços, i la tendència de l'opinió pública catalana apunta cap a una consolidació de l'independentisme a Catalunya.
*Entre parèntesis, resultats
de l'octubre del 2012
*Escons, estimació de vot i, entre
parèntesis, intenció direta de vot
Resultats 2012
Baròmetre
novembre 2013
Marc Guinjoan
Marc Sanjaume
Toni Rodon
Politòlegs. El pati descobert
Font: Baròmetre CEO, novembre 2013
"Una persona vigilada no és lliure. El pilar bàsic de la democràcia és la inviolable integritat de l'individu"
Carta oberta contra l'espionatge signada per més de 500 intel·lectuals d'arreu del món.
Larry Downing / Reuters
Josep RamonedaDavid Brooks'New York Times'· Una filtració que destapa el control als ciutadans ·
_____L'escàndol d'espionatge de Washington, destapat a l'estiu per l'extècnic de la CIA Edward Snowden, ha posat en el punt de mira l'administració Obama i ha perjudicat tant les seves relacions amb alguns líders mundials com la reputació dels gegants d'internet, preocupats per la possible fuga d'usuaris.
"Els programes d'espionage dels Estats Units no ens fan sentir més segurs, només malmeten el país"
Edward Snowden
Extècnic de la CIA
"No es pot tenir un 100% de seguretat i un 100% de privacitat sense cap perjudici"
Barack Obama
President dels Estats Units
"Nosaltres proporcionem les dades d'usuaris als governs únicament de conformitat amb la llei"
Larry Page
President executiu de Google
A punt de fer 30 anys, aquest analista extern de l'Agència de Seguretat Nacional nord-americana (NSA) ha sembrat la confusió en el si del govern nord-americà en filtrar a la premsa internacional detalls d'una potent xarxa d'espionatge que permet vigilar des del correu d'un sospitós de terrorisme fins al telèfon mòbil de la cancellera alemanya. Per saber-ne més
"Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa".
Salvador Espriu
('Inici de càntic en el temple', 1965)
Manu Bruque
Clica damunt del número per saber què ha passat
1 Principat
La llei Wert relega el català a l'escola a un segon terme
La reforma del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, aprovada al novembre al Congrés, contempla el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament i fa retrocedir el català d'assignatura troncal a matèria de "lliure configuració autonòmica". La llei ha posat en alerta el sector educatiu, i la consellera Irene Rigau ja ha avançat que el Govern no acatarà una norma que ataca la immersió lingüística, un model educatiu clau per a l'èxit i la cohesió de la societat catalana en els últims trenta anys.
'L'atac al català, la clau
del Govern per aturar
la llei Wert'
F. Xavier Vila:
'Wert contra el bilingüisme'
WERT qüestiona que la immersió sigui un model d'èxit en tots els seus àmbitsMinistre d'Educació
RIGAU denuncia que la nova llei d'ensenyament ataca l'Estatut i avisa que és inconstitucionalConsellera d'Ensenyament
2 Franja de ponent
El català passa a anomenar-se LAPAO
El govern de l'Aragó, format pel PP i el Partit Aragonès (PAR), va aprovar al maig una reforma de la llei de llengües del PSOE segons la qual el català que es parla a la Franja de Ponent passa a anomenar-se llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO). La nova normativa va suscitar un ampli rebuig i diversos ajuntaments de la Franja van presentar-hi, sense èxit, mocions en contra. La llei va entrar en vigor al juny.
'Viatge al cor del LAPAO"'
Ferran Sáez:
'LAPAO veneçolà: una història edificant'
WERT accepta que la llengua que es parla a la Franja és catalàMinistre d'Educació
Els alcaldes de la Franja exigeixen al govern aragonès que faci marxa enrere amb la llei i que es mantingui el català a l'escola
3 País valencià
El PP tanca Canal 9
El govern d'Alberto Fabra (PP) ha posat punt final a 24 anys de ràdio i televisió públiques (RTVV), una de les peces clau de la normalització del valencià. Canal 9 s'ha convertit en la segona televisió pública d'Europa a tancar, després de la grega, i ha deixat al carrer 1.800 persones. Les protestes dels treballadors i el clam popular no van servir de res i el 29 de novembre, després de tota una nit de resistència, un tècnic escortat per la policia va entrar a les instal·lacions de Canal 9 i va tallar el cable de les emissions.
