Els aparcaments de la Funerària Vicens estan buits. Una imatge insòlita sabent que han registrat sis defuncions en pocs dies. No hi haurà vetlla per als difunts. El funerari Xavier Vicens, amb prudència i visiblement afectat, reflexiona sobre els moments que està vivint: “És una situació deshumanitzadora perquè hem perdut el tracte humà amb les persones. Hem hagut de canviar la manera de treballar. Ara només tenim contacte telefònic amb les famílies i es fa difícil acabar d’intuir què passa a l’altre costat”. 

Respecte al dol de les famílies, afegeix: “Estem incinerant persones a qui els familiars no han pogut acomiadar. Enterrar una persona a qui estimes i no haver-la vist, és molt dur. És un dol molt estrany i tard o d’hora acabarà sortint, però no sé com. Les circumstàncies són tan extraordinàries que se’ns solapen els sentiments, i crec que serà necessària l’ajuda professional per poder gestionar-ho”. 

Parla caminant entre sales de vetlla buides i s’atura a recol·locar una espelma d’un altar preparat amb atenció. “Per a qui ho vulgui, el mossèn fa un petit acte davant del nínxol o aquí al tanatori. Les cendres de les persones incinerades les guardem per donar-les a la família quan acabi tot i, potser d’aquí un mes, que puguin fer un enterrament. Algunes, però, prefereixen venir a buscar-les i tenir-les a casa”. 

Tanca amb cura les portes de la sala de cerimònies i, mentre ens endinsem pel passadís, a l’altre costat d’un finestral, al carrer, hi ha tres persones joves caminant en silenci. Una d’elles duu una urna en braços i l’estreny contra el pit mentre pugen al cotxe, també en silenci, i se’n van.