ANY — 2008
8.105
Oficines bancàries
a Catalunya
2.116
de les quals a Barcelona
Aquesta tardor es compleixen 15 anys de la fallida de Lehman Brothers. Les conseqüències són ben sabudes i dramàtiques, i l’esclat d’aquella crisi va impulsar també la transformació de tot el sector bancari. Un dels efectes més quotidians i evidents és el tancament d'oficines.
Catalunya és el màxim exponent d’aquest canvi. Pobles sense oficines, entitats històriques que deixen d’existir i milers de locals de planta baixa que han quedat orfes. No hi ha territori a l’Estat on hagin tancat tantes oficines bancàries.
Les comunitats més afectades
| 2008 | 2022 | Diferència % | |
|---|---|---|---|
| Catalunya | 8.105 | 2.194 | -72,9% |
| C. de Madrid | 6.111 | 1.950 | -68,1% |
| País Valencià | 5.027 | 1.572 | -68,7% |
| Balears | 1.252 | 418 | -66,6% |
| Espanya | 45.656 | 16.678 | -60,1% |
L’any 2008 Espanya era el país que tenia més oficines bancàries per habitant de l'OCDE: una per cada 1.000 habitants.
Antiga oficina de Caixa Laietana al carrer Ferran de Barcelona (2013). Actualment és un negoci de restauració. FERRAN FORNÉ
1
La crisi
La Gran Recessió de les oficines bancàries
La crisi del 2008 va encetar un gran reajustament del sector. Una onada de fusions va fer desaparèixer les caixes d’estalvi i també un model de fer banca. La recerca de l’eficiència, amb el paper clau de la digitalització, canviava per sempre l’accés als serveis financers.
Aquests només són alguns dels titulars d’una desaparició generalitzada. A tots els municipis de Catalunya s’ha fet palès, durant aquests anys, el tancament progressiu de les oficines bancàries.
Oficines bancàries per municipi —
En aquest mapa es pot veure com el nombre d’oficines va disminuint amb els anys
Nombre d'oficines
0
1
2
4
6
8
10
15
20
50
+100
Catalunya (Total)
2008
8.105 oficines
Sense oficines
Cerca o clica al mapa per veure les dades
“En un poble la gent important eren l’alcalde, el metge, el mossèn i el director de l’oficina bancària”
Xavier Puig
Director dels cursos de banca i finances de la UPF-BSM
2
Concentració bancària
Del país de les caixes d’estalvi als grans bancs sense seu social
Catalunya, Girona, Terrassa, Manlleu, Manresa i Tarragona. Són alguns dels topònims de les principals caixes d’estalvi catalanes que l'agressiu procés de concentració bancària va engolir. Només el Banc Sabadell conserva el nom d’un municipi català i cap gran banc té la seu social a Catalunya.
Evolució cronològica de les fusions bancàries a tot l'Estat
En 15 anys s’ha passat d'una seixantena de caixes i bancs a només nou entitats
Entitat / Any
2007
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
Banif
Banesto
Santander
Banco Santander
Crédito Balear
Banco Castilla
Vasconia
Intervingut
Banco Galicia
Banc
Banco Popular
Caixa
Banco de Andalucía
Absorció
Banco Pastor
Caixa Sabadell
Unnim
Caixa Terrassa
Caixa Manlleu
BBVA
BBVA
Caixa Catalunya
Caixa Tarragona
Catalunya Bank
Caixa Manresa
Caja Guadalajara
Cajasol
Caja Navarra
Banca Cívica
Caja de Burgos
General de Canarias
CaixaBank
La Caixa
Caixa Girona
B.P.M Empresa
Banc de València