El govern valencià silencia
la llengua i imposa el nom
del país
Joan Llinares:
'Canal 9 i els deures de TV3'
4 Illes balears
El decret de trilingüisme limita el català a les aules
El govern de José Ramón Bauzá (PP) ha posat en peu de guerra els mestres de les Balears en aprovar un decret de llengües, l'anomenat TIL (tractament integrat de llengües), que arracona el català com a llengua vehicular de l'ensenyament públic en benefici del castellà, amb el pretext d'introduir l'anglès. La norma suposa la fi de la immersió, en fixar uns mínims de classes en castellà.
L'obsessió de Bauzá
Sebastià Alzamora:
'La vaga dels docents balears'
La sortida de la recessió ha marcat l'any des del punt de vista econòmic, si bé la incipient recuperació encara no es nota al mercat laboral, un dels principals indicadors que la crisi persisteix.
Noa Morales
· La recessió queda enrere... ·
_____Aquest estiu Espanya va posar fi a més de 9 mesos seguits de recessió, la segona des del 2008 i el període més llarg des de la Transició. L'economia va créixer un 0,1% entre el juliol i el setembre. Tanmateix, en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat, Espanya va caure un 1,2%. En definitiva, l'economia està pitjor que un any enrere.
· ...la crisi es manté ·
· El mercat laboral
no aixeca cap ·
FONT: INE
El govern espanyol reconeix que Espanya necessitarà un creixement econòmic d'entre el 2 i el 3% perquè hi hagi un impacte real en l'atur.
· Els salaris encadenen quatre trimestres seguits de caigudes ·
FONT: INE
Fa 12 mesos que els sous cauen ininterrompudament a Espanya, si bé la davallada ha sigut progressivament menys acusada.
· Objectiu de dèficit
incomplert ·
FONT: Eurostat
Espanya va tancar el 2012 amb un dèficit del 10,6%, comptant els 3,7 punts de les ajudes a la banca. El percentatge, que es va conèixer aquest octubre, és el més elevat de la Unió Europea, 4,3 punts per sobre de l'objectiu. A Catalunya es va situar en el 2,17%. Les previsions per al 2013 no són gaire millors. El govern espanyol referma el compromís de complir amb el 6,5% fixat, però a l'octubre ja se situava en el 3,61%, un 0,28 més que un any abans.
· El deute públic creix
sense control ·
FONT: Banc d'Espanya
El deute públic espanyol superarà amb escreix l'objectiu del 94,2% fixat pel govern espanyol el 2013. A l'espera de la xifra definitiva, al tercer trimestre va arribar al 93,4%, amb un total de 954.800 milions d'euros, un nou rècord històric. A Catalunya es va situar en el 27,2%, un 15,20 més que el mateix període de l'any passat, fins als 53.665 milions. Catalunya és la tercera comunitat més endeutada, per darrere del País Valencià i Castella-la Manxa.
· Millorarà la situació, el 2014? ·
_____Les previsions no són favorables. Una llarga llista d'organismes internacionals, entre els quals, l'FMI i la Comissió Europea, han tirat per terra els càlculs del govern de Mariano Rajoy i han pronosticat que l'economia espanyola caurà fins a l'1,5% aquest any. També han rebaixat les previsions de creixement per a l'any que ve i han alertat que per complir l'objectiu de dèficit caldran més ajustos.
· El Govern vol acabar amb les retallades ·
Mas-Colell proclama la fi de les tisorades i anuncia que a partir del 2014 la reducció del dèficit es farà exclusivament apujant els ingressos, per la via d'impostos i privatitzacions.
Andreu Mas-Colell
Conseller d'Economia
· L'executiu espanyol és positiu ·
De Guindos vincula les reformes de l'executiu espanyol a la sortida de la recessió, malgrat reconèixer que la recuperació econòmica encara és incipient.
