2022 — 2050
Xavier Grau del Cerro
Helena Rodríguez Gómez
3/7/2022
Catalunya va emetre
l’any 2020
Europa ha marcat com a límit
d’emisions netes per al 2050
40 Mt
deCO2ei altres gasos
d’efecte hivernacle (GEH)
Per fonts d’energia
Si volem actuar per no continuar agreujant l’emergència climàtica i complir amb els objectius establerts per la Unió Europea en el marc dels fulls de ruta Fit for 55 i el Nou Pacte Verd, durant les tres dècades vinents Catalunya ha d’accelerar vint vegades el ritme de descarbonització, d’acord amb els càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Per formes d’energia (2019)
Transport
45,1%
Indústria
25,5%
Domèstic
14,7%
Serveis
13,1%
Primari
1,6%
La major part de l’energia que es consumeix a Catalunya es dedica al transport. És responsable de prop del 30% de les emissions de GEH anuals. L’any 2019 l’electricitat només va suposar l’1,4% de l’energia emprada pel transport català, i els biocombustibles -bioetanol i biodièsel-, només un 4,2%.
ús actual d’energia fòssil al transport
94,5%
La indústria, segona principal consumidora d’energia, sobretot gas natural, representa 3 de cada 10 milions de tones de CO₂e emeses a Catalunya. L’ús de l’electricitat va guanyant pes, i el 2019 va arribar al 39% del consum energètic industrial.
Ús actual d’energia fòssil a la indústria
56%
Les llars fan un consum similar d’electricitat i gas natural –al voltant del 40% cadascuna–. Un altre combustible fòssil, el gasoil, representa aproximadament el 10% de l'energia consumida a les cases. L’any 2019, fonts renovables com la biomassa o la solar tèrmica només van suposar un 3,5% i un 1,1%, respectivament.
Ús actual d’energia fòssil a les llars
54,6%
El sector serveis és el que està més electrificat –fins al 65%–. Malgrat això, com el domèstic, també utilitza combustibles fòssils com el gas natural, el gasoil i el gas liquat de petroli. L’ús de fonts renovables és encara més residual que a les llars.
Ús actual d’energia fòssil als serveis
32,2%
El sector primari és el que consumeix menys energia, però està fortament carbonitzat per l’ús del gasoil i altres combustibles fòssils. L’ús de renovables encara és minoritari: l’any 2019 la biomassa només va representar el 5,1%, i el biogàs, el 0,7%. L’any 2020 l’agricultura i la ramaderia van generar el 12% de les emissions de GEH de Catalunya.
Ús actual d’energia fòssil al sector primari
78%
“Sense canvis en els modes de consum i sense una reducció de la demanda, dubtem que en 30 anys es pugui arribar a un escenari de neutralitat climàtica”
Irene González Pijuan
Enginyera de camins, membre de d’Enginyeria sense Fronteres i de la Xarxa per a la Sobirania Energètica (XSE)
Segons el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), el transport passaria de consumir el 45% de l’energia final a consumir-ne el 27% el 2050. Els sectors domèstic i de serveis són els altres dos àmbits que poden reduir més el consum d’energia. En total, la Generalitat calcula que amb l’eficiència l’economia catalana utilitzarà menys de la meitat de l’energia que utilitza actualment per produir el mateix que ara.
En els sectors productius és on trobem els límits més elevats per a la millora de l’eficiència. En el cas del sector industrial, perquè ja ha fet grans esforços per reduir el seu consum energètic.
Amb un canvi d'hàbits de la població i amb la implantació de l'economia circular. També amb mesures estructurals com nous estàndards en la construcció i la rehabilitació d’edificis, l’electrificació del transport, l’increment en l’ús del transport col·lectiu i la micromobilitat, així com situant les estructures de generació elèctrica prop dels punts de consum per evitar les pèrdues en el transport.