Barclays Bank
Caja Ávila
Bancaja
BFA Bankia
Bankia
Caja Madrid
Caja Segovia
Caja Rioja
Caixa Laietana
Insular de Canarias
Sa Nostra
Banco Mare Nostrum
Caja Murcia
Caja Granada
Caixa Penedès
Caixa Penedès
CAM
Banco Guipuzcoano
Banc Sabadell
Banc Sabadell
Banco Gallego
Bankinter
Bakinter
EVO Banco
NovaGalicia
CaixaGalicia
Abanca
Caixanova
Abanca
Banco Etchevarría
Banco CEISS
Caja Duero
Caja España
Unicaja Banco
Unicaja Banco
Unicaja
Caja de Jaén
CCM
Cajastur
Liberbank
Caja Cantabria
Caja Extremadura
Cajasur
BBK
Kutxabank
Kutxabank
Kutxa
VITAL
CAI
Caja 3
Caja Badajoz
Caja Círculo Burgos
IberCaja
IberCaja
2007
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
Entitat / Any
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
Banif
Banesto
Santander
Banco Santander
Crédito Balear
Banco Castilla
Vasconia
Intervingut
Banco Galicia
Banc
Banco Popular
Caixa
Banco de Andalucía
Absorció
Banco Pastor
Caixa Sabadell
Unnim
Caixa Terrassa
Caixa Manlleu
BBVA
BBVA
Caixa Catalunya
Caixa Tarragona
Catalunya Bank
Caixa Manresa
Caja Guadalajara
Cajasol
Caja Navarra
Banca Cívica
Caja de Burgos
General de Canarias
CaixaBank
La Caixa
Caixa Girona
B.P.M Empresa
Banc de València
Barclays Bank
Caja Ávila
Bancaja
BFA Bankia
Bankia
Caja Madrid
Caja Segovia
Caja Rioja
Caixa Laietana
Insular de Canarias
Sa Nostra
Banco Mare Nostrum
Caja Murcia
Caja Granada
Caixa Penedès
Caixa Penedès
CAM
Banco Guipuzcoano
Banc Sabadell
Banc Sabadell
Banco Gallego
Bankinter
Bakinter
EVO Banco
NovaGalicia
CaixaGalicia
Abanca
Caixanova
Abanca
Banco Etchevarría
Banco CEISS
Caja Duero
Caja España
Unicaja Banco
Unicaja Banco
Unicaja
Caja de Jaén
CCM
Cajastur
Liberbank
Caja Cantabria
Caja Extremadura
Cajasur
BBK
Kutxabank
Kutxabank
Kutxa
VITAL
CAI
Caja 3
Caja Badajoz
Caja Círculo Burgos
IberCaja
IberCaja
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
Font: AEB i elaboració pròpia
Aquest procés ha convertit el mercat financer en un oligopoli: nou bancs amassen el 94% dels actius en gestió. Només hi ha tres països a la Unió Europea amb una major concentració: Grècia, Bèlgica i França.
Quina entitat té més presència al territori?
La quota d’oficines dels tres principals bancs gairebé s’ha triplicat a Catalunya
Catalunya
Dades absolutes
2008
100%
39,32%
2022
100%
73,10%
La Caixa / CaixaBank
Caixa Catalunya
BBVA
Banc Sabadell
Barcelona (demarcació)
Dades absolutes
2008
100%
39,69%
2022
100%
71,68%
La Caixa / CaixaBank
Caixa Catalunya
BBVA
Banc Sabadell
Lleida (demarcació)
Dades absolutes
2008
100%
48,14%
2022
100%
75,34%
La Caixa / CaixaBank
BBVA
Caixa Catalunya
IberCaja
Girona (demarcació)
Dades absolutes
2008
100%
46,44%
2022
100%
78,43%
La Caixa / CaixaBank
Caixa d'Estalvis de Girona
Banco Popular
Banc Sabadell
BBVA
Tarragona (demarcació)
Dades absolutes
2008
100%
52,58%
2022
100%
78,08%
La Caixa / CaixaBank
Caixa d'Estalvis de Tarragona
BBVA
Banc Sabadell
A les demarcacions de Girona i Tarragona és on aquest procés es fa més visible. Hi ha tres grans guanyadors de tota aquesta transformació: CaixaBank, Banc Sabadell i BBVA. El resultat és fruit de la intensa etapa de fusions i tancaments d’oficines.
