Com la pandèmia ha afectat la salut mental a Catalunya

La pandèmia del covid-19 ha tingut conseqüències en la salut mental, especialment a causa del confinament, la limitació de la mobilitat i els efectes socioeconòmics.

Arran d’aquesta situació, Salut ha fet una previsió d’un increment de la demanda de problemes de salut mental derivats de la pandèmia i ha identificat quatre escenaris:

1.Efecte de l’impacte del confinament i de les conseqüències directes del covid-19 sobre la salut mental.

2.Efectes per la desvinculació de la xarxa de salut mental i el retard en el diagnòstic.

3.Efectes per la limitació dels processos de recuperació de trastorns mentals greus.

4.Efectes indirectes de la pandèmia per les conseqüències de l’empitjorament de la situació econòmica.

1.L’IMPACTE DEL CONFINAMENT

A la primera onada s’observa un gran increment de consultes per problemes d’ansietat i idees de suïcidi, de desesperança, problemes d’insomni, d’irritabilitat, entre d’altres.

127,32%

Augment de les consultes per trastorns d’ansietat.

74,41%

Increment de les consultes sobre suïcidi i conductes autolesives.

25%

Increment de primeres visites per trastorns d’ansietat i per trastorns de comportament alimentari.

2,26%

Reducció de les consultes sobre alcohol i drogues.

Situacions com la mort de familiars, la por al contagi o les hospitalitzacions han ocasionat una incidència més gran de dol complicat, trastorn per estrès agut o trastorn per estrès posttraumàtic.

La por a acudir als centres de salut per por a la infecció per covid-19 i també les limitacions en l’atenció presencial en els centres de salut van dificultar accedir al sistema de manera habitual.

Durant el confinament, moltes persones amb malalties de salut mental van posposar el seguiment del seu tractament i d’altres a qui no se’ls havia diagnosticat abans cap malaltia mental van posposar la primera visita.

Primeres visites als Centres de Salut Mental Infantojuvenil i d’Adults

Accions més destacades del Departament de Salut

Reorganització ingressos psiquiàtrics
Reorganització de l’atenció no presencial
Web Gestioemocional.cat
Reforç de l’atenció de la salut mental dels professionals dels centres sanitaris
Reforç del programa de suport a la primària
Recomanacions sobre salut mental i addiccions (Canalsalut.cat)

2. RETARD EN ELS DIAGNÒSTICS

Es produeix un retard en el diagnòstic dels trastorns mentals: els nous casos es detecten més tard i en situació clínica de més gravetat. En especial, en relació als trastorns alimentaris i a les temptatives de suïcidi.

27%

Increment de les temptatives de suïcidi i conductes autolesives en menors de 18 anys el 2020 en comparació amb el 2019.

Hi ha diferents factors que apunten a aquest increment:

La tendència ja era a l’alça abans de la pandèmia.
Conseqüència del confinament, que va provocar un increment del patiment emocional de la població adulta i, evidentment, també en la població adolescent.
Canvi de rutines i desvinculació de les activitats socials.
Les limitacions a l’accessibilitat als centres de salut retarden el diagnòstic.
Període de l’inici escolar (època de l’any en què s’incrementen les temptatives entre els joves menors de 18 anys).

Accions més destacades del Departament de Salut

Per fer front al retard en la detecció i atenció a casos greus:

Reforç dels Centres de Salut Mental Infantojuvenil, d’Adults i CAS
Reforç dels recursos per atendre els trastorns de conducta alimentària (TCA)
Reorganització de la sectorització per ingressos psiquiàtrics en cas de covid

3. PROCESSOS DE RECUPERACIÓ ALENTITS

El confinament i la limitació de la mobilitat han afectat la recuperació del funcionament social, acadèmic i laboral de les persones amb malalties mentals.

En aquest sentit, la pandèmia ha aturat molts processos assistencials, com els de recuperació de les persones amb malaltia mental.

Aquesta tasca de recuperació es fa, sobretot, als serveis de rehabilitació comunitària i malgrat que s’ha intentat mantenir una activitat, aquesta activitat s’ha reduït, alentit o aturat.

Salut està reiniciant i intensificant aquesta tasca, que afecta, sobretot, persones que ja tenen un diagnòstic de malaltia mental.

Accions més destacades del Departament de Salut

Per reduir la limitació dels processos de recuperació:

160 noves places de Serveis de Rehabilitació Comunitària per millorar la recuperació funcional de les persones amb diagnòstic de malaltia mental greu.
Més de 50 nous professionals de la salut mental (psicologia clínica, infermeria en salut mental i psiquiatria) que col·laboraran amb els equips d’atenció primària.

4. EFECTES SOCIOECONÒMICS

Com va passar amb la crisi econòmica del 2008-2013, la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia està augmentant els problemes de salut mental de la població general i les descompensacions de les persones amb diagnòstic de malalties mentals.

En el cas de la població general es podrà traduir en un augment dels problemes d’ansietat i depressius, és a dir, patologia no greu, però més prevalent.

En el cas de persones que ja tenen un diagnòstic de malaltia mental es pot traduir en un risc més elevat de descompensació o de deteriorament funcional.

I sobretot, com ja va passar la crisi del 2008, pot afectar la població infantojuvenil.

Accions més destacades del Departament de Salut

Per reduir la limitació de la crisi socioeconòmica:

Reforç dels Centres de Salut Mental Infantojuvenil, d’Adults i CAS
Ampliació de places de Serveis de Rehabilitació Comunitària
Millorar l’atenció a la població general amb eines d’autoajuda i procediments digitals o telemàtics per poder facilitar que la ciutadania pugui gestionar els seus problemes de salut mental, que no motiven una atenció al sistema de salut.
Elaboració d’un nou model l’Hospitalització/Atenció a Domicili
Pla d’acompanyament a la salut mental derivat de la pandèmia.
Ampliació de places de residents dels PIR i MIR

QUINS SERAN ELS REPTES?

La Xarxa de Salut Mental haurà de fer front a mitjà termini i de forma sostinguda a un increment important de la demanda per:

Donar resposta a la demanda de la població general que fins ara no havia necessitat ser atesa de forma continuada a la Xarxa de Salut Mental.
Gestionar l’afluència massiva d’usuaris de salut mental greus als recursos d’hospitalització i d’atenció comunitària a l’acabar la situació actual.
Millorar la detecció precoç de nous casos de persones amb problemes de salut mental greus.
Prevenir l’aparició de problemes de salut mental dels col·lectius més vulnerables i en els àmbits d’altres departaments.

També caldrà:

Actualitzar els sistemes d’informació i de registre en l’àmbit de la salut mental dels diferents proveïdors i agents del sistema de salut.
Potenciar l’ús de les noves tecnologies per a l’atenció sanitària en l’àmbit de la salut mental. La situació de distanciament físic ha tret a la llum aquesta necessitat.
Mantenir les principals línies estratègiques iniciades abans de la pandèmia.