‘Electrificació’ és el terme emprat per referir-se al pes de l’energia elèctrica en el consum energètic final. Per tal que aquesta ajudi a descarbonitzar l’impacte de l’activitat econòmica, hauria ser d’origen verd.
L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) preveu que la demanda d’energia elèctrica augmenti un 125,9% en el període 2017-2050 (el consum es multiplica per 2,3), donat que el percentatge d’electrificació de l’economia passaria del 25,1% de l’any 2019 al 76,6% del 2050.
Especialment per als sectors serveis i domèstic, que podrien arribar a estar electrificats entre el 70% i més del 90% l’any 2050, d'acord amb les projeccions incloses a la Prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT 2050), elaborada per la Generalitat.
Pel que fa a la indústria, hi ha desacord en fins on es podrà electrificar. Segons els càlculs de l’ICAEN, es podria arribar al 78%, però el Col·legi d’Enginyers estima que només el 40% de la demanda energètica de la indústria catalana es cobrirà amb energia elèctrica.
A la indústria és especialment complicada en sectors com les cimenteres o la siderúrgia. En el transport és on la transformació hauria de ser més gran: es passaria de l’1,5% d’electrificació actual al 62,2% de l’any 2050.
Els minerals necessaris per construir cotxes elèctrics, plaques solars i bateries, per exemple, són cada cop més demandats i escassos i tenen un impacte ambiental important en els països d’extracció.
Caldrà multiplicar per 18 la producció d’energia elèctrica renovable per a l’any 2050. L’electrificació de l’economia requerirà grans inversions per implantar tecnologies d’emmagatzematge energètic i mesures d’electrificació als edificis. “L’actual model de distribució s’ha quedat obsolet, cal transformar la xarxa en un model digitalitzat”, segons el president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers, Josep Maria Montagut. A més, s’haurà de desplegar la infraestructura de recàrrega dels vehicles elèctrics.
“A l’hidrogen verd se li poden demanar usos com la producció química i de fertilitzants, i pot servir per a la indústria pesant”
David Cebon
Professor de Cambridge i membre d’Hydorgen Science Coalition
Europa preveu que el 25% de l’energia passi a través de l’hidrogen verd, que serà clau en la descarbonització de la indústria i el transport, en què substituirà el gas natural i el petroli, respectivament. També servirà per reemplaçar l’ús actual de l’hidrogen contaminant en la indústria petroquímica de Tarragona i en la fabricació d’adobs i fertilitzants.
A més, també serveix per generar i emmagatzemar energia elèctrica mitjançant piles de combustible, cosa que ajuda a donar seguretat de subministrament elèctric.
Encara és una incògnita si l’hidrogen pot arribar a substituir els combustibles fòssils en les quantitats demandades i a preus competitius.
L’hidrogen és un element molt abundant a la natura, però per obtenir-lo de forma verda cal molta energia renovable i aigua, recurs que cada cop serà més escàs. Alhora, la construcció de la infraestructura necessària per generar-lo comportarà un impacte ambiental a tenir en compte.
A més, hi ha la dificultat de transportar-lo i emmagatzemar-lo. És molt poc probable que es puguin reutilitzar els dipòsits del gas metà i les terminals de regasificació. Sí que es podrà reutilitzar la major part del sistema de gasoductes, un cop adaptats.
L’hidrogen verd és aquell produït mitjançant un procés d’electròlisi que empra únicament electricitat d’origen renovable per separar les partícules d’oxigen i d’hidrogen que conformen l’aigua (H2O). Caldrà instal·lar plantes d’electròlisi i connectar-les amb la xarxa general de transport elèctric i de gas. L’any 2050 només tindrem capacitat per produir la meitat de la demanda d’hidrogen. Projectes com la Vall de l’Hidrogen de Catalunya busquen impulsar la producció i integració de l’hidrogen en l’economia.
