A la Garrotxa, les distàncies entre poble i poble són d’uns deu minuts en cotxe. Recórrer aquests quilòmetres en ple confinament provoca una sensació que es mou entre el desconcert i la tristesa. Gairebé tot està tancat, gairebé no hi ha ningú enlloc. 

Des d’una carretera que travessa unes parcel·les es veu activitat enmig d’una pista de sorra. Són l’Ingrid, que està fent corda a un cavall, i en Jordi, que creua la finca duent un altre cavall. 

Copropietaris d’una escola d’equitació, han hagut de tancar-la als clients, però no han deixat d’anar al centre ni un sol dia. “Els cavalls mengen  igualment, necessiten cures i sortir. Hem deixat de tenir ingressos, però les despeses hi són igualment i és molt preocupant”, explica l’Ingrid des de la pista. “Hem hagut de buscar recursos per tirar endavant en aquesta situació tan difícil. Un veí ens va oferir un prat per deixar-hi alguns cavalls pasturant i això ens cobreix la seva alimentació i ens ajuda, però no és suficient”. Afegeix que van demanar la paga d’ajuda als autònoms, que ni de bon tros cobreix les pèrdues econòmiques que estan patint. 

“La preocupació més immediata és saber si podrem fer casals a l’estiu i quan podrem tornar a fer docència. La incertesa és angoixant”. Explica que fa uns dies els Mossos d’Esquadra van anar-hi perquè havien rebut una trucada alertant que “hi havia moviment a les instal·lacions”. 

Davant l’explicació sobre les necessitats dels animals, els Mossos els van donar la raó i van marxar. “Va ser molt desagradable que algú els truqués. El negoci està tancat, però hem de seguir venint cada dia! –exclama l’Ingrid entre sorpresa i indignada–. Prou difícil és la situació per a tothom perquè n’hi hagi que vulguin complicar més les coses als altres”, es lamenta mentre camina cap a un box per deixar-hi un cavall i treure el següent. I així fins que acabi el dia.