Luis de Guindos
Ministre d'Economia
· Europa manté la pressió sobre Espanya ·
La Comissió Europea veu insuficients els esforços de l'executiu espanyol i li exigeix més ajustos per complir amb els objectius d'estabilitat i creixement establerts.
Olli Rehn
Comissari europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris
L'escàndol dels papers de Bárcenas i el tercer any d'instrucció del cas Nóos encapçalen una llarga llista de corrupteles que situen Espanya com el segon país del món en què, aquest 2013, ha crescut més la percepció de corrupció.
Paul Hanna
· Bárcenas, de la impunitat fiscal a la presó ·
_____De saber-se que tenia més de 48 milions a Suïssa a ocupar una cel·la a la presó madrilenya de Soto del Real. Així començava l'any i així l'acaba Luis Bárcenas, l'extresorer del PP que ha posat en escac l'executiu de Mariano Rajoy esgrimint uns papers que apunten a una suposada comptabilitat B i al pagament de sobresous en negre a la cúpula del partit, incloent-hi el mateix president espanyol.
Surten a la llum els papers que confirmen la caixa B
Dues setmanes després que 'El Mundo' revelés el pagament de sobresous a la cúpula del PP, 'El País' publicava els papers manuscrits que demostraven l'existència d'una comptabilitat en negre al partit. Després de desmentir-ho en diverses ocasions, Bárcenas va acabar confirmant ser l'autor dels apunts.
"És la meva mà la que lliura el sobre a Cospedal"
En el judici per difamació entre Bárcenas i Cospedal, arran de la demanada de la secretària general del PP, l'extresorer va declarar que ell mateix li va entregar personalment els diners en negre a la número dos de Rajoy.
Rajoy: "Tot és fals, tret d'alguna cosa"
El silenci inicial de Rajoy al voltant del cas, i algunes declaracions ambigües a la premsa, van augmentar les sospites sobre la cúpula del PP. Finalment, el president va comparèixer al Congrés l'1 d'agost per desvincular-se'n i entonar un "em vaig equivocar", en referència a la confiança que havia conferit a Bárcenas.
· Cas Nóos: tornaran a imputar la infanta Cristina? ·
_____El tercer any d'instrucció del cas de presumpte desviació de fons públics a través de l'Instituto Nóos va començar amb la decisió del jutge Castro d'imposar una fiança de 8,2 milions a Urdangarin i el seu exsoci, Diego Torres, i acaba amb la incertesa de si tornarà a citar com a imputada la filla del rei Joan Carles, després d'haver-la investigat durant vuit mesos.
Intenten prendre el cas al jutge Castro
A les portes de tancar la instrucció, la fiscalia anticorrupció i també Iñaki Urdangarin han intentat que la investigació sencera del cas passés a mans del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, arran dels indicis de delicte contra l'expresident Francisco Camps i l'alcaldessa de València, Rita Barberà, tots dos aforats. Per Urdangarin seria la manera d'esquivar el jutge, que ja l'ha citat dos cops a declarar.
La infanta Cristina: vuit mesos als llimbs de la imputació
El jutge Castro va imputar la dona d'Urdangarin el 3 d'abril. Un mes després, l'Audiència de Palma suspenia la citació per manca de proves, però deixava una porta oberta al magistrat perquè la tornés a imputar per delictes fiscals o de blanqueig. Els darrers mesos de l'any els ha centrat a explorar aquesta possibilitat. A l'espera d'una decisió definitiva, la filla del rei d'Espanya podria encarar el pagament de responsabilitats civils si queda acreditat que es va lucrar a través de l'Instituto Nóos.
Rita Barberá i Francisco Camps esquiven la imputació
En la seva declaració com a testimoni, l'alcaldessa de València es va exculpar del cas Nóos i va assegurar que pensava que l'institut presidit pel duc de Palma no tenia ànim de lucre. El magistrat segueix perseguint Camps perquè declari per escrit.
· Rescat a la banca ·
41.300
milions d'euros
Font: Comissió Europea
· Crèdits ·