“S’ha de fer una aposta en R+D. Poden ser una solució per al transport pesant”
Josep Maria Montagut
President de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya
Els biocombustibles –com el bioetanol, el biodièsel, l’hidrobiodièsel i el biogàs– seran particularment necessaris en la indústria i el transport. A més, el biometà, obtingut a partir de biogàs depurat i enriquit, serviria per substituir el gas natural a les llars. L’ICAEN calcula que els combustibles renovables –biocombustibles i combustibles sintètics– suposaran el 22% del consum d’energia primària el 2050.
La producció pròpia de biocombustibles basats en cultius vegetals suposaria augmentar la superfície de sòl agrícola dedicada a finalitats energètiques i, per tant, reduir la dedicada a l’agricultura amb fins alimentaris, fet que al seu torn redueix la nostra sobirania alimentària.
D’altra banda, la importació d’aquests biocombustibles i/o de les matèries primeres necessàries per produir-los ens seguiria fent dependents energèticament d’altres països.
Per tal de generar tots el biocombustible i biogàs que necessitarem, serà imprescindible millorar la gestió i el reaprofitament dels residus seguint els principis de l’economia circular. Les dejeccions ramaderes, els fangs de depuradora, la fracció orgànica de residus municipals i els residus de la indústria alimentària serviran per produir biogàs, i els residus forestals i agrícoles, o de cultius energètics forestals, per produir gas de síntesi.
Així, caldrà desplegar plantes de tractament de residus i producció de biogàs i gas de síntesi al territori per garantir que tothom en tingui una relativament a la vora i que es puguin
programar rutes de recollida.
Gran part de la transició energètica requereix l’electrificació del nostre consum energètic, que l’ICAEN xifra que haurà de ser del 76,6% l’any 2050 –davant del 25,1% de l’any 2019–. Per tant, un punt clau per assolir la neutralitat climàtica és la generació d’electricitat verda.
Per formes d’energia (2020)
Actualment, el 54% de l’electricitat produïda a Catalunya prové de les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellòs II. Aquestes centrals estan arribant a la fi de la seva vida útil i es desmantellaran en els pròxims 8-13 anys, d'acord amb el calendari de tancament actual. D’altra banda, només el 8% de l’energia elèctrica a Catalunya és produïda amb renovables no hidràuliques, degut a l’endarreriment en la instal·lació de nova potència elèctrica en els últims deu anys.
Pel que fa a l’impacte ambiental, l’any 2019 la generació d’electricitat va suposar el 16% de les emissions de CO2 de Catalunya, provinent de les centrals de cicle combinat i cogeneració. A més, cal sumar-hi el risc ambiental que suposa la generació de residus radioactius associats a la producció elèctrica nuclear. La Comissió Europea va proposar classificar l’energia nuclear i el gas natural com a energies verdes de transició, però dues comissions de l’Eurocambra s’hi han pronunciat en contra.
Enquesta
L’energia nuclear és energia verda?
A Favor
Els partidaris de considerar verda l'energia nuclear argumenten que és una energia neta perquè no emet gasos d’efecte hivernacle i encara és necessària en el camí de la descarbonització fixat en l'anomenat Green Deal europeu.
Així, consideren que seria una bona energia de transició per accelerar la descarbonització i garantir el subministrament elèctric.
En contra
Els detractors asseguren que, tot i que en la fase de generació d’electricitat les nuclears no emeten CO2, sí que s’emeten gasos d’efecte d’hivernacle en el procés d’obtenció del combustible que empra, principalment l’urani.
D’altra banda, aquest combustible nuclear no és renovable, disposa d’unes reserves limitades i, sobretot, genera uns residus altament contaminants durant dècades.