“L’any 2012 probablement no hi havia cap banc espanyol que no estigués en fallida”
Directiu del sector
3
La derivada urbana
L’impacte a lagran ciutat
Aquesta retirada gradual de les oficines bancàries ha estat més visible en les grans capitals del país, que amb els anys han anat alliberant els locals de planta baixa. Alguns bancs s’han quedat, altres els han deixat buits i a la resta hi han aterrat nous negocis.
Evolució de les oficines a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. —
Les quatre ciutats han anat perdent les oficines a un ritme similar. Les caixes d’estalvi van desaparèixer en qüestió d'un any. El 2012 ja no tenien cap oficina
Caixa
Banc
Altres
Si posem el focus a l’Eixample de la capital catalana, veiem com han anat canviant molts locals que temps enrere rivalitzaven per captar i oferir serveis financers. En només vuit illes, s’ha passat de 23 a 8 oficines.
L’evolució de les oficines sobre el mapa —
Diputació
Viladomat
Muntaner
Casanova
Villarroel
Borrell
Urgell
Gran Via
Sepúlveda
Banc
Caixa
Muntaner
Casanova
Villarroel
Urgell
Sepúlveda
Diputació
Gran Via
Borrell
Viladomat
Banc
Caixa
Muntaner
Casanova
Villarroel
Urgell
Sepúlveda
Diputació
Gran Via
Borrell
Viladomat
Banc
Caixa
El cens d’activitats econòmiques en planta baixa de Barcelona recull aquesta tendència. Amb els anys, els locals sense activitat han augmentat, mentre que els que acollien serveis financers i d’assegurances s’han reduït ostensiblement.
Locals de planta baixa sense activitat i amb negocis de finances i assegurances
L’Ajuntament barceloní només té dades obertes dels anys 2014, 2016 i 2019
Barcelona
Dades absolutes
2014
100%
2019
100%
Sense activitat
Finances i assegurances
En cinc anys, els locals categoritzats com a finances i assegurances van reduir-se un 77,8%. En el mateix període, els locals sense activitat van créixer proporcionalment, fins al 23,6% del total.
4
La derivada rural
Fer quilòmetres per anar a treure diners
Cada vegada més pobles de Catalunya es queden sense cap oficina bancària. El 2008, la demarcació de Lleida tenia 118 municipis sense oficina i el 2022, 137. Barcelona ha passat dels 87 municipis sense oficina als 127, Girona dels 123 als 127 i Tarragona dels 82 als 111.
BAGÀ
29,8 km
35 min
2
GÓSOL
2
GUARDIOLA DE B.
26,6 km
31 min
Oficines
ST. SADURNÍ D’A.
4
9,1 km
12 min
ST. Pau d’ordal
AVINYONET
2
5,7 km
9 min
FIGUERES
9,8 km
12 min
15
2
navata
BESALÚ
15,8 km
16 min
3
GANDESA
15,5 km
17 min
benifallet
XERTA
12,6 km
1
12 min
Aquests són quatre exemples dels 503 municipis que no disposen d’oficina bancària. L’única forma que tenen els seus veïns d'accedir a serveis financers bàsics, més enllà de treure diners, és agafant el cotxe, en cas que en tinguin. Avui dia, a Catalunya no hi ha desplegada una xarxa d'oficines itinerant que garanteixi aquests serveis, tot i que el Codi de Consum de Catalunya diu que els serveis financers són un servei bàsic essencial i necessari per a la vida quotidiana.
