A l’entrada del Centre de Distribució d’Aliments de Càritas, a Olot, hi ha unes cinc persones amb carros d’anar a comprar, fent cua amb distància i en silenci. “Van arribant per torns al llarg del matí”, explica una voluntària rere un taulell improvisat com a recepció. Els usuaris no poden agafar els productes. Amb la llista a la mà, un grup de voluntaris s’encarreguen d’omplir els carros amb aliments compatibilitzats per “punts”, que són els abonaments que ofereixen els serveis socials per a les persones amb menys recursos. 

L’Alba va d’una banda a l’altra empenyent un carro i, comprovant la llista, va agafant productes de les prestatgeries. “Tinc vint-i-nou anys i no havia pensat mai ser voluntària d’alguna entitat, però aquesta situació fa que m’adoni que podia i havia de fer alguna cosa. Vaig respondre a una crida que va fer Càritas per les xarxes socials. Al principi no vaig poder venir perquè no tenia proteccions, però quan en vaig aconseguir, vaig començar”. 

La situació d’excepcionalitat respecte a les proteccions com a mesura de seguretat per prevenir contagis va provocar una allau de demanda de voluntaris que preparessin les comandes dels usuaris des del magatzem i també que les duguessin als domicilis dels que no poden sortir de casa. 

A fora ja no hi ha cua, falta poca estona perquè tanquin, però encara hi ha algun nom a la llista que no ha passat a recollir els aliments. “Esperem-nos una estona més”, suggereix l’Alba, conscient que fins a la setmana vinent no tornaran a repartir aliments. 

“Crec que el moment que estem vivint fa sortir el millor i el pitjor de nosaltres. Cadascú escull el que vol donar i estic veient coses molt maques de la gent. Tant de bo això sigui l’inici d’una continuïtat, que sigui real. Quan aquest moment passi, m’agradaria continuar”.