100%
2050
50%
2030
Pes de les renovables en
la producció d’electricitat
16,4%
2017
Catalunya
(projecció 2022)
100%
2050
50%
2030
16,4%
2017
Pes de les
renovables en
la producció
d’electricitat
Catalunya
(projecció 2022)
100%
2050
50%
2030
16,4%
2017
Pes de les
renovables en
la producció
d’electricitat
Catalunya
(projecció 2022)
Opció 1
Allargar la vida de les nuclears
Opció 2
Accelerar les renovables
Test
has escollit
Allargar la vida de les nuclears
Hi ha qui proposa allargar deu anys més la vida de les nuclears per facilitar la transició energètica, com per exemple la patronal Foment del Treball o el Partit Popular en el seu últim programa econòmic.
“És una mesura que pot ser necessària si no hi ha prou desplegament de les renovables i infraestructures de suport com les centrals de bombeig (emmagatzematge)”
Josep Maria Montagut
President de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya
Estendre la vida de les centrals nuclears d’Espanya té un cost important, ja que requereix una inversió anual de 30 milions d’euros. D’una banda, permetria augmentar el fons previst pel seu desmantellament, que es calcula que costarà més de 9.000 milions d’euros, segons PwC, però, d'altra banda, es generarien més residus nuclears, que suposen més de la meitat del cost del tancament.
Opció 2
Accelerar les renovables
has escollit
Accelerar les renovables
El desplegament de renovables a Catalunya pràcticament ha estat aturat durant l’última dècada. El mateix president Pere Aragonès ha reconegut que cal accelerar-ne la implantació per poder tancar les nuclears en el termini previst.
La Cambra de Comerç de Barcelona ha quantificat que cal invertir un mínim de quasi 60.000 milions d’euros fins al 2050. Aquest desemborsament de recursos representa un esforç molt considerable, atès que Catalunya haurà de dedicar de mitjana el 0,67% del PIB cada any fins al 2050 per aconseguir un sistema elèctric 100% renovable.
Opció 2.1
Autoconsum
Opció 2.2
Parcs eòlics
Opció 2.3
Parcs fotovoltaics
Opció 2.4
Centrals hidràuliques
has escollit
Accelerar les renovables
Autoconsum
L’abaratiment del cost i la fi de l’impost al sol ha disparat l’autoconsum a Catalunya i s’ha passat de menys dels 7.000 kW instal·lats el 2018 a més de 86.000 kW el 2021. Les principals comercialitzadores ofereixen la instal·lació (que per a una llar unifamiliar pot anar d’uns 6.000 a uns 12.000 euros) i la financen, cosa que hi ha facilitat l’accés.
Donat que s’aprofiten espais antropitzats (teulades de cases, polígons industrials…), l’impacte ambiental i l’ocupació del territori són mínims. Aproximadament un terç de l’energia a generar per al 2050 podria provenir de plaques solars en teulades, d’acord amb la PROENCAT. Aquest fet també suposaria reduir la demanda de sòl sense ocupar de forma notable, ja que s’aprofitaria el territori ja construït.
Des de la Xarxa per una Transició Energètica Justa es critica que no s’està prioritzant activament la generació distribuïda.
“Arribar a aquest 30% d’autoconsum sense posar els instruments necessaris perquè la gent pugui dedicar temps a la participació, generar les estructures necessàries…, és molt complicat. Cal establir molts mecanismes de participació, mesures molt clares, i un pressupost molt robust”
Irene González Pijuan
Xarxa per la Sobirania Energètica
Opció 2.2
Parcs eòlics
has escollit
Accelerar les renovables
Parcs eòlics
El cost per assolir els objectius de generació eòlica per al 2050 el Col·legi d’Enginyers el xifra en uns 30.000 milions d’euros. Actualment hi ha en tramitació a Catalunya sol·licituds per a 108 aerogeneradors, per a un total de 611 MW, quan l’objectiu, segons els enginyers, serien 20.000 MW el 2050. És més car instal·lar un megawatt amb energia eòlica que amb plaques solars, atès que el cost unitari és més elevat (1,5 M€/MW) però és més eficient.