“L’oficina era una mica el confessionari: t’ajudaven amb la declaració de la renda, a cobrar la pensió o en altres temes fiscals”
Xavier Puig
Director dels cursos de banca i finances de la UPF-BSM
Ara, els grans bancs estan pendents de la licitació d’un servei itinerant que la Generalitat planeja desplegar al territori. De moment, CaixaBank té el compromís de no abandonar cap de les poblacions on és l’única entitat, mentre que el Banc Sabadell ha mantingut el caixer a les poblacions que ha abandonat. El BBVA, com altres entitats, ha firmat recentment un acord per portar efectiu a 2.300 oficines de Correus. La recerca d’una solució a aquest greuge fa temps que fa els seus passos, tot i que no hi ha cap normativa que reguli el tancament d'oficines. Aquests són els principals moviments dels últims anys a Catalunya i a tot l’Estat per resoldre l’exclusió financera:
JUL. 2021
El sector firma un protocol
Espanya
El juliol del 2021 la CECA i l'Asociación Española de Banca (AEB) firmen el protocol estratègic per reforçar el compromís social i sostenible de la banca.
DES. 2021
El Síndic obre una investigació
Catalunya
El Síndic de Greuges de Catalunya obre una investigació d’ofici sobre les afectacions que pot tenir en la població vulnerable el tancament progressiu d’oficines bancàries d’atenció personal.
FEB. 2022
El pla de Jaume Giró
Catalunya
Amb 443 pobles sense oficina i 250.000 persones sense accés tampoc a caixer, el conseller d’Economia Jaume Giró presenta un pla per ser aprovat a les Corts espanyoles perquè els bancs instal·lin caixers amb serveis financers mínims per a tots els municipis. No va quallar.
FEB. 2022
La banca continua adquirint compromisos
Espanya
El febrer del 2022, la CECA i l'AEB actualitzen el protocol i acorden una modificació del principi d'actuació número 5 relatiu a les mesures de foment de la inclusió financera. S'hi afegeix la Unacc. Al mes de març es publica aquest protocol consolidat.
OCT. 2022
La inclusió financera ja té full de ruta
Espanya
L'AEB, la CECA i la Unacc presenten un full de ruta i acorden garantir un punt d'accés a serveis bancaris presencials a les més de 660.000 persones que resideixen en 3.230 municipis sense servei.
NOV. 2022
El sector exposa tot el camí fet
Espanya
L'AEB, la CECA i la Unacc creen l’Observatori de la Inclusió Financera, una web que recull tota la informació sobre les mesures acordades pel sector per garantir l’accés als serveis financers.
ABRIL 2023
La consellera Mas presenta un nou pla
Catalunya
En un nou intent de la Generalitat, la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, presenta un altre pla per portar caixers automàtics i serveis financers cada 15 dies als municipis sense sucursal bancària. Aquest pla preveu publicar la licitació pròximament.
OCT. 2023
La banca continua avançant en intangibles
Espanya
Pròximament, està prevista la validació de tots els compromisos adquirits per la banca a través de les principals patronals: CECA, AEB i Unacc.
5
La derivada laboral
Les cares d’uncanvi radical
Una de les principals derivades de la concentració bancària, paral·lela al tancament d’oficines, ha estat la sortida de milers de treballadors. Expedients massius i grans paquets de baixes incentivades han reduït dràsticament les plantilles dels principals bancs.
Expedients de regulació d’ocupació (ERO) més nombrosos de la banca l'any 2021
| Entitat | Ere esp | ere cat |
|---|---|---|
| CaixaBank | 6.452 | 1.022 |
| Santander | 3.572 | 540 |
| BBVA | 2.935 | 1.008 |
| Sabadell | 1.605 | 587 |
| Unicaja-Liberbank | 1513 | s/d |
| Abanca | 140 | s/d |
Les bones condicions dels ERO i d’aquests plans de baixes han empès moltes persones a reinventar-se professionalment.
Aquestes són les dades del replegament territorial de tot un sector que explica, poble per poble, la seva transformació. Avui dia, la majoria d'habitants tenen accés a molts dels serveis financers a través del seu mòbil.
Nota metodològica
Les dades d’oficines d’aquest interactiu provenen d'una petició al Banc d’Espanya per disposar de les sucursals bancàries de Catalunya i la seva geolocalització. Totes són aproximatives, ja que han hagut de ser tractades pel nostre equip. Fan referència a les oficines, no als caixers. Si detectes alguna inexactitud, pots fer-nos-ho saber a economia@ara.cat