Els parcs eòlics no provoquen agressions al medi tals com emissió de substàncies tòxiques o contaminants ni consum de residus finits, però ocupen territori, i així alteren la flora i la fauna i impacten visualment en el paisatge. Els estudis estableixen que les aus s'acostumen ràpidament al moviment dels aerogeneradors i les alteracions acústiques que generen són de baixa intensitat. Mentre que els aerogeneradors terrestres tenen més impacte paisatgístic, els marins tenen un cost més elevat.
“Ens estan venent que les renovables serveixen per lluitar contra el despoblament, i el que ens estan dient els estudis és que l’accentuen. I no és perquè les renovables en si despoblin, és perquè la seva implantació no s’ha fet amb el territori, sinó amb empreses que subcontracten altres empreses de fora”
Irene González Pijuan
Xarxa per la Sobirania Energètica
“Seria una bestiesa pensar que els molins afecten el turisme, quan els turistes estan acostumats a veure els molins als seus països”
Josep Maria Montagut
President de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya
Opció 2.3
Parcs fotovoltaics
has escollit
Accelerar les renovables
Parcs fotovoltaics
El Col·legi d’Enginyers preveu una inversió de més de 99.000 milions per arribar als 30.000 MW de potència instal·lada. Actualment hi ha en tramitació a Catalunya poc més de 1.400 MW. En termes de cost unitari, l’energia fotovoltaica és la renovable més barata: implantar 1 MW costa 1,2 M€.
Un dels principals problemes del desenvolupament de les renovables és l’ocupació del territori, que se situaria entre el 2% i el 18%, segons les diferents projeccions fetes.
“No estem dient que no s’instal·lin renovables. Som conscients que cal instal·lar més potència renovable a Catalunya, només creiem que la manera com s’està fent és un desgavell. Està faltant molta planificació”
Irene González Pijuan
Xarxa per la Sobirania Energètica
L’energia solar serà el pilar de la transició energètica a Catalunya: d'acord amb els càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona, la fotovoltaica suposarà el 60% de l’energia elèctrica addicional. Els enginyers industrials calculen que caldran 150.000 professionals qualificats addicionals per al desenvolupament de la transició.
Opció 2.4
Centrals hidràuliques
has escollit
Accelerar les renovables
Centrals hidràuliques
Un altre aspecte és la necessitat d’emmagatzematge per assegurar el subministrament, ja que les renovables no són constants. El millor sistema actualment són les centrals hidràuliques de bombeig, que requeririen 15.000 milions d’inversió, segons el Col·legi d’Enginyers, i les bateries, que mobilitzarien uns 25.000 milions més. Aquesta energia és més cara: el cost unitari de les centrals de bombeig és més elevat que l’energia eòlica o solar (2,5 M€/MW), però són indispensables per garantir l’equilibri del sistema.
En el cas del bombeig, suposaria l’impacte ambiental d’adaptar centrals hidràuliques actuals, però ja hi ha algun projecte nou, com el del grup Romero Polo als municipis de Riba-roja i la Fatarella, que comportaria una inversió pròxima als 2.000 milions d’euros.
“Cal una mentalitat d’oportunitat: amb les renovables, es pot generar ocupació al territori”
Josep Maria Montagut
President de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya
Opció 2.1
Autoconsum
La descarbonització és un repte molt costós d’enorme complexitat, però és una transformació energètica, econòmica i social que no pot esperar, davant l’elevat cost climàtic de no fer res.
Per assolir la transició a un model energètic lliure d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle l’any 2050 caldrà en primer lloc, reduir el consum energètic i incrementar l’eficiència potenciant l’economia circular i desvinculant el creixement econòmic del consum energètic. Però amb l’eficiència no n’hi haurà prou: serà imprescindible accelerar l’electrificació de l’economia, impulsar el desplegament de renovables i desenvolupar alternatives als combustibles fòssils com l’hidrogen verd i els biocombustibles.
Si realment volem assolir una Catalunya verda com més aviat millor, allargar la vida de les nuclears suposaria una solució temporal ràpida per mantenir el subministrament d’electricitat de baixa petjada de carboni, però no seria una solució sostenible a llarg termini i comportaria considerables costos econòmics addicionals i riscos associats a la gestió dels residus radioactius.
Per caminar d’un present fòssil i nuclear a un futur renovable i net es requerirà d’una forta inversió econòmica, xifrada pel Col·legi d’Enginyers Industrials entre els 175.000 i els 230.000 milions d’euros. Això suposaria invertir de l’ordre de 8.000 M€/any durant els propers 30 anys. Per posar-ho en context, equivaldria quasi a una quarta part del pressupost de la Generalitat de l’any 2022.
La transició energètica és una oportunitat per promoure una ciutadania empoderada, consumidora d’energia però alhora també autogeneradora que obligarà a transformar la xarxa i digitalitzar-la. D’acord a la Llei catalana contra el canvi climàtic és aquest sistema energètic descentralitzat i de proximitat el que s’ha de prioritzar. Perquè la transició planteja també el risc d’eixamplar les desigualtats entre les zones rurals i urbanes si no es fa de la mà del territori i la societat.
A més, en un moment en què el preu de l’energia s’ha disparat, empès per l’escalada del cost dels combustibles fòssils en l’inestable context geopolític mundial, la transició a un model renovable ens permetrà guanyar independència energètica i ser menys vulnerables a les fluctuacions del mercat.
Cal alertar que disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica real. D’una banda, seria necessari tenir en compte les emissions contingudes a les importacions, i responsabilitzar-se de l’impacte ambiental que allò que consumim té en els llocs de producció. En la mateixa línia, caldrà buscar mecanismes per monitoritzar i atenuar l’impacte de l’extracció i la producció de minerals i materials crítics necessaris per a la generació i l’emmagatzematge d’energia renovable, com per exemple el liti, el tel·luri, el níquel, el cobalt o les anomenades terres rares. Aquests minerals són limitats i s’obtenen en parts molt concretes del món –freqüentment en països històricament explotats pels seus recursos– i la seva mineria sovint és altament contaminant.
En definitiva, per aconseguir que es faci realitat, la descarbonització de Catalunya i la transició energètica requeriran la implicació de tota la societat i una mirada a llarg termini i més enllà de les fronteres terrestres, en un context en què tant l'emergència climàtica com l’economia són globals.
Les dades sobre consum energètic final i sobre la producció bruta d’energia elèctrica per formes d’energia han estat publicades per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) en el Balanç energètic de Catalunya 2018-2019 i el Balanç elèctric 2020. Són les últimes dades fetes públiques per la Generalitat sobre la temàtica.
La major part dels càlculs prospectius són extrets de la PROENCAT 2050, la Prospectiva Energètica de Catalunya elaborada per l’ICAEN que fixa les visions de futur del sistema energètic de Catalunya a llarg termini i que emana de la llei 16/2017 del canvi climàtic i de les Bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE).
Alhora, les reflexions i les dades incloses en l’informe La transició energètica a Catalunya, elaborat per la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (abril del 2022) i en el document Descarbonització i transició energètica a Catalunya: full de ruta 2022-2050, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, han servit de guies a l’hora de pensar aquest interactiu.
Convé cridar l’atenció que, d'acord amb les xifres de l’informe del Col·legi i de la PROENCAT, tant el querosè destinat al transport aeri (1.730 ktep) com el fueloil destinat al transport marítim (2.058 ktep) apareixen en les estadístiques d’energia primària però no en les d’energia final, ja que es considera que produeixen les seves emissions fora de Catalunya
Les dades sobre emissions de CO2e provenen de l’Inventari d’emissions de GEH de l’Oficina Catalana contra el Canvi Climàtic.
Edició
Disseny
Il·lustracions
Programació